El part de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) fou ben complicat, però ha sabut resistir els embats de la batussa política. La institució es va mantenir ferma quan l'aleshores conseller d'Educació, Cultura i Esports, el popular Alejandro Font de Mora, va irrompre l'any 2004 a un ple per paralitzar un dictamen sobre la unitat de la llengua. I ho ha tornat a fer quan Vox —amb l'aquiescència, especialment, del PP de l'expresident Carlos Mazón— va pressionar per «estrangular-la», en paraules del seu síndic a les Corts Valencianes, José María Llanos.
A pesar de les invectives rebudes per la bancada més ultra i el qüestionament sibil·lí agitat pel president de la Diputació de València, el popular Vicent Mompó, i una reduïda colla de filòlegs, l'AVL compleix un quart de segle amb energia, vitalitat i erigint-se en la referència normativa del valencià al conjunt del país. L'efemèride ha comptat amb una festa solemne al monestir de Sant Miquel de Reis, el quarter general de l'Acadèmia a la cap i casal valencià.
Amb presència de l'expresident de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, i de la presidenta de la institució, la contestana Verònica Cantó, l'humorista Maria Juan ha arrancat la celebració amb els seus acudits. Mentre feia bromes amb Puig, contrastava la cadira buida del vicepresident segon de la Generalitat Valenciana i conseller de Presidència, el popular José Díez. El xativí, però, ha acudit a l'acte quan ja s'havia iniciat. Com ha fet també Diana Morant, ministra de Ciència, Innovació i Universitats, així com secretària general del PSPV.
Entre les autoritats, hi havia l'exconseller d'Educació, Cultura i Ciència, el socialista Ciprià Ciscar; l'exconseller d'Hisenda, el socialdemòcrata Vicent Soler, o Ferran Vilallonga, exconseller d'Educació i Cultura pel PP. Compromís comptava amb un ampli desplegament de pesos pesants: el síndic a les Corts Valencianes, Joan Baldoví; l'exvicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó; la diputada al Congrés, Àgueda Micó, o el regidor a l'Ajuntament de València, Ferran Puchades. També hi havia alcaldes, com ara Vicent Molina, de Muro del Comtat.
«Recordeu quan Font de Mora va entrar un dia a l'AVL negant que el català i el valencià eren la mateixa llengua? Segur que no ho va dir així. Ho diria en castellà», ha ironitzat Juan, que ha criticat els dirigents del PP que confronten «el valencià de poble» amb la llengua normativitzada: «Vos enteneu quan esteu als plens? Per què, clar, cadascú parlarà en el seu valencià aborigen. O parleu en valencià batua?». Els seus acudits s'han intercalat amb vídeos d'institucions que han felicitat l'AVL, com ara la Universitat d'Alacant, El Tempir, el Consell Jurídic Consultiu, l'Institut d'Estudis Catalans, Comissions Obreres del País Valencià o la Universitat Jaume I.
Entre records i estrangulaments
Després de les felicitacions de l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua, la Sindicatura de Comptes, Intersindical Valenciana, UGT o el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes del País Valencià, Agustí Colomer, exlletrat durant més dues dècades a la institució, ha agafat el micròfon: «Ha estat una sort i un privilegi haver estat des del minut zero en una institució tan important per a l'autogovern del país i la nostra llengua». «S'ha de ressaltar que l'AVL ha servit com a intermediari perquè es presentaren al·legacions a diversos projectes en matèria de llengua. En el decret de plurilingüisme, vam vehicular les d'Escola Valenciana», ha subratllat.
«És molt trist veure l'estrangulament econòmic de la institució. Estic convençut que els presidents Eduardo Zaplana, Francisco Camps, Alberto Fabra o Ximo Puig no ho hagueren consentit», ha sostingut, amb «el regust amarg» dels seus últims mesos a la institució per l'ofensiva ultra. «Han passat quaranta anys, i encara no tenim el requisit lingüístic», s'ha queixat dintre d'una taula rodona moderada per Violeta Tena, periodista d'EL TEMPS.
Ascensió Figueres, primera presidenta de l'AVL, ha pres el relleu: «Fou molt il·lusionant engegar aquest projecte de zero. S'havien de buscar funcionaris, una seu, els mobles —ha rememorat—. L'AVL va néixer qüestiona des del primer moment. Recorde com vam haver d'eixir escortats de la Generalitat Valenciana. No ens van donar ni cent dies de gràcia». «A la processó cívica del 9 d'Octubre, ens insultaven. I, d'altra banda, hi havia sectors universitaris que ens menyspreaven», ha rescatat del seu particular baül dels records.
«És fals que l'AVL fou una invenció de Jordi Pujol», ha incorporat Rafael Alemany, catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat d'Alacant i antic acadèmic. «Vull destacar la implicació de persones del PP en la seua creació, com ara Ferran Vilallonga, Manuel Tarancón [exconseller d'Educació i Cultura] o Joaquín Calomarde [exdiputat del PP a les Corts Valencianes]», ha ressaltat en una intervenció profusa sobre els moviments previs al naixement de l'AVL.
Exvicepresident de l'AVL, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de València, Manuel Pérez Saldanya ha accentuat com l'AVL «s'ha convertit realment en una institució acadèmica». «Nosaltres érem unitaristes i ens va costar molt entendre els arguments de l'altra part. Ara bé, tractàvem de buscar un punt dolç», ha reconegut Marisol González, poetessa, inspectora educativa i antiga membre de l'AVL. González ha desvelat com va ser perseguida judicialment pel blaverisme esquadrista de Juan García Sentandreu.
A la seua etapa, de fet, van haver de demanar als membres de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans que pararen a Castelló de la Plana i no a València per la pressió de l'extrema dreta blavera i espanyolista. «El moment del naixement fou d'una tensió brutal. Ara bé, a El País ens vam creure el projecte. Crèiem, i vam encertar, que era positiu per al País Valencià», ha complementat Ferran Bono, veterà periodista de la capçalera del Grup Prisa.
Deixeu l'AVL en pau!
Les felicitacions de l'Acadèmia Asturiana de la Llengua, la Universitat Politècnica de València, la Universitat Catòlica de València, el Consell Valencià de Cultura i Escola Valenciana han exercit de pausa per als conferenciats. «No soc optimista pel que fa al seu futur polític. Veig molta animadversió per part de Vox i un seguidisme del PP molt preocupant. Vox actua com ho feia Unió Valenciana, però sense dir ni pruna en valencià», ha denunciat Bono. «L'AVL ha consolidat una posició de prestigi, però ha de preservar l'esperit de la llei de creació», ha demanat González.
«És una institució plenament consolidada i reconeguda pels sectors més compromesos amb la llengua. Ara bé, els polítics haurien de deixar de fer política amb la lingüística i fer més política lingüística», ha reclamat Saldanya, mentre Alemany apuntava noves fórmules de finançament de la institució, com ara aportacions d'empreses privades i bancs a través d'una fundació. Fins i tot, s'atrevia a qualificar de «germana» a la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, una institució segrestada pel blaverisme i abanderada en cap del terraplanisme lingüístic.
Entre el soroll i els rostres a la sala per aquella afirmació de l'exacadèmic, tot fent al·lusió a l'acord que van firmar l'AVL i la RACV en 2016, Figueres intervenia: «L'AVL gaudeix de molt bona salut i està blindada. Encara més, està acceptada per quasi tota la societat valenciana». «Ara bé, cal mantenir l'esperit del seu naixement i protegir les formes genuïnes valencianes. Per a consolidar l'ortodòxia del català, no ens cal l'AVL», ha expressat. «El meu desig és extern a la institució i apel·la els partits: deixeu treballar en pau l'AVL», ha tancat Colomer, que s'ha guanyat els aplaudiments del respectable.
«Sou història viva. Llarga vida a l'AVL», ha desitjat Tena, sota la mirada d'exdirigents com ara l'antic secretari general del PSPV, Joan Ignasi Pla. La veu apoteòsica, vigorosa i angelical de La Maria ha clos un aniversari marcat per les crides a preservar l'esperit fundacional i les amenaces dels sectors més recalcitrants contra la normalització lingüística del valencià.