La piulada havia fet esclatar la xarxa social de l'ocell blau. Miguel Bosé, qui en el passat havia protagonitzat una polèmica fiscal pels seus comptes pendents amb l'Agència Tributària espanyola, va difondre fa unes setmanes una de les ridícules teories de la conspiració respecte del coronavirus. «Bill Gates, l'eugenèsic, s'oblida de l'existència de la maleïda hemeroteca. En el passat, va parlar reiteradament de més sobre el seu projecte de vacunes perquè duguen microxips o nanobots per obtenir tota mena d'informació de la població mundial amb l'únic fi de controlar-la», va escriure en referència a l'aliança pública-privada del milionari per aconseguir una vacuna contra la Covid-19. L'artista panameny s'havia caracteritzat durant el confinament per promocionar mentides que havien estat circulant per l'ecosistema digital de l'extrema dreta nord-americana.
L'agenda que emergia de les teories de la conspiració sobre el coronavirus «reflecteix les pors i les ansietats típiques de la dreta envers la globalització, el multiculturalisme i els encobriments governamentals, els quals coincideixen en la creença d'imposició d'un Nou Ordre Mundial», analitzava Julia DeCook, especialista en moviments d'ultradreta als entorns digitals, al portal Open Democracy, qui recordava la falsa teoria de la creació del virus pel fundador de la multinacional tecnològica Microsoft. L'absoluta manca de fonament d'aquestes conspiracions, però, ha provocat que sovint s'amaguen les ombres i els problemes reals que ha suposat l'activitat filantròpica del multimilionari estatunidenc. Una pràctica que s'ha allunyat, fins i tot, de l'esperit filantròpic que va exemplificar laFundació Rockefeller, impulsada pel magnat del petroli John D. Rockefeller, a principis del segle XX.
L'activitat caritativa del monopolista del petroli, tot i servir per contrarestar la publicitat negativa respecte dels seus negocis, va deixar un poderós llegat dintre de l'àmbit de la salut pública quan després de la Segona Guerra Mundial va crear-se l'Organització Mundial de la Salut. «Havia generat un suport polític i popular en tot el món per a la salut pública i havia defensat la institucionalització de la salut internacional, però també va consolidar-se fóra de l'establiment de l'agenda i amb un enfocament tecnobiològic», expliquen Anne-Emanuelle Birn, professora d'Estudis de Desenvolupament Crític a la Universitat de Toronto, al Canadà, i Judith Richter, investigadora de l'Institut d'Ètica Biomèdica i Història de la Medicina de Zuric, Suïssa, a l'article El filantrocapitalisme dels Estats Units i l'agenda mundial de la salut: les Fundacions Rockefeller i Gates, passat i present.
L'OMS, segons ambdues investigadores, «va heretar el personal, els companys, la ideologia, les pràctiques, les activitats i l'equip de la Fundació Rockefeller en la persecució de l'alt perfil de les campanyes d'erradicació vertical contra la malària, la virola i altres malalties». L'enfocament vertical heretat de l'entitat caritativa, però, fou progressivament qüestionat a partir dels anys 70. «Halfdan Mahler, director general de l'OMS de 1973 a 1988, va exercir un lideratge visionari en aquesta reorientació. El moviment d'atenció primària en salut més important, consagrat en la transcendental Conferència i Declaració de 1978, i la política d'acompanyament de l'OMS Salut per a tots, demanava que la salut s'abordara com un dret humà fonamental per mitjà de mesures en salut integrals, socials i públiques, les quals reconegueren els contexts econòmics, polítics, socials i culturals de la malaltia i s'enfocara més cap a la prevenció i no tant cap a la cura», relaten.
Aquesta redirecció de l'OMS, però, va xocar amb l'escenari econòmic que va deixar la crisi del petroli de 1973. «La situació econòmica de finals dels anys 70 i principis dels 80 va impedir que molts dels països membres pagaren les quotes de l'OMS», indiquen ambdues especialistes, les quals afegeixen: «Mentrestant, la resistència dels Estats Units a una regulació supranacional, a parer seu, il·legítima i enmig de l'augment general de la ideologia política neoliberal, va esmorteir el suport a les institucions de salut finançades amb fons públics». «Aquestes condicions també van contribuir a un congelament pressupostari en termes de quotes pagades pels estats membres», rematen. El president dels Estats Units, el republicà Ronald Reagan, no debades, va reduir de manera unilateral les contribucions als organismes de Nacions Unides l'any 1985 i va retenir l'any 1986 l'assignació dels estats membres com a protesta per regulacions farmacèutiques i alimentàries.
«L'OMS va patir durant aquells anys problemes de corrupció, de congelació del finançament i, fins i tot, una marginació respecte d'altres organismes globals com ara el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional», amplia Adrián Alonso, investigador en polítiques de salut global i accés a medicaments. «En aquell moment, l'OMS estava sent marginada pel Banc Mundial, armat amb un pressupost en salut molt més ampli i una campanya per privatitzar els sistemes de salut», complementen a l'article mencionat d'ambdues expertes. D'aquesta manera, l'auge de les noves tendències econòmiques, la debilitat internacional de l'OMS i la manca de finançament suficient de la institució va comportar que a principis dels anys 90 es promogueren els partenariats públics-privats com a una forma, segons l'estudi citat, «de finançar i implementar iniciatives de salut mundial en línia amb les prescripcions neoliberals per a la privatització de béns i serveis públics».
Unes aliances públiques-privades que van expandir-se amb força sota el mandat de l'exprimera ministra noruega Gro Harlem Brundtland, qui va dirigir l'OMS entre 1998 i 2003. «En els cinc anys que va estar al capdavant de l'OMS, les Aliances Públiques-Privades i les Aliances de Desenvolupament van augmentar en moltes de les àrees de treball de l'organisme», apunta Germán Velásquez, exdirector del programa mundial de medicament de l'OMS a l'obra Algunes qüestions claus relacionades amb l'accés de medicaments i la propietat intel·lectual, qui advertia: «Les aliances públiques-privades en l'àmbit de la salut han estat promogudes de manera que la mateixa OMS s'ha convertit en una gran aliança pública-privada». «Han privatitzat l'OMS», va criticar l'any 2016 en una entrevista en la Cadena Ser.
Magnat de la salut global
En aquesta mena de privatització de l'autoritat sanitària global, la Fundació Gates ha tingut un paper absolutament protagonista. «Al voltant de l'any 2000, la despesa general en salut mundial s'havia estancat. Van fomentar-se opinions negatives sobre l'assistència per al desenvolupament a l'estranger per part de les elits polítiques, econòmiques i mediàtiques. Molts països d'ingrés baix i mitjà es debatien sota les nombroses càrregues del VIH/SIDA, les malalties infeccioses reemergents i les malalties cròniques florents. Una situació agreujada per dècades de retallades a les despeses socials, les quals havien estat imposades pel Banc Mundial i l'FMI, i pels efectes negatius de la liberalització del comerç i la inversió», exposen a l'article mencionat ambdues investigadores. I expressen: «En aquest escenari, va aparèixer un autoproclamat salvador de la salut mundial». Es tractava, no debades, de l'empresari Bill Gates.
El multimilionari va estrenar-se en la filantropia sanitària l'any 1998 amb el llançament d'un programa de vacuna per a xiquets. Va fer-ho, tal com recullen al document citat, «quan Microsoft estava acumulant publicitat negativa per fer lobby a favor de retallar el Departament de Justícia i s'enfrontava a una demanda federal antimonopolista». En 1999, va aportar 750.000 dòlars a l'Aliança Mundial per a les Vacunes i la Immunització, aleshores anunciada pel Fòrum Mundial d'Economia en Davos, Suïssa, i actualment coneguda com a GAVI. «Microsoft va afrontar aquell mateix any una demanda col·lectiva de milions de consumidors de Califòrnia per abusar del seu monopoli en software», recorden. Gates crearia l'any 2000 la seua fundació filantròpica. «Les iniciatives finançades per la fundació van proliferar, fins i tot quan Microsoft encarava càrrecs més amplis per pràctiques contràries a la competència en la Unió Europea», s'apunta a la recerca.
La fundació, de fet, va participar del naixement de l'Aliança Mundial per a la Millora de la Nutrició i va convertir-se, al seu torn, en un dels principals contribuïdors del Fons Mundial per a la Lluita contra la Sida, la tuberculosi i la malària. Iniciada amb una aportació de 100 milions de dòlars de la Fundació Gates, aquesta darrera aliança pública-privada, segons un post del metge especialitzat en salut pública, Javier Segura del Pozo, «no només ha debilitat l'OMS, sinó al moviment transnacional que advoca per la reforma de la propietat intel·lectual», és a dir, per l'actual sistema de patents. «Si el G-8 ha desplaçat a l'ONU com a espai de decisió a escala global, existeix un H-8 conformat per vuit actors de la salut global amb major poder financer, els quals arraconen l'OMS en la presa de decisions en la salut internacional», reforça. Les dues aliances públiques-privades que en formen part compten amb Gates com a un dels seus principals donants.
Els tentacles de l'expresident de Microsoft a la salut global són inescrutables. Amb una dotació de 42.900 milions de dòlars, Gates compta amb la fundació filantròpica més gran del planeta. L'entitat, no debades, gasta més diners en salut global que la mateixa OMS, a la qual finança amb 530 milions d'euros. L'Estat espanyol, per exemple, només destina 26 milions d'euros a l'organisme sanitari internacional, tal com va comparar Infolibre. «L'OMS, de fet, és incapaç de competir amb la força econòmica de la qual disposa la Fundació Gates, la qual intenta vendre la imatge de Gates com a expert en salut global», retrau Carles Muntaner, catedràtic de Salut Pública, Infermeria i Psiquiatria de la Universitat de Toronto, al Canadà, qui apunta a una descapitalització de la mateixa institució en benefici de la Fundació Gates: «Va comprar pràcticament el bon equip que hi havia a l'OMS amb Christopher Murray perquè dirigira la Global Burder of Disease Studies. Va fer-ho amb una oferta econòmica sense precedents».
Fins a la portada econòmica del president nord-americà, l'ultraconservador Donald Trump, l'aportació de la Fundació Gates era la segona més gran entre els diferents contribuents i representava quasi el 10% del pressupost de l'organització mundial. «La retirada dels Estats Units per decisió de Trump convertirà al multimilionari en el principal donant», assenyala Roberto Sánchez, president de No Gracias, una plataforma internacional que treballa per la transparència i la integritat de la medicina. Amb 1.400 treballadors, l'entitat filantròpica té oficines a la Xina, Índia, Àfrica, Estats Units i Regne Unit.
«Les donacions de la Fundació Gates a l'OMS estan aparellades a una condicionalitat, com ara la contractació de consultores desvinculades del món de la salut, com, per exemple, McKinsey, i el posicionament de la seua agenda particular de temàtiques sanitàries», analitza Javier Padilla, expert en salut pública i autor de l'obra A quién vamos a dejar morir. Sanidad pública, crisis y la importancia de lo político (Capitán Swing, 2019). «Aquestes aliances participades per la Fundació Gates tenen una gran capacitat d'arrossegar i mobilitzar fons, la qual cosa no aconsegueix, malauradament, una OMS absolutament infrafinançada. De fet, la participació del sector privat amb un model d'intervenció vertical permet actuar de manera més ràpida i flexible, així com redueix traves burocràtiques, la qual cosa resulta atractiva per als donants, malgrat que els resultats a llarg termini no siguen sostenibles. No debades, no hi ha un canvi de model. Darrerament, fins i tot, aquestes aliances s'estan burocratitzant», incorpora Elena Villanueva, consultora en polítiques de salut i accés de medicaments.
El finançament privat de l'OMS i la conformació de partenariats públics-privats per gestionar la salut global, però, juga amb el risc de provocar un traspàs de sobirania dels governs estatals a les entitats privades. O, si més no, així ho argumenta Padilla: «Es tracta d'una manera de funcionar que detrau sobirania a l'OMS a l'hora de dirigir la governança sanitària global, ja que està condicionada pel finançament de fundacions privades, com ara l'encapçalada per l'exdirectiu de Microsoft». «D'aquesta manera, la Fundació Gates adquireix una influència clau a la governança sanitària global sense cap mena de legitimitat democràtica i amb aliances públiques-privades mancades sovint de transparència», critica. I avisa: «S'està privatitzant la governança sanitària global».
Aquesta privatització, tal com recorda l'investigador Adrián Alonso, «implica que, de vegades, els països tenen menys capacitat de prendre decisions respecte de la seua salut». «Encara més, han d'assumir determinades direccions estratègiques marcades per aquests filantrops», ressalta. L'Índia, per exemple, s'hi va veure forçada a lluitar contra la poliomielitis quan les malalties diarreiques causen més morts al país asiàtic, segons narrava Vox Media. «La Fundació Gates està caracteritzada per realitzar actuacions concretes allunyades del context de cada país i, de vegades, de les necessitats sanitàries reals», consolida Padilla, qui puntualitza: «És la conseqüència d'aplicar programes verticals i puntuals que busquen resultats a curt termini. Són projectes, sovint de vacunació, fàcilment mesurables per obtenir rendiments i que estan fets a imatge i semblança dels impulsors i no dels receptors, la qual cosa és inadequada en termes sanitaris».
«Els programes verticals i amb mirades de curt termini, els quals també impulsen sovint els països del nord per vendre els seus resultats en matèria d'ajuda al desenvolupament, de la Fundació Gates creen dependència. És cert que les campanyes de GAVI permeten vacunar una gran quantitat de nens que d'altres maneres seria complicat. Ara bé, si un país surt de les prioritats de vacunació d'aquesta fundació, per exemple, per transformar-se en un país de renda baixa a un de renda mitjana, no podrà accedir a vacunes o tractaments perquè el preu serà inassumible per al seu sistema sanitari», incorpora Villanueva. «La Fundació Gates, amb aquestes campanyes, preconitza un model de salut pública basat en la fe tecnològica i que sovint oblida la importància de l'atenció primària, així com dels determinants socials de la salut», complementa Joan Benach, director del Grup de Recerca en Desigualtats en Salut de la Universitat Pompeu Fabra.
En el cas de la malària, precisament, l'aleshores cap d'investigació de l'OMS, Arata Kochi, va lamentar que l'acord de la Fundació Gates «estava silenciant el debat sobre les millors formes de tractar i combatre la malària, prioritzant només aquells mètodes basats en nova tecnologia o en el desenvolupament de nous tractaments». «Hi ha un fort biaix en el finançament cap a la malària i el VIH/Sida amb la relativa poca inversió en tuberculosi, salut materna i infantil, i nutrició, així com les malalties cròniques estan completament absents de la seua cartera de despesa», desgranaven en un editorial de la prestigiosa revista mèdica The Lancet, en el qual s'agraïa la tasca de Gates, però es denunciava l'opacitat i la manca de rendició de comptes de l'entitat privada. Investigadors d'Oxford, de fet, van publicar un article la revista sanitària, en el qual expressaven que la Fundació Gates «finançava de manera equivocada la salut global» per destinar la major part de les seues subvencions a països rics, així com per les seues prioritats sanitàries.
«Si bé les vacunes són eines importants i efectives per a la salut pública, l'evidència històrica demostra que la mortalitat descendeix, tant als països d'alts ingressos, com en alguns d'ingressos baixos i mitjans, des del segle XIX, degut en la seua majoria a una millora en les condicions de vida i de treball, incloent-hi l'accés a aigua potable, sanitat, i atenció primària en salut, en el context de les lluites socials i polítiques», argumenten les investigadores Anne-Emanuelle Birn i Judith Ritcher a l'article mencionat, en el qual agreguen: «El finançament d'aquesta fundació ha tingut sovint un ímpetu privatitzador». Gates va donar 2,2 milions de dòlars a l'Institut de Resultats per al Desenvolupament, el qual treballa per «eliminar les barreres que impedeixen l'eficiència en els mercats mundials com ara la salut».
Ambdues investigadores, fins i tot, tracen una comparativa entre l'activitat filantròpica de Rockefeller i l'exercida per Gates: «En contrast, la Fundació Rockefeller va fer costat a un petit nombre de partidaris de la medicina social d'ala esquerra, encara que privilegiava un enfocament medicalitzat i reduccionista. No obstant això, la Fundació Gates roman, en gran manera, impermeable a punts de vista oposats», analitzen. «Encara que depenga del sector públic per oferir molts dels seus programes enfocats a la tecnologia, [la Fundació Gates] sembla ser àmpliament indiferent a la supervivència de la part pública en la salut pública», incorporen, així com recorden les estratègies corporatives de Microsoft per estalviar-se impostos.
Conflictes d'interès?
Gates, a banda de beneficiar-se de l'anomenat Estat emprenedor nord-americà, va construir la seua fortuna gràcies al sistema de patents. Un model que, segons explica la investigadora i consultora de Polítiques de Salut a la Universitat Carlos III, Evangelina Martich, «no respon a les necessitats de salut de la població». «L'actual sistema d'innovació biomèdica és ineficient a causa de la priorització de la rendibilitat per part de les grans farmacèutiques, la manca de retorn del finançament públic per als estats, els quals sufraguen gran part de la despesa en recerca, i per l'existència de monopolis a través de les patents que sovint permeten a les grans companyies imposar preus, amb el greuge que els països de rendes baixes i mitjanes no poden accedir a diversos medicaments», il·lustra.
«Les pràctiques monopolístiques de Microsoft i les accions a favor de la protecció de la propietat intel·lectual i de les patents, entre altres empentant l'Acord sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç de l'Organització Mundial del Comerç, xoquen amb els interessos de la salut global a favor dels medicaments genèrics i de facilitar l'accés a fàrmacs essencials als països pobres», assenyalava Segura del Pozo al mateix post, en el qual incorporava: «Aquest fet podria explicar la postura de la Comissió de Macroeconomia i Salut de l'OMS, de la qual la Fundació Gates és un donant major, a favor de la propietat intel·lectual, o el rebuig de la Fundació Gates a involucrar-se en la denúncia judicial de Novartis contra el govern indi per denegar una nova patent a un suposadament nou medicament contra el càncer». Gates va contractar un advocat de Microsoft, de la qual va desvincular-se, per al Programa de Salut Mundial.
L'entitat caritativa, fins i tot, compta amb interessos accionarials en grans farmacèutiques. «Les declaracions d'impostos de 2015 del Bill and Melinda Gates Foundation Trust mostren que posseeix accions i bons corporatius en Pfizer, Novartis AG REG, Gilead Sciences, Glaxo SmithKline, BASF, Abott Laboratories, Roche, Novo Norisdick A/S i Merck», recollia l'investigador K. M. Gopakumar en l'article Reforçar el finançament públic de l'OMS, qui aprofundia: «Aquests vincles no han impedit que l'OMS col·labore amb la fundació en l'elaboració, per exemple, del Pla d'Acció Mundial per a la Vacunació, adoptat per l'Assemblea Mundial de la Salut en 2012, malgrat que moltes d'aquestes empreses se'n beneficien».
La fundació, a més, ostenta interessos a Sanofi-Aventis i Johnson & Johnson a través del hòlding Berkshire Hataway del multimilionari Warren Buffet. Al blog del salubrista Javier Segura del Pozo, se citava un possible conflicte d'interès: la pressió al govern d'Índia per la introducció d'una vacuna de la companyia Merck. «Els darrers directors del Programa de Salut Global [de la Fundació Gates] provenien de les farmacèutiques Glaxo SmithKline i Novartis», complementava exemplificant la relació amb la indústria a través de les famoses portes giratòries.
'Desprivatitzar' l'OMS
Arran del protagonisme de la Fundació Gates, així com de les ombres de les seues actuacions, Rafael Sotoca, exdirector general d'Assistència Sanitària de la Generalitat Valenciana, antic assessor de l'exministra de Sanitat, la socialista Carmen Monton, i membre directiu de Metges Sense Fronteres, es pregunta: «Volem que l'accessibilitat de les vacunes per a països i col·lectius necessitats estiga en mans d'institucions privades, eficients i executives, en les quals no tenim la ciutadania cap vinculació?». I contesta: «Les entitats privades tenen els seus objectius, legítims, i que responen al seu interès. Ho poden fer amb les millors intencions i amb tots els mecanismes de transparència. Però als ciutadans ens representen, en el millor dels casos, els estats, i la seua pèrdua de pes i rellevància en les decisions de les organitzacions internacionals és preocupant».
«Cal redefinir la governança en les institucions internacionals amb un reequilibri de la força dels estats en la presa de les decisions», demana Roberto Sánchez, de la plataforma sanitària No Gracias. «Actualment, l'OMS és una institució que, per desgràcia, no té la independència, el finançament i el model adequat per respondre a la pandèmia del coronavirus», censura Benach, qui tanca: «Tenim un repte molt important, ja que davant de futures pandèmies i problemàtiques de caràcter social-ambiental necessitem una OMS amb major lideratge, més participativa, més democràtica, més transparent i finançada públicament».