Un condemnat per violència masclista —Carlos Flores Juberías—, un trànsfuga que ja ha arribat a l’edat de la jubilació —Ignacio Gil-Lázaro— i un torero retirat —Vicente Barrera— han anunciat un acord de governabilitat amb el PPCV pel qual Vox, el seu partit, presidirà les Corts Valencianes i ocuparà un nombre de carteres proporcional al seu pes en el costat dret de l’hemicicle.
La Generalitat Valenciana, passa a tenir, de manera oficial, un govern de coalició entre el centre-dreta i la ultradreta. Els populars han accedit a un model homologable al de Castella i Lleó. Amb una correlació de forces més favorable a Vox, la formació d’extrema dreta presideix el Parlament de Castella i Lleó, ocupa la vicepresidència i tres conselleries.
La direcció estatal del PP, per boca del seu portaveu, Borja Sémper, advertia ahir que la presència de Flores Juberías suposava una línia roja. I així ho ha estat. Qui va ser candidat de Vox a la presidència de la Generalitat ni tan sols s’estrenarà a l’hemicicle, perquè ocuparà el número 1 de la formació al Congrés per la circumscripció de València. Malgrat que en la seua compareixença pública Flores Juberías ha assenyalat que mai no va intitular-se «vicepresident», el ben cert és que, durant la campanya, sempre va conjugar el verb governar en primera persona.
Flores Juberías ha informat que Vox ocuparà conselleries «rellevants», entre les quals probablement Agricultura —amb les competències sobre medi ambient en dubte pel negacionisme del canvi climàtic que pregona Vox— i podrien estar, igualment, Justícia o Obres Públiques.
Els populars i Vox han articulat cinc àmbits d’acord dels quals, de moment, a penes se’n coneixen les línies mestres: «Llibertat, perquè tothom puga escollir; desenvolupament econòmic, per reduir la despesa innecessària i impulsar l’economia; sanitat i serveis socials, per enfortir la sanitat pública i els serveis socials; defensa i recuperació de les nostres senyes d’identitat, i suport a les famílies, per fomentar la natalitat, la seguretat i la promoció de les famílies.
L’acord es traduirà, segons han incidit les dues parts, en un aprimament de conselleries —dels 12 membres del Consell, se’n podria passar a 10, tal com va prometre Mazón— i del nombre d’assessors, s’abaixaran els impostos, es treballarà per la reducció de les llistes d’espera sanitàries i pel «refermament» de les senyes d’identitat.
L’entesa era previsible però la seua consumació, tan ràpida, ha evidenciat que les converses entre les dues parts van iniciar-se ja fa dies. La reunió —en teoria exploratòria— d’aquest dimarts a Les Corts ha estat la de la plasmació del pacte en un principi d’acord pel qual ambdues parts s’han felicitat i que significarà que els populars, amb Carlos Mazón al capdavant, recuperen la presidència de la Generalitat vuit anys després de la seua eixida.
La constitució de Les Corts en l’onzena legislatura, fixada pel 26 de juny, significarà l’estrena de la nova Mesa, que quedarà integrada per un president o presidenta de Vox —podria ser-ho José María Llanos— que estarà acompanyat d’un vicepresident primer del PP, un vicepresident segon del PSPV, un secretari primer del PP i un secretari segon del PSPV, sempre que els socialistes no accedisquen a cedir a Compromís una de les dues cadires a què tenen dret.
A partir d’aquell moment, els tràmits s’acceleraran. Entre tres i set dies després de la constitució de la Cambra, el seu president podrà fixar la data del ple d’investidura, que en qualsevol cas se celebrarà abans dels comicis estatals del 23 de juliol.