País Valencià

Una autonomia tutelada per Madrid

L'anul·lació del decret de sanitat universal de la Generalitat Valenciana per part del Tribunal Constitucional no és l'única llei que ha posat en guaret l'òrgan judicial a petició del Govern espanyol. Amb sengles recursos interposats per suspendre la llei de la funció social de l'Habitatge i la llei contra la pobresa energètica, l'executiu de Mariano Rajoy exerceix un control legislatiu sobre qualsevol iniciativa que qüestione les polítiques econòmiques del PP i la forma d'organització de l'Estat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

D'ençà que Mariano Rajoy va accedir a la presidència del Govern espanyol, que el dirigent popular segueix fil per randa el full de ruta de la dreta espanyola. Un pla que té, entre els seus principals capítols, la recentralització de l'Estat. Amb la majoria de les autonomies governades per coalicions d'esquerres que poden plantejar alternatives a les polítiques d'austeritat de Rajoy, l'executiu del PP ha reaccionat emprant el Tribunal Constitucional per aturar qualsevol mesura que s'escape de la seua concepció de l'Estat i de l'ortodòxia econòmica.

A banda de Catalunya, que ha estat el principal objectiu d'aquesta estratègia siga per decrets de caràcter social o pels que buscaven impulsar estructures d'Estat, el País Valencià també està assenyalat pel Govern espanyol. Sotmès a una mena de sandvitx entre el menyspreu a les reivindicacions valencianes, per una banda, i la tutela econòmica i legislativa, per una altra.

Aquest dimarts, de fet, s'ha produït un esdeveniment que ha evidenciat la situació d'atzucac que experimenta el País Valencià. El Tribunal Constitucional ha tombat el decret de sanitat universal que havia impulsat la Generalitat Valenciana, després d'un recurs presentat per l'executiu que encapçala Rajoy. Una norma que retornava l'atenció sanitària a les persones nouvingudes sense papers i que, segons el Tribunal Constitucional, xoca amb les competències estatals. «Aquesta llei és una ampliació de la cobertura sanitària en l'àmbit subjectiu de les prestacions no contemplat per la normativa estatal», argumenta la resolució, que ha comptat amb cinc vots particulars.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha criticat, de seguida, la decisió del Tribunal Constitucional. «El Govern d'Espanya no pot utilitzar la via judicial per imposar posicionaments ideològics indefensables», ha censurat, després de recordar que amb la suspensió 21.000 valencians corrien el risc de quedar-se exclosos del sistema sanitari. Amb tot, Puig ha promès que «cap valencià restarà sense assistència sanitària», seguint el mateix model d'actuació que va emprendre el Consell quan el Tribunal Superior de la Justícia (TSJ) valencià va anul·lar els dos decrets contra el copagament farmacèutic. És a dir, s'oposa a la sentència del tribunal espanyol i evitarà, amb algun pla alternatiu, que els immigrants sense documentació queden desemparats.

«El Govern està fent una interpretació regressiva de la Constitució, tant en el concepte d'Estat autonòmic com ara en els drets», ha denunciat Puig. «La sentència evidencia la necessitat d'un nou pacte constitucional que blinde l'esperit de la Constitució Espanyola, és a dir, que tot el món tinga dret a la sanitat i que Espanya siga un país descentralitzat», ha rematat, posant l'accent en la reforma constitucional que reclama el Consell i que serà a partir de 2018 un dels eixos bàsics d'un bipartit que vol evitar qualsevol mesura que genere desgast electoral. Al contrari que Podem, PSPV i Compromís aposten per una major reivindicació exterior i per no avivar altres polèmiques al País Valencià que puguen restar vots de cara al 2019, i més amb la gestió de la reversió dels concerts sanitaris tocant a la porta.

Imatge de la façana del Tribunal Constitucional| EFE

La sentència del Tribunal Constitucional, de fet, pot marcar la senda de la resta de contenciosos que té la Generalitat Valenciana amb el Govern espanyol. La llei de la funció social de l'habitatge, una de les més avançades a l'Estat, va ser la primera en estar al punt de mira de l'executiu de Rajoy. El recurs presentat a l'òrgan judicial era pràcticament una esmena a la totalitat de la llei, ja que no sols pledejava contra la normativa antidesnonaments. També exigia la suspensió del gruix del text legislatiu. L'argument esgrimit era el mateix pel qual el tribunal ha tombat el decret de sanitat universal: la invasió de competències. L'òrgan judicial va admetre el recurs.

El Tribunal Constitucional, a més, va acceptar-ne un altre que havia presentat el Govern espanyol envers la llei contra la pobresa energètica. En aquest cas, la discussió es trobava en la negativa de l'executiu del PP a donar el seu vistiplau perquè les empreses d'electricitat comuniquen de forma obligada el tall del subministrament de llum per impagament als serveis socials dels ajuntaments, que tindrien la darrera paraula per autoritzar-ho. Això sí, l'admissió del recurs, en aquest cas, no va comportar la suspensió de la norma. Un alenada d'aire per al Consell.

Ni dret civil, ni llengua, ni 'comarques'

Amb el que no ha tingut ni un segon de respir el Govern del Botànic ha estat amb el dret civil. Totes les lleis que conformen aquest marca jurídic propi han estat invalidades. I encara que un recurs va presentar-se per part de l'executiu del socialista José Luís Rodríguez Zapatero, les dues accions judicials del Govern espanyol de Rajoy contra el dret civil valencià han sigut les que han sentenciat de mort la normativa foral valenciana. La llei de custòdia compartida (un punt de fricció al Botànic), la llei de règim econòmic matrimonial i la llei d'unions de fet han quedat desarticulades per les diferents sentències del tribunal espanyol que va esgrimir «una invasió de competències».De res serviren, com en la resolució contra el decret de sanitat universal, els vots particulars de determinats magistrats.

Si les resolucions del Tribunal Constitucional han deixat en paper mullat el dret foral valencià, altres recursos presentats amenacen amb silenciar la llengua pròpia a les escoles valencianes i obrir un precedent legal contra el precepte científic de la unitat de la llengua. Després que el PP fracassara en el seu intent d'anul·lar el decret que regula els usos lingüístics en l'administració valenciana, Rajoy va eixir al rescat dels seus companys valencians de partit anunciant que l'Advocacia de l'Estat presentaria altre recurs contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià d'avalar el decret. Que aquesta normativa afavorira el català i que el fixara com a llengua de comunicació en les administracions de la resta de l'àmbit lingüístic eren el pecat que observaven els populars en la llei. «No existeix cap comunitat autònoma, excepte la valenciana, que tinga el valencià com a llengua oficial», raonava l'Advocacia de l'Estat, a instància del PP, assumint les tesis anticientífiques del blaverisme que neguen la unitat de la llengua. Fins i tot, els populars han suggerit que demanaran un recurs del Govern espanyol al Tribunal Constitucional contra la nova versió del decret de plurilingüisme

La tutela de Madrid sobre el País Valencià, però, va més enllà. Fins al punt d'encendre les alarmes per la llei de mancomunitats que impulsa el Consell. La normativa aposta per una mena de comarcalització aigualida i a la carta, ja que no fixa una estructura descentralitzada de comarques -a les quals aspira a reconèixer com a unitat de divisió administrativa Compromís- i deixa llibertat als pobles per integrar-se a les diferents mancomunitats existents. Això sí, afavorint aquelles que coincidisquen amb els límits comarcals clàssics.

El Govern espanyol ha recorregut el decret d'usos lingüístics de la Generalitat Valenciana i amenaça amb interposar un recurs contra la nova versió del decret de plurilingüisme que ha impulsat la conselleria d'Educació encapçalada per Vicent Marzà (Compromís)| EL TEMPS

A La Moncloa, tanmateix, la llei que encara no ha estat validada per les Corts Valencianes planteja recels. Segons Levante-EMV, l'executiu de Rajoy interpreta que el reforç de les mancomunitats podria posar en perill les diputacions i, en conseqüència, els límits provincials. I per això, el Govern espanyol ha amenaçat que en cas de no corregir el biaix de la normativa, el projecte de comarcalització serà recorregut al Tribunal Constitucional.

Altres lleis com la de cooperació, que vol soterrar l'etapa negra de l'exconseller popular Rafael Blasco, sí que han aconseguit esquivar les amenaces d'inconstitucionalitat per part de l'Estat espanyol. El govern de Rajoy va enviar una carta al departament encapçalat per Manuel Alcaraz (Compromís) que exigia sense firma que la llei deixara clara el sotmetiment a la legislació estatal. Unes formes que van molestar la conselleria de Transparència, competent en la matèria. Amb tot, van acceptar-se les modificacions suggerides per Madrid amb l'objectiu d'evitar un conflicte judicial. La normativa, aprovada fa poc a la cambra valenciana, va comptar amb l'abstenció del PP, que va validar a través d'unes esmenes l'article considerat polèmic per a l'executiu de Rajoy, segons fonts parlamentàries.

Una tutela de l'acció del Govern del Botànic que s'hi suma els entrebancs econòmics, com ara la discrecionalitat amb la qual l'Estat atorga els crèdits del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) al qual ha de recórrer el Consell per l'infrafinançament del País Valencià. La mostra, que com ha fet Rajoy a Catalunya o, fins i tot, a Andalusia, d'un projecte recentralitzador i uniformador que intenta controlar les autonomies que el PP no ha conservat a les urnes. Que recorre qualsevol llei que qüestiona les polítiques aplicades a Madrid. La suspensió d'aquest dimarts del decret de sanitat universal ha sigut l'exemple paradigmàtic.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.