-Vostè és cap de llista de Catalunya En Comú-Podem per Girona. La seva germana, Eulàlia Lluch, és penúltima a la llista del PSC en la mateixa demarcació. Com porten la rivalitat a la família?
-Cadascú pensa el que pensa. Tots tenim una trajectòria personal i professional. I jo tinc molt clar que soc on he de ser, que és allà on defenso les idees que comparteixo. Crec que cadascú ha de trobar el seu espai. I la meva trajectòria els darrers anys m’ha portat on soc ara.
-Què ha canviat al món dels comuns i de Podem per passar de voler «assaltar els cels» a reconèixer, en la mateixa campanya electoral, que «potser no guanyarem»?
-És una dosi de realitat. Reconèixer que potser no guanyarem no vol dir que no volem assaltar els cels. Una cosa no treu l’altra. Es pot voler canviar-ho tot i ser conscient, alhora, de quines són les teves forces. Per tant, som plenament conscients de la realitat. Sabem en quin món vivim. Però mai no hem dit que no vulguem canvis substancials.
-Estan assumint que el seu espai polític està condemnat a ser una força subalterna?
-No, no! Ens presentem a les eleccions amb la intenció de guanyar-les. Tenim un objectiu molt clar, i aquest és aconseguir no guanyar per guanyar, sinó aplicar les mesures que nosaltres creiem que són més importants en aquests moments. La nostra intenció, a tot arreu, és sempre obtenir la màxima representació possible per tal de tenir la màxima capacitat per establir els canvis necessaris.
-Amb quines formacions estarien disposats a pactar govern després de les eleccions?
-Més que pactar amb formacions, pactarem polítiques, canvis reals i aplicacions reals. I ho farem amb qualsevol que estigui disposat a fer polítiques d’esquerres, progressistes, que posin al centre d’atenció i com a subjecte i objecte de més importància els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Pactarem amb qui estigui disposat a fer polítiques progressistes que focalitzin l’atenció, bàsicament, en el benestar dels ciutadans.
-I segons està veient durant la campanya, qui hi estaria més disposat?
-Això caldrà preguntar-li-ho als altres, no a nosaltres. Ara sembla que tothom utilitza conceptes d’esquerres, a vegades de manera que no s’acaben de dir clarament, però quan tinguem els resultats veurem.
-Un nou tripartit seria una opció?
-Qualsevol opció que millori el benestar i la situació de crisi en què estem serà benvinguda. El tripartit no va ser negatiu. Sí que ho van ser les valoracions que determinats partits en van fer. Però de les polítiques que van aplicar, sort que en vam tenir. I d’algunes encara ens en beneficiem.
-Seria una opció governar amb el PSC i amb el suport extern de la dreta espanyola?
-La dreta espanyolista dubto que estigui disposada a acceptar que s’apliquin mesures com les que portem al nostre programa.
-Li ho deia perquè a Barcelona sí que s’hi va prestar...
-A Barcelona no ens han imposat ni una sola política. No han manat, no han focalitzat ni han provocat cap de les polítiques que en aquest moment s’apliquen a la ciutat de Barcelona. Per tant, aquesta és una decisió que no depèn de nosaltres. La nostra intenció és molt clara: calen polítiques que prioritzin el benestar de la ciutadania en aquests moments.
-En un escenari en què l’independentisme no aconsegueixi majoria absoluta i la dreta espanyola es mostri disposada a oferir-los un xec en blanc perquè governin amb el PSC i aturar l’independentisme, vostès ho aprovarien?
-No diguis blat que no sigui al sac i encara ben lligat. En el moment que arribi aquesta situació ja es plantejarà. Estem en campanya, aspirem a aconseguir el millor resultat possible i un cop es coneguin els resultats ja valorarem quina és la millor opció. Però partim de la premissa que qualsevol política pública ha de prioritzar el benestar de la ciutadania. Aquí és difícil que alguns partits hi estiguin d’acord.
-Com valora la idea proposada per Esquerra Republicana de fer un front ampli amb vostès, Junts per Catalunya, PDeCAT i la CUP?
-En aquests moments crec que això està desestimat. La Jéssica Albiach ho anomena «govern Frankenstein», i crec que seria complicat que ens posem d’acord en quines serien les prioritats a aplicar. És una opció molt difícil i, de fet, tothom llevat d’ERC l’està desestimant. Però torno a dir: un cop sabem els resultats electorals serà el moment de parlar-ne.
-Aquest terme de «govern Frankenstein» és el mateix que fa servir la dreta espanyolista per referir-se al govern de l’Estat espanyol, format pels socialistes i pel seu espai polític.
-Sí, és curiós. És cert que aquest govern és molt difícil de conjuminar. Parlem d’una gent que se suposa que és anticapitalista i una altra que és defensora a ultrança del capitalisme; una gent que vol aplicar polítiques de protecció i de benestar de la ciutadania i una altra que pensa que cal beneficiar els empresaris. O vas cap a un lloc o vas cap a un altre. És molt difícil anar a tot arreu.
-Els Pressupostos de l’Estat, dissenyats pel Govern de què el seu partit forma part, van rebre el suport del PDeCAT i del PNB, que són d’aquells partits amb què vostès no s’entendrien mai.
-El PDeCAT i el PNB els van aprovar amb un compromís sobre el qual se’ls hauria de preguntar a ells. Els qui s’han de justificar, en tot cas, són ells, no nosaltres. Però és veritat que el que hem vist és que en aquests temps el que calia era aprovar uns Pressupostos, tant a l’Estat com a Catalunya, on també s’han aprovat. Això és fonamental. Sempre ho és. Però ara encara més.
-Quina pensa que hauria de ser la solució per a la situació d’empresonament dels presos polítics independentistes?
-Des d’En Comú-Podem pensem que la via més ràpida és la de l’indult. Jaume Asens fa temps que està treballant en aquest sentit i en un canvi del delicte de sedició. Aquí s’ha vist qui ha treballat més en aquest fet.
-Van demanar que es resolgués això abans d’arribar a les eleccions. Per què no ha passat?
-Això se li hauria de preguntar, sobretot, al ministre de Justícia de l’Estat espanyol [Juan Carlos Campo].
-Creu que tindran capacitat, des d’En Comú Podem, d’influir en aquest sentit durant els propers mesos?
-Crec que hem tingut capacitat d’influir en algunes de les polítiques que s’estan fent des del Govern de l’Estat i, per tant, penso que podem tenir també capacitat d’influència en aquesta qüestió, com també n’hem tingut en d’altres. Penso que sí.
-Més enllà dels presos polítics, s’han comptabilitzat quasi 3.000 represaliats independentistes en relació amb el procés. Des de Catalunya en Comú s’ha treballat en l’amnistia per a aquests represaliats?
-Catalunya en Comú, primer, ha d’esperar a veure quins són els resultats d’aquests judicis i sobretot, també, hem d’esperar que la Generalitat defensi aquests encausats, perquè part d’ells tenen a sobre l’acusació de la Generalitat. I després plantejarem quina és la via més ràpida. Perquè, quin és l’objectiu? Aconseguir que aquesta gent estigui en llibertat. Per tant, caldrà explorar quina és la via més ràpida per aconseguir-ho, que és el que ens sembla que és el millor per tothom, perquè faria que el país recuperés una certa normalitat.
-Què pensa de la possibilitat de fer un referèndum d’autodeterminació acordat amb l’Estat?
-Des d’En Comú-Podem sempre hem defensat que el primer que cal fer és demanar l’opinió a la ciutadania perquè aquesta expressi, democràticament, quin és el model que prefereix. Seguirem, per tant, en el que hem estat sempre, que és defensar un referèndum per saber quin tipus d’encaix volem per Catalunya dins l’Estat, amb l’Estat, al costat de l’Estat o fora de l’Estat. Després ja veuríem. Però abans que res, ens haurem de seure per parlar-ne. Una vegada més, estem suposant solucions quan no tenim ningú assegut a la taula per buscar-les.
-Si vostès governen a Catalunya, treballaran per aquest referèndum?
-Si governem a Catalunya treballarem per restablir els ponts i trobar la solució que tingui més suport des de la ciutadania catalana. Tal com sempre hem fet des d’En Comú-Podem.
-Això vol dir treballar per un referèndum?
-Això vol dir que treballarem per veure quina és la solució. I si la solució passa per un referèndum, naturalment que sí.
-Com se sap quina és la solució si no és amb un referèndum?
-En un referèndum s’ha de fer una pregunta. La clau del referèndum és què preguntes. Per tant, caldrà parlar primer de quin tipus de pregunta volem establir, de quin tipus de model volem establir, i després en tot cas preguntarem. Fer un referèndum per preguntar per preguntar...
-Després de tots aquests anys de procés i després del referèndum de l’1 d’octubre, sembla prou clar quina seria la pregunta a fer en un referèndum.
-Sembla prou clar per als partits que van impulsar aquella pregunta en aquell referèndum. Però no per als partits de tot l’espectre polític català.
-D’altra banda, vostè ha viscut al País Valencià i al Principat. Pensa que caldria establir més vincles entre els dos territoris si el seu partit governa a Catalunya?
-Sí. És que som el mateix. El País Valencià, les Illes Balears, el Principat i tots els territoris de parla catalana formen part del mateix tot. Per tant, a mi, personalment, el que em sembla incomprensible és que no hi hagi ponts, continus i estables, entre tots els territoris de parla catalana.
-En aquest sentit, creu que seria bo restablir la reciprocitat de les emissions dels canals públics de televisió de Catalunya, País Valencià i Illes Balears?
-Sens dubte. A més a més, jo miro IB3, i À Punt no tant perquè s’ha de veure per internet. Però hauria de ser immediat el fet que tots els mitjans públics es puguin veure des dels tres territoris. Perquè a més a més, ens estem perdent una gran riquesa. Una riquesa d’oïdes, de manera d’expressar-nos diferent en la mateixa llengua. A mi em sembla fonamental.
-La Generalitat de Catalunya hi està a favor i vostès són al Govern espanyol, al del País Valencià i al de les Illes. Per què encara no s’ha fet realitat la reciprocitat?
-La veritat és que no tinc la resposta. Però la meva opinió personal és que això s’hauria de resoldre de manera immediata.
-Canviant de tema, si entren al Govern català, quines són les primeres mesures que prendrien per fer front a la pandèmia?
-Ens estem plantejant una renda covid perquè ningú quedi enrere a causa d’aquesta pandèmia. Així, intentaríem oferir aixopluc a totes les persones que estan patint els efectes més nocius de la pandèmia des del punt de vista econòmic. La nostra prioritat és protegir la nostra gent. Per a nosaltres, no té cap sentit la política si no cuidem la gent.
-Com valora la gestió de la pandèmia que s’ha fet des de la Generalitat de Catalunya?
-Potser perquè soc historiadora i em dedico a l’etapa medieval, i per tant valoro temporades molt anteriors i amb molts anys pel mig, penso que fer valoracions ara és molt complicat. A mesura que la pandèmia evolucionava, hi havia uns governs que semblava que ho estaven fent molt bé perquè la incidència era menor, i després aquesta perspectiva va anar canviant. Crec que cal ser molt honest i prudent, perquè les decisions no són fàcils de prendre. Sí que penso que, en alguns moments, a Catalunya la gestió ha sigut oscil·lant. I això genera incerteses, que per desgràcia en tenim moltes. Hagués estat bé tenir uns criteris més clars i, sobretot, que no es veiessin les divergències d’opinions entre membres del govern català i persones que havien estat al govern i que ara posen en dubte les decisions del seu propi govern. Tot això genera molta inquietud en la ciutadania. I és cert, també, que algunes decisions, com ara certes restriccions o prioritzacions, són difícils d’entendre. Però no són decisions senzilles. Cap govern pot fer gran triomfalisme ni tampoc gran dramatisme. Però hi ha qui s’ha preocupat més de reduir la incidència sobre els col·lectius menys afavorits des del punt de vista econòmic.
-Ara que parlava de la renda covid, com veurien l’aplicació d’una renda bàsica universal?
-Nosaltres ho veiem del tot possible. Però ens sembla que la renda covid és urgent. És la mesura més necessària que es pot aplicar en aquests moments. Això no treu altres solucions. En aquests moments tenim gent que no arriba ni tan sols al salari mínim i que no té capacitat d’accedir a cap ajut. És sobre aquesta gent que cal fer una mesura dràstica i immediata. I la resta, naturalment, ja vindrà.
-Per acabar, si guanyen les eleccions, quines serien les mesures que aplicarien durant la primera setmana al govern català?
-Bàsicament, establir una renda covid, un escut social i prendre les mesures necessàries per garantir, el màxim possible, el no agreujament de la situació pandèmica. Intentaríem que tots els recursos de la sanitat fossin per la sanitat pública, no desviar diners a la sanitat privada ni als col·lectius privats, no destinar diners per millorar la situació dels empresaris turístics, sinó dels treballadors turístics. En definitiva, posar el ciutadà com a objectiu principal de les nostres polítiques.