Passat i present del País Valencià

La cara B de la transició valenciana

Autonomies de segona, violència als carrers, lluites silenciades o nacionalismes progressistes molestos pel blaverisme reaccionari. A La cara secreta de la política valenciana: de la predemocràcia a l'Estatut de Benicàssim (Institució Alfons el Magnànim, 2018), el periodista Jesús Sanz il·lumina els episodis més opacs de la transició valenciana. Una obra publicada a les acaballes d'aquell període convuls, i que ha sigut reeditada de la mà de la Institució Alfons el Magnànim. Acompanyat del conseller Manuel Alcaraz, del sociòleg Antonio Ariño, de la periodista Rosa Solbes i de l'historiador Ismael Saz, Sanz ha presentat aquest dimecres el llibre a l'edifici La Nau.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Agressions contra els polítics progressistes. Autonomies aigualides. Símbols canviats amb nocturnitat. Resistències ultradretanes a la democràcia. Irrupció de formacions polítiques. Fràgils consensos. La transició valenciana, com va ocórrer a l'Estat espanyol amb el canvi del franquisme a la democràcia, va estar farcida d'episodis opacs, de pactes impossibles i de violències votant sobre els processos polítics amb més assiduïtat que els ciutadans. Una època convulsa al País Valencià de la mal anomenada Batalla de València que el periodista Jesús Sanz va reflectir a l'obra La cara secreta de la política valenciana: de la predemocràcia a l'Estatut de Benicàssim (Fernando Torres Editor, 1982).

Dècades després de la seua publicació, el director de la Institució Alfons el Magnànim, el sociòleg Vicent Flor, va proposar a l'experiodista del setmanari combatiu Valencia Semanal i del rotatiu Diario de Valencia reeditar un llibre que desgrana els secrets i la cara B de la constitució de l'autonomia valenciana. Aquest dimecres l'autor junt amb la periodista Rosa Solbes, el vicerector de la Universitat de València i sociòleg Antonio Ariño, l'historiador Ismael Saz i el conseller de Transparència Manuel Alcaraz (Compromís) han presentat a l'edifici de La Nau, ubicat a València, la reedició d'una guia dels processos polítics que van produir-se a les acaballes del franquisme al País Valencià.

«Es tracta d'un llibre que narra uns temps apassionants i convulsos al mateix temps, i en els quals es relata com va forjar-se la nostra autonomia», ha destacat Ariño a tall d'introducció. «És una obra indispensable, una peça informativa imprescindible pels fets i la quantitat de dades que emmagatzema. I perquè explica les resistències franquistes, les lluites partidistes caïnites, la violència reaccionària i el procés de construcció del País Valencià», ha afirmat Saz. «Al remat, és una obra que, fins i tot, els historiadors emprem com a referència per repassar els esdeveniments que van ocórrer durant la transició valenciana», ha ressaltat.

L'historiador, però, ha subratllat que «l'obra qüestiona el relat d'una transició idíl·lica». «A Espanya i al País Valencià, s'han propagat llibres que parlaven d'una transició basada en els pactes, els acords i els consensos. Però que oblidaven els morts produïts pels atemptats de l'extrema dreta i pel terrorisme etarra. També la por i la repressió que hi havia, en el cas del País Valencià a la violència ultradretana», ha indicat. Això sí, oferint un matís: «La transició no va ser modèlica per les circumstàncies que va haver-hi, però tampoc cal rebutjar-la. Es va permetre una Constitució Espanyola, a la qual no van donar suport determinats sectors de la dreta i ara s'erigeixen en els seus guardians».

Companya de Sanz a les redaccions de Valencia Semanal i Diario de Valencia, Solbes ha posat l'accent en la invisibilització que va patir la dona durant el procés de construcció de l'autonomia valenciana. «Amparo Cabanes fou l'única dona que hi havia amb cartera al Consell preuatonòmic, i fins a l'última legislatura del socialista Joan Lerma no hi vam trobar cap dona consellera», ha criticat, mentre destacava la «vocació de documentalista que tenia Sanz». «A les poques dones que hi havia a la primera línia de la política, se les analitzava des d'un prisma totalment masclista. Recorde que la premsa destacava de la diputada comunista Pilar Bravo, una de les poques parlamentàries que hi havia al Congrés, que no duia sostenidor. No la jutjaven per les seues aptituds i capacitats polítiques, si no per la seua forma de vestir», ha denunciat.

Solbes, al seu torn, ha reflexionat sobre la complicitat que hi havia aleshores entre els periodistes i els polítics. I que, de vegades, motivava que «els periodistes tingueren més problemes amb els polítics més propers a la línia del diari, que no amb aquells que eren contraris al perfil del periòdic en el qual treballaves». «Un altre dels fets destacats d'aquella època fou la violència ultradretana i la mobilització de la massa analfabeta blavera. Ara bé, vist amb perspectiva tinc els meus dubtes sobre la influència dels mitjans conservadors per determinar el pensament dels moviments reaccionaris», ha qüestionat.

«Des de València, sempre s'ha parlat molt de la Batalla de València. Ara bé, s'ha obviat la batalla que va produir-se en Alacant per evitar que les comarques del sud s'integraren dintre de la Comunitat Valenciana», ha assenyalat Alcaraz, qui ha reivindicat els consensos de la transició. «El consens era que la dreta d'Adolfo Suárez acordara amb el Partit Comunista Espanyol de Santiago Carrillo. El consens no és el pacte que proposa la dreta espanyola, que renega de les esquerres i aspira a retornar al passat», ha censurat.

Tot i que es tractava de la presentació de la tornada a les llibreries de la seua dissecció periodística de la transició valenciana, Sanz s'ha limitat a llegir la introducció del llibre. Això sí, al torn de preguntes ha fet un repàs per la seua trajectòria comunicativa i per les tupades que va tenir amb Lerma arran de la publicació del llibre. També sobre com va acceptar les crítiques que hi havia a l'obra Emilio Attard, aleshores destacat membre de la democristiana UCD i integrant de la facció més antivalencianista de la formació conservadora. Un personatge clau en l'elaboració de l'autonomia valenciana (no debades, formava part de la comissió constitucional del Congrés) que ocupa diverses pàgines d'una obra que il·lumina els secrets dels anys que van decidir el grau d'autogovern dels valencians a la democràcia espanyola.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.