Ensenyament, la doble via de «finançament il·legal» de l'església valenciana

Els tripijocs entre l'església valenciana i el PP a poc a poc van quedant al descobert. A la investigació sobre els treballadors 'zombis' de la patronal concertada, s'hi suma una denúncia presentada per Compromís que alerta d'unes pràctiques similars en docents als col·legis públics. Uns professors que, tot i pagar-los la nòmina la conselleria d'Educació, feien la seua feina a les diòcesis d'Alacant, València i Castelló. Un pecat comés suposadament pels arquebisbes Agustí García-Gascó, Carlos Osoro i Antonio Cañizares, i pels ex-consellers Alejandro Font de Mora i María José Català.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com si es tractara d'Adán i Eva, el PP i l'església catòlica sempre han anat del bracet. Mentre la Generalitat Valenciana de Francisco Camps promocionava una universitat catòlica irregularment, els arquebisbes de forma dissimulada demanaven el vot per al PP. Una comunió escenificada quan després d'un any de canvi al País Valencià va engegar-se la revolució educativa del conseller Vicent Marzà. Amb la concertada poregosa de perdre els privilegis, va sortir al carrer junt amb tots els líders de la formació de la gavina. Tant, que durant uns mesos la patronal catòlica de centres educatius i l'arquebisbe ultra Antonio Cañizares van convertir-se en els autèntics cap de l'oposició al Consell.

Una unió sagrada, però, que va estar repleta de pecats. Transgredint suposadament els deu manaments, la concertada religiosa està sota sospita pel finançament dubtós de treballadors públics, per l'existència d'alliberats patronals «il·legals» i pel pagament d'hores extra de forma presumptament irregular. El conjunt de faltes apuntava a una capital: el finançament il·legal de les congregacions religioses. Un acte de flaquesa moral que va repetir-se, segons ha desvelat i ha denunciat a la Fiscalia la diputada a les Corts Valencianes de Compromís, Isaura Navarro, d'una altra forma. Això sí, també a través de l'educació.

Els 'pirates' del clero

Coneguts a la conselleria com els «pirates», l'església va copiar el mateix sistema de la patronal catòlica. Si els directius dels col·legis religiosos rebien diners de Campanar suposadament per realitzar tasques a les seues respectives organitzacions empresarials, almenys 22 docents van treballar per a les diferents diòcesis d'Alacant, Castelló i València quan haurien d'estar-hi impartint classes als seus respectius centres. I tot, rebent el sou de la conselleria d'Educació i no de l'arquebisbat corresponent.

Segons els càlculs de la coalició, entre els anys 2006 i 2015 -el període que tenen acreditat- s'haurien abonat 9 milions d'euros en nòmines quan aquests docents no van realitzar tasques d'ensenyament i va haver-se de duplicar la plantilla. El sou dels treballadors pirates seria de 1.800 euros al mes. La mateixa quantitat que rebien els alliberats de la patronal de la concertada religiosa. «Nosaltres vam tindre coneixement d'aquestes pràctiques pels funcionaris que van negar-se a signar aquestes irregularitats. I després de la negativa a facilitar-nos la documentació per part del PP, amb el govern del Botànic hem accedit als expedients. Allí hem comprovat com en el full de serveis s'indicava que treballaven per a la diòcesi i no en el centre corresponent», ha explicat Navarro.

Els arquebisbes Carlos Osoro, Antonio Cañizares i l'ex-president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps//EFE.

«Aquests fets assenyalen directament a l'anterior consellera d'Educació, María José Català, i alguns dels seus predecessors en el càrrec com ara Alejandro Font de Mora. Però també afecta arquebisbes com Antonio Cañizares, Carlos Osoro o Agustí García-Gascó», ha indicat, per a criticar: «Ara entenem millor perquè aquests jerarques de l'església demanaven el vot per al PP». Tanmateix, Navarro ha estat més dura amb l'ex-consellera Català: «El seu departament va nomenar i retribuir els treballadors per la modalitat de contracte de docents de religió, quan en realitat treballaven per la diòcesi».

Les peticions d'informació de Compromís, segons fonts de la coalició, va provocar que molts funcionaris alertaren d'aquestes irregularitats i es negaren a firmar les resolucions per validar-ho. La negativa va tindre una reacció. Tot i que Català va intentar distanciar-se del fervor cristià demostrat per Font de Mora, malgrat que primer va situar-se a l'òrbita del PP més catòlic, «va netejar aquest cas de corrupció». L'instrument utilitzat fou «el projecte de decret pel qual s'estableixen els criteris generals per a la classificació dels llocs de treball de caràcter docent per a la realització de funcions específiques d'assessorament i coordinació-assessorament tècnic-docent en l'àmbit de la conselleria competent en matèria d'educació de la Generalitat Valenciana».

Amb l'objectiu de deixar resolta la qüestió, i tot haver canviat el color polític, el vell decret del PP va arribar a advocacia de la Generalitat Valenciana. El text, a l'article 10.2, contenia una clàusula que blindava aquest tripijoc entre els populars i les diòcesis: «El personal que desenvolupe un lloc d'assessor o assessor-coordinador tècnic docent podrà realitzar tota o part de la seua jornada laboral en centres de treball d'altres administracions públiques o de la diòcesi o de la demarcació territorial que s'establisca quan existisca conveni a tal efecte i sense que supose un cost afegit a l'administració educativa valenciana».

L'advocacia de la Generalitat Valenciana va qüestionar aquest punt: «Hem d'assenyalar que cap justificació s'ha ofert sobre la necessitat d'aquesta mesura, que en cap cas podria recordar-se de forma arbitrària. Així mateix, cal tenir en compte que si el personal presta serveis dintre de l'àmbit de direcció i organització d'un altre empresari, ens trobem davant d'un supòsit de cessió il·legal de treballadors. De manera que, en aquest cas, no es considera conforme a dret la mesura proposada».

«Podem dir que l'Advocacia de la Generalitat va tombar l'intent del govern del PP de blanquejar el pagament, que estava realitzant des de feia anys, de nòmines a càrrec d'Educació de personal de l'Arxidiòcesi, a la vegada que va assenyalar un dels delictius que s'estava cometent: la cessió il·legal de treballadors», ha exposat Navarro. Un descobriment que ha motivat la denúncia de Compromís per presumptes delictes contra l'administració pública i per manipulació documental, que podria ampliar-se en malversació de fons públics.

La santíssima trinitat pecaminosa

Compromís, però, va topar-se fa tres anys amb altres activitats suposadament inconfessables dels centres educatius religiosos. Mónica Oltra, actual vice-presidenta de la Generalitat Valenciana i en aquell moment diputada a l'oposició, va denunciar el pagament de 606 hores de més en aquests centres de forma «injustificada». Les nòmines «indegudament» pagades representaven un cost mensual de 114.683 euros, segons va indicar l'informe d'Intervenció de la Generalitat Valenciana que va obrir els comptes d'aquests col·legis en canal. L'òrgan auditor, de fet, va fixar en tres milions d'euros les hores abonades de més durant el període 2008-2014.

L'ex-consellera d'Educació, María José Català, una xerrada a la Universitat Catòlica de València//UCV.

«Les presumptes manipulacions estarien realitzades per la cap de serveis dels centres privats concertats i els centres privats amb l'objectiu de simular una versemblança de legalitat a la inclusió d'hores addicionals a determinats centres, tot sense l'aval de la resolució que ho regula», denunciava l'organisme. És a dir, fruit del descontrol horari els col·legis concertats religiosos engreixaven els seus comptes.

El sector de la concertada, segons Compromís, va cometre més pecats. Tot i no estar reconeguts a cap conveni, les patronals com ara Feceval o la Federación de Religiosos de la Enseñanza va gaudir d'alliberats que cobraven entre 1.600 i 1.800 euros mensuals pagats per la conselleria. I tot, com ocorria amb els docents 'pirates', sense treballar per al departament que ara dirigeix Vicent Marzà. Treballaven per a les seues organitzacions empresarials.

«Juan José Villanueva, director pedagògic de Escuelas Católicas Comunidad Valenciana; Julio Antonio Longares, secretario autonómico de Escuelas Católicas Comunidad Valenciana; Jennifer Tortajada, abogada de Feceval; Rafael Rodrigo, comptable de Feceval; Teófilo Peña, president de la Federación Católica de Asociaciones de Padres de Alumnos de Valencia; Juan José López, abogado de Feceval...», va enumerar Navarro a les Corts Valecianes, citant alguns dels casos més destacats dels alliberats patronals de la concertada. Segons la diputada, «el suposat finançament irregular per a la patronal hauria estat de 350.000 euros anuals». O dit d'una altra manera: va significar un cost a l'erari públic de més dos milions d'euros des de l'any 2008.

Ara bé, no només van haver-hi alliberats zombis. També docents. Els valencianistes van detectar-ne 96 de més de 65 anys i 39 que superaven els 70. Aquests professors cobraven, tot i estar jubilats. Una manca de control, que va dur a preguntar-se a Navarro en seu parlamentària: «Les congregacions són les que cobren directament els diners, n'hi ha una transferència directa. I tot, quan paguem amb diners públics la mutualitat del Seras que també és religiosa i l'aleshores conseller Font de Mora va arribar a uns acords de privilegis amb la Federació de Religiosos d'Ensenyament per a pagar cinc triennis d'antiguitat [...] que els cobren les congregacions. Un problema que és més greu si damunt aquestes persones no estan treballant. ¿Què passa? ¿Estem parlant, senzillament, de finançament il·legal a aquestes congregacions religioses?». Un interrogant que amb la nova via de suposat finançament de l'església descoberta sembla que s'ha transformat en afirmació.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.