Quan va fer el seu tretzè aniversari, a Mireia els seus pares li regalaran un telèfon mòbil. No és que als progenitors els entusiasmara la idea, però totes les amigues en tenien (“totes!”, remarca ella) i Mireia acabava de superar, amb bona nota, el curs a l’institut. Una de les primeres coses que va fer fou obrir-se un perfil a Instagram. No tardà ni una setmana a obrir-se’n un segon. El primer, per a l’escrutini del pare i la mare i la resta de familiars. El segon, molt més exclusiu, per a les amistats i la resta de fauna que pul·lula en aquesta xarxa propietat de Facebook. “És que hi ha coses que no m’apetix que vegen els meus pares”, es justifica. Durant els primers mesos, l’‘Insta’ es convertí en el seu aparador digital. Un selfie per ací, un filtre per allà, un hashtag proclamant l’estima infinita cap a les seues millors amigues. Ara fa menys d’un any, però, va saber de l’existència de TikTok, una ‘apli’ nova consistent a barrejar vídeos curts i música. Facilíssim d’editar i molt intuïtiva. “Que si la gasto molt? Bé, no és que jo puge molts vídeos, perquè em fa vergonya, però els vídeos són molt divertits i els challenges són una passada —relata Mireia—. Instagram m’agradava i m’agrada molt però TikTok t’atrapa. No pots veure’n només un”.
Com Mireia, milers de joves a tot el món s’han abocat a aquesta aplicació mòbil que consisteix a elaborar i compartir vídeos de 15 segons. Segons l’informe Tendències en xarxes socials per al 2020, de Hootsuite, compta amb més de 800 milions d’usuaris actius mensuals. Per als qui no estiguen gaire avesats a les noves tecnologies els suggerim, quan passegen pel carrer, que observen algun grup d’adolescents. Perquè si alguna cosa se li ha de reconèixer a aquesta xarxa és l’indiscutible foment de l’expressió corporal. Si veuen que aquells nanos belluguen les extremitats a rampellades, mentre miren la pantalla del mòbil, o si mouen els malucs a ritmes endimoniats és molt probable que vostè estiga davant un usuari de TikTok. Un tiktoker, com se’ls ha categoritzat, per allò de tenir classificats tots els fenomen juvenils. I a hores d’ara són milers els joves —i no tan joves, perquè el confinament ha ampliat la franja d’edat de l’usuari arquetípic— que s’han enganxat a aquest aparador de balls i contornejos adobats d’efectes visuals.
Estar-hi per existir-hi
La capacitat de penetració és tal que la major part d’organismes i partits polítics s’han obert els seus propis perfils. L’OMS ho va fer a principis de març amb l’objectiu de fer arribar els seus missatges de prevenció sobre el coronavirus a la franja d’edat més jove. TV3 es va obrir un perfil fa cinc mesos A TikTok, com abans a Facebook o a Instagram —simplement cal estar-hi. Perquè està de moda, perquè és el seu moment, perquè la Generació Z, aquella que ha estat exposada a l’escrutini digital des del bressol, adora aquestes peces espasmòdiques. “Una cosa que pots fer a través de TikTok és una mena de vídeo estàtic on quan gires sobre tu mateixa et canvies de roba. Doncs el vídeo de presentació del Barça en el Joan Gamper tot just copiava aquesta idea. El llenguatge de TikTok està influenciant marques i empreses”, explica Miquel Pellicer, que és director d’innovació digital d’Interprofit, una agència de comunicació amb seu a Barcelona.
Autor del llibre La comunicación en la era Trump, Pellicer considera que l’èxit d’aquesta aplicació rau en diversos factors: “Combina de forma ràpida i senzilla efectes visuals i efectes sonors. Té vídeo, té música. Capta perfectament el sentit del quick bite content, el que vindria a ser les mossegades ràpides”. Perquè TikTok és a hores d’ara el fast food de l’audiovisual, un producte de consum ràpid i fàcil, que amenaça amb llançar YouTube a les catacumbes. Molts youtubers, de fet, han hagut de reciclar-se per adaptar-se a aquest nou ritme. A més, afegeix Pellicer, “ha fet seua la filosofia dels mems i ha estandarditzat els challenges (‘reptes’), que en la resta de xarxes, fins ara, eren un element més, mentre que ací és configuren com un element bàsic”. De challenges n’hi ha de tota mena, des d’aquells que podrien resultar didàctics fins aquells altres que freguen l’estupidesa humana, com ara el que va encetar la influencer Ava Louis a finals de març que consistia a llepar les tasses dels vàters.
“A hores d’ara és la xarxa de moda i està dissenyada per ser hipermegaaddictiva i de fet ho és”, explica Marc Masip, director de Desconecta, un gabinet psicològic especialitzat en l’addició a les noves tecnologies. A la seua consulta, de fet, ja fa alguns mesos que els arriben casos exclusivament vinculats a TikTok. “Té tots els ingredients per ser addictiva per als adolescents”, valora aquest psicòleg.
El secret de l’algoritme
De fet, la portada de TikTok, a diferència de les xarxes precedents, no mostra els continguts pujats per altres usuaris a qui ja seguim. “Gràcies a l’algoritme, en lloc de mostrar continguts basats en l’historial de consum de l’usuari, connecta els usuaris que tenen perfils pareguts mitjançant intel·ligència artificial —explica Roy W. Cobby, expert en humanitats digitals i màster en Polítiques Globals de la London School of Economics—. Es podria dir que TikTok és encara més persuasiu que els competidors occidentals, ja que el fil que veuen els usuaris està completament controlat per aquesta intel·ligència artificial”. És la màquina qui tria.
La fórmula funciona a la vista de les xifres. Durant el primer trimestre de 2020, va generar la major quantitat de descàrregues en comparació amb qualsevol altra aplicació, ja que arribà als 2.000 milions de descàrregues i va acumular més de 315 milions d’instal·lacions a App Store i Google Play. I tot indica que la febre per TikTok encara pujarà uns quants graus més. Almenys fins que una nova aplicació la supere. “Fins ara Facebook i Twitter han tingut una posició dominant. Sembla, però, que TikTok està en condicions de prendre’ls el relleu entre la generació més jove. Falta per veure si també prendrà el relleu entre les generacions més grans”, exposa Pellicer.
El ball de la geopolítica
Per continuar creixent, però, TikTok ha d’abordar el seu propi repte: penetrar definitivament a l’enorme mercat dels Estats Units. L’Administració de Donald Trump, però, està decidida a no posar-li-ho fàcil. Perquè la propietària de TikTok, ByteDance és una companyia xinesa. I això, que en un món globalitzat podria semblar una nimietat, és, en realitat, un problema greu a ulls de l’Administració nord-americana. Darrere aquesta batussa entre Washington i una ‘apli’ d’adolescents hormonats hi ha, al capdavall, una batalla per l’hegemonia del món.
Anem per parts, però. ByteDance fou fundada el 2012 per l’emprenedor Zhang Yiming, un jove xinés amb experiència prèvia en el camp digital. El seu producte principal fou Toutiao, una plataforma de continguts que aprofitava la intel·ligència artificial. El 2016, va llançar al mercat Douyin, una aplicació de vídeos curts que només en el seu primer any de vida va assolir els 100 milions d’usuaris. Zhang Yiming, però, volia fer el salt a occident i amb aquest propòsit va comprar, per 1.000 milions de dòlars, Musical.ly una app nord-americana. De la conjunció de tot plegat va nàixer, el 2018, TikTok. Tot i que la companyia no ofereix dades pròpies, se sap que, dos anys després, ha aconseguit desplegar-se i penetrar amb un èxit majúscul a 150 països. TikTok és, de fet, la primera aplicació xinesa que ha aconseguit convertir-se en un fenomen global. “Hi ha un element important de canvi en l’economia política: TikTok pertany a la segona generació d’empreses tecnològiques xineses”, observa Roy W. Cobby, que situa en la primera generació noms com les consolidades Alibaba o Tencent. Per a Guillermo Martínez Taberner, responsable del Departament d’Economia i Empresa de Casa Àsia, “TikTok, com a branca internacional de la tecnologia xinesa és un èxit global comparable a WeChat (el WhatsApp xinès), una mostra d’un món polaritzat entre empreses gegants de dos superpotències”.
Però que és el que preocupa a l’Administració Trump? Més enllà de la retòrica trumpiana, hi ha un fet cert: sota l’aparença d’una app lúdica, TikTok, com també les companyies tecnològiques nord-americanes, fonamenta el seu negoci en la recopilació de les dades dels usuaris. I Washington no vol ni sentir a parlar que una empresa xinesa acumule dades de ciutadans nord-americans. No per l’incert ús comercial que se li puga donar, sinó per l’ús que en pot fer el mateix Govern de Pequín.
Què faran després amb aquestes dades? I si s’utilitzen per crear estats d’opinió contraris a Washington? O si s’utilitzen per posar en perill el sentit últim de la democràcia? Al capdavall, l’ús massiu de dades i la manipulació de les xarxes socials foren determinants en la victòria de Trump ara fa quatre anys i en el referèndum del Brexit al Regne Unit. El cas de Cambridge Analytics va evidenciar fins quin punt la ciutadania pot ser vulnerable a un ús malintencionat de les dades. “És una qüestió de seguretat nacional”, ha reiterat Trump, obsessionat durant el seu mandat a convertir el gegant asiàtic en el seu gran adversari. Els avanços xinesos en àrees com la intel·ligència artificial o la biotecnologia, camps on fins ara la preeminència nord-americana era incontestable, ha activat els senyals d’alarma de la Casa Blanca. En aquest context, TikTok, la hiperconeguda app de ball, ha esdevingut un símbol de la lluita per la batalla tecnològica, i per tant, per la supremacia global.
Cap a un autoritarisme digital?
“No es pot passar per alt que la superioritat tecnològica és una dimensió crucial en la competició entre els Estats Units i la Xina”, adverteix Andrés Ortega, investigador sènior per a assumptes globals i transformacions tecnològiques del Real Instituto Elcano. “Hi ha el risc que la Xina utilitze la seua tecnologia de vigilància per exportar un cert autoritarisme tecnològic o digital, la qual cosa pot decantar la balança de poder entre democràcies i autocràcies”, afegeix Ortega, qui recorda que, mentre que les companyies nord-americanes i xineses no estan obligades a compartir informació amb els seus respectius governs, les xineses sí ho estan.
D’ací, doncs, que als Estats Units siguen molts els que es malfien de l’omnipresència que una aplicació com TikTok, optimitzada per fer una extracció activa i passiva de dades dels usuaris, està assolint. “És un cavall de Troia en els telèfons de les persones”, ha asseverat el senador republicà Josh Hawley. Els Estats Units, de fet, no han sigut els primers a barrar-li el pas a la xarxa. Ho va fer aquest estiu l’Índia, principal mercat de TikTok.
Per a l’expert en humanitats digitals Roy W. Cobby —qui no s’està de manifestar la mànega ampla de què han gaudit les companyies de Silicon Valley per recopilar les nostres dades— aquest estira-i-arronsa significa passar a una nova fase en la disputa tecnològica entre les dues grans potències. “Els nord-americans no tenien cap problema subcontractant peces de la cadena de valor de hardware als xinesos. Ara que els xinesos han utilitzat política industrial activa per desenvolupar software que pot competir amb Facebook o Alphafet, l’establishment nord-americà té por de perdre el seu avantatge. Abans de la crisi del coronavirus, l’Administració Trump ja estava intervenint el mercat de semiconductors, per exemple, per a competir amb Huawei. TikTok és una continuació d’aquesta guerra, amb la distinció de ser la primera batalla pel software en comptes del hardware”.
D’ençà que l’estiu passat Trump anuncià el veto a TikTok, ByteDance no ha deixat de moure’s per tractar de salvar el seu negoci americà. Fa dues setmanes, Oracle i Wallmart, van anunciar la compra de la filial nord-americana de la multinacional xinesa. Guanyaven d’aquesta forma la partida a Microsoft, que també havia mostrat el seu interès. La proximitat del CEO d’Oracle, una empresa de gestió del núvol, al president americà fou determinant per decantar la balança en favor d’aquesta opció. “Serà una operació molt complexa des del punt de vista tecnològic —avisa Miquel Pellicer—. Caldrà veure com es desconnecta TikTok als EUA de tot l’entramat tecnològic de ByteDance. La gran demanda de Trump és que la nova empresa que compre TikTok faja de tallafocs respecte a la influència xinesa”. Amb tot, però, al tancament d’aquesta edició els termes de l’acord final encara es negociaven. L’Administració Trump vol assegurar-se que de cap de les maneres les dades dels ciutadans nord-americans es transferisquen a Pequín. Eren, en tot cas, converses contra rellotge. De no arribar rams de beneir abans de diumenge, estava previst que entrara en vigor la prohibició que va imposar Trump contra TikTok, que ja no podria descarregar-se en territori nord-americà. I aleshores, per a molts adolescents i joves que cada dia busquen reconeixement i aprovació en aquesta aplicació serà una tragèdia. Hauran de resignar-se a ballar-la magra mentre de fons sona la melodia de la discòrdia geopolítica.