Per algú com Carlos Flores Juberías, un catedràtic de dret constitucional que en la primera dècada dels 2000 encara lluïa la bandera preconstitucional espanyola al casc de la seua moto, el 18 de juliol no és un dia qualsevol. Per algú com ell, que en 1982 ja va formar part d’una candidatura de Fuerza Nueva, l’alçament militar de les tropes franquistes és sinònim d’ordre i capacitat de decisió.
I tot just això, ordre i capacitat de decisió, és el que Vox pretén imprimir al Govern valencià, del qual Flores Juberías —previsiblement— en serà vicepresident d’ací a poques setmanes.
Vox espera l’obertura de negociacions amb el PP valencià com el xiquet que anhela l’arribada del dia de Reis perquè li regalen l’última versió de la Play Station. Saben que tenen la paella pel mànec.
Ja ho va explicar el portaveu estatal de la formació, Jorge Buxadé, en una entrevista concedida a TVE el dijous 1 de juny, a penes quatre dies després dels comicis del 28 de maig: “Amb tota seguretat, no serà el mateix Múrcia que València”. Buxadé va recordar que la missió de Vox consisteix a “controlar el canvi de polítiques” i que, en aquest sentit, formar part dels governs —en què l’aritmètica així ho permet— n’és la millor garantia.
Al País Valencià, a partir d’ara, tindran la capacitat de decantar totes i cadascuna de les votacions de Les Corts. “Per desgràcia, quan no hem format part dels governs i hem tancat pactes d’investidura o de pressupostos amb el Partit Popular, no hem tingut prou capacitat per exigir-li al PP allò a què s’havia compromès amb nosaltres”, recordava Buxadé a TVE amb Andalusia i la Comunitat de Madrid en el cap.
Això explica, precisament, l’afirmació que “no serà el mateix Múrcia que València”. Si a Múrcia el PP tampoc no disposa de majoria absoluta i Vox hi ha obtingut un percentatge de vot fins i tot superior al del País Valencià, per què no és el mateix?
A Múrcia, com a Balears, el PP no té la majoria absoluta però sí prou diputats per treure endavant les votacions. Al País Valencià, la necessitat de Vox és total
A Múrcia, com passa les illes Balears, el PP no té la majoria absoluta però sí suficients diputats per treure endavant les votacions encara que tots els grups progressistes hi voten en contra. A Múrcia, el PP ha passat a tenir 21 escons, mentre que el PSOE i Unides Podem tan sols en sumen 15. Així doncs, els 9 de Vox són irrellevants sempre que no vagen de la mà de l’esquerra.
I a Balears passa exactament el mateix: els 25 diputats obtinguts per Marga Prohens, sumats al que S’Unió —formació satèl·lit dels populars— s’ha anotat a l’illa de Formentera en totalitzen 26, tot just un per damunt dels que l’esquerra ha pogut reunir en conjunt.
Així doncs, també es pot concloure que el gran resultat de Vox a les Illes —un 13,9% de les paperetes i 8 escons a un parlament que en té 59— ha vingut a ser estèril.
País Valencià, la terra promesa
En realitat, després del 28M, les opcions de Vox d’ocupar sillons en els governs autonòmics —com ja fa a Castella i Lleó— es redueixen a tres: Aragó, Extremadura i el País Valencià. I és en les dues últimes on se senten més empoderats, més capaços d’exercir pressió sobre els populars. No obstant, mentre que a Aragó el popular Jorge Azcón podria ser investit amb l’abstenció de Vox, l’extremenya María Guardiola i Carlos Mazón necessitaran el “sí” del partit de Santiago Abascal.
Mesos enrere, el president in pectore de la Generalitat Valenciana va dir, en referència a Vox, que “ja va sent hora de superar els prejudicis en política”. Segons Mazón, “les coses, els suports, les idees i els projectes no poden ser bons o dolents en funció del partit que siga”. Una manera d’aplanar el camí a una futura entesa amb la formació d’extrema dreta. I va posar com a exemple el seu període de quatre anys al front de la Diputació d’Alacant: “Si soc capaç de seure amb Compromís i acceptar les propostes bones que hi puga aportar, com no he de seure amb Vox, si podem entendre que és un partit legítim, democràtic i amb representació de tots els valencians?”.
El 28M, el PP va assaborir la majoria absoluta a Madrid i la Rioja. A Cantàbria podrà governar gràcies a un acord d’investidura amb el Partit Regionalista de Cantàbria (PRC), a Balears i Múrcia —com ha quedat dit— els populars es poden permetre el luxe de governar en minoria i a les illes Canàries desallotjaran el socialista Ángel Víctor Torres gràcies a un pacte amb Coalició Canària (CC) pel qual el nacionalista canari Fernando Clavijo tornarà a ocupar la presidència.
Els 40 diputats del PPCV queden per baix dels 46 que sumen el PSPV i Compromís. Mazón no en té prou amb l’abstenció de Vox
El País Valencià és la terra promesa de Vox. A més, serà el primer i únic territori bilingüe on desenvoluparan responsabilitats de govern. Ho faran en virtut del 12,7% dels vots que van recollir-hi ara fa dues setmanes, que s’han materialitzat en 13 diputats dels 99 que conformen Les Corts. Els 40 diputats del PPCV, un molt bon resultat en els temps que corren, queden per baix dels 46 que sumen el PSPV (31) i Compromís (15), de manera que si aquests voten sistemàticament en contra, Mazón no podria treure endavant cap votació a l’hemicicle.
El candidat popular ja va insistir durant la campanya que, en cas de resultar guanyador dels comicis, s’adreçaria a tots els grups per captar-hi suports. Com si el PSPV o Compromís estigueren disposats a facilitar-li la governabilitat.
I exactament aquest ha estat el modus operandi del líder del PPCV, que ja va reunir-se dijous passat amb una delegació socialista, ho farà aquest dilluns amb Compromís i tancarà la ronda de converses amb Vox dimarts —dimarts 13— a les 10 hores. Aquell serà el primer dia en què Mazón i Flores Juberías es fotografien cara a cara.
Compte enrere
El decret de convocatòria electoral signat per Ximo Puig establia que Les Corts havien de constituir-se el 26 de juny. Com que el recompte podia anar molt just i no era descartable que s’hi presentara algun recurs, es va preferir ajornar l’inici de la XI legislatura alguns dies més del que és costum.
Però una vegada constituïdes Les Corts, cosa que passarà aquell dia, s’obrirà un període de 12 dies per a la presentació de candidats a la presidència. Qui n’haja rebut més suports —Carlos Mazón— se sotmetrà a la sessió d’investidura en un debat que harà de convocar-se entre tres i set dies després. Si no comptem els festius, aquest debat hauria de ser després després del 16 de juliol i abans del 22 de juliol.
El 26 de juny sabrem si el PP cedeix a Vox algun dels tres llocs que li corresponen a la Mesa, fins i tot la presidència
El 26 de juny, no obstant, ja sabrem si el PP ha sigut magnànim amb Vox i li ha cedit un dels tres llocs que li corresponen en la Mesa. Els altres dos pertanyen als socialistes, que no estan oberts a cedir-li un seient a Compromís, tal com va plantejar-los el PP en la reunió mantinguda dijous passat. Els populars defensaven que el repartiment final —dos per a ells, i un per a cadascuna de les tres formacions restants— reflectira la pluralitat de la Cambra.
Malgrat la negativa socialista, no és descartable, en absolut, que el PP sí que opte per cedir-li un dels seus seients a Vox. N’hi ha que fins i tot suggereixen que podria ser el de president, una manera de suavitzar les exigències de la formació ultradretana amb vista a la negociació que realment incomoda Mazón: la del Consell.
Els temes predilectes de Vox
De moment, PPCV i Vox ni tan sols no han segut a taula, però més prompte que tard hauran de fer-ho i posar-hi fil a l’agulla. La composició de cada comissió negociadora encara és una incògnita. En el cas de la formació ultradretana, aquest detall no és menor.
Dels diputats de la legislatura passada, el més convencional era José Luis Aguirre, especialitzat en temes agrícoles. De fet, el seu nom sona com a possible conseller d’Agricultura i Medi Ambient.
Al marge d’ell, tot és una gran incògnita. De moment tan sols s’han produït algunes manifestacions pujades de to relacionades amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i À Punt. En els dos casos, tant Carlos Flores Juberías com la diputada castellonenca Llanos Massó han indicat que poden córrer perill. Pel que fa a la radiotelevisió pública, Massó hi ha suggerit un nom alternatiu: “À Punt de tancar”.
Si atenem al diari de sessions, la llista de col·lectius amenaçats és ben extensa. Qui era síndica en la legislatura anterior, l’alacantina Ana Vega, va afirmar que “una dona violada no ha de poder avortar” i va referir-se a la legislació avortiva amb expressions com ara “regles hitlerianes”, “deliris mengelians” i “totalitarisme pur i dur” que propaga “la cultura de la mort”. En la mateixa línia punitiva, va avalar que els policies locals valencians feren servir pistoles Taser —que produeixen electroxocs— per “defensar-se de les agressions que estan sofrint, sobretot dels immigrants marroquins, algerians i tot aquest tipus de delinqüència”. Son pare, el metge Faustino Vega, va assessorar el grup popular de Les Corts en l’elaboració de diverses lleis.
Llanos Massó és encara més antiavortista que ella. Diplomada en Ciències Religioses, ha estat lligada a associacions ultrareaccionàries com Hazte Oír i Derecho a Vivir. L’altre tema que li provoca un rebuig infinit és la política de gènere. Un dia va asseverar a Les Corts que “el gènere no existeix, sinó que existeix la persona amb dos sexes: varó i femella” i va avançar que Vox, quan arribara al Consell, derogaria “totes les lleis que criminalitzen i fan culpable una part de la societat, com ara la de violència de gènere”. Defensa la proliferació de les “famílies nombroses” a través d’un programa d’ajudes, sempre que aquests diners no arriben, és clar, als nouvinguts: “Les ajudes que reben molts immigrants il·legals superen, en molts casos, les rendes que perceben molts espanyols”.
Com era de preveure, l’aplicació de la llei de l’habitatge estatal està descartada. Miguel Pascual, qui ja era diputat de Vox per Alacant, va advertir que l’anunci de la limitació del preu dels lloguers era “propaganda al més pur estil bolivarià que només durà fam i misèria”.
“Senyors de l’esquerra, per molt que els pese, la nostra llengua i la nostra cultura és l’espanyola”
Els quatre anys anteriors, Pascual va ser dels més durs en temes com la llengua —“senyors de l’esquerra, per molt que els pese, la nostra llengua i la nostra cultura és l’espanyola”— o À Punt, que va proposar clausurar perquè, al seu parer, és una “arma de segregació i de divisió”. Quan els parlamentaris van debatre la reciprocitat de TV3, IB3 i À Punt, va subratllar que la iniciativa en qüestió atemptava “contra els principis fonamentals de la Constitució”, ja que tenia com a objectiu “la destrucció de la nació”.
Si aspectes com la regulació del preu dels lloguers o el manteniment del monolingüisme d’À Punt ja habiten en el terreny de la utopia, què hem de dir de la memòria democràtica que amb el Botànic, fins i tot, ha format part del nom d’una conselleria: la de Rosa Pérez Garijo.
David García Gomis, molt ben relacionat amb Abascal, s’hi ha referit com a “mentida històrica”, “desmemòria histèrica” i “memòria amnèsica”. Un “obrer de dretes”, com va presentar-se el primer dia a la Cambra, quan va saludar Enric Morera amb un eloqüent “muchas gracias, señor presidente de las Cortes situadas en el Levante español”.
Quan va debatre’s l’entrada o no del País Valencià a l’euroregió Pirineus-Mediterrània, aquest diputat va arremetre contra ella de manera nítida. “Euroregió: Espanya. Què li sembla aquesta euroregió? Ningú millor que Espanya per defensar els interessos de tots els espanyols”.
La dona d’Abascal, Lidia Bedman, és de Sant Vicent del Raspeig i molt amiga de Beatriz Castro, la dona de García Gomis. El president estatal de Vox, de fet, és el padrí d’un dels seus dos fills.
Qui de segur desenvoluparà un paper clau és el professor de dret romà José María Llanos, que avala l’ús i promoció de les acientífiques normes del Puig. Ho refermava enllaçant una opinió del secessionista Voro López apareguda recentment en el diari Las Provincias. Cal recordar que Mazón ha assegurat que homologarà els títols de Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia Valenciana de la Llengua (RACV), que contravenen els criteris de l’AVL, una institució de la Generalitat blindada a l’Estatut.
Llanos, en el passat, ha format part d’organitzacions com Educa en Libertad i la Federación de Educación y Desarrollo en Libertad, i sempre ha estat en contacte amb les entitats secessionistes ja esmentades. Ha criticat obertament la “dictadura lingüística” del Botànic i la normativa oficial imperant.
Precisament, la fillastra de Llanos i també diputada a Les Corts Míriam Turiel ha considerat, en seu parlamentària, que l’AVL és una de les “entitats separatistes”. Turiel ha sigut una de les més fermes defensores de la concessió d’ajudes públiques al bou de lídia.
La vuitena membre del grup que continua de la legislatura passada és Ángeles Criado, una furibunda opositora de les “lleis de gènere basades en minories que sotmeten dictatorialment la gran majoria de persones criminalitzant l’home”. Segons Criado, “aquestes lleis de gènere ataquen la vida, la família, la societat i les nostres arrels cristianes”. “Les lleis d’igualtat generen desigualtat”, ha opinat, perquè, segons se’n desprèn, “l’home és maltractador, violent i masclista pel fet d’haver nascut home”.
En aquest sentit, Criado se sentirà la mar de bé amb un líder com Flores Juberías, condemnat a un any de presó, en 2002, per haver exercit violència psíquica contra la seua exdona. El mateix Flores Juberías que, aprofitant els capricis del calendari parlamentari, podria proposar que la investidura del nou president es concrete en una data assenyalada: “I per què no la fem el 18 de juliol?”, podria preguntar-li aquest dimarts a Mazón. Es tracta d’un dia ple de simbolisme per a ell i els seus companys de partit, els pròxims socis del PPCV.