La campanya electoral del popular Carlos Mazón va ser de bombardeig d'una idea. La seua munició política incorporava altres bales com ara la crítica mordaç a la gestió del Govern del Botànic o les llistes d'espera del sistema sanitari públic valencià, però la seua principal arma amb la qual tractava de captar vots i derrotar l'esquerra era la seua reforma fiscal. O en llenguatge més terrenal: la promesa d'una baixada d'impostos.
No importava que l'executiu progressista encapçalat pel socialista Ximo Puig haguera anunciat una reducció impositiva en el seu últim debat de política general com a president de la Generalitat Valenciana. Tampoc que hi haguera veus expertes que advertiren dels efectes de la filosofia fiscal del candidat conservador. Mazón insistia aleshores de manera constant i reiterada amb la seua retallada tributària, la qual, fins i tot, va comptar amb diverses versions.
L'última proposta presentada pel dirigent popular destacava per comportar una tisorada fiscal que fregava els 2.000 milions d'euros. Si anys enrere va prometre una destralada tributària de 1.530 milions d'euros, poques setmanes abans de la cita dels valencians amb les urnes Mazón pujaria la seua aposta i plantejaria una ganivetada fiscal de 1.750 milions d'euros. La baixava d'impostos era per a tota la població sense cap limitació de renda com sí que havia decidit el Govern del Botànic del PSPV, Compromís i Unides Podem.
La reforma fiscal del jerarca del PP al País Valencià incloïa una àmplia bateria de deduccions amb mirada social i es complementava amb l'eliminació de l'impost de patrimoni i del tribut de donacions i successions, el qual havia estat rebatejat per Mazón com a «l'impost a la mort», amb una mena de llenguatge importat de l'ala més radical dels republicans nord-americans. Tot englobat sota el lema «menys impostos i més serveis públics».
La retallada estrella
Com si es tractara d'un dels regats del Lamine Yamal, Ferran Torres o João Félix, del club que duu al seu cor el cap de l'executiu valencià, Mazón va impulsar la a supressió de l'impost de donacions i successions només entrar al palau de la Generalitat Valenciana com a president. «Aquest impost a la mort no només és una qüestió que fiscalment ens semblava totalment inassumible, sinó que moralment està fora de lloc», va argumentar per prendre aquesta decisió la portaveu del Consell i consellera d'Hisenda, l'exdirigent de Ciutadans Ruth Merino.
«Rebutgem que els valencians hagen de continuar pagant impostos en un moment tan complicat com ara la mort d'un familiar i pagar per duplicat en cas de voler-se fer-se càrrec dels béns quan els seus familiars ja han pagat impostos durant tota la vida», va rematar la seua exposició de motius, per destacar que amb aquesta mesura, «els diners es quedarà en la butxaca dels ciutadans». Les paraules de la veu del nou executiu del PP i l'extrema dreta Vox xocaven amb les dades que mostren el reduït percentatge de persones que han d'abonar el tribut. L'any 2022, en la modalitat de l'impost de successions per pèrdua de vida, només van contribuir el 12,30% dels legataris i hereus valencians. Encara més, solament un 3,85% van desemborsar més de 5.000 euros.
Aquesta mesura fiscal ha estat, precisament, la principal bala política del popular Mazón per vendre en els seus primers mesos com a president de la Generalitat Valenciana. Amb un inici de legislatura marcat per les declaracions i els currículums controvertits dels càrrecs de la ultradreta Vox, l'agitació del negacionisme lingüístic i una arrancada del curs escolar amb una nota absolutament deficient, l'acord de més impacte del baró popular ha estat la retallada tributària perquè els hereus i els legataris deixen d'assumir aquesta càrrega fiscal.
L'executiu valencià del PP i Vox, però, preveu tornar a treure les tisores amb els impostos. «El Govern valencià continuarà abaixant impostos. No és només una promesa electoral», va expressar Merino aquesta setmana als micròfons de la Cadena Cope. En aquesta entrevista, a més, va precisar que «l'eliminació de l'impost de patrimoni segueix en el full de ruta del nou Consell». Tanmateix, la portaveu del gabinet de Mazón havia deixat en l'aire aquell mateix dia la inclusió en els futurs pressupostos de la Generalitat Valenciana d'aquesta tisorada al tribut que paguen les grans fortunes. «La competència fiscal entre les autonomies és sana i cal competir per a ser atractives i cal no penalitzar a qui abaixe impostos», va afirmar per generar-se els retrets de Compromís.
«Un forat de 920 milions d'euros»
Amb el propòsit de qüestionar la idoneïtat de la mesura estrella de Mazón en aquests primers compassos de legislatura, els socialistes valencians van denunciar aquest dimarts les conseqüències en matèria de diners públics per a garantir els serveis públics que atresora aquesta decisió del bipartit conservador i d'extrema dreta. L'exconseller d'Hisenda i portaveu adjunt del PSPV a les Corts Valencianes, Arcadi España, va avisar que l'administració autonòmica valenciana perdrà 920 milions d'euros en el quadrienni 2023-2027 amb la bonificació al 99% de l'impost de successions i donacions «a les rendes altes».
«Aquesta decisió, que beneficiarà només a 20.000 valencians, s'ha pres quan la situació de les arques públiques de la Generalitat Valenciana és complexa per l'infrafinançament», va indicar el dirigent socialdemòcrata, qui va recordar que el Comitè Econòmic i Social havia mostrat la seua inquietud per l'impacte que tindria aquesta supressió del tribut per a l'estabilitat financera de la institució econòmica valenciana.
L'exresponsable dels comptes de la Generalitat Valenciana va carregar per aquesta decisió: «L'agenda oculta de Mazón és la clàssica dels governs de la dreta: abaixar impostos a les rendes més altres, posar en risc els serveis públics i que ho paguen les classes mitjanes». «Aquesta política està lligada a les polítiques ultres d'altres governs autonòmics com ara el presidit per Isabel Díaz Ayuso», va subratllar el portaveu adjunt dels progressistes a la cambra parlamentària valenciana. «Mazón presumeix de rebaixes fiscals i estalvi polític quan el rebut de l'aigua continuarà pujant els pròxims mesos per a dos milions de llars valencianes», va agregar.
«No ens cenyim únicament a la pèrdua d'un ingrés. Cal veure aquesta mesura d'una forma més àmplia. Serem una comunitat atractiva per a les inversions», va replicar Merino per intentar contrarestar les crítiques dels socialistes, tot i que amb aquest impost vigent va haver-hi una onada d'inversió empresarial al País Valencià. «El PSPV ha fet un exercici simplista», va rematar després del ple del Consell d'aquest dimarts. És la defensa de la veu de l'executiu del PP i de la ultradreta Vox de la bala estrella de Mazón, de la mesura de renom aprovada en un inici d'una legislatura marcada per les polèmiques i els problemes de gestió a la conselleria d'Educació que encapçala el zaplanista i home d'estricta confiança del president valencià, José Antonio Rovira.