País Valencià

Menyspreats

La tramitació de la reforma de l'Estatut d'Autonomia canari, mentre el valencià fa anys que està en guaret, ha indignat bona part dels partits valencians i ha provocat que el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, envie una carta de reclamació a la Cambra Baixa. Aquest fet s'hi suma l'admissió a tràmit per part del Tribunal Constitucional de la llei que combat la pobresa energètica i als nous càlculs de l'expert de Montoro en el sistema de finançament que perjudiquen els valencians.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, no vol més problemes territorials. Amb la qüestió catalana com a principal preocupació, Rajoy ha mantingut una posició força pragmàtica pel que fa a les reivindicacions dels diferents territoris de l'Estat espanyol. Si les exigències s'han realitzat des d'una autonomia governada per un partit que pot assegurar-li la permanència a La Moncloa, no ha dubtat en pactar tot tipus d'inversions. Ara bé, si aquest territori s'ha negat a participar d'aquest joc, s'ha trobat amb el silenci i la vara correctora del Tribunal Constitucional en cas de qüestionar, encara que siga de forma tangencial, alguna competència estatal.

L'exemple paradigmàtic és el País Basc, però no l'únic. Canàries també s'ha beneficiat d'aquesta manera de funcionar. El presumible suport dels regionalistes canaris als Pressupostos Generals de l'Estat i, especialment, el vot a favor de la investidura de Rajoy per part de la seua diputada al Congrés, Ana Oramas, han tingut una contrapartida. I no sols en el capítol d'inversions, tal com reflectiren els comptes estatals. Els canaris, tot i entregar la modificació del seu estatut quatre anys després que els valencians, han vist com s'ha accelerat la tramitació de la modificació de la seua carta magna. Un fet que ha empipat la majoria dels partits valencians.

«Ja hi ha prou. No té cap sentit que l'estatut canari avance el valencià», ha censurat aquest dimarts el síndic de Podem, Antonio Estañ. «Ja hi ha prou d'aquest mercantilisme autonòmic, de privilegiar territoris perquè partits com ara Coalició Canària van donar suport a la investidura de Rajoy», ha insistit el també secretari general dels morats al País Valencià.

Mireia Mollà, portaveu adjunta de Compromís, ha anat més enllà. Fidel a la filosofia de la coalició valencianista de mostrar-se en contra de l'actitud de negociació bilateral del PNB amb el PP, com van evidenciar oposant-se a l'augment de la quota basca, ha denunciat «la política del xec de Rajoy». «Tu quan em costes? No sé quants milions el PNB? I Coalició Canària? És la política del xec de Rajoy, que esborra l'agenda valenciana a l'Estat perquè és un reforç a les polítiques de canvi», ha rematat.

Aquest malestar, també expressat per part del PSPV i de Ciutadans, no ha trobat el consens de totes les forces parlamentàries de les Corts Valencianes. La proposta del president de les Corts Valencianes, Enric Morera, d'enviar una carta reclamant en nom de tots els grups que no es demore més la tramitació de l'Estatut valencià s'ha topat amb l'oposició dels populars. «No ens oposem a la mesura. Però demanem que siga una proposta consensuada i no expressada de forma oral pel president de les Corts, sense comunicar-la ni passar-nos la carta», ha retret la portaveu adjunta del PP, María José Català. «Els valencians patim un endarreriment importantíssim amb la reforma de l'Estatut d'Autonomia. I ara hem vist com els canaris ens han avançat. Exigim, per tant, que es tramite. El president de les Corts Valencianes pot enviar perfectament una carta demanant explicacions», ha replicat el síndic dels socialistes, Manuel Mata.

Isabel Bonig, per part del PP, Fran Ferri, en representació de Compromís, i Manuel Mata, síndic parlamentari del PSPV-PSOE (a la imatge), van ser els encarregats de defendre la reforma de l'Estatut d'Autonomia valencià al Congrés per introduir la denominada clàusula Camps. 

Amb tot, Mollà ha estat més dura contra Català. «Les Corts no poden quedar impassibles després d'aquest fet», ha proclamat abans d'apuntar cap a la portaveu adjunta dels populars. «Català tenia avui protagonitis. Ens ha dut a un debat bastant surrealista. Supose que tenia aquest afany de protagonisme per l'absència de la seua síndica, Isabel Bonig. De fet, alguns companys seus li ho han recordat», ha retret. Un enfrontament dialèctic que ha posposat l'acord entre els diversos grups, que a la pròxima Junta de Síndics decidiran com reaccionar davant la decisió del Congrés.

Mentre els grups parlamentaris consensuen una resposta, Morera ha enviat aquest dimarts una carta a la presidenta del Congrés. En la missiva, el president de la cambra valenciana li recorda els reiterats ajornaments de la votació de la reforma de l'Estatut Valencià. «És per això [en referència als endarreriments] que, tenint en compte el consens expressat en les Corts Valencianes, li demane que no es torne a dilatar el període d'esmenes. A més, l'informe que en la Junta de Síndics celebrada avui, dia 12 de desembre, ha recollit la posició dels grups parlamentaris i els ha convocat per al pròxim dimarts dia 19, amb l'objectiu de considerar les iniciatives corresponents en defensa dels acords d'aquesta cambra», tanca la carta.

«El desbloqueig de la reforma de l'Estatut valencià depèn únicament de la voluntat política del PP. Deixe de bloquejar qüestions vitals per als valencians», ha denunciat el diputat del PSPV al Congrés, Artemi Rallo. El portaveu de Compromís a la Cambra Baixa, Joan Baldoví, ha censurat que es prime per interès la quota basca o l'estatut canari en detriment de la reforma de la carta magna valenciana. «Els drets fonamentals dels ciutadans, de les autonomies, no poden estar subjugats als vots que necessite el PP», ha carregat el parlamentari valencianista.

Els valencians, de fet, amb aquesta reforma del seu Estatut d'Autonomia es juguen blindar la denominada clàusula Camps, és a dir, que el País Valencià reba una inversió als comptes estatals d'acord amb el seu pes poblacional -actualment, compta amb un 8% del pressupost total, quan la població valenciana representa un 11% dels habitants de l'Estat-. Una clàusula, amb tot, que no obligaria al Govern espanyol jurídicament, però que «si el condicionaria políticament», en paraules de Mollà. El darrer debat sobre la qüestió valenciana va deixar la imatge d'un hemicicle pràcticament buit.

Imatge de la manifestació en favor d'un finançament just del passat 18 de novembre

Aquesta escena era la demostració de la influència dels valencians a Madrid. Tot i el suport del líder del socialisme espanyol, Pedro Sánchez, a la reforma d'un sistema de finançament just per als valencians i la demostració de múscul de la manifestació del 18 de novembre en favor d'aquesta reclamació, els senyals que ha enviat Rajoy han estat negatius. Ha ajornat, de nou, l'entrada en vigor del nou sistema per al 2018 -quan fa quatre anys que el model està caducat, ja que hauria d'haver-se renovat en 2014- i l'assessor del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en matèria de finançament autonòmic, Ángel de la Fuente, ha preparat el terreny per rebaixar a la baixa el deute històric valencià. De la Fuente ha comptabilitzat com a fet a favor de la balança fiscal dels valencians els préstecs rebuts per l'Estat a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), quan, segons critiquen des del Consell, aquests diners hauria de rebre'ls el País Valencià a través dels mecanismes ordinaris de finançament.

Tanmateix, no ha estat l'únic cop de l'estratègia recentralitzadora de Rajoy, excepte en aquelles autonomies que li són d'interès per allargar la seua permanència a La Moncloa. El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit aquest dimarts el recurs contra l'aplicació de la llei valenciana que combat la pobresa energètica. Tot i que no atura la posada en marxa de la normativa, obri la porta a una possible anul·lació en un futur. La discussió està en la negativa de l'executiu del PP d'acceptar que les empreses d'electricitat hagen de comunicar el tall del subministrament de llum per impagament als serveis socials dels ajuntaments, que tindrien la darrera paraula per autoritzar-ho. Uns fets que, junt amb l'accelerament de la reforma de l'estatut canari, mostren la sensibilitat de Rajoy cap al País Valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.