El bateig de foc a València del neozaplanistaCarlos Mazón com a president del PPCV va produir-se amb la visita a dues entitats amb una postura lingüística contrària a la marcada per la ciència filològica. Abans de reunir-se amb cap altre col·lectiu, va protagonitzar dues trobades a l'estiu del 2021 amb la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i amb Lo Rat Penat, les dues puntes de llença d'un blaverisme lingüístic vintage al País Valencià.
D'aquelles reunions amb dirigents del terraplanisme lingüístic com ara Enric Esteve, sempitern president de Lo Rat Penat i amb un historial d'actuacions farcit d'episodis foscos, va sorgir el compromís del PP amb una mesura oposada a les diferents autoritats idiomàtiques. Es tracta de considerar com a oficials els títols lingüístics que emet Lo Rat Penat, quan el seu model filològic està allunyat de qualsevol aval científic, de les consideracions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, o de l'Institut d'Estudis Catalans.
Amb aquest intent de captar les cendres del vot blaver al territori valencià, d'esprémer al màxim una estratègia que va possibilitar, entre altres molts factors, el seu aterratge a la Generalitat Valenciana dècades i dècades enrere, el PP de Mazón aposta al seu programa electoral per aquesta oficialitat «dels títols de valencià de Lo Rat Penat», així com propugna un secessionisme del català, de la llengua compartida entre valencians, balears i catalans: «Instarem al govern d'Espanya i institucions acadèmiques a reconèixer titulacions de filologia valenciana».
El document de polítiques de govern dels populars completa aquestes promeses amb altres com ara «eliminar el requisit lingüístic del valencià per als funcionaris» o «la protecció del patrimoni lingüístic valencià, per a la seua conservació i per a la promoció de l'ús de l'idioma, com a element integrador i no excloent, fomentant-lo i valorant-ho com a mèrit i no com a imposició; convocant ajudes i subvencions per a accions de difusió, protecció i promoció de la nostra llengua i senyes d'identitat; propiciant el seu coneixement, dins d'un marc de llibertat i cordialitat lingüística entre les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana».
«Defensarem el valencià enfront dels qui, dins i fora de la Comunitat, pretenguen, com a objectiu declarat, imposar la unitat, submissió i supeditació externa de la llengua valenciana al català, amb l'obligació de les institucions públiques d'exigir el cessament de la intromissió o lesió i de recórrer davant els tribunals les lesions i les ingerències», assenyalen a la seua oferta electoral amb una mirada secessionista de la llengua pròpia del territori valencià, on també pretenen eliminar l'actual sistema escolar plurilingüe.
Els conservadors aposten per «assegurar a les famílies la llibertat d'elecció de la línia en la qual volen que estudien els seus fills», i aposten per «no concedir subvencions a les entitats que no respecten l'interès general, les nostres senyes d'identitat, l'ordenament jurídic, el nostre Estatut d'Autonomia o els drets fonamentals de la constitució», amb clara referència a les associacions que, precisament, treballen per la normalització lingüística al territori valencià i obviant les postures anticientífiques dels col·lectius que busquen homologar els seus títols.
«A diferència de l'actual govern, nosaltres complirem estrictament totes les sentències que s'han dictat relacionades amb el sistema educatiu valencià per a fer valer els drets de les famílies, docents i alumnat. Concretament, les relacionades amb els aspectes lingüístics, on el TSJCV diu que ha d'haver-hi una proporció raonable entre el castellà i el valencià», asseguren sobre unes resolucions on els togats es vestien de sociolingüistes. I agreguen: «Garantirem que les llengües que s'empren en el sistema educatiu sostingut amb fons públics siguen les estatutàries: castellà i valencià, a més de les llengües estrangeres i no consentirem cap intromissió d'altres llengües cooficials».
En cas que el PP puga ocupar la presidència de la Generalitat Valenciana, necessitarà el suport de l'extrema dreta Vox comandada per Carlos Flores, candidata de Fuerza Nueva en l'època de plom al voltant d'aquesta formació i condemnat per violència de gènere. La ultradreta Vox, amb un programa comú per a tots els territoris i municipis de l'Estat espanyol, planteja en una mena de decàleg de les seues propostes valencianes «garantir que l'espanyol siga la llengua vehicular en totes les etapes educatives».
«Eliminarem tota la normativa que atempte contra la igualtat educativa entre els menors de les escoles i eliminarem el valencià com a requisit d'accés a places de professor i personal de l'administració», agrega al curt llistat de mesures de la ultradreta Vox per al País Valencià, per complementar la seua oposició cap a qualsevol avanç de la llengua pròpia: «Desallotjarem als activistes i assessors lingüístics de les aules i reforçarem la inspecció educativa».
«Pacte pel valencià», no-discriminació i reciprocitat TV3-À Punt
Si l'entesa entre la dreta i l'extrema dreta suggereixen als seus programes una política regressiva cap al català al País Valencià, especialment en normatives de reconeixement de la unitat científica de la llengua i en la legislació articulada per garantir els drets dels catalanoparlants, el PSPV contempla una bateria de mesures amb el prisma que «la llengua és, sobretot, l'expressió del nostre autogovern».
Per a «garantir la supervivència del valencià», com afirmen al seu document electoral, «continuarem fomentant i potenciant l'ús i coneixement del valencià en tots els seus àmbits de la vida pública valenciana, especialment a l'ensenyament, l'administració pública i els mitjans de comunicació». «Incentivarem la producció de productes audiovisuals i d'oci en valencià per a xiquets i xiquetes, així com per a joves», recullen.
«Signarem un pacte institucional pel valencià, amb les institucions i entitats que treballen a l'àmbit de la llengua i amb els organismes representatius del teixit social, i la societat civil per augmentar la cohesió de la societat valenciana i per a la promoció de l'ús social del valencià», reivindiquen els socialistes, qui, a més, propugnen «estendre les homologacions de les acreditacions de coneixement del valencià als graus mitjans i superiors de l'ensenyament, de manera que es reconeguen els estudis de valencià i en valencià de tots els nivells educatius».
La confluència d'Unides Podem i Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) fa una proposta electoral més àmplia a favor del català al País Valencià. En matèria educativa, per exemple, suggereix «impulsar una política que garantisca el domini parlat i escrit del valencià durant l'ensenyament obligatori, estenent les hores lectives i les matèries en valencià». «Promourem els equips que elaboren i editen materials didàctics en valencià. Farem costat a les Associacions de Pares i Mares d'Alumnes i en les iniciatives que impulsen l'ús del valencià en l'educació pública», afegeixen.
A la promesa de «garantir el dret a l'educació en valencià en l'etapa universitària, impulsant la formació de docents universitaris castellanoparlants per a fer efectiu aquest dret i potenciant la investigació en valencià a través d'incentius per a la realització de tesi i publicacions científiques», se suma una transformació de l'actual model plurilingüe: «Modificarem l'actual llei d'educació, que estableix un programa plurilingüe únic, per a recuperar les línies d'ensenyament en valencià en aquells centres que així ho sol·liciten».
El matrimoni electoral entre morats i esquerrans també contempla «campanyes informatives sobre el coneixement del valencià en les zones no valencianoparlants a través de cursos i plans de convivència entre ambdues llengües», i la promoció de l'ús del valencià amb l'objectiu d'aconseguir la seua normalització a través de campanyes institucionals sobre els drets lingüístics de la ciutadania en cooperació amb entitats de la societat civil i agents econòmics, amb especial atenció al comerç local de proximitat».
L'increment dels programes d'iniciació, coneixement i ús del català per a persones adultes, «tenint en compte especialment les persones nouvingudes», i la dotació dels serveis d'ensenyament del valencià amb més recursos humans, materials, econòmics i organitzatius per a desenvolupar eficaçment les tasques que tenen encomanades» són altres de les mesures d'Unides Podem-EUPV. Com ho és «ampliar i dissenyar noves estratègies de formació lingüística en valencià per a persones migrants en col·laboració amb equips docents especialitzats en l'ensenyament de llengua per a persones estrangeres».
«Establirem una oferta de recursos públics territorialitzada de traducció, correcció i assessorament de textos i produccions lingüístiques per als àmbits empresarials», indiquen, per prometre el disseny de «noves experiències d'aprenentatge tutoritzat del valencià en els espais d'oci». «Creiem que és necessari que la indústria cultural i la distribució també contribuïsquen a garantir a la ciutadania l'accés al consum cultural audiovisual, editorial, musical, etc. en valencià, a través d'una regulació per quotes», argumenten.
L'accés de la Generalitat Valenciana com a membre de ple dret a l'Institut Ramon Llull, «potenciar els programes locals de promoció de cartelleria externa i publicitat en valencià per a empreses, comerços, entitats i col·lectius», «inclourem el valencià en la informació d'ús i seguretat en els productes a través de l'etiquetatge exterior i els elements interiors», i «assegurar el compliment de les condicions lingüístiques en els plecs de condicions del repartiment de TDT locals i autonòmiques» formen part d'un programa, on també hi ha el compromís de fomentar «l'ús del valencià a l'àmbit judicial».
«S'han produït grans avanços en la col·laboració efectiva entre els mitjans de comunicació públics À Punt, TV3 i IB3 amb la normalització de les projeccions simultànies i les coproduccions en les quals participen diferents cadenes autonòmiques», afirmen, per puntualitzar: «No obstant això, considerem que hem de fer passos més valents i cal potenciar la tecnologia de la corporació À Punt per a aconseguir executar la reciprocitat amb les televisions públiques catalana i balear aprovada per la comissió de radiotelevisió valenciana i espai audiovisual de les Corts Valencianes».
Amb la competència lingüística com a marc inicial, aposten per «la normalització lingüística del valencià a totes les administracions públiques valencianes, i a l'àmbit cultural plantegen una promoció del català a àmbits com ara el cinema, el teatre i la música». «El foment de la lectura no pot ser un fet conjuntural en la política cultural valenciana, sinó que ha de ser permanent per a cuidar les nostres llengües oficials, amb especial atenció al valencià a causa dels seus problemes de normalització», assenyalen.
«Treballarem per a obtenir la reciprocitat d'emissions audiovisuals de comunitats autònomes veïnes i amb especial prioritat a les televisions i ràdios públiques del domini lingüístic valencià, aprofitant la reassignació d'espectre amb TDT2 per difusió digital terrestre», coincideixen a Compromís, qui defensa també l'ingrés de ple dret del Consell a l'Institut Ramon Llull o aprofitar la plataforma del Benidorm Fest, amb una gran visibilitat mediàtica arreu de l'Estat espanyol i del País Valencià, per promocionar l'idioma propi.
Els valencianistes volen «crear un nou marc normatiu que complete i supere la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, el qual tinga com a element central l'equitat lingüística i com a objectiu final garantir la igualtat lingüística». «Elaborarem una Estratègia Lingüística 2025-2035, com a full de ruta per a dissenyar i coordinar les accions en matèria lingüística i de promoció del valencià amb l'objectiu de garantir una igualtat lingüística real i efectiva així com l'augment de l'ús social del valencià», arredoneixen.
L'impuls de les ferramentes necessàries «per a garantir la no-discriminació lingüística dels i les valencianoparlants en cap àmbit de la vida, de noves campanyes de foment «de l'ús social del valencià en l'àmbit privat per tal de traduir l'augment del coneixement de la llengua en un major ús social del valencià» i el desenvolupament, a través de la llei de comerç, de «mesures per a protegir els drets lingüístics en l'àmbit del comerç i el consum» estan dintre del full de ruta de la coalició valencianista.
«Desplegarem les accions legislatives i polítiques necessàries per a fer efectius els drets lingüístics de les persones signants establerts a l'Estatut d'Autonomia del País Valencià i, així, avançar cap a la normalització lingüística de la llengua de signes al nostre País», contemplen, per assegurar que reivindicaran «la pluralitat i diversitat lingüística del País Valencià i promourem les accions oportunes per a la inclusió del valencià com a llengua oficial de la Unió Europea».
El full de ruta contra les discriminacions presents a l'administració valenciana incorpora «l'ampliació del requisit lingüístic a tots els àmbits de la funció pública per a garantir que l'atenció a la ciutadania siga sempre en la llengua que trie per a relacionar-se amb l'administració» i la implementació «d'un pla de formació lingüística destinat a professionals de la sanitat per a facilitar el seu coneixement i acreditació del valencià i garantir una atenció als usuaris de la sanitat en valencià».
Amb la mirada fixada en reforçar l'aposta estratègica de Compromís a l'escola en matèria de llengua, és a dir, el sistema educatiu plurilingüe, prometen «treballar de la mà dels centres i dels assessors i assessores de plurilingüisme en l'augment del percentatge d'ensenyament en valencià a tots els Programes Lingüístics de Centre», així com «incorporar un major ús del valencià als cicles Formatius de Formació Professional».Les propostes lingüístiques dels partits amb possibilitat de governar després del 28M.