Els pecats de la concertada valenciana

Els centres concertats, especialment els de caràcter religiós, van estar consentits durant l'etapa del PP. Convertits en caps d'oposició contra el Consell, els jutjats investiguen, arran d'una denúncia de Compromís, un suposat frau permès pels consellers d'Educació populars. Alliberats patronals pagats per diners públics, treballadors 'zombis' i els pagaments d'hores per sobre de l'estipulat són branques d'una investigació que apunta a un pecat capital: el finançament il·legal d'aquestes congregacions catòliques.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La construcció del sistema de benestar a l'Estat espanyol està replet d'anomalies. I una d'aquestes és l'educació concertada. Convertida en la solució provisional per a cobrir les necessitats educatives on la xarxa pública no arribava, al País Valencià el PP va invertir la fórmula ideada pels executius socialistes de Felipe Gonzalez. Els populars han consentit durant anys tots aquests centres, teixint una complicitat formidable.

La concertada, molesta després que el Consell d'esquerres posara fi als seus privilegis i elaborara un arranjament escolar que capgirava la filosofia aplicada pel PP, va protagonitzar les concentracions més destacades contra el Govern valencià. Va convertir-se en la líder de l'oposició, davant la incompareixença d'un PP assetjat pel bumerang de la corrupció. L'objectiu d'aquelles manifestacions preventives era evitar la pèrdua de les seues prerrogatives davant els primers símptomes d'amenaça.

Si el districte únic o l'aposta durant els successius arranjaments escolar per la concertada eren prebendes legals del PP a la concertada, aquests centres comptaven amb altres de dubtosa legalitat. Aquesta setmana, de fet, s'ha fet pública la imputació de José Manuel Boquet, president de la Federación de Centros de la Enseñanza Valenciana (Feceval). Una citació judicial que parteix d'una denúncia de Compromís presentada l'any 2014 després d'una investigació de la coalició i de les advertències d'irregularitats de la Intervenció General de la Generalitat Valenciana.

Admesa per la Fiscalia Anticorrupció i sota investigació judicial, el suposat frau denunciat pels valencianistes compta amb tres potes: l'existència d'alliberats patronals «il·legals», el pagament d'hores per sobre de l'acordat i el finançament públic de treballadors inexistents, ja jubilats als centres concertats, majoritàriament, als de caràcter religiós. Un triple engany que apunta a una sospita major: el finançament il·legal de les congregacions religioses, segons va plantejar-se la diputada que va destapar la trama, Isaura Navarro (Compromís), a les Corts Valencianes.

Descontrol horari

Com si els dirigents de la conselleria de l'etapa del PP i la concertada visqueren en fusos horaris diferents, les hores fixades que Educació ha de pagar pels serveis dels docents no tenen correlació. La denúncia presentada per l'actual vice-presidenta Mónica Oltra i aleshores diputada a l'oposició apunta que van cobrar-se de més 606 hores. Uns salaris «indegudament» percebuts que representen un cost mensual de 114.683 euros, segons assenyalava l'informe d'Intervenció de la Generalitat Valenciana de l'any 2013. El descontrol total d'aquests pagaments podria superar els tres milions d'euros entre els anys 2008 i 2014.

«Aquestes alteracions de les hores remunerades mancarien d'empara legal», critica l'escrit de la coalició valencianista, per a certificar: «Les presumptes manipulacions estarien realitzades per la cap de serveis dels centres privats concertats i els centres privats amb l'objectiu de simular una versemblança de legalitat a la inclusió d'hores addicionals a determinats centres, tot sense l'empar de la resolució que ho regula».

Unes irregularitats sobre les quals va advertir l'òrgan auditor de la Generalitat Valenciana, sense que l'executiu popular d'Alberto Fabra realitzara cap mesura per a corregir-ho. «No és possible dur a terme un control efectiu que puga corroborar que les hores que es paguen en nòmina són hores lectives efectivament realitzades», alertava la Intervenció, qualificant el sistema de control «d'insuficient». L'informe, al seu torn, apuntava altres pràctiques irregulars de la concertada -com ara cobrar conceptes als pares de forma indeguda-, però que no eren sospitoses de frau.

De fet, la informació aportada pels centres no es corresponia amb l'emmagatzemada al programa informàtic Ítaca, l'aplicació de la conselleria per a fiscalitzar els horaris i els grups assignats a cada docent d'ambdues xarxes, siga pública o concertada. Un descontrol horari que servia per a engrossir de més els comptes d'aquests centres.

A sou d'Educació

Tot i que des del PP sempre s'ha fixat el focus de les crítiques en els alliberats sindicals, el partit de la gavina va permetre que directius de les patronals de la concertada comptaren amb el mateix tractament, malgrat no estar reconegut als convenis a tres entre l'Administració Pública, els sindicats i l'organització que representa els interessos d'aquests centres. Amb un sou d'entre 1.600 i 1.800 euros mensuals pagat per la conselleria suposadament per donar classe, aquests feien campana i es dedicaven a les seues tasques a la Federación de Religiosos de la Enseñanza o a Feceval.

«Juan José Villanueva, director pedagògic de Escuelas Católicas Comunidad Valenciana; Julio Antonio Longares, secretario autonómico de Escuelas Católicas Comunidad Valenciana; Jennifer Tortajada, abogada de Feceval; Rafael Rodrigo, comptable de Feceval; Teófilo Peña, president de la Federación Católica de Asociaciones de Padres de Alumnos de Valencia; Juan José López, abogado de Feceval...», va enumerar Navarro a les Corts Valecianes, citant alguns dels casos més destacats dels deu alliberats patronals de la concertada.

Malgrat que la patronal va negar aquestes acusacions, segons van confessar diversos testimonis que van comparèixer davant el jutge que investiga el frau aquests treballaven per a la patronal i feien tasques administratives o jurídiques per a Feceval, mentre cobraven un sou públic del Consell a canvi, suposadament, de realitzar funcions docents. Un frau que podria «suposar un finançament irregular» per a la patronal de «350.000 euros anuals», segons va denunciar Compromís. «Això pot significar un cost de més de dos milions d'euros des de l'any 2008», va xifrar Navarro en una intervenció al parlament valencià.

Docents 'zombis'

Anant més enllà dels passos marcats pel capitost de la trama Taula, autoproclamationqui dels diners i confessor, Marcos Benavent, sobre com comprar voluntats a través d'Imelsa comptant amb treballadors que no feien les tasques per les quals cobraven, l'escrit presentat pels valencianistes mostra com un bon grapat de docents de concertats religiosos cobraven per realitzar les seues tasques com a mestres quan aquest s'havien jubilat. Compromís va detectar-ne 96 de més de 65 anys i 39 que superaven els 70.

Sense coneixement per part d'Intervenció si estan exercint o no «perquè no hi ha fiscalització al respecte» per part dels responsables d'Educació durant els governs del PP, la denúncia de la coalició assegura que «segons s'ha pogut comprovar, alguns feia anys que estaven jubilats i altres eren totalment desconeguts als centres que estaven adscrits». Una operativa que també haurien desenvolupat diversos empresaris lligats al negoci de la concertada: «S'atribueixen hores lectives no curriculars que no presten, i tot per a percebre retribucions i dedicar el seu temps a tasques directives. En resum, la conselleria estaria abonant hores lectives que no es presten».

Finançament il·legal?

Amb la conselleria d'Educació d'aleshores permetent aquests diversos fraus, i en especial el pagament a docents jubilats o «inexistents», i dificultant la tasca d'oposició, la sospita del finançament il·legal de les congregacions religioses és a sobre. «Les congregacions són les que cobren directament els diners, n'hi ha una transferència directa. I tot, quan paguem amb diners públics la mutualitat del Seras que també és religiosa i l'aleshores conseller Font de Mora va arribar a uns acords de privilegis amb la Federació de Religiosos d'Ensenyament per a pagar cinc triennis d'antiguitat [...] que els cobren les congregacions. Un problema que és més greu si damunt aquestes persones no estan treballant. ¿Què passa? ¿Estem parlant, senzillament, de finançament il·legal a aquestes congregacions religioses?», va preguntar-se Navarro en seu parlamentària.

Un descontrol i unes pràctiques que, segons va assegurar el conseller d'Educació, Vicent Marzà (Compromís), al parlament valencià s'han acabat. «A banda de personar-nos a la causa, ho hem regulat, hem posat ordre. Hem demanat que es regularitzen les titulacions i que s'acredite que les persones que donen classe estiguen titulades per fer-ho. Un procés, que tot i que semble estrany, no s'havia fet», va afirmar Marzà.

El triple frau i la investigació oberta posa en qüestió la gestió dels ex-consellers d'Educació del PP Alejandro Font de Mora -esquitxat pel sumari del cas Taula-, José Císcar i María José Català. I més quan totes les sospites condueixen a un possible finançament irregular de la concertada per part dels Consells del PP. La complicitat amb el partit de la gavina ha fet cometre suposadament als centres religiosos un dels pecats capitals dels quals abominen. La penitència judicial és a sobre.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.