La pandèmia per la COVID-19 treu del focus mediàtic i l’atenció ciutadana la resta de temes d’actualitat, alguns dels quals són fonamentals per determinar el model econòmic a llarg termini i el futur territorial i ambiental. Un d’aquests és la controvertida ampliació nord del Port de València, paralitzada des de fa mesos per l’Organisme Públic de Ports de l’Estat, el qual ha de decidir si la declaració d’impacte ambiental emesa en 2007 per a un projecte anterior d’aquesta actuació és vàlid per continuar la intervenció, de característiques diferents.
Mentre el president de l’Autoritat Portuària de València, Aurelio Martínez, reitera que l’ampliació de València Port i l’accés nord són prioritaris, l’Ajuntament continua els seus plans de regeneració de la façana marítima a l’ombra de la infraestructura portuària, i la Comissió Ciutat-Port inicia les primeres accions judicials contra l’ordenació de l’espai portuari. Una zona marcada, a més a més, per la polèmica trajectòria de la zona d’activitats logístiques, al sud, la qual va implicar la destrucció de l’horta i el patrimoni de la Punta.
Malgrat l’impacte del coronavirus i l’obligat replantejament de les economies per avançar en sostenibilitat i economies de proximitat, Aurelio Martínez ha insistit en la necessitat de l’amplicació del port. A finals del passat juny, quan només feia uns dies que finalitzava el confinament, assegurava que la inversió publicoprivada de 1.400 milions d’euros de la terminal nord per a contenidors permetria duplicar l’ocupació que genera València Port fins a generar 80.000 llocs de treball el 2030. Un mes després, Martínez argumentava que la tramitació d’un nou procediment d’impacte ambiental per a la intervenció no pararia la construcció de la nova terminal nord per a contenidors de València Port.
L’Ajuntament de València, per la seua banda, acaba de traure a exposició pública el pla especial de la zona 2 del Port de València, el qual afecta l’espai entre el club nàutic al moll de Llevant i és complementària al pla en tràmit de la zona de Natzaret, on el consistori municipal vol impulsar la regeneració mitjançant una zona verda. El consistori presidit per Joan Ribó, de fet, ha estat bel·ligerant amb l’impacte ambiental de l’amplicació nord del port, com també la coalició Compromís, en oposició al PSPV.
Les entitats ciutadanes, veïnals i ecologistes, integrades en la Comissió València-Port, van donar un pas ferm endavant el passat desembre, quan van denunciar el consell d’administració de l’Autoritat Portuària de València davant el Tribunal de Comptes perquè el nou projecte d’amplicació, com expliquen, implica el trasllat de la terminal de creuers a terrenys dels astillers d’Unió Naval de València SA, vinculada a la Corporació Martíma Boluda.
El debat sobre el creixement del Port de València cap al nord connecta inexorablement amb iniciatives ambientals de la Generalitat Valenciana. No sols la declaració d’emergència climàtica el setembre de 2019, sinó també altres. Per exemple, la tramitació de la llei valenciana de canvi climàtic i transició ecològica, liderada per la consellera Mireia Mollà, de Compromís, o la voluntat d’impulsar l’anomenada economia blava, des de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, comandada pel socialista Vicent Soler.
L'economia blava engloba totes les activitats econòmiques desenvolupades en l'entorn marítim o que utilitzen els seus recursos per a la producció de béns o la prestació de serveis. De fet, s’hi inclou un divers ventall d’activitats, algunes d’elles amb interessos contraposats: pesca, aqüicultura, mineria marina, construcció naval, turisme, energies renovables, transport marítim, dessalació, equipaments, entre d’altres. La filosofia de l’economia blava impulsada per la Comissió Europea és protegir la biodiversitat i el patrimoni ambiental marí i costaner, tot convertint-lo en un ecosistema sa i resilient.
El departament econòmic d’Hisenda considera que el territori valencià, amb 518 quilòmetres de costa reuneix “les condicions idònies” perquè aquest concepte esdevinga “generador de desenvolupament avançat, sostenible i protector de l’ecosistema, una oportunitat factible i innovadora de crear ocupació i noves activitats econòmiques”.
Les primeres tres propostes de polítiques públiques transversals de l’Estudi sobre l’economia blava en la Comunitat Valenciana —elaborat per l’Institut Imedes per a la Conselleria encapçalada per Soler i de lectura recomanable— es refereixen precisament a la millora de la governança i a l’ordenació de l’espai martím i litoral; el desenvolupament empresarial i el suport a la creació de clústers martítims, i la conservació de la biodiversitat dels hàbitats marins i la mitigació i adaptació al canvi climàtic.
