Un any demanant la reciprocitat de les televisions en català als distints territoris de parla catalana. De moment, l’objectiu que es van proposar Decidim i la Plataforma per la llengua en el seu moment no s’ha complert. Però aquesta és la motivació, precisament, per insistir a les institucions públiques perquè facen efectiva l’arribada de les televisions a tots els territoris del país.
Ara fa un any, tot just abans de la irrupció de la pandèmia, es va posar en marxa la campanya ‘Reciprocitat ara!’. Des de llavors, la idea ha guanyat presència a distintes xarxes socials gràcies al treball de les entitats que hi ha al darrere i als partits, polítics i persones de l’àmbit cultural i cívic que li han donat suport públicament. La intenció és que al País Valencià, a Catalunya i a les Illes Balears arriben, sense excepció, els tres canals autonòmics de manera recíproca. Perquè tal com diu Antoni Infante, portaveu de la campanya i coordinador de Decidim, «no té trellat que, amb un públic potencial de més de 10 milions de persones, les televisions només arriben a un públic limitat dins de les fronteres autonòmiques».
Infante deia, en aquest sentit, que «els partits polítics tenen una responsabilitat històrica amb la nostra llengua, que està en emergència a tot el domini, i necessitem que la reciprocitat arribe a tothom per poder enfortir el nostre sistema comunicatiu i el nostre mercat cultural, lingüístic i audiovisual». De fet, són els polítics els qui poden fer canviar aquesta realitat paradoxal. El Partit Popular del País Valencià, quan governava la Generalitat sota la presidència d’Alberto Fabra, ja va aprovar a les Corts valencianes que el territori valencià tornara a rebre el senyal de TV3, tallat durant el període de Francisco Camps a la presidència. Tornar a aquella normalitat és possible, si bé encara no s’ha mostrat cap voluntat política en aquesta direcció per part del Govern del Botànic, integrat per PSPV i Compromís i des del 2019, també, per Unides Podem. És això, precisament, el que mira de solucionar la campanya esmentada: empentar els governants a fer efectiva la reciprocitat.
Tot i que la situació resta marcada per la COVID-19, la campanya es traslladarà ara als carrers valencians. «No podem permetre que, per una decisió política, es perpetue una situació perjudicial per a la nostra llengua», diu Antoni Infante, qui assegura que en aquest sentit es respectaran tots els protocols derivats de la situació sanitària.
El manifest
El manifest del Sénia, nom del riu que representa la frontera administrativa entre el País Valencià i el Principat, ha servit per celebrar l’aniversari de la campanya i per apujar l’exigència de la reivindicació. Tot seguim, el reflectim.
Des de la campanya ‘Reciprocitat ara!’, que vam iniciar tot just fa un any, fem una crida al conjunt de la societat civil, entitats, institucions, sindicats i molt especialment als partits polítics de tradició democràtica que defensen el dret a viure en la llengua i la cultura pròpies perquè esmercen tots els esforços necessaris per fer efectiva, sense més excuses ni dilacions, la reciprocitat plena dels mitjans de comunicació, ràdios, televisions, plataformes, en català.
Tant els estudis dels experts sociolingüistes publicats en els últims temps com la simple experiència diària constaten la greu situació que, amb matisos en els diversos territoris del domini lingüístic, afecta l'ús social de la llengua catalana, una situació que s'agreuja cada dia que passa i que té en l'abandó progressiu de l'idioma per part de les generacions més joves el seu vessant més eloqüent i més sagnant, fins a l'extrem que si no en revertim aquesta tendència la substitució lingüística podria ser irreversible en pocs anys.
És la consciència d'aquesta situació injusta i d'alarma social, provocada pels continus atacs i impediments d'un Estat al·lèrgic a la diversitat lingüística i als drets de les minories nacionals i també pels propis dubtes i febleses, la que ha empès personalitats i professionals dels diversos àmbits socials del nostre país a donar suport a la campanya per la reciprocitat. Perquè aquest és un pas important –no l'únic, evidentment, tal com ens recorden els especialistes del Grup Koiné en el seu recent decàleg–, imprescindible i relativament senzill per a la recuperació i impuls al valencià i la implementació d'un dret universalment reconegut de tots els pobles del món, vital i irrenunciable: per a la consolidació d'un espai cultural propi, ric en la seua diversitat, autocentrat i obert en un món cada vegada més interconnectat, per estimular l'ús del català com a vehicle normal de comunicació, com a instrument per a la millora de la qualitat dels nostres mitjans de comunicació i l'intercanvi d'experiències, per a l'articulació de mitjans arrelats en la realitat del país i al servei d'una ciutadania ben informada, crítica i democràticament responsable, capaç d'abordar els grans reptes dels nostres temps.
Especialment el nostres partits polítics amb representació institucional tenen una responsabilitat enorme envers la ciutadania per fer efectiva, sense més excuses ni pròrrogues, la reciprocitat plena. El tauler polític és en aquests temps, a més, propici d'entrada per al gran objectiu de la reciprocitat plena, tant als governs del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears com al d'Espanya, necessitat com mai del suport dels diversos partits dels nostres territoris. Per això ens sembla completament irresponsable la falta de coordinació i les picabaralles sectàries dels partits teòricament defensors dels drets dels nostres pobles davant determinades iniciatives parlamentàries quan està en joc el present i el futur del català. És l'hora d'abandonar polítiques de campanar i de curta volada i escometre amb decisió, coordinadament, el que ja és un clam en amplis sectors del nostre poble. Totes les solucions tècniques per a la reciprocitat són a l'abast quan la voluntat política que respon a una demanda social ben ferma i cada vegada més estesa es planteja sense titubejos ni segones intencions, responsablement.
Demanem als partits defensors dels drets lingüístics dels nostres pobles i que ostenten majories als governs de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià que mamprenguen iniciatives sòlides i definitives per a garantir la recepció de tots els mitjans en la nostra llengua, ni que siga de forma unilateral, en cada territori. Un dret no pot ser mai menystingut perquè d'altres no el defensen.
El present de la nostra llengua i la urgència per frenar la seua substitució i garantir-ne la plena vitalitat i el futur passen per la consecució de la reciprocitat plena de tots els mitjans en català, que ara ens són més necessaris que mai, com a instruments de normalitat, qualitat i pervivència.
La Sénia 15 de gener 2021