Arturo Ruiz, un estudiant que es guanyava la vida com a obrer de la construcció, era com molts altres joves de la transició. De militància esquerrana, anhelava l'adveniment de la democràcia a l'Estat espanyol. Un compromís polític que va dur-lo a participar en una manifestació a Madrid per l'amnistia dels presos antifranquistes, de la qual aquest dijous es compleixen 43 anys. En aquella protesta, Ruiz fou assassinat per Jorge Ignacio Fernández, membre d'un comando ultradretà amb nexes en les forces de seguretat estatals. Si Fernández va fugir de la justícia gràcies a un amic en la Guàrdia Civil, l'ultra condemnat pel crim, Jorge Cesarsky, només compliria un any de presó a causa de la llei d'Amnistia de 1979.
Un dia després de l'assassinat de Ruiz moriria l'estudiant Mari Luz Nájera, qui va perdre la vida a causa del llançament d'un pot de fum per part de la policia. La jove havia acudit a una protesta pel crim feixista contra Ruiz. Aquella jornada negra, però, continuaria hores més tard. Terroristes d'extrema dreta connectats amb la formació franquista Fuerza Nueva matarien cinc advocats laboralistes vinculats a Comissions Obreres i el Partit Comunista Espanyol la mateixa nit. Coneguda com a la matança d'Atocha, fou un dels episodis més obscurs de la transició espanyola.
Tots aquests crims, alguns vinculats a les trames parapolicials que connectaven grups paramilitars d'extrema dreta amb membres de les forces de seguretat de l'Estat, van ocórrer sota el mandat de Rodolfo Martín Villa com a ministre d'Interior, qui anteriorment havia ocupat altes responsabilitats a l'aparell de la dictadura franquista i posteriorment asseuria en el consell d'administració de grans empreses espanyoles. «L'ombra de Martin Villa ha planat pels successos més tèrbols de la transició a l'Estat espanyol», ha afirmat el periodista i escriptor Alfons Cervera en la presentació d'una xerrada al centre cultural la Nau de València en homenatge a les víctimes de l'extrema dreta durant la transició, la qual s'ha celebrat aquest dijous en presència de familiars d'assassinats per la ultradreta o les forces policials, així com dels pares del jove antifeixista mort l'any 1993, Guillem Agulló.
«Volem anunciar l'inici de la campanya per l'enjudiciament de l'exministre Martin Villa, qui va dirigir el departament d'Interior durant els anys en els quals van proliferar les trames negres que mostraven els nexes entre el terrorisme d'extrema dreta i les forces de seguretat de l'Estat», ha indicat Lucila Aragó, representant de la Plataforma de Suport a la Querella Argentina al País Valencià. «Martin Villa forma part dels noms assenyalats en la nostra denúncia presentada davant la justícia argentina pels crims del franquisme. En març, la jutgessa Maria Servini ha de prendre-li declaració», ha complementat.
Com a querellada per les tortures que va partir durant el seu empresonament il·legal en la dictadura franquista, Aragó ha anunciat que recorreran l'arxivament de la investigació, la qual s'hi va donar per l'aplicació de la llei d'Amnistia. «D'ençà que vam presentar querelles per les tortures franquistes, sempre s'han tancat per la prescripció, l'aplicació de la llei d'Amnistia o pel fet que l'Estat espanyol no ha ratificat els tractats que consideren imprescriptibles els crims de lesa humanitat. Amb tot, hem registrat un recurs a l'Audiència Provincial de València. Argumentem que els crims de lesa humanitat són imprescriptibles, tal com ha recordat aquesta setmana el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides en la seua anàlisi respecte dels drets fonamentals a l'Estat espanyol», ha explicat, a banda de recordar els assassinats de Ruiz, Nájera i els advocats d'Atocha.
A l'etapa de Martin Villa al capdavant d'Interior, s'hi van produir altres crims amb segell policial, entre els quals destaca la mort de Germán Rodríguez a la festivitat dels Sant Fermí de 1978. «Tot va ocórrer un 8 de juliol, en el qual la policia va disparar contra la gent que hi havia a la plaça de Bous després de la correguda taurina. Van fer-ho a conseqüència del desplegament d'una pancarta que exigia l'amnistia per als presos, una acció que s'hi va donar perquè molts dels reclusos formaven part de les penyes de Sant Fermí. En una de les ràfegues, van matar Germán Rodríguez», ha exposat Sabino Cuadra, activista memorialista al col·lectiu Sant Fermí 78 i exdiputat d'Amaiur al Congrés dels Diputats, qui ha participat en la xerrada per explicar un esdeveniment tràgic desconegut més enllà de Navarra i el País Basc.
«Segons l'informe policial, van llançar-se 1.000 pots de fum, 4.000 pilotes de goma i 256 projectils de munició real. Encara més, s'hi van comptabilitzar 30 impactes de bala. Les forces de seguretat van demostrar que tenien intensions criminals. Un radioaficionat, de fet, va enregistrar com a la ràdio de la policia va dir-se que calia disparar amb tot, sense importar matar», ha denunciat el també autor de Nos os importe matar. Sanfermines 78: crimen de Estado (Txalaparta, 2019). «Després d'aquest assassinat, la policia va disparar de mort al jove Joseba Barandiaran en una protesta pels fets de Sant Fermí, la qual va transcórrer dos dies després a Sant Sebastià», ha rememorat, així com ha recordat els fets de Montejurra de 1976. «Martín Villa va definir d'error aquesta actuació», ha afegit.
El comissari en cap de la policia espanyola que va ordenar la resposta contra els manifestants a la festivitat pamplonesa fou Miguel Rubio, qui va incorporar-se a la Brigada Política-Social de València l'any 1967, segons assenyala el llibre Simplemente es profesionalidad. Historias de la Brigada Politico-Social de València (Institució Alfons el Magnànim, 2018). «Aquest policia va ser un dels participants en la detenció d'Antonio Palomares, aleshores secretari general del Partit Comunista Espanyol al País Valencià, durant el franquisme», ha indicat Aragó. «Martín Villa va col·locar nou comissaris que procedien de la policia política del franquisme», ha agregat la periodista, exdiputada de Podem a les Corts Valencianes i excandidata de Més Compromís per Alacant, Llum Quiñonero.
Autora de Miquel Grau 53/1977 (Pruna Llibres, 2019), l'activista per la memòria democràtica ha recordat l'atemptat que va posar fi a la vida de Miquel Grau, així com que el seu botxí, l'ultradretà Miguel Ángel Panadero, no va complir tota la condemna. «També cal fer memòria del crim policial contra Teófilo del Valle, qui va ser víctima d'un tret de les forces de seguretat durant una manifestació dels obrers del calçat a Elda (Vinalopó Mitjà). O de com els agents de l'ordre van matar el treballador del mercat d'Abastos, Valentín González, durant una protesta pacífica», ha recordat.
«No només s'han de recordar els crims que es van cometre durant la dictadura. També aquells realitzats per l'extrema dreta i les forces policials durant la transició», ha insistit Cervera, qui ha xifrat en 74 les víctimes de la violència policial i feixista entre 1975 i 1980. «La majoria d'aquests assassinats encara resten impunes», ha denunciat Quiñonero. Una època negra per la proliferació de trames que vinculaven els serveis d'ordre i els grups d'extrema dreta. Tot coincidint amb el mandat al capdavant d'Interior de l'empresari, antic responsable falangista i exmembre d'UCD Martín Villa.