El candidat de Vox a la Generalitat Valenciana, el catedràtic Carlos Flores, s'havia erigit en el protagonista de la política valenciana i, fins i tot, del debat mediàtic estatal. Amb passat a la franquista Fuerza Nueva i investit durant anys d'una aura d'expert en dret constitucional, Flores estava a l'ull de l'huracà per la seua condemna en 2002. El referent electoral dels ultradretans al País Valencià fou sentenciat per violència psíquica contra la seua exdona. O dit d'una altra manera: per un delicte que en la legislació actual es consideraria violència masclista.
«T'estaré fotent tota la vida fins que mores i acabe amb tu, lladre» o «lladre, segrestadora de xiquets, ama d'un calabós i puta» havien estat algunes de les vexacions d'aquest masclista de militància ultradretana. Flores, segons recollia la sentència de l'Audiència Provincial de València, va perseguir fins a 21 vegades a la seua antiga parella. Els insults, les amenaces i les vexacions eren contínues, encara que els seus fills estigueren davant.
Antic membre del Consell de Transparència a proposta del PP, l'ultradretà havia estat vetat pel seu expartit de referència. La cúpula estatal dels populars, en paraules de Borja Sémper, havia censurat qualsevol aliança dels conservadors amb membres de Vox condemnats per violència masclista. Aquesta circumstància complicava el pacte del neozaplanista Carlos Mazón amb els radicals per erigir-se en president de la Generalitat Valenciana. Res més lluny de la realitat: en un parell d'hores, el PPCV i Vox han acordat aquest dimarts una coalició governamental al País Valencià amb conselleries per a l'organització d'extrema dreta, la qual també disposarà de la presidència de les Corts Valencianes.
El pacte per encimbellar Mazón al capdavant d'un Consell bipartit té una mena de contrapartida per a Vox. Es tracta de l'eixida de Flores, qui abandona les seues aspiracions d'optar a la vicepresidència de la Generalitat Valenciana per encapçalar la llista dels ultradretans a la circumscripció de València a les pròximes eleccions espanyoles. Aquesta nova cara de l'extrema dreta Vox al País Valencià farà les maletes a Madrid, amb la intenció d'ocupar un seient al Congrés dels Diputats.
L'altre rostre dirigent dels ultradretans al territori valencià amb una cadira a la Cambra Baixa és Ignacio Gil Lázaro, qui va tenir una llarga carrera com a referent d'Aliança Popular i del PP. La seua arribada a la política va forjar-se arran de la popularitat aconseguida al programa Un, dos, tres. Afiliat a la formació postfranquista l'any 1980, fou membre del cercle pròxim a l'exalcaldessa de València, Rita Barberá, junt amb altres regidors del consistori com ara Vicente Igual i Silvestre Senet. Segons va publicar EL TEMPS, va intercedir als anys 90 per excarcerar Salvador Palop, l'exdirigent popular implicat al cas Naseiro.
Oposat al matrimoni homosexual, antic ariet del PP per escampar tota mena de teories de la conspiració envers ETA i emmarcat dintre dels devots del blaverisme lingüístic, va trencar palletes amb els populars quan Rafael Català, ministre de Justícia durant l'era de Mariano Rajoy, va criticar la sentència que absolia als agressors sexuals de la manada. A partir d'aquell moment, Gil Lázaro va incorporar-se a les files d'una formació negacionista de la violència masclista i ultraconservadora com Vox. En els seus primers mítings, va caracteritzar-se per agitar les proclames més conspiradores de l'extrema dreta internacional, així com per carregar durament contra el feminisme.
Tant Flores com Gil Lázaro han integrat una comissió negociadora de Vox que compta amb una altra figura coneguda per al PPCV. És el torero Vicente Barrera, qui va afiliar-se al partit de la gavina l'any 2008 per a passar-se'n a UPyD en 2012. Quatre anys més tard, s'integraria dintre de la galàxia política de Vox. Si en els comicis municipals del 2019 va ocupar el dècim lloc de la llista dels ultradretans a l'Ajuntament de València, repetiria el moviment en els comicis locals d'enguany instal·lat en la sèptima posició.
Abans d'ingressar entre els referents socials de l'extrema dreta Vox, el torero va participar de manifestacions ultres, com ara l'organitzada per l'agitadora radical Cristina Seguí i el blaver esquadrista Juan Garcia Sentandreu, qui durant un temps va encarnar el corrent crític de la formació capitanejada per Santiago Abascal al País Valencià. L'exmatador de bous va combinar aquella activitat política amb negocis vinculats a la família de l'expresident valencià Francisco Camps. No debades, és directiu de la firma Edificaciones Formabil, impulsada per Juan Fernando Bas Palmero, cunyat de l'exdirigent del PPCV.
Ultracatòlics, la trama Blasco i obstacles als pobres
Al marge del trident negociador de Vox i d'hipotètics fixatges per assumir les conselleries que li entregue el PPCV, les cares visibles dels ultradretans al País Valencià són els tretze diputats que conformen el grup parlamentari. El referent és José María Llanos, professor de Dret Romà a la Universitat de València, entusiasta del secessionisme lingüístic i un dels possibles aspirants a presidir la cambra parlamentària valenciana. Llanos també va estar al focus mediàtic quan va aparèixer com a dirigent de Vox per haver cobrat a través de la seua consultora a una fundació del PP que va ser clausurada per corrupció.
Segons va desvelar en el seu moment El Confidencial, va facturar entre els anys 2005 i 2013 una quantitat propera als 50.000 euros per assessorar jurídicament la Fundació per a la Solidaritat i el Voluntariat de la Comunitat Valenciana (Fundar). L'entitat va estar sota la mirada dels tribunals per la seua implicació al Cas Cooperació. No debades, havia estat auspiciada per l'exconseller Rafael Blasco, factòtum de l'organització de la gavina i condemnat per desviar diners destinats a finançar projectes d'ajuda als habitants del tercer món.
Amb ombres a la seua esquena arxivades per la justícia, Llanos ha destacat durant la seua trajectòria vital per un activisme ultracatòlic. Antic magistrat de l'Audiència Provincial de València, va formar part de la plataforma Valencia Educa en Libertad i va ocupar la vicepresidència de la Federación de Educación y Desarrollo en Libertad, uns col·lectius amb un tarannà integrista i de defensa acèrrima del lobby religiós de l'ensenyament privat i concertat. Antiavortista, protagonista de campanyes contra l'assignatura d'Educació per la Ciutadania i oposat als drets LGTBI, ha compatit manifestació amb grupuscles blavers que simpatitzen amb entitats marginals neonazis o amb España 2000, un partit d'ideologia neofeixista que té com a referent l'empresari José Luis Roberto.
Llanos comparteix grup parlamentari ultraconservador amb Miriam Turiel, la seua fillastra i antiga assessora dels extremistes a l'Ajuntament de Paterna (Horta). La petjada fonamentalista dels radicals és més allargada per la presència de Llanos Massó, marcada per les guerres internes a les comarques del nord, les acusacions de sectors crítics d'irregularitats en les primàries i blindada com a dirigent de Vox a les contrades de Castelló per no haver-hi més de 500 afiliats dels ultradretans que paguen religiosament les seues quotes.
Anticatalanista, negacionista de la bretxa salarial entre les dones i els homes i revisionista de la memòria democràtica, fou delegada a Castelló de Plana de la plataforma antiavortista Derecho a Vivir i del lobby ultraconservador Hazte Oir, considerat per l'historiador Santiago Mata com a una pantalla de la secta El Yunque. La seua oposició al dret de les dones a la interrupció del seu embaràs està acompanyada del suport radical d'Ana Vega, líder de Vox a la demarcació d'Alacant, amb un discurs xenòfob, protagonista d'incomptables exabruptes a les Corts Valencianes durant l'anterior legislatura i un dels perfils més viscerals de la plana major dels ultradretans al territori valencià.
Les guerres internes a Vox Alacant van desvelar despeses amb ombres de la referent extremista, qui ha conformat amb el seu marit i antic portaveu dels ultraconservadors de l'Ajuntament d'Alacant, Mario Ortolà, el poder fàctic dels radicals a la segona ciutat del País Valencià. L'últim fixatge de Vox per a les seues llistes, de fet, prové d'aquesta urbs. Es tracta de Julia Llopis, regidora d'Acció Social durant el passat mandat del popular Luis Barcala al capdavant de la corporació municipal. A pesar de ser una de les incorporacions sonades del PP d'Alacant per als comicis locals del 2019, va ser apartada de la candidatura dels populars per a les votacions d'enguany. Aquesta circumstància va motivar el seu traspàs a Vox.
Com a regidora d'Acció Social, Llopis va representar l'ala més escorada a la dreta dels populars. Aplaudida i defensada per Vox als plens municipals, va posar tota mena de traves perquè les associacions veïnals repartiren menjar als més vulnerables. Abans de la seua tasca local amb el partit de la gavina, va destacar per la seua militància teocon com a presidenta de la secció alacantina de la Confederació Catòlica Nacional de Pares de Família i Pares d'Alumnes (Concapa), una organització de valors extremadament conservadors, integrada a l'antiavortista Fòrum Espanyol de la Família i regada amb diners públics durant les dues dècades d'executius del PP al País Valencià.
El seu activisme ultracatòlic s'ha combinat en una defensa del negoci de l'ensenyament privat i concertat. Llopis va arribar a titllar de «comunista» el model educatiu de l'exconseller Vicent Marzà (Compromís), va amenaçar amb un tancament patronal com a protesta a les mesures progressistes del Botànic en matèria educativa i s'ha manifestat contrària a qualsevol mesura de normalització lingüística a les aules. «Amb el valencià, ens volen adoctrinar com a Catalunya, però ací no callarem», va expressar l'any 2018 a les pàgines del diari El Mundo. La visceralitat contra la igualtat idiomàtica va demostrar-se quan va impulsar com a dirigent de Concapa aliances amb altres grupuscles del monolingüisme espanyol al territori valencià.
La connexió de Vox amb els col·legis concertats s'arredoneix amb José Luis Aguirre, vocal de mèrit de l'entitat gestora del centre Gran Asociación. La junta de govern de l'associació impulsora és una representació dels cercles conservadors, blavers, tradicionalistes i nobiliaris de la ciutat de València. Aguirre, amb un perfil allunyat de les estridències, és taxador de finques rústiques, atresora interessos econòmics amb firmes lligades al camp valencià i ha estat delegat regional de l'Assemblea Espanyola de l'Orde de Malta, una de les organitzacions que ha practicat una oposició sense treva al papa Francesc i amb una ideologia marcadament conservadora.
Esvàstiques, totxo i el negoci de la seguretat
Si Aguirre ha fugit públicament de grans escarafalls ideològics com a diputat de l'extrema dreta Vox, l'exregidor a Sant Vicent del Raspeig (Alacantí) i parlamentari ultradretà a la passada legislatura, David Garcia, és l'exemple oposat. Vicepresident de Vox a Alacant, antic vigilant de seguretat i delegat a terres meridionals valencians del sindicat groc impulsat pels d'Abascal, ha practicat un llenguatge obrerista per captar votants de les classes treballadors quan el programa econòmic de Vox està orientat a la privatització de serveis públics i a les rebaixes d'impostos a les classes adinerades. Fou protagonista a les Corts Valencianes per penjar una esvàstica a l'hemicicle per carregar contra el comunisme en un exercici de revisionisme històric.
Garcia tindrà un company de grup parlamentari amb experiència al món de la seguretat. Jesús Albiol, una de les noves cares de Vox a les Corts Valencianes, ha estat cap tècnic del Grup 8x8 Sistemas de Seguridad a València, segons consta al seu Linkedin. En els darrers quatre anys, Albiol ha exercit de regidor de Vox a l'Ajuntament de Borriana (Plana Baixa). Estarà acompanyat a la circumscripció de Castelló per David Muñoz, un advocat amb experiència docent a la Universitat Catòlica de València, un dels nuclis neoconservadors del cap i casal valencià, i en la redacció de lleis autonòmiques quan la formació a la qual està afiliat propugna la supressió de les comunitats autònomes.
La representació dels ultradretans a l'hemicicle valencià es complementa amb la treballadora de banca Maria Teresa Ramírez; l'arquitecte i secretari provincial de Vox per Alacant, Miguel Pascual; i amb Ángeles Criado, amb passat directiu a empreses immobiliàries i, en l'actualitat, administradora solidària d'una firma dedicada a la cura de la salut denominada Arvate SL, segons la plataforma d'informació mercantil Infocif. L'últim a incorporar-se com a diputat valencià dels ultradretans serà Joaquín María Alés arran de la baixa de Flores com a cap de llista al Congrés. Ha estat membre de la Diputació de València i regidor de Paterna (Horta) durant la passada legislatura. Són els rostres de la ultradreta Vox al País Valencià.