L’aspecte de la nova Arizona es pot veure a Gilbert, al sud-est de Phoenix. Barris de nova construcció han devorat la sorra del desert a dreta i a esquerra de l’autopista, i en una enorme àrea comercial s’arrengleren tot de comerços, des de la botiga d’Apple fins als grans magatzems Macy’s. Els restaurants tenen una bona afluència malgrat el coronavirus.
Fa quaranta anys aquí només hi vivien 6.000 persones, moltes d’elles en granges. Gilbert era una de les últimes localitats del Far West. La gent treballava de valent i el vot era conservador.
Ara aquí s’estimen més beure un vi blanc ben fresc en comptes de whisky. Aquest és el cas de Greg Russel, que amb la seva companya, Denise Smith, reposa a la terrassa del restaurant Kona Grill després d’anar de compres. Russel explica que es va traslladar a la zona fa uns quants anys provinent de Chicago. Aquí fa més bon temps, diu Russel, i els preus dels habitatges són més baixos. I declara que no, que ell no és republicà, que està registrat com a votant independent.
Encara no ha decidit qui votarà al novembre, diu Russel. La retòrica de Trump no li agrada, però vol veure fins a quin punt els demòcrates s’han escorat cap a l’esquerra. Denise pesca una mascareta de dins d’una bossa amb un estampat d’elefants. Després diu: “Greg, si votes Joe Biden, tindràs problemes”.
Els votants com Russel, que no estan lligats a un partit, han transformat el paisatge polític d’Arizona al llarg dels últims anys. El nombre d’habitants de Gilbert s’ha disparat, ara a la ciutat hi viuen 250.000 persones. Igual que Russel, molts venen de l’Oest Mitjà o de la costa del Pacífic, són gent de classe mitjana, ambiciosa, socialment conservadora, però no necessàriament vinculats a un partit.
I a aquesta gent cal sumar-hi els fills i nets d’immigrants de l’Amèrica central i del sud, la influència dels quals no para de créixer. Si bé els latinos encara són minoria, el seu percentatge sobre el total de votants registrats fa anys que va a l’alça. Per aquest motiu, entre d’altres, aquest estat desèrtic –fins ara bastió republicà– s’ha convertit en un swing state (estat frontissa), que també podria caure en mans dels demòcrates.
I si l’hegemonia dels republicans fa figa fins i tot en ciutats com Gilbert, al conjunt de l’estat s’ensorra.
“Trump té un gran problema als barris residencials”, diu Mike Noble, que temps enrere assessorava els republicans i que ara dirigeix una empresa de demoscòpia independent a Phoenix. Les enquestes de Noble situen el candidat demòcrata Joe Biden set punts percentuals per davant de Donald Trump a Arizona.
Si Biden efectivament guanyés de tant, seria una revolució política per a Arizona. Des del 1952 els votants d’aquest estat només han votat una vegada un candidat presidencial demòcrata: Bill Clinton. El 2016 Trump va guanyar a l’estat amb gairebé quatre punts d’avantatge. Des de començament dels anys cinquanta, els demòcrates no han pogut aconseguir mai les dues places de senador. Fins i tot això ara sembla possible quan al novembre els votants decideixin qui ocuparà el lloc del difunt senador John McCain. A la majoria d’enquestes l’exastronauta Mark Kelly, l’aspirant demòcrata, ocupa la primera posició.
Mentre els estrategs dels partits es fixen en els suposats swings states decisius –Michigan, Wisconsin i Pennsilvània–, al sud i al sud-oest del país es va produint un canvi que podria costar la victòria electoral a Donald Trump.
És un moviment polític que comprèn l’evolució dels anys seixanta i seixanta, però en sentit contrari. Aleshores els republicans van conquerir el sud amb la seva “southern strategy”, perquè els demòcrates hi van perdre els votants blancs després del seu acostament al moviment pels drets civils.
Ara els demòcrates van recuperant el sud a poc a poc. No únicament a Arizona, sinó també a Geòrgia i Florida, Biden va al capdavant a les enquestes. Fins i tot a Texas s’entreveu una cursa renyida.
Donald Trump s’ha adonat del perill, per això la setmana passada va desplaçar-se a Phoenix i hi va celebrar el seu segon gran acte –en una església enorme– des del final del confinament, davant de 3.000 simpatitzants en un espai estret, la majoria sense mascareta.
El president no hauria pogut triar un lloc més delicat. En les últimes dues setmanes, Arizona ha registrat els nivells més alts de noves infeccions per coronavirus; el comtat de Maricopa, on es troba Phoenix, és un dels focus de crisi del sud i l’oest del país. En cap altre estat hi ha tantes infeccions respecte al nombre d’habitants, tot i que al sud-est del país, en estats com Alabama, Geòrgia o Florida, el nombre de nous contagis també augmenta dràsticament. El país s’assembla a una placa de cultiu, amb excrescències i nous punts calents per tots els racons.
El governador d’Arizona, el republicà Doug Ducey, es va cenyir durant molt de temps a la línia de Trump en la crisi del coronavirus. Estava en contra que fos obligatori portar mascareta i deia que l’economia s’havia d’obrir tal com estava previst.
Però les altes xifres de contagis l’han obligat a repensar-s’hi. Les ciutats d’Arizona poden emetre normes pròpies sobre el fet de portar mascareta, cosa que Ducey al principi havia rebutjat. A començament de setmana, el governador va tornar a fer tancar tots els bars, gimnasos i cinemes durant trenta dies. La situació està descontrolada.
“El coronavirus és una qüestió crucial al nostre estat”, diu el demòcrata Reginald Bolding, membre de la cambra de diputats d’Arizona. El governador i el president, afirma, han fracassat en la pandèmia. “Això ho notaran en les eleccions”. Tot i que el fracàs en la pandèmia no és la causa per la qual molts votants giren l’esquena als republicans, sí que és un factor potenciador important.
Trump és un problema per als republicans d’Arizona? “La resposta sincera és que sí”, diu Kurt Davis, estrateg republicà que havia assessorat John McCain. “Sobretot les dones de ciutats i barris residencials que no tenen una afiliació política de partit se senten incòmodes amb el seu estil. “Això ja es va posar de manifest en les eleccions al congrés del 2018: diversos barris perifèrics de Phoenix, que anteriorment havien votat Trump, en aquella ocasió van enviar a Washington diputats demòcrates.
En preguntar a Luis Avila quan va començar el canvi a Arizona, diu això: quan els aires condicionats van començar a ser assequibles per a les cases. Avila va arribar aquí fa vint anys procedents de Mèxic. Ara, en qualitat d’assessor professional, ajuda altres immigrants a preparar-se per a càrrecs de partit i de govern. “A Arizona, l’any 2027 els blancs seran una minoria”, diu Avila. “En aquell moment haurem de ser capaços d’assumir responsabilitats polítiques”.
El comentari dels aires condicionats és mig en broma, però té una part certa. Fins a final dels anys seixanta, per a molts nord-americans Arizona era una lloc abandonat, sec i gens atractiu, amb unes quantes bases militars, nits d’hivern fredes i uns estius insuportablement calorosos. El desenvolupament d’aires condicionats més petits i assequibles va canviar aquella visió.
En poc temps van brotar ciutats i es van construir centenars de milers de cases. Entre el 1950 i el 2020, la població de l’estat s’ha multiplicat per deu, fins a prop de 7,2 milions. La capital, Phoenix, i la seva rodalia encara són una de les àrees amb el creixement més ràpid dels EUA.
Les empreses que construïen aquell boom necessitaven mà d’obra, i va arribar molta gent de Mèxic, sobretot després de l’entrada en vigor, el 1994, del NAFTA, el tractat de lliure comerç de l’Amèrica del nord. Amb el temps els latinos han arribat a representar gairebé un terç de la població.
“Una de les coses més complicades és registrar la gent com a votants”, diu Avila. “Això costa temps i diners”. La seva organització, Iconico, que ajuda a exercir el dret de vot, només té una oficina minúscula a Phoenix. Però té èxit. “En les eleccions al congrés del 2018 vam tenir una participació rècord de latinos”.
Això no sempre beneficia els demòcrates. Molts immigrants de països llatinoamericans de tradició catòlica són més aviat conservadors en qüestions de polítiques socials. Però la retòrica antiimmigració de Trump i els republicans ha fet que el partit no sigui una opció de vot per a molts latinos. “A mi m’agradaria que els republicans canviessin de rumb perquè així tindríem alternatives”, diu Avila.
Però Avila sospita que, mentre Trump sigui president, no canviaran gaire les coses. Durant la campanya electoral ja havia promès als seus seguidors que limitaria els drets dels immigrants que van arribar al país sent menors d’edat sense papers. El predecessor de Trump, Barack Obama, havia protegit aquests immigrants –els anomenats dreamers– de ser expulsats.
A Arizona fa mesos que alguns polítics republicans es distancien de la política d’expulsions de Trump. “No podem tractar els dreamers com si fossin delinqüents”, diu la republicana Karen Fann, presidenta del senat d’Arizona. “De la mateixa manera que no condemnaríem una criatura que s’està al cotxe mentre els seus pares atraquen un banc”.
El govern insisteix en el seu projecte. Si bé no fa gaire el Tribunal Suprem va tombar per defecte de forma una disposició del govern per posar fi al programa d’Obama per als dreamers, Trump va anunciar que volia mantenir-se ferm en el seu pla.
Si ens fixem en les enquestes, actualment molts indicis apunten a una victòria demòcrata a Arizona. Ara bé, fa quatre anys també hi havia elements que apuntaven a una victòria de Hillary Clinton.
“Aleshores vam ser autocomplaents”, diu Felecia Rotellini, presidenta dels demòcrates a Arizona. “Ens vam pensar que guanyaríem de totes maneres”. A Arizona Hillary Clinton pràcticament no es va esforçar per convèncer la gent. “Però vam aprendre la lliçó”, diu Rotellini. Aquest cop, explica, el partit invertirà tants diners i contractarà tants col·laboradors a l’estat com sigui possible. “Som optimistes i creiem que aquesta vegada el camí dels demòcrates cap a la Casa Blanca passarà per Arizona”.
I, malgrat tot, la vella Arizona no es rendeix. El trajecte de Joe Arpaio passa pel desert, per davant de granges, per damunt de canals de reg i per entremig d’una reserva de la tribu dels yavapai. Arpaio té el despatx en un edifici d’oficines amb aire condicionat que hi ha a la ciutat de Fountain Hills, en ple desert. Ha estat, depenent del punt de vista, el xèrif més famós o el més infame dels EUA.
Arpaio té 88 anys i està de bon humor. A les parets hi està penjat ell mateix: notícies sobre el “guardià de la llei més dur dels EUA”, figures de plàstic amb la seva cara, una foto amb Donald Trump i el text: “Don’t mess with us” (‘No et fiquis amb nosaltres’).
Durant 24 anys Arpaio va ser xèrif del comtat de Maricopa. El que ell enumera com a èxits són violacions dels drets humans als ulls dels seus crítics. Tancava presoners en campaments de tendes a mercè de la calor i la pluja, va introduir cadenes de peus per a dones preses i feia aturar i escorcollar latinos sense motiu. Va aplegar uns milicians armats entorn seu que l’ajudaven en les tasques policials. Encara ara, d’aquells homes en diu afectuosament “la meva tropa”.
Després de diversos processos als tribunals, el 2017 va ser declarat culpable per incompliment d’una disposició judicial. L’any anterior ja havia perdut la reelecció i des d’aleshores el xèrif de Maricopa és un demòcrata. Una catàstrofe, segons Arpaio. Aquest any es torna a presentar. Ho pot fer perquè, unes quantes setmanes després de ser condemnat, Trump el va indultar.
Tots dos veuen les coses de la mateixa manera, per exemple pel que fa a les protestes contra el racisme i la violència policial. “Es detenen policies perquè fan la seva feina”, diu Arpaio. “Quan jo encara era xèrif, no hauria permès manifestacions violentes. Vostè creu realment que a la gent li sembla bé que se saquegin botigues de centres comercials i que la policia no hi faci res?”.
El món d’Arpaio i Trump no ha canviat. L’ex-xèrif explica que durant les properes setmanes publicarà un llibre on demostra que el certificat de naixement d’Obama està falsificat. És el món d’ahir, ple de teories de la conspiració, amb por dels negres i dels latinos i amb una profunda nostàlgia d’un temps en què els blancs encara manaven.
Sembla que això només sigui la visió del món d’una minoria, tant a Arizona i com a tot el país. Però no en podem estar segurs. Trump vol continuar sent president i Arpaio es torna a presentar. I aquests homes no cauran sense presentar batalla.
Traducció d’Arnau Figueras