Ençà i enllà

L’ombra llarga del PSUC

L’espai polític dels comuns és conseqüència directa d’un altre de tan heterogeni, ampli i inestable com el del PSUC. Fundat pocs dies després de l’esclat de la Guerra Civil, el Partit Socialista Unificat de Catalunya va ser l’instrument antifranquista durant la dictadura i va morir víctima d’un temps polític que exigia canvis i transformacions. La seua herència, però, es manté ben viva a Iniciativa, el partit que el va succeir i que podria, com el PSUC, diluir-se en una altra formació: Catalunya en Comú. Ho analitzem amb protagonistes antics, presents i amb futur al si d’aquest espai.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Al bell mig de Barcelona hi ha la plaça del Pi. S’ubica al cor de Ciutat Vella, deteriorada per un turisme que compta cada cop amb menys simpaties. Un fenomen que condiciona el negoci de la restauració, que abunda en aquest districte per atraure com més viatgers millor. La qualitat dels menús es secundària si la clientela és nombrosa.

En aquesta mateixa plaça hi ha un bar homònim, el del Pi, distingit dels adjacents perquè manté, com pocs, una estètica antiga, que remet a un passat poc present a Barcelona. Els seus plats també respecten la tradició. La distinció, sovint, és ...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ja ets subscriptor? Accedeix-hi