De bous i àguiles

Toreros ultradretans

El matador de braus Juan José Padilla va ser guardonat fa una setmana pel Govern espanyol amb un premi de 30.000 euros. Una condecoració entregada, tot i exhibir durant una correguda de bous una bandera franquista. Padilla, però, no és l'única figura de la tauromàquia amb vincles ultradretans. Francisco Rivera Ordoñez, José Ortega Cano, Vicente Barrera o José Antonio Morante Camacho han participat en actes realitzats per la formació d'extrema dreta Vox. Enrique Ponce, també guardonat pels executius espanyols, va acudir al soterrar de la dona de Francisco Franco i s'ha oposat a l'exhumació del cadàver del dictador feixista.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com si es tractara d'un art que s'ha d'impulsar i protegir per evitar la seua extinció, el Govern espanyol atorga cada any el Premi Nacional de Tauromàquia. Dotat amb 30.000 euros, l'agraciat d'enguany ha sigut Juan José Padilla. Condecorat per l'executiu espanyol i felicitat pel Ministeri de Cultura, el matador de bous ha rebut aquesta distinció després d'anunciar que plega la muntera, el vestit de llums i la capa. «Enhorabona a Juan José Padilla pel Premi Nacional de Tauromàquia 2018. El jurat ha valorat l'esforç, l'entrega i la capacitat de superació, que es projecta més enllà de les places», expressava a les xarxes socials el departament que encapçala José Guirao.

Padilla va rebre aquest guardó, malgrat el seu controvertit historial. L'any 2012 va ser condemnat a set mesos de presó i una sanció de 400 euros pels delictes d'atemptat contra l'autoritat i una falta de lesions. El torero va pegar a uns agents de la policia local al municipi basc d'Hondarribia per intentar practicar-li la prova d'alcoholèmia. Segons la Fiscalia, que va demanar una multa de 1.800 euros i una sentència d'un any i mig de presó, el matador de bous va colpejar l'aparell per mesurar el grau d'embriaguesa per a posteriorment fer-ho amb els dos policies locals. «Malgrat l'oposició dels agents, l'acusat va baixar del vehicle de forma intimidatòria i violenta, i va intentar copejar-los, per la qual cosa va haver de ser reduït per la força», relatava l'escrit d'acusació del Ministeri Públic.

Ara bé, va convertir-se en un destre mediàtic quan va exhibir una bandera franquista a una plaça de bous. Tot i justificar que no era seua, va declarar a El Mundo que tampoc li importava dur aquest símbol franquista. «Perquè anava a sentir-me incòmode? Aquest símbol és una cosa del passat i jo visc en el present. El problema que tenim els espanyols no és si la bandera té una àguila o no», va afirmar.

Aquest matador de bous, però, no és l'únic en mostrar-se condescendent amb el franquisme o acdir a esdeveniments de formacions d'extrema dreta. És el cas del valencià Vicente Barrera, que va acudir a l'acte que el partit ultradretà Vox va organitzar a València. Barrera, que fa uns anys estava relacionat amb el PP, va acudir a la manifestació anticatalanista i d'extrema dreta del novembre de 2017 a València. La marxa estava convocada per l'actual militant de Vox, expresident del Grup d'Acció Valencianista (GAV) -força de xoc del blaverisme més irredempt a la Batalla de València-, lletrat ultra i empresari dels centres d'ocupació Juan Garcia Sentadreu, i per l'activista ultraconservadora Cristina Seguí. El torero, al seu torn, és directiu de la firma Edificaciones Formabil, impulsada per Juan Fernando Bas Palmero, cunyat de l'expresident valencià Francisco Camps.

Un dels primers toreros a manifestar-se a favor de la formació ultradretana que encapçala l'expopular Santiago Abascal, deixeble de l'expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre, fou Francisco Rivera Ordoñez. No debades, va ser el convidat estrella que va clausurar unes jornades sobre la custòdia compartida realitzades a Sevilla. «Espere que Vox guanye la batalla per la custòdia compartida que jo vaig perdre», va declarar mostrant-se a favor d'una doctrina oposada a les tesis del feminisme.

El torero Fran Rivera en una xerrada de Vox amb el seu líder, l'exdirigent del PP Santiago Abascal

Arran del referèndum català, Rivera també va demostrar la seua espanyolitat. Va definir com a «colp d'Estat» l'1 d'Octubre a Catalunya. I va confessar: «Donaria la meua vida per cada espanyol si observara la meua nació atacada». Un missatge publicat al seu compte d'Instagram en el qual agraïa a la policia espanyola i a la Guàrdia Civil la seua tasca «per fer complir la llei» durant aquella votació. Això sí, sense cap referència a la violenta repressió de les forces i cossos de seguretat. «Els culpables han de pagar. Visca Espanya», tancava la seua publicació a la xarxa social de les imatges.

Condecorat amb la Medalla de les Belles Arts l'any 2009, acumula un extens patrimoni immobiliari i empresarial. Amb un deute bancari de més d'un milió d'euros, segons va publicar Vanitatis, alguns dels seus negocis han estat al punt de mira de la justícia. Exsocis del torero van denunciar-lo pels presumptes delictes societaris, d'administració deslleial i d'apropiació indeguda. L'excònsul de Turquia i aliat empresarial del matador de bous, Manuel Moreno, va acusar-lo de desviar diners de la firma Steel Supply, dedicada al negoci de les deixalles al Congo, a Prodata Consulting. Aquesta societat va facturar 2,3 milions d'euros l'any 2015 i va desaparèixer. Moreno reclamava 1,3 milions d'euros per una aventura societària qualificada de «presa de pèl». «Només em poden acusar de ser babau escollint als meus socis», va defensar-se Rivera.

També amb problemes amb la justícia, José Ortega Cano és un altre dels toreros que han participat en actes de Vox. El destre fou una de les figures del toreig que van acudir a l'esdeveniment organitzar per la formació ultradretana d'Abascal en col·laboració amb la seua marca balear Actúa Baleares. Aquesta darrera força política està impulsada per l'anticatalanista d'extrema dreta Jorge Campos, president, al seu torn, de Círculo Balear, una associació que va apostar per la continuïtat d'un monument franquista i ha estat present en accions amb simbologia falangista. A la jornada, va defensar-se la tauromàquia i la unitat d'Espanya.

Ortega Cano, de fet, va emetre un vídeo en els dies previs al referèndum de l'1 d'Octubre en el qual va animar a «sortir al carrer per defensar l'estabilitat de tots els espanyols, la nostra Constitució, la nostra bandera i la nostra professió, que és la tauromàquia». Una proclama contra la independència de Catalunya en la qual encoratjava als toreros a expressar-se a favor de la integritat de l'Estat espanyol.

Pocs mesos després d'aquell vídeo, el destre era condemnat a pagar un deute de 2.300 euros del seu bar de Benidorm relatiu a cinc factures que no havien sigut abonades. La firma del matador de bous va ser desnonada com a conseqüència dels impagaments dels lloguers. No debades, acumulava unes pèrdues de 900.000 euros. «Atenint-se que existeixen les factures en les interlocutòries, s'entén que els deutes reclamats són reals, ja que no s'ha acreditat per part del demandant el seu abonament o els motius que determinen el seu impagament», establia la sentència del jutjat mercantil número 1 d'Alacant.

El torero José Antonio Camacho, vestit de matador de bous, amb el líder de Vox Santiago Abascal

La condemna més mediàtica d'Ortega Cano, tanmateix, va produir-se l'any 2013. La jutgessa va imposar-li una pena de dos anys i mig de presó pel xoc mortal que va protagonitzar dos anys abans. El seu cotxe, de fet, va envair el carri contrari i va estampar-se contra un altre vehicle. El conductor de l'altre automòbil va morir en l'acte. La Fiscalia, amb tot, exigia que el matador de bous passara quatre anys entre reixes per conduir triplicant la taxa d'alcohol permesa a la llei, segons va reflectir l'anàlisi de sang realitzada. La magistrada, però, va considerar nul·la aquesta prova, ja que, a parer seu, s'havia trencat la cadena de custòdia. Ortega Cano va obtenir el tercer grau després de restar-hi poc més d'un any a la garjola.

A l'acte de Vox en Mallorca en el qual va estar present el torero, també s'hi van sumar altres noms reconeguts de la tauromàquia. Es tractava de José Barceló alies Campanilla, Vicente Ruiz El Soro, Javier Vázquez o Pedro Gutiérrez Moya el Niño de la Capea. Aquest darrer torero, en sintonia amb el discurs xenòfob del partit d'Abascal, va confessar que «li brollava la sang» que un argentí impulsara la iniciativa legislativa a Catalunya amb la qual van prohibir-se les corregudes de braus. «És inacceptable que el motor de tot haja estat un argentí. Com a espanyol, m'avergonyeix. És com si vénen ara els xinesos i ens lleven la paella per imposar-nos el seu arròs», afirmava en una entrevista concedida a l'agència EFE l'any 2010. «El poble que perd la seua cultura i les seues tradicions està condemnat a desaparèixer com a poble. Que vinguen a tocar-nos els nassos des de fora, em sembla inaudit i dóna una idea de com som els espanyols de babaus», rematava.

José Antonio Camacho, més conegut a les places com a Morante de la Puebla, completa la llista de toreros que han mostrat la seua predilecció pel partit d'extrema dreta. El torero, que va brindar-li un brau a Abascal després d'una correguda, ha participat del darrer vídeo electoral de la formació ultradretana per als comicis d'Andalusia. El matador de bous també va estar present a l'acte celebrat per la força ultradretana al palau de Vistalegre, a Madrid.

Tot i que, de moment, no s'ha expressat d'acord amb Vox, el destre valencià Enrique Ponce sí que ha realitzat afirmacions properes als postulats de l'extrema dreta. Assistent a la capella ardent de Carmen Polo, la dona del dictador Francisco Franco, l'any 2010, el matador de bous va pronunciar-se en contra d'exhumar el cadàver del general feixista. «Franco fa 40 anys que està allí: que més dóna. Ell està allí i ja està. Són coses... torne a repetir. Amb les coses rellevants que cal fer en Espanya, per què capficar-se amb açò. Per quin motiu capficar-se en si cal treure Franco o no del Valle de los Caídos. No fa falta remoure tant... No s'ha d'anar al passat», va afirmar en una entrevista a El Español.

Al rotatiu digital, a més, va expressar que «Catalunya no depèn del que els catalans vulguen o no vulguen, si no del que decidisca Espanya». I va reconèixer la seua proximitat amb el monarca emèrit Joan Carles I. Ara bé, les seues declaracions sobre la presència de la dona en determinats àmbits van ser controvertides. Tot i condemnar clarament la violència de gènere, va expressar que «una plaça de bous sense la dona en les esteses no seria el mateix». També va expressar que «no hi havia cap masclisme al món dels bous».

El matador de bous Enrique Ponce

«Jo no dic que aquesta siga una professió per als homes, però sí que és veritat, i la història ho diu, que tampoc és una professió en la qual les dones han tingut un part important com a toreres. Això no és ser masclista. És la realitat», deia, poc després de menysprear les crítiques al manspreading. Amb títol acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Arts i Nobles Arts de Còrdova i gaudint de la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts des de 2007, va estar al centre de la polèmica per cobrar una xifra considerable quan torejava en una correguda benèfica en favor d'una associació de discapacitats en Albacete, tal com va publicar El Español.  L'any passat va rebre el Premi Nacional de Tauromàquia. Com Padilla enguany.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.