Maria Homsani estava esperançada per la possibilitat d'accedir d'una vegada per totes a un treball. Resident a València i recomanada pel seu pare, va plantar-se a l'empresa amb l'objectiu d'incorporar-se activament al mercat laboral. Les sensacions de l'entrevista eren positives, fins i tot va facilitar-los el seu compte corrent, un fet que hi va considerar un símptoma del seu èxit. Dies després de la trobada, però, seguia sense rebre l'anhelada telefonava. El seu currículum va guardar-se en un calaix. En la decisió de no contractar-lo, segons denúncia, hi va pesar la seua condició de dona transsexual. No va haver-hi una hostilitat cap a ella, però des del primer moment que s'hi van assabentar de la seua identitat, la decisió estava presa.
«Aquesta escena que vaig patir aproximadament fa un any és la tònica habitual per a les persones transsexuals», afirma la mateixa Homsani, qui actualment coordina el grup de transsexualitat de Lambda, una organització referent en defensa dels drets LGBTI a València. «Si no haguera aconseguit aquest treball a Lambda, segurament continuaria a l'atur», lamenta. I assenyala: «El mercat laboral és un autèntic infern per a les persones transsexuals, especialment si físicament és evident i, concretament, en el cas de ser dona».
Les xifres corroboren el relat de l'activista. Segons un estudi elaborat per la Universitat de Màlaga l'any 2012, la taxa d'atur de les persones transsexuals superava el 37%, quan la mitjana espanyola se situava aleshores en el 26%. «Avui en dia ningú et diu directament que no et contracta o et despatxa per ser transsexual. Simplement el teu currículum es queda en un calaix o s'excusen argumentant que prefereixen un altre perfil. Una situació que s'agreuja en cas de ser dona i, per extensió, si ets migrant», complementa Sofia Bengoetxea, membre de l'associació catalana Generem.
«El col·lectiu transsexual ha passat de ser humiliat a observar-lo com a exòtic. Aquesta reconfiguració sobre la nostra percepció explica que la discriminació laboral s'hi produïsca d'aquesta manera. Al remat, els responsables de recursos humans ens rebutgen perquè creuen equivocadament que si contractes a una persona transsexual, l'empresa representarà això, la qual cosa, per cert, no seria dolenta», raona Homsani. I retrau: «És cert que la llei integral que va aprovar la Generalitat Valenciana l'any 2016 abasta totes les nostres problemàtiques. De fet, planteja avantatges a la contractació de persones transsexuals i sancions a les companyies que hi discriminen per aquestes raons. Ara bé, calen mesures concretes perquè la llei siga efectiva».
En cas d'aconseguir feina, però, no tots són flors i violes. Les persones transsexuals estan abonades, en gran manera, a la precarietat més absoluta. No debades, i tal com recull l'estudi citat, una de cada tres enquestades ha de passar el mes amb menys de 600 euros. «La major part de les persones entrevistades, un 31,3%, assenyalen que a la llar conviuen amb un total de dues persones», s'agrega com a mostra de la seua vulnerabilitat social al document redactat per la catedràtica de Psicologia Social María Isabel Hombrados, la doctora en Psicologia Patricia Garcia i el professor del Departament de Psicologia Social, Treball Social, Antropologia Social i Estudis d'Àsia Oriental de la Universitat de Màlaga Juan Manuel Domínguez.
«És coneguda la feminització de la pobresa que patim les dones, així com l'escletxa salarial i la dificultat per accedir a llocs de treball més reconeguts o directament per trencar les barreres que s'imposen mitjançant el sòl enganxós. Però les companyes transsexuals experimenten aquests obstacles de manera molt més marcada», descriuen col·lectivament des de l'associació feminista Maleïdes, amb presència a Vila-real (Plana Baixa). Un còctel de pobresa, precarietat i atur que ha provocat que la majoria «s'hi dedique a la prostitució per tal de poder sobreviure», segons assenyala Soraya Porta, d'AFYM LGYBI+. L'informe de les expertes de la Universitat de Màlaga apuntava que quasi la meitat (un 48%) havien exercit aquesta activitat sexual per poder omplir la nevera.
Arran de la presència més gran del col·lectiu transsexual dintre del món de la prostitució, les dones transsexuals han sigut observades de manera constant com a objectes sexuals. O, si més no, així ho explica Bengoetxea: «L'opressió que pateix una dona transsexual o una cis està marcada per un pensament masclista que ens considera un objecte sexual. Una percepció que s'hi dóna més amb les dones transsexuals que amb les cis, ja que sempre pensen que t'hi dedicaràs a la prostitució». «Les dones transsexuals, a més, solen denunciar menys les violències masclistes que sofreixen, especialment en el cas de ser persones migrants», afegeix, al seu torn, que destaca la por que pateixen moltes dones transsexuals per les agressions transfòbiques.
«Malauradament, no disposem d'una informació concreta del grau en el qual se produeixen. La majoria de les dones transsexuals s'amaguen o eviten els espais públics per la seua pròpia protecció personal i la seua seguretat», exposa Porta. «El fet que aquests tipus d'agressions, així com aquelles de caràcter estructural, no és més que una altra demostració del poc que importen les nostres vides en aquest sistema patriarcal», reforcen des del col·lectiu Maleïdes, les quals denuncien que els assassinats de les dones transsexuals no s'hi tracten igual a la premsa. «Als mitjans de comunicació, sovint hem de suportar titulars que s'hi refereixen com a homes vestits de dones», critiquen.
A l'elevat atur, la precarietat laboral i la inseguretat que pateixen, se sumen altres mancances de l'administració per assegurar que les persones transsexuals compten amb una vida digna. «A Catalunya, per exemple, l'anterior conseller de Salut, Toni Comin, va firmar un pacte en el qual es garantia des de la sanitat pública les nostres necessitats específiques. Si bé aquest acord funciona a determinats centres de Barcelona, cal dotar a la xarxa dels recursos i mitjans perquè l'assistència siga major», indica Bengoetxea. «Un altre dels camps en els quals hi ha dèficits, almenys a Catalunya, és a l'educació. És fonamental un ensenyament que mostre la diversitat i no estiga basat en valors binaris, així com que incorpore protocols efectius per fer front a l'assetjament escolar que pateixen les persones transsexuals», reclama.
«Les persones transsexuals, a més, sofrim un cert aïllament, ja que el prejudici que hi ha instal·lat a la societat sobre nosaltres, de vegades, ens condueix a moure's per ambients molt reduïts. Uns prejudicis que, per exemple, en el cas de les dones transsexuals patim, especialment, respecte del rol de gènere establert que adoptes. Si diem que et mostres d'una manera que és considerada masculina, et critiquen perquè ni ho intentes. I si diem que et mostres d'una manera que és considerada femenina, et diuen que estàs intentant compensar-ho», narra des de l'experiència Homsani. «Al remat, dóna igual allò que faces. Es tracta d'una qüestió que a una dona cis també l'afecta, però sense que s'hi pose en dubte el seu gènere o la seua identitat», lamenta.
Transfòbia violeta
Tot i que les dones transsexuals comparteixen obstacles en la seua vida quotidiana amb les dones cis, un corrent del tsunami morat ha plantejat darrerament l'exclusió de les dones transsexuals del moviment. «Aquest sector del feminisme, anomenat terf, fan una lectura esbiaixada de les teòriques del feminisme radical, les quals estaven a favor de la inclusió de les dones transsexuals. La teoria feminista radical diu que les dones estan oprimides perquè, tant que femelles humanes, s'ha condicionat la seua capacitat reproductiva i també s'han establert com a subjectes al servei sexual dels homes heterosexuals. A partir d'aquesta mirada, consideren que la categoria de dona està lligada a la biologia. I com que les dones transsexuals no poden tenir l'experiència corporal de parir, no poden viure el fet de ser dones», explica Marta Roqueta, periodista experta en qüestions de gènere i activista feminista.
Segons assenyalen des d'aquest corrent del feminisme, «les dones transsexuals tenen una visió frívola del fet de ser dones, és a dir, només estan interessades en el vessant d'aparença que s'identifica amb les dones, com ara pintar-se les ungles, vestir faldilles o dur tacó. Aquest comportament, d'acord amb la seua interpretació, provoca un reforç dels rols de gènere i els estereotips atribuïts als homes i les dones», detalla l'especialista. I apunta: «Així com l'extrema dreta Vox critica la denominada ideologia de gènere, el feminisme i els moviments LGTBI per diluir la qüestió de ser dona i home, les terfs expressen que la teoria queer nega la biologia i que dissol allò que és ser dona i home».
«Les pioneres de la teoria feminista radical, en canvi, deien: 'Les dones transsexuals també pateixen els efectes del patriarcat en qüestions com ara la feminització de la pobresa, en ser considerades com a un objecte sexual, en ser potencials víctimes de violència masclista i en veure's abocades a exercir la prostitució per sobreviure'. Per tant, dubti que alguna persona s'hi expose a aquestes situacions, les quals són encara més accentuades si ets una persona transsexual, simplement per disfressar-se, com diuen les terfs», argumenta Roqueta, amb l'objectiu de replicar als corrents transexcloents, les quals «estan ubicades, en gran manera, al PSOE i al Partit Feminista, recentment expulsat d'Izquierda Unida per aquesta qüestió». «Les dones transsexuals també som víctimes dels rols de gènere, ja que se'ns qüestiona, com he comentat, adoptem l'actitud que hi adoptem», complementa Homsani.
L'efervescència d'aquest debat, que ha impregnat, fins i tot, les discussions entre el PSOE i Unides Podem al Govern espanyol, «no són casualitat», a parer del Col·lectiu Feminista Maleïdes. «En un període on es començava a parlar d'una nova onada del feminisme, on les manifestacions multitudinàries s'expandien arreu del món i les reivindicacions tenien un caire anticapitalista i antipatriarcal ben fort, de sobte, ha sorgit aquest debat que l'únic que ha fet ha sigut frenar i fracturar l'activitat diària i col·lectiva del moviment. Les companyes trans tenen tot el dret del món a formar part del feminisme, com a dones que són», reivindiquen. «Nosaltres patim les mateixes violències que les dones cis», ressalta Bengoetxea.
«Es tracta, al remat, d'una lluita per parcel·les de poder, on el sectors feministes amb lligams al PSOE estan empipats perquè Unides Podem, els quals s'oposen a l'exclusió de les dones transsexuals del moviment, s'han quedat amb el Ministeri d'Igualtat», interpreta Roqueta, qui retrau que «en un context d'auge de l'extrema dreta a l'Estat espanyol i qüestionament dels consensos mínims s'hi vulga criminalitzar aquelles dones amb majors dificultats». «És una forma més de discriminació i transfòbia, una dona transsexual sempre serà una dona, i no es condicionarà pels seus genitals», s'indigna Porta. La darrera discriminació a sumar a la seua pesada motxilla.