Entrevista a Enric Morera

‘El concepte d’autogovern està sent perseguit’

El 22 de març de 2018, la Generalitat Valenciana celebra els 600 anys del seu naixement. Ho fa rememorant la creació de la Diputació del General, l’organisme del qual la Generalitat es declara hereva. Per celebrar-ho, hi ha tot un seguit d’actes institucionals que protagonitzarà, especialment, Enric Morera (Oliva, Safor, 1964), president de les Corts valencianes. Parlem amb ell sobre el significat d’aquesta data per als valencians i la seua consciència històrica com a poble.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Es un dia històric.

- Sí. Commemorem, des de les Corts valencianes, el naixement de la Generalitat Valenciana, que va donar peu a la institució de govern valencià que tants bons fruïts va donar a la nostra història col·lectiva.

- La Generalitat Valenciana celebra 600 anys. Concretament, però, es compleixen 600 anys de la creació de la Diputació del General.

- Correcte. La Diputació del General es creà a efectes de recaptar i gestionar els impostos de les institucions valencianes.

- Quina és la relació entre l'actual Generalitat i la passada Diputació?

- Jo diria que en aquell moment es va saber fer bona política que ens va permetre ser protagonistes de la nostra història. Va suposar un gran esdeveniment per a la continuïtat i la cohesió del poble valencià. I si fem bona política, el nostre país avançarà. Si fem polítiques dolentes, perdrem posicions de benestar i possibilitats de ser autèntics i forts en un món global. En aquell moment es van prendre decisions per encarrilar la bona dinàmica que dúiem com a Regne de València. I nosaltres, com aleshores, hem de continuar fent bones polítiques. Aquest és el gran paral·lelisme.

- De quina mena de decisions parla?

- De les que ens fan avançar. Cal reflexionar sobre el moment que tenim, hem de confiar en les nostres possibilitats, ser seriosos i responsables, sabent que tenim greus problemes com l’infrafinançament, la infrainversió o la manca de capacitat per atendre les nostres necessitats perquè el concepte d’autogovern està sent perseguit i contrarestat. Però tenim una voluntat de fer-nos importants com a poble en aquest període en el qual estem. Estem augmentant molt l’autoestima col·lectiva. Tenim unes arrels que venen de lluny i tot un futur per construir dins de les nostres possibilitats com a poble.

- La Renaixença de finals del XIX va recuperar el record d’aquella primera institució. Després de la Transició, hi va haver una reconstrucció de la institució. Tot ve de lluny.

- Efectivament, en aquells moments hi van haver reflexions sobre la nostra identitat col·lecitiva que es van materialitzar en alguns aspectes significatius: la mateixa Renaixença, l’Exposició Regional de 1909... Llavors veníem d’una situació de crisi gravíssima, la del 1898. I la crisi va ser una oportunitat. Ara tenim una altra oportunitat històrica per cercar el camí perquè en aquesta globalitat estiguem ben situats.

- En què pensa que ha canviat l’esperit del valencianisme institucional des que vostè presideix les Corts?

- Fem un bon parlamentarisme i un bon treball de debat, de producció legislativa, de control de l’Executiu... I també hi ha una certa mirada sobre les nostres possibilitats de futur, de reflexió estratègica que condicionarà el nostre provenir col·lectiu.

- Celebrarem més aniversaris aviat?

- Enguany també celebrem el centenari de la Declaració Valencianista, que recollia les reivindicacions dels valencians com a poble. Sempre és bo rescatar efemèrides. Determinen un passat positiu, unes arrels profundes, i que el poble valencià té ganes de fer, a diferència d’altres pobles, d’aquest element diferenciador, d’identificació, una projecció cap al futur.

- Amb exemples com aquest, podríem confiar en una reconciliació dels valencians amb la seua autoestima?

- Estem en aquest camí: el de recuperar l’orgull de ser valencians, molt afectat per l’autoodi sistemàtic. Hem de saber que podem continuar sent protagonistes d’aquest esdevenir si ens reafirmem en la nostra voluntat de ser.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.