Annals del blaverisme

La decadència del blaverisme polític

L'enfonsament d'Unió Valenciana va condemnar l'espai polític del regionalisme anticatalanista a la marginalitat electoral. Ni el ressò mediàtic de la Coalició Valenciana de l'advocat ultra Juan García Sentandreu, ni les innumerables iniciatives d'unir el blaverisme han quallat a les urnes. L'OPA realitzada pel PP a la formació de Vicente González Lizondo va impedir el sorgiment de qualsevol alternativa potent. L'univers del blaverisme polític al marge dels populars està electoralment quasi en coma. A la galàxia d'aquests xicotets partits, hi destaquen Som Valencians, Avant i Unió i Germania.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'agulla del rellotge havia superat les 11. La plaça de l'Ajuntament de València estava quasi de gom a gom. Les senyeres i els globus de color groc, roig i blau esperaven enfront l'edifici consistorial. El calendari marcava el 9 d'Octubre, diada del País Valencià, i el blaverisme intentava treure pit en el seu acte predilecte: la processó cívica. Entre la tanca de seguretat i la que impedia accedir als preparatius de la mascletada posterior, hi havia persones amb banderetes, de nou, de color blau. Al mig d'aquestes, podia llegir-se: «Som Valencians». Es tractava de la nova marca del regionalisme, que recollia la proclama anticatalanista: «Som valencians, mai catalans». El desplegament de militants pretenia demostrar múscul.

Tot i l'estampa, la realitat distava molt dels anys daurats d'Unió Valenciana (UV). També de quan el PP va convertir l'acte en el seu recinte privat i permetia un clima virulent dels grupuscles d'extrema dreta contra les formacions nacionalistes. Les xifres electorals parlen per si mateixes. Si UV va aconseguir uns percentatges de vot d'entre el 7 i el 10% durant la dècada dels 90, Som Valencians va obtenir un ínfim 0.28% de les paperetes a les passades eleccions valencianes. Els registres de la resta de formacions regionalistes eren encara més marginals.

José Vicente González, que va estar el referent d'UV, du la senyera a la processó cívica|EL TEMPS

Un cop al blaverisme polític que, sumat a l'accés de l'esquerra al poder en la majoria d'institucions, suposa la seua decadència més absoluta. El camí cap a la irrellevància política. D'ençà que UV va esborrar-se del mapa en demanar el vot per al PP als comicis valencians de l'any 2011, que l'univers dels partits regionalistes forma part de la micropolítica. I més quan la formació senyera d'aquest espai, Som Valencians, no compta ni de lluny amb el suport econòmic que tenia Coalició Valenciana, el projecte que va encapçalar l'advocat ultra Juan Garcia Sentandreu i que era finançat per empresaris com ara els Lladró. Aquesta és una radiografia de com s'han atomitzat les restes d'UV, 35 anys després de la seua fundació.

Passió turca

Any 1999. UV pateix un sotrac electoral mortal. Dels cinc escons que va obtenir en 1995, la formació anticatalanista es queda sense representació a les Corts Valencians. El soroll de sabres entre les diverses faccions augmenta d'intensitat a la mateixa nit electoral. El congrés de la formació s'albira tens. El duel intern està protagonitzat per José María Chiquillo, ara al PP, i per Enric Ramon, afí al dirigent Hèctor Villalba. Ara bé, es presenta una tercera candidatura. Es tracta de la llista dels «joves turcs», com són anomenats al partit. Aquest col·lectiu, que es nodreix dels membres de les joventuts nacionalistes d'UV, crearà sis anys més tard Acció Nacionalista Valenciana, un dels partits actuals d'aquest univers polític. Són la pota més ortodoxa en qüestions com ara el secessionisme lingüístic.

Voro Vendrell, ex-d'UV, era un dels seus membres més destacats, fins que va abandonar-la per qüestions personals. José Guiot, ex-dirigent també de l'extinta formació que encapçalava Vicente González Lizondo, és altra de les figures rellevants. Ara bé, el seu dirigent més significatiu és Miquel Real, president de la formació. Real està lligat al Grup d'Acció Valencianista (GAV), força de xoc a la Batalla de València del blaverisme més virulent. No debades, va encarregar-se de Som, el butlletí oficial del GAV. 

Aquesta formació, amb tot, no va concórrer en solitari a les passades eleccions valencianes. Ho va fer del bracet de Gent d'Albal i Avant Valencians, que integra Unió (un partit que va aixoplugar ex-militants d'UV quan l'any 2011 els unionistes van demanar el vot pel PP). A les llistes, destacaven personalitats del blaverisme com ara el desaparegut Vicente Beltrán, ex-president del GAV.

L'UTE electoral, però, tenia un altre soci: Renovación Política (RePo). Amb Benjamin Lafarga com a cara visible, ha tingut contactes amb el nou partit que impulsa l'ex-diputat provincial de Ciutadans, José Enrique Aguar. RePo, al seu torn, va estar assetjada per la polèmica. Juan Carlos Ponce, membre de la seua llista a les europees del 2014, va realitzar a Facebook diverses publicacions exaltant el franquisme.

Acció Nacionalista Valenciana (ANCV) va comptar amb un altre dirigent rellevant. Es tracta de Jaume Hurtado, que presidia l'agrupació de València. Ara bé, l'aventura d'Hurtado a la formació de Real va acabar com el ball de Torrent. Real, en un escrit a la pàgina web d'ANCV, acusava Hurtado de «personalista» i de voler imitar les pràctiques de Sentandreu al capdavant de Coalició Valenciana. És més, afirmava que la plana major de Som Valencians donava suport a les tesis de Sentandreu o dels seus afins al GAV. Mentides en avals i comportaments antidemocràtics recollits suposadament en atestats de la Guàrdia Civil són altres de les crítiques que llançava Real contra el seu ex-company.

Com Sentandreu

Educat als jesuïtes, enginyer i empresari, Hurtado va impulsar la darrera formació blavera amb més força. Som Valencians, creat l'any 2015, va ser la seua aposta personal per tal de deslligar-se de les formes més radicals d'ANCV. Una organització estructurada a la seua mesura, i que intentava, segons el mateix líder, respondre a la crida realitzada per Vicente Boluda, president de l'Associació Valenciana d'Empresaris, en la qual reclamava el naixement d'un partit estrictament valencià. Era l'últim intent de ressuscitar amb unes altres sigles UV. Fins i tot, seguint el model personalista de Lizondo i que després Sentandreu va calcar a Coalició Valenciana. Segons les fonts consultades per aquest setmanari, Hurtado sempre ha presumit de finançar gran part de les despeses d'aquesta formació.

Acte de Som Valencians, actualment la formació senyera del blaverisme|Som Valencians. 

Amb estructura, segons les dades oficials de Som Valencians, a València, Torrent, Alzira, Elx, Borriana, Xàtiva i Gandia, un dels primers companys de viatge d'Hurtado va estar Rafa Medina. President de les joventuts d'UV durant el canvi de segle, formava part del sector més ortodox i va estar vinculat a les joventuts ratpenatistes, la secció juvenil de l'entitat secessionista Lo Rat Penat. Al partit, també destaquen altres noms com ara l'ex-regidor del PP de Beneixida Eliseo Candela, l'empresari Salva Gallur, Imma Silvestre, Mari Paz Quilis, Damian Lucas i Álvaro Cueco.

Som Valencians, com aspirant a hereu d'UV, ha fitxat a diverses persones provinents de la formació mare del blaverisme. Chimo Canet, ex-secretari general dels unionistes a La Safor i ex del PP, s'ha convertit en el referent de Som Valencians a la comarca. L'altra gran incorporació ha estat la de Joan Ignasi Culla, actual president del partit i històric del blaverisme. Ex-vice-president del GAV i impulsor del projecte Renaixença Valenciana, sempre ha combinat la seua carrera política amb l'empresarial. Tal com va publicar EL TEMPS l'any 1997, empreses de Culla van rebre contractes mentre militava a UV des de l'Institut València de la Joventut. L'organisme estava dirigit per Ximo Lanuza, col·locat pels unionistes durant el primer mandat d'Eduardo Zaplana. Culla, al seu torn, també va pescar treballs atorgats per l'ex-regidora d'UV a l'Ajuntament de València, Dolors Garcia Broch.

De l'allioli blau a la 'tercera via'

L'explosió d'UV va fragmentar el blaverisme polític. Cada corrent va crear els seus partits. I si els més ortodoxos van donar llum a ANCV, la facció villalbista va posar en marxa Opció Nacionalista Valenciana. El líder d'aquesta formació va estar l'empresari conegut per elaborar productes alimentaris com ara l'allioli, Carles Choví. Ex-assessor de la consellera d'UV i actual regidora imputada del PP, Maria Angels Ramon Llin, va formar part de l'executiva dels regionalistes durant el mandat de Villalba. Opció Nacionalista Valenciana concorrerà del bracet d'Esquerra Nacionalista Valenciana, que va acceptar en un determinat moment la unitat de la llengua.

Amb l'objectiu d'ampliar l'espectre polític, Opció Nacionalista Valenciana es transformarà en Units x València. Encapçalat per Choví, l'organització apostarà per un regionalisme proper a l'anomenada tercera via. No debades, el partit acatarà les normes de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ex-membres d'Unió Valenciana com ara Villalba o Miquel Ramon, filll de l'últim alcalde franquista de València, donaran suport a la formació i, fins i tot, aniran en les seues llistes.

Units x València recollirà les restes d'UV, quan el seu líder, José Manuel Miralles, demana el vot pel PP l'any 2011. Arran d'aquestes declaracions, les llistes de Torrent, Carcaixent o Silla -amb l'alt càrrec d'UV, Lluis Melero- passaran al partit centrista. Miralles, per la seua bada, es convertirà en director general a les ordres de l'imputat a la trama del foc, Serafin Castellano. Quan Castellano es convertisca en Delegat a València del Govern espanyol, Miralles serà nomenat assessor en aquesta institució.

Un moviment de Choví l'any 2013 trencarà el partit. L'aposta per una nova formació més possibilista, valencianista i sense cap relació amb el blaverisme, com ara Demòcrates Valencians, deixarà l'organització força tocada. Choví abadonarà poc després la política. Units x València continuarà en diverses candidatures locals d'un marcat accent regionalista, després que la marxa. Militants d'Units x València, però, van apostar per l'aventura de Demòcrates Valencians. 

Acte de campanya d'Units x València durant les eleccions valencianes de l'any 2011. D'esquerra a dreta: Hèctor Villalba, Carles Choví i Miquel Ramon|Units x València. 

Les llistes locals d'Units per València faran pinya electoral amb altres formacions, com ara Poble Democràtic. Gent per Benifaió, Independents per Montroi, l'alcaldessa de Benicull del Xúquer, Amparo Giner o l'ex-regidora d'UV a Carcaixent, Ana Calatayud, conformaran junt amb el partit encapçalat per Agustí Zacarés la UTE electoral Coalició en Positiu. Una aliança amb un clar perfil municipalista per la mateixa estructura d'Units x València i la implantació de Poble Democràtic a localitats com ara Almàssera, Massanassa, Sedaví o Puçol.

Gran coalició blavera?

Tot i que l'univers del blaverisme polític no brilla per la seua capacitat de captar vots, el passat mes de juny va crear-se un altre partit. Anomenat Unió i Germania, està encapçalat per Julio Chanza. Aquest veterà de la política ha estat alcalde d'Alcàsser (Horta Sud) entre 1995 i 2005, diputat provincial per UV i president de la formació unionista. L'any 2011, i després de la descomposició d'UV, s'havia afiliat a Centro Democrático Liberal.

Chanza, però, no és l'únic dirigent del partit reconegut. Unió i Germania compta amb persones d'aquest món com ara Manuel Marzal i l'ex-vocal del GAV i ex-membre de Junta Central Fallera, Paco Blanch. Rafael Melià, poeta i escriptor en les normes secessionistes, també en forma part. És un habitual dels premis que atorga Lo Rat Penat.

La nòmina de personatges públics va més enllà. L'aspirant a la presidència de l'Ateneu de València, directora general d'Ensenyament Universitari a l'etapa de Zaplana i secretaria general del Ministeri de Medi Ambient a la segona legislatura de José María Aznar, Carmen Martorell, estava en primera fila quan va presentar-se el partit en societat. L'altre gran nom és Fernando Millán, vicesecretari de l'àrea política d'Unió i Germania. Ex-tinent alcalde de València per part del PSPV i ex-diputat provincial socialista, va fundar el Partit Republicà Autonomista l'any 1995. Habitual de la programació de xerrades de Lo Rat Penat, va militar a la Coalició Valenciana de Sentandreu i al Partit Social Demòcrata, una formació auspiciada per l'ex-conseller empresonat Rafael Blasco per erosionar en diversos municipis el PSPV-PSOE.

«Naixem amb la vocació d'unir el valencianisme», van afirmar-se a la presentació del partit en l'Hotel Astoria de València. De moment, hi ha hagut contactes entre Som Valenciana i Unió i Germania. També entre Contigo -el paritit de José Enrique Aguar- Som Valencians, segons Valencia Plaza. El darrer crit desesperat d'un univers en profunda decadència, d'un blau no PP que no combina amb les urnes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.