La desescalada és un pèndol contradictori que oscil·la entre l'esperança i la desil·lusió. Mentre els ciutadans experimenten la falsa sensació d'estar més a prop de l'enyorada normalitat per l'obertura dels comerços, els parcs infantils o els establiments d'oci, els rebrots del virus a diverses comarques i municipis fomenten el temor d'una tornada a les restriccions i l'aïllament domiciliari. Tal com repeteixen insistentment les autoritats sanitàries per frenar les actituds irresponsables, «el virus no ha marxat». O en paraules de molts governants: «Fins l'existència d'una vacuna, no podrem tornar a la plena normalitat».
La importància d'una vacuna per combatre la Covid-19 i estabilitzar un món autènticament capgirat per la incidència d'un virus desconegut fins aleshores ha situat el focus en les companyies farmacèutiques, les quals han iniciat una cursa sense precedents per descobrir un tractament preventiu que immunitze la població d'una malaltia que compta 9,6 milions de contagiats al món i 489.000 morts. «S'estima que la inversió mundial per aconseguir la vacuna és de 4.500 milions de dòlars», assenyala Vanessa López, directora executiva de l'entitat sense ànim de lucre Salud por Derecho. «No debades, tot el món necessitarà, més prompte o més tard, aquesta vacuna», indica Elena Villanueva, consultora en polítiques de salut i accés de medicaments. Les corporacions farmacèutiques s'hi troben davant d'una oportunitat d'or.
«Les grans empreses farmacèutiques veuen la Covid-19 causada per la SARS-COV-2 no només com a una oportunitat econòmica. També ho observen com a una possibilitat de millorar la seua imatge pública. Com ha mostrat de manera dramàtica la Covid-19, les grans empreses farmacèutiques no havien estat interessades a desenvolupar vacunes després de la SARS-COV-1», indica Carles Muntaner, catedràtic de Salut Pública, Infermeria i Psiquiatria de la Universitat de Toronto, al Canadà. Mariana Mazzucato, catedràtica d'Economia de la Innovació i Valor Públic de la Universitat College de Londres, ho reforça a l'obra El estado emprendedor. Mitos del sector público frente al privado (RBA, 2014): «Les grans empreses farmacèutiques han sigut bastant improductives en les darreres dècades a l'hora de produir innovacions».
Aquestes companyies, a més, han centrat els seus projectes en el càncer i s'han oblidat de les malalties infeccioses. Segons Bloomberg, dels 400 projectes d'investigació de les 20 farmacèutiques més grans del planeta, només 65 corresponien a malalties de caràcter infecciós. Per contra, la meitat estaven vinculades amb tractaments oncològics. Amb l'emergència del coronavirus, però, han redirigit les seues prioritats econòmiques. «Tenir un producte que el mercat espera de manera miraculosa, perquè ens salvarà de totes les renúncies a les quals considerem que ens ha portat la pandèmia, pot valdre el seu pes en or. I negoci hi haurà», afirma Justo Herrera, professor d'Organització d'Empreses a la Universitat de València i exdirector general de Recursos Humans de la conselleria de Sanitat i antic sotssecretari del Ministeri de Sanitat, ambdues vegades amb la socialista Carmen Montón com a responsable.
El negoci de les farmacèutiques, segons Herrera, «serà més de reputació que d'un benefici econòmic a curt termini, encara que també s'intentarà aconseguir el màxim rendiment sense traspassar cap límit, precisament, en matèria de reputació». «Un preu abusiu seria molt negatiu. I més encara quan passar a la història com la farmacèutica que va descobrir la vacuna de la Covid-19 pot generar uns guanys més elevats a mitjà i llarg termini», ressalta, tot i que matisa: «Els experts consideren, tanmateix, que hi haurà diverses vacunes coexistint en algun moment, amb característiques i eficàcia diferents. Fins i tot, és possible que la primera a comercialitzar-se no siga la més efectiva. Aquest fet elimina el domini absolut de mercat que pot tenir una empresa en obtenir abans que ningú la vacuna».
«Em costa pensar que s'impose un preu massa elevat, especialment si hi ha una sola vacuna. De fet, és molt probable que n’hi haja diverses. Això pot provocar uns guanys més repartits entre les empreses farmacèutiques, encara que la redistribució es pot concentrar per les aliances traçades entre elles», coincideix Joan Ramon Laporte, catedràtic de Farmacologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. «Amb aquesta emergència sanitària global, tothom veuria estrany i, fins i tot, delictiu que una empresa intentara enriquir-se amb un fàrmac contra la Covid-19», assegura. «Una qüestió diferent, amb tot, serà si les vacunes estan patentades. Per exemple, l'aliança entre la companyia AstraZeneca i el Jenner Institute de la Universitat d'Oxford ha assegurat que la seua vacuna seria accessible, però no han dit res sobre si estarà o no patentada», complementa.
L'accessibilitat de la vacuna, de fet, serà una altra de les grans qüestions. I les experiències amb els primers fàrmacs contra el coronavirus no són massa esperançadores. A l'Índia, diverses companyies farmacèutiques amb llicència per comercialitzar el tractament antivíric remdesivir, de la transnacional nord-americana Gilead Sciences, han instaurat un preu d'entre 66 i 79 dòlars, segons va informar Reuters. Aquesta companyia, la qual va rebre 70 milions de dòlars públics per desenvolupar el medicament, ha fixat el preu del seu tractament als Estats Units en 2.340 dòlars, a 390 dòlars la dosi. Segons una anàlisi de l'Institut de Revisió Clínica i Econòmica, la corporació farmacèutica podia recuperar les despeses amb un preu inferior. «Els governs no estan pressionant perquè els preus de les futures vacunes o tractament contra la Covid-19 no siguen elevats. De moment, s'està prioritzant la rapidesa al preu. És cert que esperem tenir la vacuna aviat, però és important que aquesta siga accessible per a tots els països», adverteix Villanueva. I subratlla: «Els Governs estan atorgant quantitats impressionants de fons públics a les farmacèutiques sense condicionar-los a l'accessibilitat».
L'Autoritat per al Desenvolupament i l'Avenç de la Recerca Biomèdica dels Estats Units ha invertit, precisament, 450 milions de dòlars en la vacuna que desenvolupa Johnson & Johnson i 483 milions de dòlars en la recerca de la biotecnològica Moderna, la qual, segons narrava Der Spiegel, no havia introduït pràcticament cap fàrmac al mercat en la seua dècada d'existència. «Hi ha el risc de pagar dues vegades, és a dir, quan financem amb diners públics la recerca de la farmacèutica i quan adquireix el sistema de salut el medicament», subratlla sobre una pràctica comuna al sector. No debades, dels 357 fàrmacs realment nous que va aprovar l'Agència de Medicaments i Aliments dels Estats Units entre 1993 i 2004, el 75% havia comptat amb finançament públic. «Johnson & Johnson, per exemple, diu que vendrà la vacuna a un preu assequible. Però també van expressar el mateix amb el seu fàrmac contra la tuberculosi i va xifrar en 400 dòlars el preu d'un tractament de sis mesos per a països com ara l'Índia», recorda.
«Si els governs, els quals estan atorgant grans quantitats de diners públics a les farmacèutiques, no imposen condicions perquè la vacuna estiga disponible per tothom, tinga un preu just i s'evite que una companyia n'ostente el monopoli, tenim un problema», reforça López. De moment, tanmateix, s'han donat casos de ruptura del monopoli, per exemple quan la suïssa Roche va haver-hi de cedir a l'executiu dels Països Baixos les particularitats tècniques per produir tests de coronavirus. «S'està apuntant que l'Aliança per a la Vacunació i la Immunització (GAVI, per les sigles en anglès), la qual està participada per l'OMS i la Fundació Gates, entre altres, està encapçalant les iniciatives per a l'accés de la vacuna a través de la compra anticipada. És important, però, que aquests acords siguen transparents. Els governs han d'imposar clàusules en les seues compres anticipades. Què ocorre si després aquesta vacuna no és efectiva?», reflexiona.
Des de l'organització Salud por Derecho, de fet, defensen que «la vacuna siga un bé públic global». «Amb el tema de les patents, les quals atorguen monopolis a les farmacèutiques, i la consideració de la vacuna com a un bé públic global, cal destacar iniciatives com la proposada per Costa Rica a l'OMS», subratlla. «Malgrat que aquestes associacions benèfiques poden ser útils, corren el risc de ser ineficaces mentre les empreses privades amb ànim de lucre conserven el control sobre tecnologies i dades crucials, tot i haver-se generat per mitjà d'inversions públiques», analitzaven Mazzucato i la prestigiosa científica Els Torreele, al portal de pensament Projecte Syndicate. «No podem deixar les nostres vides en mans de la indústria farmacèutica privada», preconitza Muntaner.
Especulació borsària
Mentre segueix la cursa per descobrir una vacuna, les grans farmacèutiques han experimentat un augment en les seues cotitzacions borsàries amb els anuncis d'avanços a les seues investigacions. Les accions de Moderna, per exemple, van augmentar un 25% quan va comunicar els primers resultats positius d'un assaig reduït amb humans. «Si mires el valor en borsa de les companyies que estan desenvolupant les vacunes, observaràs que les farmacèutiques ja estan guanyant amb aquesta crisi sanitària. De fet, fan més capital amb la possibilitat de trobar un fàrmac o una vacuna que amb la venda directa dels seus productes», apunta Laporte.
Aquesta pràctica, com ara les recompres d'accions, les quals ha executat durant aquesta crisi sanitàriaPharmaMar, són habituals al sector. Tal com ressaltava Mazzucato a la seua obra cabdal, «resulta innegable que les empreses farmacèutiques privades han reduït la recerca al mateix temps que han incrementat la quantitat de fons emprats per recomprar les seues accions. El propòsit d'aquesta estratègia és pressionar a l'alça les seues accions, la qual cosa afecta les opcions financeres i als guanys dels executius lligats a aquestes opcions». En 2011, la nord-americana Pfizer va recomprar 9.000 milions d'accions, una quantitat que equivalia al 90% dels seus ingressos nets.
«Les companyies farmacèutiques han avançat molt més de l'habitual en aquesta crisi sanitària cap a l'anomenada economia virtual, en la qual el valor de les coses no està determinat pel que són, sinó per la il·lusió d'allò que poden arribar a ser. Aquestes pujades o baixades de les cotitzacions d'aquestes companyies, basades en expectatives, no són més que una part de l'economia especulativa en la qual estem instal·lats», explica Herrera. Una economia de la il·lusió que sembla ser el negoci actual de les farmacèutiques mentre resten a l'espera de la seua gran oportunitat: la comercialització d'una vacuna que retorne a la població l'anhelada normalitat.