-Ribera Salud va anunciar la setmana passada la compra del 65% de l'accionariat de la concessió hospitalària de Dénia, la qual resta en mans de l'asseguradora alemanya DKV. Com valoreu des del Comitè d'Empresa aquesta operació corporativa?
El Comitè d'Empresa va ser coneixedor de l'operació de compra de Ribera Salud de les accions que ostenta DKV a la concessió hospitalària de Dénia a través de la premsa. Els treballadors van assabentar-se mitjançant un comunicat que va enviar-los per correu electrònic l'empresa a les 10 de la nit, però en cap moment el Comitè d'Empresa ha rebut una notificació d'aquesta transacció econòmica. Des del Comitè d'Empresa, al marge de criticar la manca de comunicació de la firma cap a nosaltres, ens preocupa que l'adquisició de les accions de DKV, la qual havia manifestat des de fa anys la seua intenció d'abandonar la seua presència a Dénia, dificulte el futur procès de reversió.
-Per què la compra de les accions de DKV suposa un entrebanc per al Consell a l'hora d'afrontar la gestió directa del departament hospitalari?
Si mires el comportament que ha tingut Ribera Salud en els processos de reversió, com ara l'executat a Alzira o l'actual a Torrevella, s'observa com l'empresa ha actuat amb tots els seus recursos per obstaculitzar el pas a mans públiques. Ni a Alzira, ni sembla que a Torrevella, s'ha produït una transició pacífica del model concessional a la xarxa pública per l'actitud de Ribera Salud. Si aquesta multinacional hospitalària aconsegueix el 100% de l'accionariat, es lliurarà una nova batalla de caràcter hostil contra la Generalitat Valenciana del Botànic per aturar la reversió. Aquesta pugna coincidiria amb les eleccions autonòmiques valencianes, ja que la concessió caduca l'any 2023, la qual cosa afegiria un extra de complexitat a la recuperació pública de la zona sanitària.
-El moviment accionarial de Ribera Salud va motivar que presentareu un escrit al president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, i a la consellera de Sanitat, Ana Barceló. Al document, exposàveu que la maniobra contravenia l'Estatut dels Treballadors.
La decisió, com que no va informar el Comitè d'Empresa, ha incomplir l'article 64 de l'Estatut dels Treballadors. En aquest punt normatiu, s'apunta que el Comitè d'Empresa té dret a ser informat per l'empresari sobre aquelles qüestions que afecten els treballadors, i aquesta transacció accionarial és evident que afecta els empleats de la concessió. L'Estatut dels Treballadors també ens atorga el dret d'emetre un informe amb caràcter previ a l'execució de la mesura. Ribera Salud, en canvi, ens n'ha privat.
-A l'escrit, a més, al·legueu que l'operació xoca amb la llei de salut valenciana aprovada l'any 2018, la qual limita la concentració de les diverses concessions sanitàries en mans d'unes poques companyies. Amb aquesta maniobra, Ribera Salud controlaria al 100% tres de les quatre àrees sanitàries de gestió privatitzada.
Exacte! Aquesta operació xoca amb els preceptes de la llei, especialment quan diu, de manera literal, que «per garantir la llibertat de competència i evitar posicions de domini, és necessari establir limitacions en l'ostentació i, per tant, adquisició de títols accionarials o participacions de les entitats titulars dels contractes de gestió vigents del servei sanitari integral en règim de concessió dels departaments sanitaris». Per aprovar-se l'operació de compra, es necessita una autorització de la conselleria de Sanitat. Com també ho fixa el mateix plec de condicions o la llei de contractes, concretament en el seu article 209.
-La Generalitat Valenciana, de moment, ha deixat la qüestió en mans de la Comissió Nacional de Mercats i la Competència. Com valora l'actuació del Consell del Botànic?
La conselleria de Sanitat hauria de controlar tots aquests moviments, ja que recordem que es tracta d'una concessió administrativa que ha de fiscalitzar. És inadmissible que dues empreses privades puguen actuar botant-se la validació de la Generalitat Valenciana.
-En cas que l'operació es materialitze i compte amb el vistiplau de l'òrgan regulador de la competència, pretenen impugnar la decisió als tribunals?
De moment, hem presentat una denúncia a la inspecció de treball contra l'empresa concessionària. La motivació de la nostra denúncia, tal com hem comentat adès, rau en la vulneració de l'article 64 de l'Estatut dels Treballadors. Les empreses no poden saltar-se els nostres drets d'estar informats de les operacions que ens afecten, així de privar-nos de dir la nostra a través d'un informe amb caràcter previ de l'acord. Més enllà d'aquesta denúncia, però, estem plantejant i debatent al Comitè d'Empresa acudir als tribunals per impugnar l'operació, en cas que la conselleria de Sanitat no exercisca el seu paper d'evitar aquesta transacció econòmica, la qual, insistisc, incompleix la normativa valenciana de salut.
-Mentre Ribera Salud practica aquests moviments accionarials per ampliar la seua xarxa de concessions hospitalàries, la plataforma Som Marina Alta, integrada per diversos representants municipals de la comarca, va presentar un escrit a la conselleria de Sanitat en la qual reclamava la resolució del concert per una sèrie d'incompliments de la concessionària en el plec de condicions. Considereu que és una via a explorar per a la Generalitat Valenciana?
Per a qualsevol empresa xicoteta o persona particular, l'incompliment de les normes comporta unes conseqüències, és a dir, no es pot actuar de manera aliena als deures rubricats en un contracte. La concessionària, encara integrada per Ribera Salud i DKV fins a la materialització d'aquesta operació econòmica plena d'ombres, incompleix reiteradament el plec de condicions sense que l'administració pública, en la seua funció fiscalitzadora, aplique cap mena de sanció.
-El departament sanitari de la Marina Alta, amb l'hospital de Dénia com a referència de la zona de gestió privatitzada, ha estat assenyalada, precisament pel Comitè d'Empresa, per nombroses deficiències i unes condicions laborals inferiors envers les existents a la xarxa pública. També ha acumulat històricament nombroses queixes dels usuaris.
La comparació de l'àrea sanitària de gestió privada de Dénia amb la resta de zones controlades directament per part de la Generalitat Valenciana mostra nombrosos dèficits. Hi ha menys llits, les ràtios de treballadors són inferiors, així com la rotació dels treballadors és molt elevada. Aquesta inestabilitat comporta que, en diverses seccions mèdiques, la mitjana d'edat dels facultatius siga de 30 anys. Això es produeix perquè una vegada agafen experiència els professionals marxen en cerca d'unes condicions laborals millors. El nostre conveni laboral segueix inalterat des de 2016, quan vam aconseguir una millora mínima del 2%. L'empresa no ha mostrat mai cap voluntat de negociar una millora de les condicions dels professionals que, en últim terme, repercuteixen en la qualitat de la prestació als pacients. S'ha de tenir en compte que les millores només les aconseguim a través dels tribunals, com, per exemple, l'any passat quan el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va obligar Marina Salud a pagar-nos la carrera professional.
-Vau haver de batallar, fins i tot, l'obtenció de l'enquesta de risc psicosocial confeccionada per l'empresa concessionària.
Vam haver-hi de presentar diverses denúncies a la Inspecció de Treball sobre un document negatiu per a Marina Salud, en el qual s'expressava que «la gran majoria dels professionals estan insatisfets amb la gestió de l'empresa i amb les càrregues mentals que suporten, com ara tasques complexes amb pressa de decisions ràpides que impliquen gran responsabilitat, tot açò relacionat amb les ràtios de treballadors/habitants». L'actitud de Marina Salud sovint és intransigent.
-Aquest departament sanitari, a més, ha estat al punt de mira mediàtic per no comptar amb suficients professionals durant l'època d'estiu, en la qual s'incrementa la població resident pel turisme. Marina Salud, enguany, va deixar les urgències de l'hospital de Dénia amb dos metges menys en plena quinta onada de la COVID-19 i durant la temporada turística.
Es tracta d'una insuficiència i d'una pràctica que es repeteix any rere any a l'àrea de salut de Dénia sense que l'empresa concessionària mostre cap intenció de voler resoldre la situació. No és tolerable que en estiu, quan la població de la comarca es multiplica per tres a conseqüència de la temporada turística, hi haja unes mancances de professionals que impedeixen prestar l'adequada atenció sanitària a tots els habitants, tant als residents habituals com als estacionals. És una de les ombres, entre altres, de la gestió de la concessionària al departament sanitari de Dénia.