EUA

‘Neocons’, una filosofia en hores baixes

Els ‘neocons’ no s’estimen Trump. El troben vulgar, enyoren temps millors i es lamenten d’un president que lluny de voler fer guerres a l’estranger busca la pau amb Corea del Nord i no acaba de decidir res seriós sobre el conflicte d’Iraq, mentre procura mantenir bones relacions amb Rússia. Li retreuen haver-se passat a l’odiat ‘realisme polític’ que sempre han combatut. Ell, d’altra banda, els troba estatistes, immobilistes. Massa intel·lectuals i massa religiosos per al seu gust. Queda lluny la fotografia de la cimera de les Açores (16 de març de 2003) quan Bush, Blair, Aznar i Durao Barroso anunciaven al món la bona (mala) nova del retorn de la guerra com a ‘ultima ratio’.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Notícia del món de les idees: als Estats Units els neocons van de baixa tant a les universitats com en els mitjans de comunicació. Disminueixen perillosament les donacions de multinacionals i empreses a les seves fundacions i Trump se’n fot, d’ells, a la descarada. En la guerra d’idees oberta al camp republicà, el president és més paleocon que neocon. Però el menyspreu és mutu i els neocons universitaris no perden cap ocasió de ridiculitzar Trump. Els dos cappares del moviment (William Kristol i David Frum, els inventors de l’expressió “eix del mal”), mai no li van donar suport quan era ...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ja ets subscriptor? Accedeix-hi