Casa reial

Una corona podrida

Tot i que la monarquia espanyola arrossegava ombres sobre negocis de Joan Carles I, la doble investigació de la Fiscalia suïssa i del Tribunal Suprem ha desvelat la suposada estructura offhore de l'anterior cap de l'Estat espanyol per camuflar les donacions de monarquies àrabs. Unes suposades comissions que han tacat Felip VI, qui apareix com a beneficiari de les dues fundacions en paradisos fiscals lligades, presumptament, a l'antic monarca.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'AVE s'havia convertit en un símbol de prosperitat i, fins i tot, en un element que atreia vots durant l'època de la bonança econòmica. Malgrat que la majoria de les línies ferroviàries s'havien demostrat ruïnoses i que els preus dels bitllets eren prohibitius per a l'ús freqüent, l’Estat espanyol es va erigir en el segon del planeta a acumular més quilòmetres d'alta velocitat. Una febre per una infraestructura de caràcter centralista que l'Aràbia Saudita volia imitar per connectar les ciutats de La Meca i Medina. Les grans constructores espanyoles, les quals havien edificat a l'Estat espanyol nombroses línies d'AVE, van trobar-se amb la seua oportunitat d'or. I no van desaprofitar-la: un conglomerat conformat per més d'una desena d'empreses estatals va obtenir l'adjudicació d'una de les fases del projecte. Era el gran triomf de la malferida Marca Espanya.

Aquest projecte, tanmateix, s'ha transformat en un autèntic malson per a la corona espanyola, de la qual s'han evidenciat les seues vergonyes més ocultes fins al punt de provocar la fugida de Joan Carles I per salvar la institució monàrquica. No debades, la Fiscalia del Tribunal Suprem i el Ministeri Públic helvètic investiguen la presumpta comissió de 100 milions d'euros que hauria cobrat el rei emèrit per la seua intermediació en la licitació. Segons el fiscal de Ginebra, Yves Bertossa, l'antic monarca espanyol hauria treballat perquè el consorci de mercantils guanyadores rebaixaren en un 29,6% la seua oferta inicial.

La suposada prebenda, la qual va desvelar l'examant i empresària alemanya Corinna Larsen en una conversa enregistrada pel tèrbol comissari i representant de les clavegueres espanyoles, José Manuel Villarejo, ha destapat les operacions pantanoses de Joan Carles I. Segons diverses informacions periodístiques, l'emèrit va demanar al gestor de fons de grans fortunes i esquitxat per la trama Gürtel, Arturo Fasana, la creació d'una estructura per canalitzar l'ingrès milionari de la dictadura islàmica. D'aquesta manera, el Ministeri de Finances d'Aràbia Saudita va realitzar l'any 2008 la transferència fins al compte suís que ostentava la Fundació Lucum. Radicada en el paradís fiscal de Panamà, estava presidida per l'advocat i soci de Fasana, Dante Canónica. Com a principal beneficiari, n'apareixia Joan Carles I. L'actual monarca espanyol, Felip VI, sortia com a segon legatari d'aquesta fundació domiciliada en un territori offshore, tal com va publicar el diari britànic The Telegraph.

Quatre anys més tard, i després que l'emèrit hagués retirat progressivament diversos fons del compte helvètic, l'excap de l'Estat espanyol va ordenar traspassar la quantitat sobrant a un compte del paradís fiscal de les Bahames, del qual n'era propietari una societat instrumental de Larsen. Aquesta operació va produir-se en plena polèmica pel viatge de l'aleshores monarca a Botswana per caçar elefants. Amb l'Estat espanyol demanant un préstec a la Unió Europea per rescatar el sector financer a canvi de retallades i regressions laborals, aquella aventura va provocar l'inici de la caiguda de Joan Carles I. L'any 2014, de fet, el rei va abdicar en la figura del seu fill, Felip VI. La cacera africana, el descobriment de la relació sentimental amb Larsen i les investigacions judicials pels negocis il·legals d'Iñaki Urdangarín, gendre de l'aleshores rei espanyol, amb administracions públiques governades pel PP, van propiciar la decisió inèdita.

Tot i que Larsen ha defensat que la transferència ordenada per l'emèrit «era per amor» i «no per desfer-se dels diners», Canónica va explicar a la Fiscalia suïssa que l'existència d'aquest compte a Suïssa va convertir-se en un problema l'any 2012. En ple escàndol pel viatge a Botswana i amb l'aprovació de l'amnistia fiscal a l'Estat espanyol, l'entitat financera dipositària va obligar Joan Carles I a tancar el compte. «No se sentia còmode amb aquell compte. No debades, era una bomba de rellotgeria i suposava un risc de reputació, segons la banca Mirabaud», va exposar Canónica. Arran d'aquest ingrès, la Fiscalia helvètica investiga l'examant del monarca emèrit per un presumpte delicte de blanqueig de capital. La mallorquina Marta Gayà, un dels altres grans amors del vell cap de l'Estat espanyol, va rebre dos milions d'euros de la mateixa fundació.

L'actual monarca espanyol, Felip VI, i el seu antecessor, Joan Carles I, durant la pasqua militar| Europa Press

L'entramat presumptament vinculat a Joan Carles I, però, comptava amb una altra fundació. Anomenada Zagatka i impulsada teòricament per donar suport al conjunt de les monarquies europees, estava presidida per Álvaro de Orleans, un cosí llunyà del monarca emèrit, i tenia com a tercer beneficiari l'antic cap de l'Estat espanyol i com a quart a l'actual, Felip VI. Domiciliada a Liechtenstein, la fundació, la qual va finançar nombrosos viatges de l'emèrit, va nodrir-se d'una injecció de quasi dos milions d'euros durant els seus primers mesos de vida. Segons la documentació confiscada a Fasana, aquests diners provindrien d'una suposada comissió abonada per la venda del Banc Zaragozano al Barclays Bank l'any 2003, propietat aleshores dels empresaris Alberto Cotina i Alberto Alcocer, vells coneguts de la cort de Joan Carles I. L'any 2009 la fundació rebria 4,6 milions d'euros d'OHL, una constructora tacada en diverses causes de finançament irregular del PP, adjudicatària de l'AVE a la Meca i aleshores propietat de Juan Miguel Villar Mir, ministre d’Hisenda entre 1975 i 1976. Dos anys més tard, el monarca emèrit va concedir a aquest famós empresari el títol de marquès. El parent de Joan Carles I ha negat que hi actuara com a testaferro.

Tant la seua examant com el mateix emèrit van rebre altres ingressos procedents de països ubicats al Golf Pèrsic. La Fiscalia helvètica, no debades, investiga la transferència de 4,6 milions d'euros que va rebre Larsen de l'Estat de Kuwait dies més tard d'un viatge del monarca espanyol. També analitza una entrada dinerària al compte helvètic de l'anterior rei xifrada en 1,7 milions d'euros. Segons va narrar Fasana, l'emèrit va entregar-li una maleta amb aquesta quantitat després d'un viatge a Abu Dhabi, capital dels Emirats Àrabs. Els diners procedien presumptament del sultà de Bahrain.

Joan Carles I, fins i tot, va beneficiar-se d'un àtic de luxe a Londres que van regar-li els governants d’Oman una vegada va deixar la corona l'any 2014, segons va publicar El Confidencial. Valorat en 62,7 milions d'euros, l'emèrit va rebutjar dos anys més tard l'apartament perquè la dictadura pèrsica no sufragava les despeses de la comunitat. De fet, preferia quedar-se amb la quantitat que costava el pis. Aquella reacció va provocar un profund malestar a la cort del sultà d'Oman, els quals aspiraven a convertir l'edifici en seu diplomàtica quan Joan Carles I faltara. Malgrat l'empipament, van acordar traspassar l'immoble al gestor de fons de capital risc, Mohamed el Husseiny. Va atorgar-li'l com a regal de boda, ja que l'emèrit hi va actuar de padrí. L'alt executiu de la City londinenca vendria l'immoble mesos després en el paradís fiscal de les Illes Verges. El comprador fou K. Legacy Ltd. Segons va apuntar el mateix rotatiu digital, la inicial K podria fer referència a la primera lletra de la paraula rei en anglès. D'aquesta operació hi van desaparèixer 20 milions d'euros respecte de l'import taxat pel promotor de l'habitatge. El mateix diari va assenyalar l'anterior monarca com a presumpte intermediari d'Indra, una empresa esquitxada a diverses causes de corrupció, a l'Aràbia Saudita. 

Felip VI, esquitxat

La publicació dels escàndols de Joan Carles I han esquitxat l'actual rei. A la seua condició de beneficiari de les dues fundacions radicades en paradisos fiscals, a la qual va renunciar l'any passat, se suma la polèmica sobre el finançament del seu viatge de noces. Segons va desvelarThe Telegraph, l'empresari català Josep Cusí va abonar 269.000 dòlars dels 467.000 que va costar el viatge dels actuals monarques, Felipe i Letizia. Ho va fer a través de l'empresa Navilot, malgrat que la mercantil va registrar pèrdues aquell mateix any per 322.000 euros.

Aquest home de negocis, soci de la firma promotora de l'equip espanyol de la Copa Amèrica celebrada a València l'any 2007 i amic de l'anterior rei espanyol, va protagonitzar portades de la premsa valenciana per la seua pèssima gestió en la companyia Calzados Segarra. Adquirida a un preu irrisori a l'administració pública durant els primers governs socialistes de la represa democràtica, Cusí tenia l'obligació d'abonar-hi 8.500 milions de pessetes per reflotar-la. L'empresari, tanmateix, no hi va posar ni un cèntim, ja que l'Estat va atorgar-li una subvenció pel mateix import. L'ajuda pública, amb tot, no evitaria la liquidació de l’empresa sabatera als anys 90.

Felip VI, actual monarca espanyol, ha intentat desvincular-se del passat del seu pare. A la imatge, junt amb diverses autoritats judicials espanyoles| Europa Pres

En aquella època, a més, van emergir les primeres sospites respecte de la fortuna de Joan Carles I. Tal com apuntava el periodista Jesús Cacho a l'obra El negocio de la libertad (Foca, 1999), l'administrador reial i presumpte testaferro de la corona espanyola, Manuel Prado y Colón de Carvajal va enviar l'any 1977 una sèrie de cartes a altres monarques, particularment del Golf Pèrsic, per demanar-los diners en nom de l'aleshores rei. En aquella ocasió, la monarquia absolutista saudita va atorgar-li un préstec de 100 milions d'euros. Un crèdit que, a parer de Cacho, era un negoci rodó: «Amb els tipus d'interès vigents, si col·locaves aquests diners en un banc, podies, com a poc, doblar la xifra prestada al cap de pocs anys». El xa de Pèrsia també va atorgar-li un altre préstec de 10 milions d'euros, el qual tenia com a hipotètic objectiu finançar la UCD. Amb aquests diners, al seu torn, Prado y Colón de Carvajal invertia en tota mena de negocis, segons narra la periodista Rebeca Quintans al llibre Juan Carlos I, la biografía sin silencios.

«El rei Joan Carles I i el seu vàlid, Prado y Colón de Carvajal, cobraven entre 1 i 2 dòlars per cada barril de petroli que comprava Espanya als països àrabs», va denunciar fa uns mesos l'exconseller delegat de Campsa, Roberto Centeno, en una ràdio temàtica a la xarxa. L'economista, el qual havia relatat aquests fets en diverses ocasions, va estimar aleshores els possibles guanys de l'emèrit: «Hi havia comissions que podien oscil·lar entre 1 i 2 dòlars per barril i això és una barbaritat per a la quantitat de barrils de petroli que caben en un superpetrolier. No debades, un petrolier de 200.000 tones du entre 1.400.000 i 1.600.000 barrils. Llavors, estem parlant que un petrolier li podia generar un benefici de 2 milions de dòlars l'any 1979. Això són paraules majors».

Aquests suposats ingressos es complementarien amb l'herència que Joan Carles I va rebre del seu pare, la qual ascendia a 1.100 milions de pessetes. D'aquesta quantitat, 728,75 milions hi estaven dipositats a Suïssa sense que Hisenda hi tinguera constància. Unes operacions dineràries que han provocat que mitjans internacionals, com ara The New York Times, estimaren la fortuna del monarca emèrit, la qual va xifrar en quasi 2.000 milions de dòlars. De moment, però, no hi ha dades certes. És la gran incògnita d'una corona tacada pels escàndols del rei emèrit, els quals esquitxen l'actual representant de la monarquia espanyola.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.