Com valora aquests primers sis mesos a la presidència, des que assumira el càrrec el passat setembre?
Ha sigut una voràgine, perquè des que començàrem fins ara han succeït moltes coses. Vam començar amb una mica de por. Ximo Solano, que era l'anterior president, ens va buscar i ens va proposar fer el relleu. És una manera d'aprendre i d'implicar-se. Ens hem reunit amb gent de l'institut Valencià de Cultura (IVC), amb la Conselleria i amb Empar Marco, de televisió pública À Punt. Estem contents, perquè hi ha sintonia entre les institucions i ens sembla positiu.
Durant aquests anys també han signat el conveni del teatre. Ha suposat un abans i un després en el món laboral de la interpretació?
Sí que ha suposat un abans i un després. Teníem un conveni d'audiovisual i del doblatge, però cap per al teatre. Des del moment en què es funda l'Associació fa 30 anys és un dels objectius: establir uns mínims on cap empresa de teatre puga regular els salaris al seu gust. Sobretot per la gent més jove, que comencen i poden no saber quins són els seus drets. Ara l'objectiu és que es complesquen. Abans és cert que existia un acord verbal quant a horaris i sous, però no tant quant a les condicions i, si no existeix un conveni, no pot regular-se.
Quina és la situació laboral dels actors i actrius del País Valencià?
La situació és millor que fa quatre o cinc anys. S'ha notat el canvi polític: la televisió ha tornat i ara s'està produint molt més teatre públic que abans. També és cert que durant el període de la crisi, quant al teatre privat, les empreses havien de posar-se posen les piles. Realment són aquestes les que han mantingut el sector durant aquest temps de sequera. Ara estem en un moment d'esperança. Pensem que queda molta feina per fer. No arriben totes les subvencions i ajudes que ens agradaria. La cultura hauria d'estar entre les prioritats, que no ho està, i s'excusen en què durant la crisi es va fer tot molt malament. I per tant, que no es pot dedicar la partida que voldrien perquè ha de destinar-se a altres àrees.
Quant a drets laborals, fa uns mesos es parlava de precarietat quan el Palau demanava a figurants per La flauta màgica que col·laboraren sense cobrar. Com ha contestat l'Associació?
La figuració encara no està dins del conveni. Però nosaltres reclamàvem que això era una feina, cosa que des del Palau no ho consideraven. Quan s'obri la convocatòria és de voluntariat, però demanen unes condicions que són estrictament laborals. Han de tenir un horari i unes condicions. Conversàrem amb el Palau i aconseguírem, almenys, establir i negociar amb ells un conveni futur per als figurants.
Com valoreu aquests quatre anys de Botànic per a la cultura? Què s'ha quedat per fer?
El ritme de recuperació és un poc lent. Quant a producció pública, des que ha entrat Roberto Garcia [director d'Arts Escèniques a l'IVC] s'ha notat. Fan moltes més produccions. Ara també estan començant a fer-les més llargues, cosa que també agraïm perquè és una manera d'amortitzar les produccions.
També d'oferir estabilitat al sector?
Clar. Nosaltres subsistim de les funcions. Els assajos ens perjudiquen en certa manera, ja que durant aquest període cobrem molt poc. En les funcions es recupera. Si només es representen deu funcions quan has dedicat dos mesos i mig a la producció, resulta escàs i l'esforç previ no es veu reflectit. Per a la pròxima temporada tenen la intenció d'allargar-les. Però reitere que el que ara falta són els recursos econòmics, perquè quant a estratègia i idees sí que han mostrat reciprocitat i estem satisfets.
Pel que fa a la ciutat de València, encara tenen algunes reivindicacions pendents?
A València estem prou descontents. No ens sentim visibilitzats. A l'Espai Mutant i al Teatre el Musical, no arriba ni al 25% de producció valenciana allò que s'exhibeix. És clar que han de venir espectacles de fora. No pensem que la totalitat haja de ser valenciana, però que de dotze companyies soles una siga valenciana, pensem que caldria fer-s'ho mirar.
Han recuperat dos premis, el de l'Audiovisual i del Doblatge, que van deixar de lliurar en protesta pel tancament de Canal 9. Què ha suposat per al sector l'obertura d'À Punt?
És molt positiu, no només per la feina que puga obrir quant a ficció o doblatge. Cal crear un star system, perquè la televisió arriba a totes les cases. El teatre, en canvi, no el crea. Costa més eixir de casa per arribar a les butaques. La televisió pública és un reclam. Si es promociona o visibilitza un actor per la televisió, es generen més ganes d'anar al teatre. Per a nosaltres la recuperació també consisteix precisament en això: en fer visibles els professionals i fer visible la cultura valenciana.
Una altra novetat que introduïu en aquests premis és dividir el Premi Crisàlide en categoria femenina i masculina. També aquesta junta directiva ha creat una Comissió d'Igualtat. És l'aposta per denunciar la discriminació?
És una de les reivindicacions d'aquesta nova junta, formada per gent molt jove i que hem creat per primera vegada aquesta comissió per parlar del que és evident. Papers de dona hi ha menys, però no obstant això, les consumidores de teatre i televisió són més dones que homes. Alguna cosa està fallant. Els papers protagonistes són la nostra batalla, ja no només quan parlem de teatre clàssic, que la discriminació és brutal: tots els papers protagonistes són homes. Però també ocorre que les noves produccions que s'escriuen també.
Una altra tendència és que quan el paper no ha de interpretar-lo necessàriament una dona, assignen el paper a l'home. I cal tenir en compte que el talent recau sobre les dones, no perquè siguen més bones, però sí perquè, com en són més, arriben les millors. Hi ha menys oportunitats. També en l'època de la maternitat. Tenim la doble càrrega, perquè el nostre cos es transforma. I si li afegeixes el període de la criança... O si ets mare, podràs anar de gira?
El Teatre Escalante encara segueix sense seu fixa. Quin és el balanç des del sindicat?
El projecte continua, però és una llàstima. Segueixen passant-se la pilota uns a altres. Parlàrem amb el conseller i ens va dir que primer l'Ajuntament havia de declarar-lo Bé d'Interès Cultural. L'Ajuntament té intenció de fer-ho, però serà un procés molt llarg. No sabem si hi ha una altra manera de fer-ho més ràpid sense passar pel procés administratiu. I el projecte Escalante té perill, sense l'edifici, que desaparega. Pensem que és bàsic per a fer futurs espectadors.
Han demanat la creació de places de professor de secundària per a Teatre. És una assignatura pendent en el món educatiu?
Sí que ho és. Personalment, done classes en un centre privat i de vegades em trobe gent en els instituts que em demana que els tire un cable en les classes de batxillerat d'arts escèniques. Perquè en aquest batxillerat artístic tenen l'assignatura de teatre i la imparteix qui té les hores lliures o qui l'interessa, conforme l'horari de cada professional. Pensem que si hi ha professors de música, per què no ha d'haver-ne de teatre? És una necessitat. Els mestres m'ho diuen que van molt perduts. Quant a secundària, és el que portava en el programa el Partit Socialista i és bàsic. L'educació se centra massa en els continguts i poc en com assimilar els coneixements i comunicar-los.
Pensen que l'entrada de partits que han manifestat voler acabar amb la televisió pública valenciana pot posar en perill la vostra situació, així com el teatre en valencià?
Pot posar amb perill tantes coses... Voldria pensar que si es produeix un canvi polític, es tindrà consideració, perquè s'ha fet molta feina en poc temps i tirar-la al fem seria un error. A més, la llengua no és una qüestió política i no ho hauria de ser. Tampoc crec que el castellà estiga relegat. L'Olympia, per exemple, està fent molt bona tasca quant a programació i porta moltes produccions de fora.
Sobre les relacions entre la televisió, el teatre i el públic que comentava abans, com s'aconsegueix que la gent vaja al teatre?
És la gran pregunta. Li peguem voltes. Què hauria de fer diferent al teatre perquè la gent isca de casa? I més ara, amb plataformes digitals que desborden productes de gran qualitat. Quin ingredient cal que tinga? L'experiència sensorial de tenir l'actor prop hauria de ser. Una cosa que no pots tenir en una pel·lícula.
Recentment, en aquesta mateixa sala es va voler boicotejar un espectacle de Mongolia. Ja es va suspendre el de Dani Mateo. Està patint el món de les arts escèniques també la mordassa de la censura o atacs a la llibertat d'expressió?
Tenim la pell molt fina últimament. Sempre ha sigut la crítica, com per exemple el sentit de les falles. Eixir i criticar tots els sentits, les coses que passen, el que diuen, sobretot els nostres governants. És una funció que existeix. Últimament és tot tan políticament correcte que, de seguida la gent s'ofén i cal saber que a través de l'humor s'aconsegueix reflexionar molt.
I després d'aquests 30 anys de l'Associació, quin futur albiren, més enllà de l'esperança?
Sabem que som una ciutat més menuda que Madrid i Barcelona, però València s'ha convertit en una ciutat molt potent i ens agradaria un poc que les arts escèniques es correspongueren a la ciutat on estan ubicades. Si és potent, que se li done la importància que té, que se valore i que el públic aprecie un espectacle de la mateixa manera que si vinguera de fora. És tan important el tema de la visibilitat. Crec que queda feina per fer quant a educar en quin teatre es fa. A la professió ens agradaria arribar a més persones. I s'aconsegueix de dues maneres: d'una banda, oferir teatre sense intentar reproduir allò que hi ha a l'audiovisual i, de l'altra, amb el suport de les institucions.