El pin de la senyera coronada de la jaqueta del candidat valencià del PP, Carlos Mazón, denota la proximitat de la campanya electoral. Amb els vents de cua estatal atorgant-li oxigen a les enquestes, el dirigent conservador intenta vendre mediàticament una imatge de presidenciable, de futur inquilí del palau de la Generalitat Valenciana. I per aconseguir-ho, una de les seues propostes estrella és una àmplia reforma fiscal, fonamentada en les tesis econòmiques més ortodoxes.
Sota el lema definitori de «menys impostos i més serveis públics», tota una quadratura del cercle pressupostària, Mazón ha presentat aquest dimecres una actualització d'aquella «revolució fiscal» que va prometre a finals de l'any 2021, quan va anunciar una retallada tributària i, en conseqüència, d'ingressos públics per sostenir els serveis socials, de 1.530 milions d'euros en cas d'enfundar-se el vestit de molt honorable al País Valencià. El presidenciable del PPCV, en aquest cas, ha incrementat la seua aposta fins a pregonar una tisorada de 1.750 milions d'euros.
Sense trastocar de dalt a baix el conjunt de la proposta fiscal presentada anteriorment, Mazón ha plantejat una configuració de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) amb set trams pels onze que hi ha actualment. Els conservadors advoquen per un primer tram desproveït de base liquidable i de quota íntegra que tindria una resta de base liquidable de 13.500 euros i un tipus impositiu del 8,75%. El segon comptaria amb una base liquidable de fins a 13.500 euros, una quota íntegra de 1.181,25%, 6.500 euros de resta de base liquidable i un tipus aplicable del 10,5%.
L'escala tributària del PPCV seria d'un tipus del 12,80% a una base aplicable de 20.000 euros, un tipus del 16,5% a una base aplicable de 30.000 euros, un 18% a les rendes de 40.000 euros i una resta de base aplicable de 15.000 euros i un 23,5% per a les rendes de 40.000 euros i una resta de base aplicable de 20.000 euros. El tram més elevat, comprés fins a una renda de 75.000 euros, seria del 24,5%, en cas de comptabilitzar només la part autonòmica.
Aquesta estructura fiscal promesa pels dretans contrasta amb l'aprovada per les forces botàniques, és a dir, entre el PSPV, Compromís i Unides Podem en octubre de l'any passat. En aquell moment, va adoptar-se un tipus del 9% per a una base liquidable de zero euros, un 12% per a una de 12.000 euros, un 15% per a una de 22.000 euros, un 17,5% per una altra de 32.000 euros o un 20% per a una de 42.000 euros. Amb un 24,17% per a les de 52.000 euros i un 24,5% per a les de 65.000 euros, s'havia fet un esforç per baixar els impostos a les rendes baixes i mitjanes.
La reforma botànica en contrast a la presentada pels conservadors establia tipus elevats en el cas de les rendes elevades. No debades, marcava un 25% per a una base liquidable de fins a 80.000 euros, un 25,5% per a les de 120.000 euros, un 27,5% per a les de 140.000 euros i un 29,5% per a les de 175.000 euros. L'objectiu era concentrar les reduccions de la càrrega fiscal a les classes mitjanes i més desfavorides econòmicament.
Malgrat que Mazón ha proclamat que les «rendes mitjanes i baixes són les més beneficiades» del seu plantejament tributari, les rendes elevades compten amb importants retallades en tipus aplicable envers la modificació fiscal de l'esquerra. Segons va disseccionar EL TEMPS del bracet de dos experts de la Universitat de València i de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, l'anterior proposta tributària del PPCV, amb similituds i xifres si fa no fa semblants amb la modificació presentada a tocar del tret de sortida de la campanya electoral, restava vuit euros de càrrega fiscal a les bases liquidables de 20.000 euros i 5.809 euros a les de 175.000.
El mite de Laffer
Al caliu de l'unicorn de la corba de Laffer i d'una filosofia allunyada de la moderació en assumptes tributaris, Mazón ha reivindicat la seua proposta en contraposició al presumpte «infern fiscal» que experimenten els valencians amb l'actual Consell. «Volem baixar la pressió fiscal un 13,21%», ha expressat, per assegurar de manera insistent i taxativa: «El 80% dels contribuents valencians tindran els impostos més baixos d'Espanya».
El president de la Diputació d'Alacant, governada junt amb dos trànsfugues de Ciutadans i convertida en refugi de zaplanistes sota el seu mandat, ha sostingut, fins i tot, que aquesta reforma fiscal «reduirà l'atur dos punts, reforçarà el creixement del PIB valencià un 1,5%, minvarà el dèficit un 0,5% i augmentarà el consum de les llars un 1,98%». «Tot plegat es traduirà en una millora dels serveis socials», ha promès, malgrat que els experts que van disseccionar per a EL TEMPS l'anterior plantejament tributari dels populars van qüestionar el pretès impacte positiu en l'evolució econòmica i al mercat laboral del País Valencià.
Si el màxim dirigent dels conservadors valencians ha fonamentat la seua reforma fiscal en l'argument que una reducció de la factura tributària incrementa la recaptació per generar-se més activitat econòmica i, en conseqüència, compensar-se l'hipotètic forat en els comptes públics d'aquesta retallada impositiva, les xifres de recaptació fiscal de l'any 2022 encenen les alarmes. Segons ha publicat Infolibre, Andalusia, Galícia, Múrcia o Castella i Lleó, és a dir, autonomies governades pel PP i precursores de baixades d'impostos, van experimentar un creixement recaptatori per sota de la mitjana territorial.
És cert que la Comunitat de Madrid va obtenir un aprovat raspat per una dècima, però en el cas d'Andalusia la recaptació s'ha situat dos punts per sota de la mitjana autonòmica, a Galícia ha estat de 2,2 punts per sota, a Castella i Lleó de 4,7 punts per baix i a Múrcia de més d'11 punts. Encara més, tant Madrid com Andalusia han aportat més diners al sistema de finançament autonòmic que la seua recaptació fiscal. Entre 2017 i 2019, les Illes Balears, sense cap tisorada fiscal, va augmentar la recaptació un 24% i Múrcia, amb dues reduccions tributàries, va quedar-se amb una pujada dels ingressos fiscals del 6,4%.
Formatge gruyère
A pesar que diverses veus econòmiques han expressat les seues reserves sobre l'elevada existència de deduccions al sistema fiscal espanyol, fins i tot per part dels experts que van assessorar l'exministre popular, Cristóbal Montoro, els conservadors han presentat una àmplia bateria de deduccions fiscals, com ara una de 250 euros per cada nou autònom menor de 35 anys o major de 50; una altra de 250 euros amb les mateixes condicions d'edat pel 10% de les inversions realitzades en el seu negoci; o una altra de 150 euros i amb idèntics criteris per la contractació del primer treballador. Si aquest és major de 45 anys, augmenta el benefici fiscal als 250 euros.
Amb un accent social, agreguen una quarta deducció fiscal de 350 euros per a descendents a càrrec en cas de superar els 65 anys, la qual s'incrementa als 600 euros si es compta amb dos o més descendents sota la seua supervisió. Els populars pretenen incorporar a l'IRPF una bonificació fiscal de 300 euros pel 30% de les despeses que necessite una unitat familiar per problemes de salut mental o una altra de fins a 300 euros pel 30% de les despeses generades per salut bucodental.
El paquet s'amplia amb dos més deduccions fiscals més: una primera de 200 euros pel 30% dels costos en una unitat familiar pel tractament d'una persona amb un dany cerebral adquirit o alzheimer, i una altra segona amb els mateixos paràmetres per malalties rares. El PP, per arredonir la seua proposta tributària, pretén introduir una bonificació fiscal de 200 euros pel 30% de les despeses que s'han produït en una unitat familiar lligades a la salut visual.
«Volem que fer esport siga un hàbit», ha esgrimit Mazón amb una exposició sobre la importància de la pràctica esportiva per suggerir una deducció de fins a 300 euros pel 30% de les despeses generades per pràctiques esportives i saludables, on s'inclouen les quotes federatives. Si el declarant és major de 65 anys o compta amb una discapacitat igual o superior al 33%, el límit puja al 50%. En cas d'haver bufat les espelmes del 75 aniversari o de sofrir una discapacitat igual o superior al 66%, aquest límit es dispara al 100%.
Barra lliure a les herències
L'anunciada dos anys enrere pel mateix Mazón com a «revolució fiscal» compta amb una cirereta del pastís: l'eliminació de l'impost de Donacions i Successions, un impost amb l'aval d'algunes de les publicacions més influents i prestigioses del món econòmic i empresarial pel seu esperit meritocràtic. Aquesta supressió contrasta amb una investigació de dos economistes de la Universitat Complutense de Madrid, on assenyalaven que el 68,8% de la desigualtat a l'Estat espanyol s'explicava, precisament, per les herències.
L'impost actual al País Valencià, a més, ja compta amb un elevat percentatge de bonificació per la qual l'any 2017 un 87% dels valencians no va pagar ni un euro i només un 3% va abonar una quantitat que superava els 5.000 euros. «És necessari eliminar l'impost a la mort», ha expressat Mazón amb un llenguatge prototípic dels republicans estatunidencs. Els populars, però, són encara més ambiciosos: proposen suprimir l'impost de Patrimoni, el qual només van pagar 19.000 valencians l'any 2017, i revisar l'impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.
«Més que una reforma fiscal han presentat un conjunt d'ocurrències fiscals. Cada dia volen llevar un impost o aplicar una bonificació depenent de qui parle», ha criticat el conseller d'Hisenda, el socialista Arcadi España, qui ha agregat: «Tenen una falta de credibilitat absoluta. Sempre diuen el mateix quan s'acosten eleccions: baixar els impostos o eliminar els impostos, però després, quan governen, acaben pujant-los». «La nostra reforma fiscal beneficia al 97% dels valencians», ha assegurat. Tot un símptoma de com la fiscalitat s'ha erigit en un important camp de batalla electoral.