Qui circuli pels turons del petit estat nord-americà de Delaware acabarà arribant als barris dels afores de la ciutat de Wilmington. Aquí el paisatge sembla el decorat de la sèrie Desperate Housewives. Hi ha mansions blanques, gespes ben segades i una botiga de productes exquisits. En aquest barri idíl·lic, darrere una entrada discreta a una finca, s’hi planifica el final polític de Donald Trump.
Des de l’esclat de la crisi del coronavirus, el candidat presidencial demòcrata, Joe Biden, passa la major part del temps a la seva residència privada i es prepara per ser el 46è president dels Estats Units d’Amèrica. Es manté en forma amb una bicicleta estàtica. La mansió de Biden està situada a la vora d’un petit llac, vigilat per agents dels serveis secrets en camisa que mantenen els curiosos a ratlla, amb amabilitat però amb determinació.
Anteriorment, poques vegades un candidat havia aconseguit tant amb tan poc esforç. A les enquestes, fa setmanes que Biden té una distància còmoda de ben bé nou punts percentuals respecte a Trump. Encara queden més de tres mesos per a les eleccions, però ara mateix l’avantatge de Biden sembla imbatible.
Si Joseph “Joe” Robinette Biden Junior efectivament guanyés les eleccions del 3 de novembre contra Donald Trump, podria passar a la història com el president amb una de les campanyes electorals més inusuals. Es manté a distància de la resta de la gent. No pot tenir l’actitud propera de donar la mà als simpatitzants a les voreres ni pot fer actes davant de milers de seguidors. Hi ha una gran preocupació que aquest senyor gran es pugui infectar amb coronavirus. Fins i tot quan aquesta setmana Biden es va retrobar amb Barack Obama per conversar després de molt de temps, tots dos van mantenir una distància de seguretat d’uns quants metres.
Joe Biden surt de casa de tant en tant per a actes curts. Un cas va ser dimarts d’aquesta setmana. A la petita ciutat de New Castle, a quinze quilòmetres de casa seva, a la riba del riu Delaware, Biden compareix en una sala davant un petit grup de periodistes i de seguidors selectes. Tot està preparat a la perfecció per a les càmeres de televisió: l’acte es retransmet en directe per internet.
El candidat s’està davant d’una paret blava. Somriu, se’l veu relaxat, com un home que ja se sent guanyador. Durant 23 minuts, Biden llegeix un discurs preparat del telepròmpter. Biden fa discursos habitualment, però no té un gran carisma, a vegades s’embarbussa i es menja trossos de paraules. Té 77 anys. L’energia combativa que irradiava fa dotze anys en la campanya conjunta amb Obama –una energia que va demostrar reiteradament també a la Casa Blanca– l’ha perdut visiblement amb l’edat.
Abans els periodistes el comparaven amb el Gat de Cheshire, el gat que somriu a Alícia al país de les meravelles, perquè Biden té un somriure ample i radiant. Ara aquest somriure només se li veu atenuat, té la cara rígida. Els mitjans nord-americans especulen sobre si Biden s’ha fet fer una operació de cirurgia estètica.
Però la feina de Biden és senzilla: només ha de tenir un posat seriós, com de president. Marcant diferències amb Trump. Parla sobre el seu pla per reconstruir el país després de la crisi del coronavirus, sobre una millor política educativa i sobre Donald Trump. “El president està fracassant en aquesta crisi”, diu Biden. “Un president ha de liderar, ha de ser un exemple”. I després se’n torna a anar. No es preveu cap torn de preguntes.
Al restaurant italià de la cantonada diuen que el candidat sovint demana menjar a l’establiment. Abans els veïns el trobaven a l’Starbucks o al supermercat ecològic. Però això ja no passa. Fins i tot a l’església catòlica local se’l veu poc. “Fa temps que no el veig per aquí”, diu el pastor Joseph Rebman. Aquesta frase resumeix el que la majoria de nord-americans probablement dirien sobre el candidat presidencial demòcrata. Biden és pràcticament invisible, un fantasma que només apareix de tant en tant. És com si no existís de debò.
La major part de les seves aparicions en públic les fa virtualment, en emissió en directe des d’un estudi provisional que té al soterrani de casa seva.
És un escenari curiós. Normalment el candidat està assegut com un avi afable davant una prestatgeria amb llibres i al fons es veu una vella pilota de futbol. A vegades sembla com si Biden resseguís amb els ulls unes notes preparades. Entremig, sona un mòbil en algun lloc. Biden sovint fa pauses i dubta, busca les paraules idònies.
Una vegada estava assegut a la seva terrassa en una trobada virtual amb simpatitzants. Però de sobte va haver d’interrompre el discurs virtual perquè les oques que té al jardí feien massa fressa. “Criden d’alegria”, va dir Biden en broma.
Darrere la discreció hi ha mètode. Biden i els seus assessors han declarat l’avorriment com a estratègia. Aposten pel fet que Donald Trump, amb les seves aparicions i la seva política –especialment respecte a la crisi del coronavirus–, s’arruïnarà sol.
Amb missatges dosificats i amb objectius concrets, Biden i el seu equip centren l’atenció en la mala gestió de Trump a través de Twitter o en espots televisius. “Donald Trump hauria de passar menys temps jugant a golf i més escoltant els experts sanitaris”, feia un típic tuit lacònic de Biden. O bé: “Paguem cada dia molt cara la incompetència d’aquest president”.
Una persona que pot explicar bé l’estratègia actual de Biden és Jim Messina, excap de campanya de Barack Obama. “Hi ha un antic consell en la política nord-americana: si l’adversari s’ofega, deixa’l estar”, diu Messina per telèfon. “Trump es perjudica cada dia a ell mateix. Els seus actes dissuadeixen sobretot els votants indecisos. Com més Biden se’n mantingui allunyat, millor”.
Messina és un dels estrategs més experimentats del Partit Demòcrata. Ara, durant la pandèmia, s’està una granja a la remota Montana, vora la frontera canadenca. Des d’allà fa de sotsdirector d’un super-pac (comitè d’acció política), una organització privada anomenada Priorities USA Action que rep molts milions en donacions. Dona suport a la campanya de Biden entre altres coses amb espots publicitaris. “Els votants han decidit fer fora Trump. N’estan tips”, creu Messina.
Per a Messina, un dels grans avantatges de Biden és que els nord-americans el coneixen bé. Realment Biden, mentre va ser vicepresident de Barack Obama, va adquirir una imatge de polític fiable i moderat. Així posa un contrapunt raonable al president, escandalós i d’actitud erràtica. A diferència de Trump, amb prou feines polaritza. Si bé Trump intenta presentar-lo com una mena de cavall de Troia de l’esquerra radical que vol abolir la policia, li està costant fer creure aquesta idea.
Biden satisfà la nostàlgia de molts nord-americans de calma i seriositat política, opina Messina. I a més: “Ningú no té por de Joe Biden”.
Messina i altres estrategs demòcrates segueixen la campanya electoral de Biden amb una barreja d’admiració i satisfacció. No sempre ha estat així. Durant molt de temps, moltes figures del partit s’han preguntat si Biden realment era el candidat adequat contra Trump. En les primeres primàries, a Iowa i New Hampshire, va obtenir uns mals resultats. Aleshores es va parlar sobretot dels seus punts dèbils. L’edat, la seva tendència a espifiar-la, les seves frases, a vegades confuses, que el fan semblar senil. Tot això ja no és –com a mínim ara mateix– sobre la taula.
La campanya electoral amb el coronavirus és ideal per a Biden. Com que només fa aparicions esporàdiques, hi ha poques ocasions en què pot embarbussar-se o fer el ridícul en públic. Fins i tot el perill que quedi sobrepassat per la gran quantitat de viatges sembla descartada. Biden no viatja pràcticament mai.
No és cap sorpresa que a Trump i als seus assessors els tregui de polleguera aquest oponent. No acaben d’entendre’l. “Biden s’amaga al seu soterrani”, critica sempre Trump. El seu fill Donald Junior compta indignat a Twitter els dies que han passat des de l’última roda de premsa de Biden. Però la distància de Biden a les enquestes es manté estable.
Si fem cas d’estrategs i experts en demoscòpia, l’últim punt fort que li queda a Donald Trump de cara als votants és que li atribueixen una millor capacitat econòmica. En pràcticament tots els altres àmbits, la majoria de votants confien més en Biden, segons les enquestes: en política exterior, en medi ambient, en la lluita contra el racisme o contra el coronavirus.
Biden intenta compensar el dèficit presentant els seus plans econòmics per al futur en les seves poques aparicions públiques. S’ha aliat amb el seu excontrincant Bernie Sanders per integrar l’ala esquerra dels demòcrates. Unitat és la seva nova paraula clau.
El resultat més important de la col·laboració és un pla econòmic que va dirigit a treballadors i classe mitjana; per tant, també al nucli de votants de Trump. Biden i Sanders volen enfortir la indústria nacional durant la crisi del coronavirus: es destinaran molts centenars de milers de milions de dòlars de diner públic a la construcció d’infraestructures i, doncs, a crear nova ocupació. Al mateix temps, hi ha previstes inversions públiques massives per a la protecció del clima, llars d’infants i escoles. Els productes nord-americans i l’ocupació tindran prioritat. “Buy American” (‘Compreu [productes] nord-americans’) és l’eslògan de Biden, que s’assembla una mica al de Trump per a la campanya del 2016.
Per finançar els seus plans, Biden vol revertir parcialment la reforma fiscal de Trump. Però només algunes empreses i superrics tornaran a pagar més impostos. “Si Biden es posa al mateix nivell de Trump en matèria econòmica, té les eleccions guanyades. No l’ha de superar. La gent només vol saber que amb Biden els aniran bé les coses”, diu Messina.
Tot i així, per damunt de tot plana la pregunta de quant de temps podrà mantenir el seu joc de fet i amagar des de Wilmington. Fins a les eleccions? O abans haurà de sortir de l’amagatall i explicar més bé els seus plans i idees per al futur?
A l’agost, si no abans, Biden es veurà forçat a mostrar-se més. Aleshores hi ha previst el seu gran discurs al congrés del partit. I després haurà de participar en tres llargs duels televisius previstos contra Trump. Aquests duels podrien influir en la decisió de molts votants indecisos en un sentit o en l’altre.
Des del sector de Trump, en qualsevol cas, volen aprofitar aquesta oportunitat. El president i els seus estan convençuts que Trump se’n sortirà molt més bé que Biden als debats. I que així podrà aconseguir la reelecció. “En un debat, Joe Biden no s’imposaria ni a Barron Trump”, afirma Donald Trump Junior.
Barron Trump és el fill petit del president. Té 14 anys.
Traducció d'Arnau Figueras