Carlos Flores Juberías s'havia erigit anys enrere en un referent del dret i, més concretament, de l'àmbit de constitucional. Qualificat pels seus alumnes com a un «excel·lent» professor, era una veu habitual a diversos mitjans de comunicació, independentment de la seua línia editorial. Encara que estiguera ideològicament vinculat a l'ala dura del PP i de pregonar uns valors marcadament conservadors, s'havia treballat una imatge d'expert constitucionalista solvent, al qual acudir quan hi havia un conflicte en el tauler polític del País Valencià o de l'Estat espanyol, tot i afirmar en entrevistes que «la llei de l'avortament era contrària a la Constitució espanyola».
Aquesta faceta acadèmica es combinava amb un activisme polític que s'exercia a través de les pàgines dels diaris. L'ABC fou el primer rotatiu d'influència a acollir les seues opinions. Després ho faria Las Provincias, on conserva encara una finestra pública per lliurar la batalla cultural contra l'esquerra, amb perspectives nítidament escorades cap a la dreta. Les seues tesis polítiques, així com la condició de jurista de referència, van provocar que fora escollir pel PP per ocupar un càrrec al Consell de Transparència, un organisme nascut l'any 2015 amb l'objectiu de vetlar per garantir als ciutadans i als professionals de la informació una administració de cristall.
Amb el naixement d'À Punt i la configuració de la seua graella de tertúlies polítiques, Flores aconseguiria un altre espai per interpretar la realitat d'acord amb les seues coordenades ideològiques, amb afirmacions identificades amb sectors hardcore de la dreta, com ara quan va sostenir que l'exhumació del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos era «un greuge» per a la família del sanguinari general. A la col·laboració durant un temps amb la televisió pública autonòmica, se sumava la seua participació en el debat d'actualitat de la 8 Mediterránio, un canal de televisió lligat a l'Església catòlica i a famílies empresarials ben connectades amb la institució religiosa, i cadenes locals com ara 7 Tele Valencia. En febrer de l'any 2020, en aquest espai televisiu, va expressar que «amb l'eutanàsia s'institucionalitzaria l'homicidi estatal».
El seu activisme polític, el qual es es mescla amb altre tasques com exercir de Cònsul Honorari de Macedònia a València, va sumar l'enèsima finestra quan va saltar a la xarxa de l'ocell blau, en aquests moments controlada per l'histriònic i excèntric milionari Elon Musk. El seu desembarcament a Twitter va estar carregat de polèmica i de comentaris poc decorosos sent un dels membres del Consell de Transparència. Carregant contra persones a les quals no coneixia de res i de rèplica a qualsevol persones d'esquerres, ostentara un càrrec o no. Per exemple, quan va contestar a l'historiador Natxo Escandell, qui havia posat una piulada de defensa dels seus drets lingüístics: «A més de ploramiques, molt babau. Així que no contractes un servei d'entrega a domicili d'aigua mineral perquè 'l'aigua no ha de ser un bé amb el que negociar'. Quan el teu fill et demane que li compres un globus li diràs que l'aire és de tots?».
Flores, amb especial obsessió per contestar a càrrecs de Compromís, com ara el secretari autonòmic d'Ocupació, Enric Nomdedéu, entraria en múltiples baralles dialèctiques amb Ricard Chulià, un militant destacat de la facció més nacionalista de Més-Compromís, formació majoritària al si de la coalició d'estricta obediència valenciana. Aquest jurista escrivia respostes a l'afiliat valencianista com la següent: «No recorde tenir cap amic a Mallorca. Ni de Vox, ni de Més. Però si col·lecciones testimonis de neandertals, et puc enviar a tots els teus amics que em responen cada vegada que piule amb tu. Deveu haver anat junts al col·legi».
També contestava a Carles Puigdemont, a qui replicava d'aquesta manera després que el referent independentista català es reunira amb l'ambaixador de l'Índia a la Unió Europea el novembre passat: «'Per parlar de les relacions comercials mútues'. El motxo s'ha cansat de menjar creïlles fregides i es passarà al pollastre tandoori». Amb piulades on li deia a un usuari desconegut que «quan començava la dieta» o altres als que qualificava de «babaus», replicava una piulada del diputat del PSOE al Congrés, Odón Elorza, qui s'havia posat un esparadrap per denunciar l'actuació del Tribunal Constitucional sobre les cambres parlamentàries espanyoles: «L'esparadrap se l'hauria de posar al cap. No hi ha cosa que faça més mal que arrancar-te els pèls quan t'ho lleves».
Fins i tot, hi havia ocasió per interpel·lar una piulada de Victor Gutiérrez, exjugador de waterpolo i secretari LGTBI del PSOE. Gutiérrez havia qualificat de «vergonya» un comentari del cantant Maluma, qui havia dit: «La violació de drets humans a Qatar no és una cosa en la qual haja d'involucrar-me, estic per gaudir de la vida». Flores va contestar amb ironia a l'exjugador de waterpolo: «Bravo! Necessitem gent com tu, que et vas negar a jugar el mundial de waterpolo del 2017 en l'Hongria d'Orbán per reivindicar els drets dels homosexuals». La rèplica del catedràtic de Dret Constitucional mostrava, a priori, una postura crítica amb la situació del col·lectiu LGTBI a Hongria, una de les autocràcies que s'han convertit en referents ideològics de Vox junt amb Polònia.
Flores, precisament, s'ha convertit aquest dijous en el nou candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana per la formació ultradretana que encapçala Santiago Abascal a l'Estat espanyol. «En la vesprada d'ahir [per dimecres], el Comitè Executiu Nacional de Vox ha acordat nomenar-me candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana. [Una] responsabilitat que he acceptat, i que amb l'alè de milers de valencians, posaré en els pròxims mesos tota la meua força. Després de quatre intenses i fructíferes dècades consagrat a l'estudi, a l'ensenyament i a la defensa dels nostres valors constitucionals des de l'acadèmia, arriba el moment de fer un pas endavant per assumir responsabilitats», ha escrit a Twitter.
A la felicitació de dirigents de Vox al País Valencià, com ara l'integrista José María Llanos, qui l'ha qualificat «d'amic», s'ha afegit Jorge Cutillas, cap de llista de l'extrema dreta Vox a La Rioja. «Jorge... quant de temps, no? M'alegra coincidir, de nou, quatre dècades després», ha expressat Flores. «Així és! Espere donar-te una abraçada prompte», ha reaccionat un dirigent ultradretà que va estar detingut l'any 1982 per suposadament tirar pedres contra autobusos d'escolars bascos. Cutillas, de fet, va estar aleshores en les agrupacions de nostàlgics de la dictadura franquista de Fuerza Nueva, i posteriorment va militar en diferents formacions d'extrema dreta, com ara Juntas Españolas de Integración, Partido de Acción Democrática Española o Alternativa Española, fundada pel gendre de Blas Piñar, històric líder de Fuerza Nueva.
En aquesta formació amb una branca juvenil virulenta i amb un programa polític feixista, va concórrer com a número vuit de la llista el mateix Flores durant la dècada dels vuitanta. Al seu compte de Twitter, de fet, va contestar a un article que parlava de la violència ultradretana durant la transició al País Valencià citant atacs a la seu d'una formació que feia apologia del franquisme. Tota una mostra d'una militància en un partit oposat a la carta magna espanyola que mai ha amagat. I que contrasta amb la seua evolució posterior per la seua especialització acadèmica i els seus missatges a favor dels valors constitucionals.
Aquest catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de València i, a partir d'aquest dijous, presidenciable valencià de l'extrema dreta Vox ja va mostrar la seua faceta més radical en defensar l'excomissari del districte centre de València, Ricardo Ferris, qui va ser professor de l'acadèmia de vigilants de seguretat del líder de la neofeixista España 2000 i fou destituït de les seues responsabilitats policials per difondre mentides racistes en un acte organitzat pel partit d'Abascal. «Aquesta nit els carrers de València seran un poc menys segurs que ahir. Gran notícia per als delinqüents... i per als demagogs», va escriure a la xarxa de l'ocell blau Flores després del cessament. El perfil i les opinions d'un candidat que injectara força nova a Vox en el territori valencià, i amb el qual haurà de negociar el líder del PPCV, el neozaplanistaCarlos Mazón, en cas que la suma de la dreta supere a l'esquerra en les pròximes eleccions valencianes del 2023.