A la carpeta de reclamacions tradicionals de les entitats cíviques del País Valencià que treballen per la normalització lingüística, la reciprocitat audiovisual entre IB3, TV3 i À Punt ocupa una posició absolutament primordial. Amb l'Oficina de Drets Lingüístics en marxa i la competència lingüística esperant a concretar-se amb l'elaboració del reglament que fixe els nivells idiomàtics a exigir als funcionaris, s'han reactivat l'ofensiva per aconseguir que el senyal de la televisió pública valenciana arribe a Catalunya, i que els habitants del territori valencià puguen veure a les seues llars la programació de la cadena principatina.
La lluita per obtenir aquesta fita històrica a favor de la llengua pròpia, per la possibilitat d'augmentar el nombre de canals en l'idioma nostrat, ha comptat aquest dilluns amb una primera parada. La Universitat de València, la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, la Universitat d'Alacant, Comissions Obreres del País Valencià, Intersindical Valenciana, la Unió de Periodistes, l'Associació Valenciana Audiovisual de Productores Independents, l'Associació Valenciana d'Empreses i Productores d'Animació, Productors Audiovisuals Valencians, l'Associació Valenciana d'Empreses de Producció Audiovisual i Productores Independents, l'Associació d'Actors i Actrius Professionals Valencians, Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià i l'Associació Cívica Tirant Lo Blanc s'han reunit amb el conseller d'Educació, Cultura i Esports, Vicent Marzà, de Compromís, i la secretària autonòmica de Cultura i Esports, la valencianista Raquel Tamarit, per tractar l'estat actual de reconnectar al País Valencià el senyal d'IB3 i TV3. En la jornada, també s'ha abordat la qüestió de la competència lingüística.
«En tots dos temes hem trobat complicitat i suport en el conseller Vicent Marzà qui ens ha informat que han començat els treballs de la Comissió que ha d'aprovar el Reglament de la Llei de la Funció Pública que ha de fer possible l'aplicació efectiva de la competència lingüística. Així mateix, el titular d'Educació, Cultura i Esport ens ha traslladat el treball fet pel seu departament, dins de les seues competències en matèria de Política lingüística i Cultural, perquè els òrgans competents de la Generalitat que ho han de fer possible inicien les tramitacions pertinents», han informat des d'Acció Cultural del País Valencià. «Des de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport es va traslladar formalment a la Conselleria d'Hisenda, responsable de qüestions de radiodifusió, la necessitat de crear un nou espai de reciprocitat entre els canals públics de les televisions i ràdios del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears perquè resulta decisiva per al foment del coneixement i ús social de la nostra llengua i impulsaria col·laboracions en produccions audiovisuals que beneficiarien directament del sector cultural valencià», han complementat.
L'entitat cívica i per la llengua ha apuntat, a més, que des del departament de Campanar se'ls ha traslladat que «fer realitat la reciprocitat és factible i els departaments que tenen la competència directa tenen mecanismes administratius i tècnics perquè així siga». «En aquest sentit l'Advocacia de la Generalitat ha informat que la reciprocitat és possible amb l'elaboració d'un nou conveni entre les radiotelevisions. Així mateix, la Generalitat pot treballar per habilitar les solucions tècniques pertinents mitjançant la Direcció General de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la Conselleria d'Hisenda que té les competències d'autorització i control en matèria de telecomunicacions», han agregat. «Atès que la signatura del conveni que ha de fer efectiva la reciprocitat de les emissions de les tres radiotelevisions públiques depèn de Presidència de la Generalitat Valenciana, Acció Cultural del País Valencià demanarà formalment una reunió al president Ximo Puig per a tractar de la qüestió», expressa a EL TEMPS, Toni Gisbert, secretari de l'entitat cultural i lingüística sobre els pròxims passos d'aquesta ofensiva per la reciprocitat, la qual es produeix paral·lelament a la campanya Ara Reciprocitat, on són presents la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià o Plataforma per la Llengua.
«La trobada s'emmarca en una línia de treball iniciada l'any 2015, quan Acció Cultural del País Valencià i les universitats públiques valencianes vam acordar el document Per una nova i efectiva llei d'igualtat lingüística. Principis bàsics i àmbits d'actuació pràctica, que fou presentat públicament l'11 de març d'aquell any en un acte celebrat a l'edifici Octubre amb la participació de Joan Francesc Mira, aleshores president d'Acció Cultural del País Valencià, i dels representants de les universitats. Aquell document serví de full de ruta d'un programa de política lingüística acordat, i durant aquests anys Acció Cultural del País Valencià i les universitats hem realitzat gestions, reunions i actes públics orientats a fer realitat els objectius fixats en l'esmentat document, de manera que, amb un ritme menor del desitjat, hem avançat progressivament en la seua consecució», han contextualitzat, per assenyalar: «Després de l'aturada obligatòria que ha significat durant gairebé un any la pandèmia de COVID-19, reiniciem la línia de treball endegada l'any 2015, i ho fem amb una reunió que vol ajudar a donar l'impuls final a dos objectius concrets que ja tenim molt avançats», han tancat respecte de la competència lingüística i la reciprocitat. Dues metes que pretenen aconseguir abans que la legislatura, la qual ja ha superat el seu equador, toque el dos.