La invasió d'Ucraïna per l'autòcrata rus Vladímir Putin va provocar a principis d'any una reacció contundent de la Unió Europea. El club comunitari va aprovar l'enviament de diferents paquets d'armes a l'exèrcit ucraïnès, així com va desterrar els seus bazuques econòmics per intentar estrangular les finances del Kremlin. Aquelles sancions, les quals mai han afectat el gas provinent de la potència eurasiàtica, han comportat una mena d'efecte bumerang. L'intent de derrocar Rússia a través de mitjans econòmics, com ara la seua desconnexió del sistema financer mundial, ha provocat una escalada incessant dels preus de l'energia, la qual ha encès la metxa perquè Europa s'endinse en una mena d'escalada inflacionària sense límits a l'horitzó. La cistella de la compra cada vegada és més cara, i s'ha convertit en tasca quasi impossible trobar cap benzinera amb els preus dels combustibles per sota dels dos euros el litre.
Aquesta crisi energètica s'ha erigit en preludi pràcticament inevitable d'un sotrac econòmic que pot adquirir una altra dimensió si Rússia decideix tancar l'aixeta del gas a la Unió Europea. La preocupació a les cancelleries europees i a la Comissió Europea cada vegada és més gran enfront d'una tardor mancada de gas rus per alimentar les seues necessitats energètiques. Berlín, per exemple, està inquieta per si la clausura momentània -s'ha adduït raons de manteniment per part de l'energètica russa Gazprom- del gasoducte Nord Stream 1, l'encarregat de transportar el gas de Rússia cap a la potència teutona, acaba sent definitiva. Malgrat la substancial reducció de les importacions d'hidrocarburs de Rússia, la indústria alemanya està fonamentada en la disposició d'energia barata, més concretament de gas originari del productor més gran del planeta. L'existència de turbulències greus a la indústria germànica implicarien una frenada de l'anomenada locomotora europea, amb les repercussions a tall de terratrèmol que tindria per a la resta de socis comunitaris.
Arran d'un panorama de pujada dels preus que forada les butxaques de les capes més empobrides i d'un escenari futur farcit de núvols que amenacen amb una nova tempesta econòmica a sumar després de la Gran Recessió i la Gran Reclusió, el president del Govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez, va presentar setmanes enrere un pla anticrisi amb un llenguatge nítidament d'esquerres i una orientació marcadament progressista. Sánchez necessitava reaccionar enfront d'un còctel explosiu per a les seues perspectives electorals: vent demoscòpic favorable al PP per l'encadenament de triomfs a la Comunitat de Madrid, Castella i Lleó i Andalusia; desmobilització de l'esquerra pels viratges dretans de l'executiu espanyol i el desgast imparable de la marca d'Unides Podem; i adveniment d'una clatellada econòmica d'impacte desconegut.
L'aposta del referent absolut del PSOE es combinava amb un discurs d'ordre envers la guerra d'Ucraïna, el qual va evidenciar-se amb el redoblament del compromís atlantista acollint la cimera de l'OTAN i prometent a l'aliança militar un augment de la despesa en defensa, i d'una imatge certament autoritària en matèria de migració. La compra del marc discursiu de l'extrema dreta per defensar l'actuació de la gendarmeria marroquina a la tanca de Melilla dissipava el missatge progressista que havia intentat traslladar amb un pla contra la inflació que incloïa impostos a les grans energètiques, subsidis a autònoms i treballadors vulnerables, així com rebaixes del cost del transport públic.
L'emergència del projecte d'ànim revitalitzador de l'esquerra que encapçala Yolanda Díaz, el manteniment d'unes projeccions a les urnes magres per als seus interessos i la necessitat de reduir el soroll brut que farceix l'opinió pública espanyola han empentat Sánchez a canviar el rumb cap a l'esquerra. A pesar de les polèmiques pels seus girs en matèria internacional, com ara en la posició històrica espanyola sobre el Sàhara Occidental, el líder socialista ha escollit l'americana progressista per anunciar aquest dimarts en el denominat com a Debat de l'Estat de la Nació impostos a la banca i a les grans elèctriques, a més d'una bateria de mesures per mitigar els efectes de la pujada dels preus al conjunt de la població.
En una intervenció que fa mesos haguera despertat granellades a la pell de la ministra d'Economia, la social-liberal Nadia Calviño, el president espanyol ha comunicat la instauració d'un impost extraordinari per gravar els beneficis de les grans elèctriques, petrolieres i companyies de gas que dominen el mercat estatal. La intensió és obtenir prop de 2.000 milions d'euros dels guanys anòmals d'aquestes empreses en els anys 2022 i 2023. Aquesta mesura pretén visualitzar una certa redistribució dels esforços enfront de les factures de la llum que estan assumint els ciutadans. Amb idèntic propòsit, Sánchez ha complementat el tribut energètic amb un altre gravamen «a les grans entitats financeres que ja han començat a beneficiar-se de la pujada dels tipus d'interès». De caràcter excepcional i amb una duració de dos anys, aportarà a les arques estatals 1.500 milions d'euros en cada exercici econòmic. La patronal bancària no ha tardat a carregar contra l'impost, així com les grans companyies financeres acumulaven des de l'anunci grans pèrdues a la borsa.
«Els sobrebeneficis no cauen del cel, sinó que ixen de la butxaca dels consumidors que paguen els rebuts. Aquest govern no permetrà que el patiment de molts siga el benefici d'uns pocs», ha expressat per justificar l'impost a les grans companyies energètiques, i ha agregat amb un llenguatge d'orientació esquerrana: «Demanem a les grans empreses que qualsevol benefici suplementari i derivat d'aquesta situació revertisca en els treballadors». «Anirem a totes per defendre a la majoria social. Em deixaré la pell per defendre a la classe mitjana i treballadora d'aquest país», ha remarcat, abans de comunicar que l'executiu bonificarà totalment els abonaments de diversos viatges per als trens de rodalia i mitja distància. La gratuïtat d'aquest servei públic estarà vigent des de l'1 de setembre al 31 de desembre d'enguany.
Per confrontar ideològicament i políticament amb la presidenta madrilenya, latrumpista Isabel Díaz Ayuso, Sánchez ha completat el seu catàleg de mesures amb un suplement de 100 euros mensuals per al conjunt dels estudiants beneficiaris de les beques i la construcció de 12.000 habitatges a la Comunitat de Madrid, de les quals el 60% seran públics. Dues accions encaminades a enfrontar el model d'ajudes als alumnes amb pocs recursos econòmics de l'executiu estatal i les subvencions als fills de les rendes elevades de la mandatària madrilenya. «Aquest govern no tolerarà que hi haja empreses o individus que s'aprofiten de la crisi per a amassar fortunes més grans en detriment de la majoria, perquè les dificultats de la majoria no poden ser alegries d'una minoria», ha subratllat, en una al·locució amb cites al president nord-americà Franklin D. Roosevelt.
«Aquest govern no farà com van fer els governs del PP amb les crisis anteriors: ser dèbil amb els forts i fort amb els dèbils. No escollirem governar en situacions crítiques com les generades per la pandèmia i la guerra. Però tenim clara la ruta i les prioritats: governem per tirar endavant el nostre país, guiant-se per l'interès general», ha agregat mentre ha criticat «la ceguera de l'ortodòxia econòmica que torna a sonar per cercles conservadors». Sense cap mena d'al·lusió a la reforma d'un sistema de finançament que maltracta els habitants del País Valencià, ha situat la inflació «com al gran repte que afronta Espanya»: «Sóc plenament conscient de les dificultats quotidianes de la majoria de la gent. Sé que els salaris cada vegada donen per a menys, que costa arribar a final de mes, que la cistella de la compra cada vegada és més cara». No ha descartat, a més, l'escenari de racionament energètic futur, en línia amb les recomanacions a països com ara Alemanya. De fet, ha reconegut que seran necessàries mesures d'estalvi energètic a l'hivern.
Desvinculat el seu discurs inicial de referències àmplies a la qüestió territorial, Sánchez s'ha trobat amb un PP allunyat de la pretesa moderació de la qual presumeix l'actual líder popular i expresident de la Xunta de Galícia, Alberto Nuñez Feijóo. La intervenció de la portaveu dels conservadors al Congrés, Cuca Gamarra, s'ha fonamentat en reivindicar-se enfront de l'executiu estatal com als defensors de les víctimes d'ETA, i ha criticat Sánchez «per les seues concessions» al president de la Generalitat de Catalunya, el republicà Pere Aragonès. «No li cau la cara de vergonya en demanar als espanyols que estalvien en aire condicionat en plena onada de calor mentre paguen el Govern més gran i més car de la història», ha expressat la representant popular, qui ha acusat Sánchez de «triler» i de «ser una fàbrica de generar frustració». «Són l'oposició que més menteix d'Europa», ha replicat Sánchez.
A una extrema dreta Vox centrada a reivindicar la derogació de les lleis que impliquen avanços civils i ancorada en les seues obsessions ideològiques, Sánchez ha contestat amb un estil més argumentatiu i menys visceral que en anteriors ocasions, assenyalant-los com a «representants del gran capital i no de les classes mitjanes d'aquest país». «En la seua última compareixença, vaig demanar-li valentia, recuperar la iniciativa política. Vostè avui ha recollit el guant i ha escenificat el cop de timó progressista que reclamàvem. I li ho agraïm», ha celebrat Unides Podem en paraules de Jaume Asens, veu d'En Comú Podem dintre de l'espai morat. «La gent no necessita un decret de la guerra. La gent necessita centenars de decrets socials com els anunciats avui», ha ressaltat per recriminar el compromís d'augment la despesa militar de Sánchez, una vegada havia advertit el seu homòleg morat, Pablo Echenique, sobre «l'amenaça per a la democràcia» de les clavegueres, exemplificades en els àudios publicats entre el tenebrós comissari José Manuel Villarejo i el director de La Sexta, Antonio Garcia Ferreras.
«És la massacre més greu dels últims 40 anys a la frontera. És inacceptable. Ha d'investigar-se. Ens ho exigeix la Comissió Europea, Amnistia Internacional o l'ONU. Les 37 persones tenien el mateix dret a fugir de l'horror que els ucraïnesos que arriben a les nostres ciutats. Senyor president, més que al president de l'acord amb el Marroc, necessitem al president de l'Aquarius, orgullós de salvar a immigrants en alta mar, al president d'avui que planta cara a les elèctriques», ha completat Asens per recriminar al cap del Govern espanyol la seua actuació enfront de la matança de persones migrades per part de la gendarmeria marroquina. «Per què matar a bastonades en la frontera sud és menys greu que matar amb bombes a Ucraïna? Quina és la diferència entre Putin massacrant a ucraïnesos i [el president de Turquia, Recep Tayyip] Erdogan massacrant kurds? Els primers són rossos i amb els ulls blaus i els altres, no», ha criticat Gabriel Rufián, d'ERC.
El portaveu dels republicans ha protagonitzat el moment més tens amb Sánchez de la jornada en treure tres bales per il·lustrar la matança de les forces policials del Marroc, a la qual va donar suport implícit el president Sánchez. «Vostè va dir que no estava tant mal», ha rememorat, en una intervenció que s'havia iniciat d'aquesta manera: «Hui s'ha alçat d'esquerres, enhorabona. Ha vingut a donar-nos grans titulars d'un futur millor. Jo vinc a donar-li dades d'un present que és molt pitjor. La gent és 3.000 euros més pobra, el 30% de la població ja no compra roba, el 96% de les netejadores té ansietat i el 40%, depressió; i la bretxa de gènere és ja del 36%. Hi ha 11 suïcidis al dia i 23.000 grans multinacionals paguen menys impostos que els autònoms». «Aquest és l'estat de la seua nació», ha criticat.
«Fa falta molt més per a frenar a Feijóo i Abascal que somriure molt, dir que tot anirà bé i sobretot intentar tota l'estona parlar sense molestar a ningú. Les esquerres necessitem militar en la utilitat. I això té un nom: omplir neveres. Necessitem omplir les neveres de la gent», ha assenyalat, per retraure que només haja pronunciat una frase envers el conflicte polític que viu l'Estat espanyol amb Catalunya. «El fracàs de la via de la negociació no és un fracàs de l'independentisme, seria un fracàs novament de l'esquerra espanyola. No han aprés res de Zapatero. Si vostès no donen solucions a la gent d'Euskadi i Catalunya no sols en el camp social, aquesta gent ens guanyarà hissant banderes», ha avisat Sánchez envers l'immobilisme en el diàleg entre ambdós executius. «Apostaré sempre pel diàleg», ha contestat un president espanyol que ha accentuat el seu vessant més progressista després de mesos amb girs a la dreta a l'àmbit internacional i migratori. És l'ordre progressista que preconitza Sánchez en temps d'inseguretat i d'adveniment de sotrac econòmic.