El soroll impassible i devotament nostàlgic de la dictadura dels tancs va deixar gelats els carrers de València durant l'intent del cop d'Estat militar del 23 de febrer de 1981. El desplegament castrense dels carros de combat apuntant l'Ajuntament de València, la Delegació del Govern espanyol o la Prefectura Superior la Policia espanyola, així com la promulgació de l'estat d'excepció a la zona per part del capità general, el colpista Jaime Milans del Bosch, va instaurar el pànic entre la ciutadania. El record de l'obscuritat sanguinària i criminal del franquisme va estar ben present en una ciutat que va convertir-se en punt neuràlgic de la jugada colpista dels admiradors de l'anterior règim terrorista. La represa democràtica, que no es configuraria fins a l'arribada del socialista Felipe González a la Moncloa, semblava convertir-se en un breu als llibres d'història.
Aquella nit profundament tenebrosa, de la qual aquest dimarts es compleixen quaranta anys, va deixar nombroses incògnites que, ni de bon tros, els jutjats van esclarir. La Unió de Periodistes del País Valencià, antecedent de l'actual associació de professionals de la informació que en els darrers anys lluita contra l'onada d'acomiadaments i precarització que assola el sector al País Valencià, va elaborar l'estiu de 1981 un informe que, precisament, tractava «de posar de manifest algunes de les omissions» de l'escrit de fiscalia sobre el cop d'Estat castrense a València.
Els informadors, per tal de justificar l'elaboració d'aquell document, assenyalaven que «no podria ignorar-se que la III Regió Militar [la qual aixopluga el País Valencià, Múrcia i Conca] va ser la punta de llança de l'intent de colp d'Estat, i que els sediciosos aconseguiren plenament els seus objectius sense trobar-hi resistència, especialment a la ciutat de Valencià, on es va prendre el poder civil i militar; s'ocuparen els mitjans de comunicació; va aterrar la ciutadania amb un desplegament inusitat de tropes, prèviament i llargament preparat; van donar-se moments de connivència d'elements civils amb el colp; i s'hi va prendre les principals ciutats del País Valencià». «En contrast amb la magnitud dels fets», advertien, «són, de moment, només tres els processats, molts menys dels implicats en altres zones en el qual l'abast de la sedició havia estat molt menor».
L'intent del cop d'Estat a València, segons el document de la Unió de Periodistes del País Valencià, va comptar-hi amb antecedents. «Un moment clau en el qual es posa de manifest actituds que poden suposar un antecedent del colp en la Tercera Regió Militar es donen en l'incident que va protagonitzar el general Atarés, de la Guàrdia Civil, contra l'aleshores vicepresident, [Manuel] Gutiérrez Mellado. Atarés és absolt d'un delicte que compta amb múltiples testimonis, per un tribunal en el qual intervenen l'actual defensor de Milans del Bosch, el coronel Escandell, com a lletrat defensor; el general Luis Caruana, qui va ocupar el poder civil durant el 23-F, com a jutge instructor; el general León Pizarro, qui dirigeix l'ocupació de València, com a president del Consell de Guerra, i el tinent general Milans del Bosch, com autoritat que confirma l'absolució», s'estableix.
«S'ha d'assenyalar, d'altra banda, que diverses fonts han apuntat que durant el mandat de Milans del Bosch en la Tercera Regió Militar van ser promocionats a llocs claus a caps i oficials amb tarannà i actuacions públiques clarament contra la democràcia i la corona, mentre s'expulsa de la regió a militars de caràcter democràtic, com ara el capità Pitarch», contraposen per ressaltar «la filiació ultradretana de l'entorn de Milans del Bosch» (hi ha relats d'integrants del quarter que parlen de militants de Fuerza Nueva i caceres contra homosexuals) i recordar els xocs del comandant amb les autoritats civils: «Va amenaçar de traure les tropes al carrer en el cas d'una retirada de l'estàtua de Franco de la plaça del País Valencià». «No es menciona», complementen fent referència a l'escrit del fiscal, «un bon nombre de reunions que s'hi van donar en aquesta regió militar, per exemple en El Perelló (Ribera Baixa) i Vinaròs (Baix Maestrat), en les quals participen alts caps militars en exercici. A alguna d'aquestes reunions, podria haver-hi acudit el general Atarés».
Com a símptoma que l'estratègia colpista va estar preparada temps abans, el document de la Unió de Periodistes del País Valencià indica que «fa falta, almenys, un dia per donar combustible i munició als carros de combat». «Part d'aquest material ha de ser traslladat des del parc d'artilleria de València fins a les zones de Bétera, Paterna i Marines, en les quals es troben els vehicles. Sembla, per tant, fora de dubte que existiren moviments de preparació del colp diversos dies abans del 23, incloent-hi telefonades a soldats amb permís previ de llicenciament, com va succeir en el regiment 20 d'infanteria Guadalajara, a Paterna», argumenten. I afegeixen: «La planificació dels moviments dels carros de combat [...] requeria una preparació minuciosa, atès, per exemple, factors com ara la resistència dels ponts que envolten el centre de la ciutat. Aquests càlculs es tenen fets per a les desfilades, però no per a l'ocupació dels carrers centrals, tal com va dur-se a terme».
«Sembla clar, en aquest sentit, que l'ocupació de la Sala Especial d'Operacions de la Capitania General, condicionada per a la preparació de maniobres i moviments de tropes per part de la Segona Secció de l'Estat Major que comandava el tinent coronel Pacheco, pot haver-hi estat dedicada a aquesta feina», afirmen. I reforcen: «Fonts de l'Estat Major de la Capitana General han manifestat la seua estranyesa per aquesta ocupació inusual per part d'una secció que té com a objectiu la informació i no les maniobres, les quals corresponen a la Tercera Secció de l'Estat Major». «Els homes de Pacheco, segons sembla, va demanar la clau d'aquesta secció als responsables per mòbils que només coneixen els oficials de la secció segona i el general Pacheco, avui processat», s'agrega.
Amb un recordatori que durant aquella jornada no estaven previstes les maniobres, al contrari que s'hi va difondre durant aquelles dates, els redactors de l'informe escriuen després de recollir testimonis que corroboren la mobilització dels tancs amb els canyons i les metralladores descobertes: «Tots els moviments preparats i les mobilitzacions que es produeixen durant la jornada s'han dirigit a cobrir els objectius dels colpistes». «Un altre aspecte no desvelat fins al moment és l'actitud de la base àrea de Manises, els caps de la qual es neguen a sumar-se al colp, sent amenaçats amb l'enviament de tancs per una autoritat militar, pel que sembla, un general de València», incorporen abans de relatar les incògnites de l'ocupació del poder civil, «en certa manera més difícil i important perquè significa tallar la comunicació amb Madrid, controlar els seus moviments i impedir que el governador civil faça ús dels milers de professionals a les ordres».
D'aquesta part, segons recorden a l'informe, va ocupar-se el general Luis Caruana. «Tots els testimonis directes d'autoritats provincials, locals i de partits que van passar durant la nit del 23 al 24 de febrer pel Govern Civil mostren al general Caruana en el paper que li havia assignat Milans del Bosch, amb el governador civil suspès de les seues funcions i detingut en la pràctica. Es dóna la circumstància que el governador es veia obligat a donar permís a Caruana per rebre visites d'algunes personalitats interessades en la situació. Així passa amb el dirigent de la UCD, José Luis Manglano, o amb el dirigent de Comissions Obreres, César Llorca», expliquen.
«En les converses amb el Govern Civil, es parla clarament de colp d'Estat, i sembla que no hi ha cap dubte respecte del fet que el general Caruana ha assumit tots els poders. El telèfon apareix bloquejat per una veu desconeguda que convida als que criden a dirigir-se a la Capitania General, on està tot el poder», complementen. I exemplifiquen: «Així ocorre amb el director de la Seguretat de l'Estat, Francisco Laína, quan intenta conèixer la situació de València». «Als comunicants que aconsegueixen arribar fins al governador, se'ls assenyala que està suspès de les seues funcions i en mans de l'autoritat militar. Les úniques notícies que ixen i entren del Govern Civil són les que aconsegueix filtrar la dona del governador des d'habitacions particulars», narren sobre l'actuació de Caruana, qui va alliberar-se de tenir càrrecs per la jugada colpista dels nostàlgics del franquisme. Mesos després del 23-F, va ser ascendit a tinent general i va ser enviat com a capità general de la V Regió Militar, la qual abasta Aragó, Guadalajara i Sòria.
La xarxa civil dels colpistes
La trama que va promoure el colp d'Estat militar a València, però, també va comptar amb suports dintre de la societat civil autòctona. «Fonts civils de tota solvència deixen clar l'existència d'una extensa xarxa de suport actiu al colpisme que no ha deixat de funcionar d'ençà del final del franquisme. Existeix, per una banda, un grup de colpistes situats en les altes esferes de la vida econòmica i política valenciana que han aparegut en diverses investigacions com a finançadors del colpisme i la desestabilització. Alguns d'aquests individus figuren en una llista que està en poder del Govern, en la qual podrien estar inclosos un delegat del ministeri i un exalt càrrec de l'administració, ambdós integrants del cercle d'amistats de Milans del Bosch», asseguren.
«S'ha d'aclarir encara un gran nombre de moviments sediciosos protagonitzats per civils ultradretans en nombrosos pobles de la regió, en alguns dels quals s'arribaren a produir repartiments d'armes entre elements ciutadans. A aquest respecte, existeix un bon dossier en mans dels responsables del PSOE», sostenen. I descriuen: «En la capital valenciana, i al caliu de la qual semblava una nova etapa dictatorial, van revelar-se un bon nombre d'actituds procolpistes dirigides a la presa del poder en les institucions, com ara la universitat, per a la qual s'havia elaborat una llista completa de noms que havien de fer-se càrrec i ocupar el Rectorat i la Junta de Govern, segons obra en un informe policial. Així mateix, circularen llistes negres de polítics i professionals de la informació, al mateix temps que es produïen concentracions d'elements ultradretans en diversos locals de la ciutat».
Tal com lamentaven a l'informe aquests periodistes, «sis mesos després de l'intent de colp d'Estat no s'ha donat a conèixer res concret al respecte i sembla que ha quedat fora dels propòsits de les autoritats policials desmuntar la trama civil del colpisme». «La ciutadania [...] veu com sembla oblidar-se de forma inconscient l'existència d'una xarxa colpista disposada a actuar una altra vegada i en qualsevol moment contra el sistema democràtic», tancaven de manera desconsolada. Els misteris envers la trama que va forjar el 23-F a València segueixen encara, quaranta anys després, sense cap resolució.