Ximo Puig ha decidit disputar el final de la legislatura en el terreny de joc en què la dreta se sent més còmoda: el de la fiscalitat. Aquest dimarts, en el transcurs de la primera sessió del debat de política general, el president valencià ha desplegat un paquet de mesures que, en la conjuntura actual, comporta la deflactació tàcita de l’IRPF. Una reclamació que PP i Ciutadans abanderaven de feia mesos i que el Govern del Botànic ha assumit circumscrivint-ne els efectes, això sí, a les rendes inferiors de 60.000 euros. Era el primer debat d’aquestes característiques en condicions de normalitat a la segona legislatura botànica. Sense aforament limitat, amb només quatre portadors de mascaretes a l’hemicicle –el conseller de Sanitat, Miguel Mínguez, la socialista Laura Soler i els populars Jorge Bellver i Manuel Pérez Fenoll– i una llotja de convidats que torna a ser-ho.
Amb una munió de baixes pel camí, certament. Perquè per les Corts ja no circulen Mónica Oltra, Isabel Bonig, Toni Cantó,Rubén Martínez Dalmau, Vicent Soler, Manolo Mata ni Fran Ferri. Qui ho hauria previst, ara fa tres anys? De fet, amb la seua disciplina militar, l’únic grup que es manté gairebé intacte és el de Vox. Els seus nou diputats es posaven drets en el minut de silenci en record de la darrera víctima de la “violència masclista” –el president de la Cambra, Enric Morera, subratllava aquesta expressió– que inaugurava la jornada parlamentària. Dubitatives, les diputades Ángeles Criado i Llanos Massó miraven a esquerra a dreta buscant algun insubmís per tal de sumar-se a la desobediència. Un intent en va.
Puig, com un mag
Pocs minuts després de les 10, Puig puja a la trona com si es tractara d’un mag en plena actuació. Està a punt de fer desaparèixer el cost dels transports públics dependents de la Generalitat per als menors de 30 anys, d’anunciar unes rebaixes fiscals que voregen els 1.500 milions d’euros i de crear un servei de justícia gratuïta per a pimes i autònoms. Són conillets de la cistella que, amb una “mirada keynesiana”, beneficiaran la gran majoria dels valencians. Assegura que el seu Govern pretén “oferir seguretats enmig de la incertesa” provocada per la “convulsió energètica” que pateix Europa.
“Com combatrem la inflació? Com podem reduir-ne l’impacte? Aquesta és la resposta que necessiten escoltar avui els valencians i valencianes. N’esperen solucions, expectatives, esperances de futur”, afirma Puig de bon començament.
Lluny del que acostuma a fer en aquest tipus de debats, el cap del Consell de seguida es passa al castellà. S’estima més detallar així l’allau d’ajudes i rebaixes fiscals que anunciarà, una rere l’altra, com si es tractara de conillets eixits d’un barret. Potser perquè les coses importants es diuen en castellà, potser perquè vol que l’entenguen a tot l’Estat, Puig enumera cada mesura en la llengua de Cervantes.
“En primer lloc, la quantia exempta de tributació creix un 10% per a tots els ciutadans”, explica, però s’afanya a matisar que l’esforç fiscal de qui ingresse més de 60.000 euros no es veurà afectat. Ni per bé ni per malament. “Les rendes més altes pagaran com fins ara, aquesta és una reforma fiscal progressista per a la majoria”, enuncia en comparació evident amb els avantatges fiscals de Madrid. “I ací mantenim l’impost de patrimoni”, afegeix en referència –també implícita– a l’eliminació d’aquesta figura que acaba d’anunciar el Govern andalús.
Filant prim, les rendes de 10.000 euros pagaran 94,5 euros menys d’IRPF, cosa que suposa un estalvi del 21%. Les de 20.000 euros pagaran 117 euros menys, un 7% per sota que ara. I les de 30.000 s’estalviaran 67 euros, una reducció del 2%. D’altra banda, Puig també ha comunicat un increment del 10% de totes les deduccions ja existents: per fill, per lloguer, per família nombrosa o monoparental, per conciliació del treball amb la vida familiar i per les despeses associades a l’ensenyament infantil. S’hi podran beneficiar les rendes de fins 30.000 euros, en lloc de 25.000 euros, com fins ara.
“Totes aquestes mesures beneficiaran, de manera directa, 1.344.000 valencians, el 97,4% dels contribuents”, emfasitza Puig. “Mentre alguns abaixen impostos als més rics, ací ajudem a arribar a final de mes a la majoria de la societat.” La lectura que en fa el PP estatal, però, és una altra. En un tuit penjat tot just després del discurs del president valencià, situava el Botànic com un exemple a seguir: “Ximo Puig, el Partit Socialista d’Euskadi i Podem Madrid aposten per ajustar l’IRPF a les rendes mitjanes i baixes, tal com proposa Feijóo. El Govern ha de rectificar (una altra vegada) i ajudar els espanyols a acarar la inflació amb l’IRPF, l’IVA o amb els dos. Però que hi actue de seguida”.
Amb tot, la reforma fiscal no serà un camí de roses. La reacció dels socis de govern del PSPV no ha estat exultant. Tant Compromís com Unides Podem esperen una pujada de la càrrega fiscal a les rendes més altes, cosa que xoca amb les intencions dels socialistes. Si més no, de moment.
Puig tampoc no perdia l’oportunitat d’enumerar les bones notícies arribades de part de grans multinacionals: l’arribada de Volkswagen a Sagunt, la continuïtat de Ford a Almussafes, la implantació d’Amazon a Onda, l’arribada a València d’HP i, pròximament, de Toshiba-Mitsubishi i d’Hitachi. Un territori business friendly, un “mapa d’oportunitats” en què –precisava Puig– les pimes, les microempreses i els autònoms també s’hi veuran afavorits. En aquest debat ha anunciat, per exemple, una línia d’ajudes per a que tinguen justícia gratuïta, així com també als treballadors que es veuen immersos en comiats com a conseqüència de “la guerra de Putin”.
Català, entre Puigdemont i el tobogan
La síndica del PP, María José Català, ha presentat un Puig feble, exposat als seus socis. “És un president incoherent: anuncia reduccions d’impostos alhora que demana la penalització de les comunitats que n’abaixen”, comentava en relació als atacs dels socialistes contra les rebaixes impositives de les comunitats governades pel PP.
“No hi ha Govern de crisi que no genere una crisi galopant, no hi ha un Govern d’esquerres que gestione bé”, lamenta Català, que destaca una dada: els 337.000 xiquets valencians que, segons Save The Children, es troben en risc de pobresa severa. “Vostès han fet caixa amb la inflació, gràcies a ella han recaptat més de 1.400 euros en el primer semestre, i mentrestant, han posat un plus del pisito als alts càrrecs de les empreses públiques”.
Català, com el seu partit a l’àmbit estatal, acusava Puig de plagiar el PP. I més concretament, el PPCV: “Per copiar malament i tard Carlos Mazón, millor Carlos Mazón”, proclamava en referència a la proposta de reforma fiscal anunciada per ell l’1 d’octubre, que segons els populars suposaria un estalvi en la recaptació de 1.500 milions d’euros. “La seua, tan sols la redueix una desena part”, sosté.
Entestada a situar Mazón –sense escó a les Corts– en el centre del debat, Català suplica que Puig “telefone el president del PPCV”. Si ho fa, diu, “aquesta mateixa setmana tindrem la reforma fiscal que necessita aquesta Comunitat”. Els populars, però, no sols preveuen una reducció impositiva superior, sinó que defensen la supressió de l’impost de donacions i successions i la bonificació de l’impost de patrimoni.
“També va defensar-ho Zapatero, ho recorden?”, preguntava Català mirant a la bancada socialista.
“Ha tingut 7 anys per abaixar els impostos i no ho ha fet... Vol dir que ho farà en sis mesos?”, interrogava ella. Al seu parer, la proposta anunciada per Puig és un “pedaç fiscal” que arriba en el temps de descompte i per raons estrictament electoralistes: “Vostè tan sols abaixa els impostos perquè li té por a les urnes... Tan malament van les enquestes?”.
Efectivament, Català ha cultivat la imatge d’un “feble”, “sotmès als seus socis i a Pedro Sánchez”. I li retreu a Puig que no destituïra la vicepresidenta Mónica Oltra o que haja deixat de banda la reivindicació del nou sistema de finançament. El PPCV defensarà, aquest dijous, una proposta de resolució que inste el Consell a actuar judicialment contra l’infrafinançament que llasta el País Valencià.
Des del PP, les acusacions van encara més enllà. Català es planyia en el debat per la poca implantació de les energies renovables “per culpa de Compromís”, als quals ha acusat de practicar un “ecologisme de saló”, un “ecologisme de rics”. La síndica popular deixava espai, en el final de la seua intervenció, als terribles incendis de l’estiu passat. Des de la trona, Català exhibia un document amb el qual volia transmetre que els bombers forestals sí que van advertir Adif de l’arribada de l’incendi de Begís a les vies del tren a l’alçada de Toràs. El manteniment de les connexions ferroviàries, no obstant, va estar a punt de provocar una tragèdia quan un grup de passatgers va decidir abandonar un comboi enmig de les flames.
La rèplica de Puig
En el seu torn de rèplica, Puig ha destacat que “totes i cadascuna de les dades econòmiques són més positives ara que no quan governava el PPCV”. El president mostrava una comparativa entre el deute generat pels conservadors en 20 anys de govern –40.000 milions d’euros– i els 12.000 milions dels 7 anys del Botànic. A més, ridiculitzava la corba de Laffer –“només funciona en paradisos fiscals”–, la reforma fiscal proposada per Mazón –“és impossible retallar 1.500 milions d’euros sense que això afecte a la despesa social”– i la “fal·làcia” que una abaixada massiva d’impostos redunde en un increment de la recaptació. I girant la vista enrere, li recordava a Català que, en els quatre anys en què ella va ser consellera, el Govern valencià va incrementar dues vegades la càrrega fiscal: “Vostès no són res de nou, sinó un projecte fracassat i sense cap credibilitat”.
“Ha defensat de manera tan aferrissada l’autonomia fiscal que m’ha recordat Puigdemont”, ironitzava Puig. “Com diu un grup de referència de tots vostès, només li falta un tobogan”, li havia recriminat ella en la seua primera al·locució, en referència a la cascada d’anuncis presidencial, alguns dels quals heretats de discursos anteriors. “No crec que a ningú no li interesse un retorn al passat, sabem què hi va passar”, sentenciava Puig.