-Vostè ha estat la periodista que ha publicat al nounat diari Crónica Libre les converses entre el director de la Sexta, el periodista Antonio Garcia Ferreras, i l'obscur comissari José Manuel Villarejo. Aquests àudios, per la importància mediàtica dels interlocutors, són l'exemple dels contactes dels mitjans de comunicació amb la xarxa de l'exagent.
Són la prova indiscutible i irrefutable. Ara sóc la directora de Crónica Libre, però he estat molts anys, concretament des de l'any 2014, denunciant la claveguera a través d'informacions periodístiques i intentant establir-ne tots els nexes. Sempre havia estat molt complicat d'explicar, d'intentar aconseguir que la gent ho entenguera i, fins i tot, et creguera. En 2016, vaig contar en el programa de Juan Carlos Monedero a Público.es l'existència d'aquest dinar, així com que se n'havia parlat del tema de les Granadines. Aquesta informació no va tenir cap ressò i, fins i tot, el mateix Mondero va dubtar en directe sobre la implicació de Ferreras en aquests afers. Ara està l'àudio que ho demostra. Per a mi, és el final d'una etapa de la investigació.
-Els enregistraments radiografien com el mateix Villarejo té dubtes sobre la informació distribuïda per part del periòdic OkDiario sobre el fals compte de Pablo Iglesias, llavors màxim dirigent de Podem, al territori offshore de les Granadines. Què ha suposat aquesta connexió entre la xarxa de Villarejo i determinats actors mediàtics?
Villarejo és una peça de l'engranatge de tota una maquinària, la qual no podria existir sense les seues potes polítiques, empresarials, judicials i mediàtiques. No són pocs els periodistes que apareixen en les agendes de Villarejo rendint-li compliment. I quan dic que no sóc pocs és que pràcticament no falta cap. És igual la seua condició política. En el cas d'alguns d'aquests comunicadors, com ara Ana Rosa Quintana, són amics des de fa temps. Gaudeix amb la presentadora d'una amistat similar a l'existent amb l'home de Maria Dolores de Cospedal, és a dir, amb Ignacio López del Hierro. Es tracta d'una amistat que ja supera les tres dècades, i, per tant, els programes dirigits per Ana Rosa Quintana han donat la informació que volia el comissari Villarejo.
-Fins a quin punt arriben els tentacles de l'excomissari al sector dels mitjans de comunicació?
El màxim dirigent amb qui té una estreta connexió Villarejo és Mauricio Casals, adjunt a la presidència del grup Atresmedia. És cert que Villarejo va reunir-se també amb l'editor Antonio Asensio, però sembla que no van tancar cap col·laboració, ni va existir una relació rellevant, ni s'hi van entendre, que fou esporàdic. En el cas de Casals, hi ha línia difusa entre ser client de Villarejo i ser amic del comissari. De fet, són de la mateixa colla, perquè en aquest dinar seuen per tramar maniobres contra determinades persones. Els àudios que hem publicat demostren, a més, que hi ha una complicitat entre ambdós: s'observa quan acorden actuar en contra de Juan Luis Cebrián [històric director del diari El País i expresident del Grup Prisa].
-Com ha afectat per a la configuració de l'opinió pública la difusió de notícies presumptament destinades a la intoxicació?
Altera els resultats electorals. S'ha de tenir en compte que la notícia sobre el compte falsa de Pablo Iglesias a les Granadines va publicar-se i propagar-se per les televisions a principis de maig, quan estàvem a poc menys de dos mesos per a la celebració de les eleccions generals de l'any 2016. El director d'OKDiario, Eduardo Inda, va estar des d'aleshores repetint aquesta informació falsa en els platós de La Sexta sense que pràcticament ningú li replicara, ni el mateix director, Antonio Garcia Ferreras. De fet, Ferreras al·lega per difondre aquella informació falsa, sobre la qual mostra els seus dubtes en la conversa amb Villarejo, que Inda li assegurava la seua veracitat. Ferreras, en lloc de difondre aquesta informació falsa i cridar a la víctima per escudar-se en una falsa imparcialitat, hauria d'haver-ho contrastat, d'haver-ho consultat amb la policia. Si Ferreras no compta amb fonts policials, entenc que alguna persona de l'equip d'informatius de la cadena, com ara el cap d'investigació, haurien pogut contrastar aquella notícia falsa llençada pel digital d'Inda. Ferreras, al remat, ofereix versions contradictòries sobre si es creu o no a Villarejo.
-En aquesta mena de publicacions al voltant de les maniobres i les relacions de l'antic agent per a tot, apuntes quins són els seus ponts als cossos i forces de seguretat. Villarejo encara conserva influència dintre de la policia espanyola?
Nosaltres vam inaugurar la vida d'aquesta publicació digital, Crónica Libre, amb una notícia on traçàvem un mapa dels agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica Fiscal (UDEF) que haurien ajudat Villarejo. Hem elaborat aquest mapa d'acord amb les nostres investigacions sobre els diferents casos en els quals està involucrat l'excomissari, caracteritzats per l'existència d'un mode d'operar similar, és a dir, iniciant la investigació de manera il·legal, amb informes que no complien amb els protocols policials, escrits de manera anònima o amb informació de dubtosa qualitat. A partir d'aquest treball tediós, ens trobem amb una sèrie d'agents, dels quals difonem el seu número de placa, per si el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, volguera netejar les clavegueres policials, tot i que, de moment, no ha mostrat gens d'interès en aquests assumptes. No pot ser que els agents honestos de la UDEF diguen que la unitat fou creada per Villarejo i José Luis Olivera [antic director del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, conegut per les sigles CITCO] com a un negoci. És la unitat de delictes econòmics, no pot ser que les investigacions depenguen de si fan o no negoci aquests policies.
-Què ha significat per a la credibilitat de la policia espanyola l'etapa de l'Operació Catalunya i les clavegueres contra Podem?
Ha implicat un enfonsament de la seua credibilitat. Val a dir, però, que de la mateixa manera que hi ha queixes de la mala praxi del periodisme quan aquests comportaments gens professionals s'han descobert per investigacions de periodistes, hi ha policies que volen netejar les clavegueres i que tots aquests draps bruts es coneguen. Sense l'existència d'aquests agents que volen netejar el cos, nosaltres no ens haguérem assabentat i no hauríem pogut fer les nostres investigacions. Crec que és un fet que la gent hauria de tenir en compte. Ara bé, no pot ser que d'un cos de 60.000 persones, hi haja molts que empenten per netejar-ho i els comandaments, així com el ministre d'Interior, no afronten el problema i facen la neteja necessària. Sobta que no ho facen quan els actuals dirigents del ministeri són del PSOE, una formació que també ha patit les pràctiques d'aquestes clavegueres de la policia a Espanya.
-Tot i el canvi de govern a l'Estat espanyol, s'ha mantingut un part d'aquesta estructura de les denominades clavegueres.
Sí, per descomptat. El mapa s'elabora per donar a conèixer quins són els agents vinculats a les clavegueres, els quals continuen al cos de la policia nacional. Llevat de Villarejo i Olivera, qui estan fora de les estructures policials oficials, la resta d'implicats i de persones identificades en aquest organigrama segueixen dintre de l'estament policial.
-Com a periodista especialitzada en les accions tenebroses de José Manuel Villarejo, considera que la investigació de la macrocausa Tàndem ha arribat fins al fons en les connexions i els negocis sota sospita de l'excomissari?
No, rotundament no. Crec que està molt mal enfocada. Villarejo ha comés un delicte de suborn de manera continuada; no pots investigar de manera individualitzada cada cinta i cada àudio, la qual cosa no té massa sentit. Hi ha, si fa no fa, 100 víctimes de les pràctiques i els mètodes de Villarejo, però el delicte que comet l'excomissari sempre és el mateix. Sempre actua de la mateixa manera. No s'ha volgut per part dels agents de la unitat d'Afers Interns, especialment després de l'etapa del comissari Marcelino Martín-Blas i pot ser per les seues vinculacions també amb la claveguera, arribar fins al final, arredonir la investigació per evitar que Villarejo puga aconseguir la nul·litat dels àudios i dels enregistraments massius. És una possibilitat que no s'ha de menysprear. De fet, s'ha d'estar-hi atent.