A Carlos Mazón li ha anat bé, esportivament parlant, el seu nomenament com a president de la Generalitat. Diumenge de la setmana passada, en la Mitja Marató de València el Molt Honorable va parar el cronòmetre en 1:52:57. Van ser 48 segons menys que la marca de 2022. “M’he sentit molt bé, amb moltes bones sensacions”, va dir, en superar la meta, flanquejat per l’alcaldessa María José Català i Juan Roig, factòtum de tots els esdeveniments vinculats al running de la capital valenciana.
No va ser l’única meta que ha travessat el cap del Consell els darrers dies. Dimecres, es van complir els primers cent dies del seu govern, una primera etapa de convivència amb Vox que Mazón ha superat amb menys maldecaps que altres col·legues autonòmics, com ara Marga Prohens a les Balears o María Guardiola a Extremadura. Els de la ultradreta han mantingut durant aquests quasi tres mesos un perfil més baix que no en altres territoris. Mancats com estan de personal autòcton, Vox està fent mans i mànegues per acabar de quadrar l’organigrama, alhora que li prenen el pols al funcionament de l’Administració autonòmica.
Siga com siga, el president de la Generalitat ha rebut un regal ben especial amb motiu d’aquests primers cents dies de govern. No són unes sabatilles esportives d’última generació ni un abonament per a un entrenador personal, però el present situa Mazón en la senda que tenia marcada en el seu pla: dijous, les Corts Valencianes, amb el vot favorable de PP i Vox van donar llum verda a la bonificació al 99% de l’impost de successions i donacions, una de les mesures estrela promeses durant la campanya electoral. La pràctica eliminació del que els conservadors han batejat —de forma intencionada— com “impost a la mort” afectarà les herències entre familiars directes, això és, fills o filles, conjugues i pares i mares. “Ens hem posat en marxa; aquest govern agafa velocitat”, va dir dijous passat el Molt Honorable a les Corts.
D’aquesta manera, Mazón va superant etapes en el seu objectiu de desmuntar la política fiscal progressiva del Botànic. L’aixeta de les rebaixes fiscals brolla a dojo des que el conservador ocupa Presidència. A finals de setembre ja va anunciar un paquet de bonificacions fiscals que s’aprovaran amb la Llei d’acompanyament dels pressupostos per al 2024. Entre les rebaixes previstes hi ha les deduccions en la declaració per la realització d’activitats esportives o per necessitats mèdiques (dentista, oculista, psicòleg) i rebaixes en l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats per a compradors de menys de 35 anys.
Ayuso marca el pas
Fet i fet, situa Mazón en un lloc privilegiat en la cursa per retallar impostos iniciada després de les eleccions del 28 de maig passat. A l’estela de la Comunitat de Madrid i d’Andalusia, els presidents autonòmics del Partit Popular han entrat en una competició ferotge per veure qui abaixa més càrregues i en menys temps. A les Balears, Marga Prohens, com Mazón, també ha promogut l’eliminació de l’impost de successions i donacions entre familiars directes. A més, en el cas de germans i d’oncles i nebots, l’impost de successions es redueix a la meitat. La baronessa balear també ha eliminat l’impost de transmissió patrimonial per l’adquisició d’habitatges per a menors de 30 anys i l’ha reduït a la meitat per als qui tinguen entre 31 i 35 anys.
També a Extremadura, la seua consellera d’Hisenda ha posat a sobre de la taula l’eliminació de successions i donacions, per bé que la intenció no s’ha materialitzat encara. Sí que ho ha fet, per contra, i de forma retroactiva, l’eliminació de l’impost als grans propietaris d’habitatges buits; la baixada dels trams de l’IRPF, i la rebaixa de l’impost de matriculacions, especialment per als vehicles més cars del mercat. En tot cas, el Govern de María Guardiola ha accelerat la marxa respecte dels seus col·legues i ha donat llum verda a l’eliminació de l’impost de patrimoni.
Ha seguit els seus passos la presidenta de Cantàbria, María José Sáez de Buruaga. La baronessa del PP també ha reduït la tarifa en tots els trams de l’IRPF; ha creat deduccions per a despeses en educació (com ara escoletes, llibres de text o ensenyament d’idiomes); o ha creat de bell nou una deducció de 1.400 euros per naixement o adopció durant un termini de tres anys.
Fins al moment, ha estat l’aragonès Jorge Azcón el més tímid en la competició fiscal. Entre els anuncis fets fins ara hi ha l’increment del mínim exempt des dels 400.000 euros actuals fins als 700.000 per al 2024. També la bonificació al 99% de l’impost de successions, que fins ara s’aplicava als menors de 18 anys, modifica la seua forquilla fins als 21 anys.
Patrimoni en disputa
En línia amb la desescalada fiscal desplegada fins ara, Mazón també aspira a eliminar l’impost de patrimoni, tot seguint l’exemple de la Comunitat de Madrid, replicat recentment per Cantàbria i Extremadura. Tanmateix, l’executiu valencià roman en punts suspensius, a l’espera de saber què passa amb l’impost temporal de solidaritat de les grans fortunes que el Govern de Pedro Sánchez va anunciar el 2022 i que, de moment, té vigència per a 2023 i 2024.
Aquesta càrrega, que afecta patrimonis per sobre dels tres milions d’euros, va ser creada pel Govern de PSOE-Podemos amb la finalitat de gravar els grans patrimonis que es beneficiaven de les exempcions aprovades en diverses comunitats autònomes. Al setembre de 2023, només per aquest concepte, s’havien recaptat 623 milions d’euros procedents de 12.010 grans patrimonis, això és el 0,1% dels contribuents.
El que no vol Mazón és eliminar aquest impost, però que siga l’Estat qui acabe recaptant els diners. Amb el Botànic aquest impost es pagava a partir dels 500.000 euros, sense comptar l’habitatge.
De la tisora al forat
La decisió de reduir les càrregues impositives afectarà directament les arques públiques. Segones les dades de la mateixa Generalitat, l’any 2022 es van recaptar 326 milions d’euros per l’impost de successions i 27 milions d’euros per donacions. Pel que fa a l’impost de patrimoni, l’aportació va ser de 198 milions d’euros.
El PSPV-PSOE a les Corts, com també Compromís, critiquen la tisorada fiscal de Mazón. Recorden, per exemple, que l’any passat només el 12,30% dels hereus van haver de pagar l’impost de successions i només el 3,85% d’aquests van haver de desembutxacar quantitats superiors als 5.000 euros. Per a l'ex-conseller Arcadi España es tracta d’un “regal” a les rendes més altes, un fet que “aprofundeix en la desigualtat i ataca la redistribució de la riquesa a la Comunitat Valenciana”. “El full de ruta de PP i Vox és regalar diners als més rics en lloc d’invertir-los on més falta fa: en educació, en sanitat... Amb els diners que ells regalen podrien contractar 5.000 docents, 2.000 metges i 2.500 infermers. Prefereixen quedar bé amb els rics en lloc de fer polítiques per a la majoria dels valencians i les valencianes”, assegura el síndic de Compromís, Joan Baldoví.
Quadrar els comptes
La decisió del Govern de PP-Vox de prescindir d’aquests ingressos obre també interrogants sobre la confecció dels pressupostos per l’any pròxim, és a dir, els primers de l’era Mazón. L’actual inquilí de la Generalitat va deixar caure la setmana passada que els de 2024 seran uns pressupostos “durs”, degut “a l’herència deixada pel Botànic”. Aquest matí, a les 13 hores, Ruth Merino, presentarà l’avantprojecte de llei de pressupostos a les Corts Valencianes..
A falta de conèixer els números amb detall, Hisenda ha anunciat una previsible gran diferència amb els anteriors pressupostos botànics: el nou Consell ha decidit prescindir de la partida de recursos ficticis que el Botànic va incloure des de 2016 en els pressupostos. Amb aquesta partida, el Govern d’esquerres i valencianista volia significar la partida que la Generalitat Valenciana deixava de rebre de l’Estat a causa del perjudici generat pel model de finançament en vigor.
El Govern del popular Alberto Fabra ja va introduir aquesta partida en els darrers anys del seu mandat i l’equip de Ximo Puig va seguir l’exemple. Es batejà com a “partida reivindicativa”. Per als pressupostos de 2023 aquesta partida va pujar a 1.336 milions d’euros.
Per a enguany, Ruth Merino ha preferit parlar d’uns “pressupostos realistes”. Diverses veus apunten, de fet, que els comptes per a l’any vinent podrien reduir-se lleugerament respecte dels de 2023, quan van pujar fins als 28.438 milions d’euros. A favor de la Generalitat Valenciana juga el fet que l’executiu en funcions de Pedro Sánchez ha decidit finalment donar un poc d’oxigen a les autonomies, en no exigir-les l’equilibri pressupostari durant l’any vinent, tal com pretenia en un principi. En el Pla pressupostari de 2024 enviat a la Comissió Europea, el Govern de Sánchez preveu una flexibilització del dèficit per a les autonomies del 0,1%. Això permetrà a Hisenda disposar d’uns 135 milions d’euros de despesa addicional. “Els pressupostos seran durs d’elaborar, però no hi haurà retallades”, va assegurar dimecres passat Ruth Merino durant la roda de premsa posterior a la reunió del Consell. Dimarts, poques hores abans de la Nit d’Ànimes, la incògnita quedarà aclarida.