Obituari

Laura Pastor, la veu valenciana del carlisme antifranquista

Aquest dimecres ha faltat a l'edat de 85 anys l'exmilitant antifranquista Laura Pastor. Membre dels coneguts com a 10 d'Alaquàs en representació del Partit Carlí Valencià, fou l'única dona que va formar part de les primeres plataformes unitàries d'oposició a la dictadura feixista al País Valencià. Federalista, d'esquerres i partidària del socialisme autogestionari, les persones que van compartir lluita política coincideixen a definir-la com a honesta, humil, treballadora i intel·ligent.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A poqueta nit de la festivitat estiuenca del Sant Joan de 1975, una llum brillava a la perifèria d'Alaquàs (Horta). Dintre d'una casa reservada per a exercicis espirituals i religiosos, s'havien reunit una desena de representants de les forces polítiques antifranquistes del País Valencià amb un perfil més valencianista. La intenció d'aquests lluitadors contra la tirania feixista era constituir una plataforma unitària i autòctona que aixoplugara totes les organitzacions polítiques i sindicals que s'oposaven a la permanència del règim dictatorial. D'aquesta manera, volien impulsar l'anomenat Consell Democràtic del País Valencià com a preludi de la creació d'una Generalitat Valenciana preautonòmica una vegada s'haguera derrotat el franquisme.

Aquests polítics clandestins que dissenyaven la futura transició valenciana cap a la democràcia, però, serien detinguts durant la seua estança a la denominada casa de la Puríssima. Quan el rellotge marcava l'adveniment de la mitjanit, un policia irrompria en la casa parroquial. «Quiets! Les mans damunt la taula», exclamaria en castellà. Els opositors a la dictadura franquista serien traslladats a una cel·la en la qual van ser insultats sense ser víctimes de tortures físiques. L'operació repressiva fou una de les darreres estocades del règim abans de la mort del militar colpista i sanguinari Francisco Franco.

Entre els detinguts, hi havia, a banda d'altres, l'actual conseller d'Hisenda de la Generalitat Valenciana, Vicent Soler; l'arquitecte i activista pel territori Carles Dolç; el dirigent i referent independentista Josep Guia; el periodista Joan Josep Pérez Benlloch, o el posterior ministre de Sanitat i Consum assassinat per ETA, Ernest Lluch. L'única dona que va participar d'aquella reunió fou Laura Pastor, que acudia en representació del Partit Carlí Valencià. Intel·ligent, honesta i humil, segons els companys que van conèixer-la a l'oposició antifranquista, va morir aquest dimecres a l'edat de 85 anys. Una referent de la lluita per la democràcia al País Valencià que compta amb una biografia que evidencia el seu compromís pels valors humanistes i la seua defensa del socialisme autogestionari, una versió àcrata del marxisme.

Carlisme progressista

Nascuda l'any 1934 a Cantavella, una població de la zona aragonesa del Maestrat, Pastor va viure durant la seua infància en diferents municipis com ara Vilavella (Plana Baixa), Bocairent (Vall d'Albaida) o Alpont (Serrans) com a conseqüència del treball del seu pare: metge rural. Una experiència vital nòmada que va aturar-se quan va iniciar batxillerat a València. Instal·lada a la capital del País Valencià en un pis compartit amb els seus germans, va llicenciar-se en Filosofia i Lletres, dintre de la branca d'Història. Becària del Consell Superior d'Investigacions Científiques i de l'Institut Italià Benedetto Croce de Nàpols, fou auxiliar de la Càtedra d'Història Moderna i Contemporània de la Facultat de Filosofia.

Amb una formació intel·lectual formidable, segons apunten diferents persones que van compartir lluites polítiques amb la referent antifranquista, Pastor va enrolar-se en les files del carlisme per influència familiar. Tot i que la seua mare provenia d'una llar d'ideologia liberal, el seu pare havia abraçat els postulats polítics tradicionalistes. Un fet que provocaria que tots els seus germans compartiren aquestes idees monàrquiques. Pastor, malgrat ser catòlica, adoptaria la versió més esquerrana del carlisme. És a dir, s'hi sumaria al corrent que encapçalava Carles Hugo de Borbó-Parma, qui era partidari de l'anomenat socialisme autogestionari.

Segons apunta l'historiador especialitzat en el carlisme, Josep Miralles, en un article publicat a la revista Estudis Castellonencs que editava la Diputació de Castelló, l'única dona dels coneguts com a 10 d'Alaquàs iniciaria la seua militància carlista participant d'aplecs, cursets de formació, viatges organitzatius i elaborant i distribuint els butlletins del País Valencià, els quals s'anomenaven Senyera, Terra Ferma i Avant. Integrada al radical Grup d'Acció Carlista, Pastor va mantenir lligams durant uns anys amb el Cercle Cultural Aparisi Guijarro, una institució actualment enquadra en el blaverisme més essencialista. Aleshores, però, servia de punt de trobada de les diferents famílies carlistes.

Manifestació antifranquista i per l'autogovern a València durant la transició| Aguas de Valencia

La posterior professora d'història s'integraria a l'anomenat grup dels dijous, que conformava la secció més progressista del carlisme. Al seu interior, de fet, convivien persones del Grup d'Acció Carlista, gent de l'Associació d'Estudiants Tradicionalistes, membres del Moviment Obrer Tradicionalista o activistes de les Forces Actives Revolucionàries Carlistes, amb les quals va mantenir contacte Pastor. «La influència, el prestigi i, especialment, la tasca d'aquest col·lectiu va provocar que el grup del dijous capitalitzara la representació dels delegats als tres congressos del Poble Carlista, celebrats en 1971, 1972 i 1973», assenyala a l'escrit Miralles.

A partir de 1973, precisament, va produir-se un trencament al si del carlisme. El carlisme d'arrel conservador i reaccionari va recloure's al Cercle Cultural Aparisi Guijarro mentre la facció més progressista va instal·lar-se al carrer Cuba de València. Com a cap de l'aleshores Partit Carlista Valencià, hi havia Rafael Ferrando, pare de qui s'erigiria dècades després en patró dels empresaris valencians i resta involucrat en l'actualitat en diversos escàndols judicials. «Laura fou persuadida en aquell moment per assumir el lideratge moral del partit a proposta del secretari general José Maria Zavala», apunta a EL TEMPS el mateix Miralles. «Fou així com va començar a dinamitzar el moviment carlí progressista al País Valencià», indica l'historiador. «Tenia una formació intel·lectual formidable, era treballadora i íntegra. Tenia totes les qualitats per assumir aquestes responsabilitats», complementa Josep Manuel Sabater, exmilitant del Partit Carlista Valencià que va coincidir amb Pastor.

Referent antifranquista

La seua condició de referent d'aquest carlisme de naturalesa antifranquista i defensor del socialisme autogestionari va comportar que s'incorporara com a representant de les diferents plataformes unitàries que havia teixit l'oposició democràtica a la dictadura. D'aquesta manera, va formar part del Consell Democràtic del País Valencià, fet pel qual va ser detinguda junt amb la resta d'antifranquistes que celebraven la mítica reunió en Alaquàs, i de la Taula de Forces Sindicals i Polítiques del País Valencià. «En determinades ocasions, va exercir de veu d'aquest organisme», assenyala Miralles. «Era una gran oradora gràcies al seu bagatge teòric. Profundament demòcrata i d'esquerres, era molt assenyada, treballadora i rigorosa», descriu Josep Guia, referent de l'esquerra independentista valenciana que va ser membre de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià.

Pastor, fins i tot, seria cap de cartell per Castelló de la candidatura a la qual donava suport el carlisme en les eleccions espanyoles de 1977, segons recull l'estudi de l'historiador Josep Miralles. Aquells comicis, tanmateix, havien obert una fractura interna al Partit Carlí Valencià. Mentre el comitè federal de l'organització política, principal òrgan de direcció de caràcter estatal, defensava una candidatura exclusivament carlina, dirigents valencians com ara Pastor apostaven per una coalició nacionalista en la qual cedien el primer lloc de la llista al PSPV (no confondre amb l'actual federació del PSOE) en les circumscripcions de València i Alacant. Arran de les diferències entre les estructures valencianes i espanyoles, el Partit Carlí Valencià va optar per presentar-se només per Castelló i donar suport als socialistes valencians en la resta del territori.

Després dels comicis, Pastor es traslladaria a Madrid per treballar com a alliberada a la formació carlina. En 1979, dimitira dels seus càrrecs i tornaria a València a causa de la crisi que va dissoldre el partit. «Aquell moment seria un punt d'inflexió en la seua carrera política. Laura no s'afiliaria a cap organització política més. Estaria present en el moviment veïnal i en col·lectius de dones, però ho faria pels seus ideals més que per entusiasme», narra el seu antic company de militància carlina. «El seu activisme responia més al seu caràcter lluitador, la seua preocupació per la qüestió social, la seua postura federalista i la seua defensa de les llibertats nacionals dels valencians», explica. «Era una persona encantadora, íntegra, clarivident i amb uns posicionaments sociològicament lligats als ideals de l'esquerra», remarca Carles Dolç, arquitecte i exintegrant del Consell Democràtic del País Valencià en representació del Moviment Comunista del País Valencià.

A l'estudi sobre la figura de Pastor, Miralles destaca, però, una evolució ideològica «des d'un idealisme radical i populista, el qual era propi de l'època, cap a unes propostes més obertes». També ressalta les seues opinions respecte dels sectors més valencianistes de les acaballes del franquisme. «El valencianisme polític, de caràcter burgès i de reivindicacions culturals i lingüístiques, forma part de la història. La situació actual exigeix un plantejament radical del problema valencià. Els sectors més inquiets del País són, en conseqüència, revolucionaris», afirmava en 1972.

La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez, d'Esquerra Unida, ha reivindicat la figura de Laura Pastor| EL TEMPS

La dirigent carlista, al seu torn, advocava per un socialisme autogestionari, el qual es podia resumir en aquesta resposta a l'entrevista concedida al seu amic d'afiliació Sabater en la publicació Esfuerzo Común: «Enfront de la propietat privada, la propietat social; enfront del control dels mitjans de producció, l'autogestió d'aquests mitjans; enfront del monopoli de la cultura, l'autèntica igualtat d'oportunitats per adquirir i crear; enfront un Estat sotmès pels grups de pressió, l'autèntic govern democràtic, des de la mateixa base social».

Malgrat ser catòlica, reivindicaria unes posicions raonablement oberturistes en assumptes com ara l'avortament o la sexualitat. «Sóc partidària d'una planificació familiar i de l'anomenada maternitat responsable. Cal organitzar, en aquest sentit, un servei eficaç d'informació i d'assessorament a càrrec de la Seguretat Social i amb igualtat de possibilitats per a totes les classes socials. Pel que fa a l'avortament, és un fet real que cal afrontar, però no com a solució definitiva, ja que no és precisament plaer per a una dona», opinava. «Pel que fa a les relacions extramatrimonials, dependran, en tot cas, de la manera com ambdues parts consideren la relació matrimonial, atès que es tracta d'un contracte o acord entre dues persones lliures», expressava. «A més, va ser una feminista en el sentit de considerar la igualtat d'homes i dones, sense privilegis ni discriminacions entre sexes», detalla Miralles.

Pastor atorgaria la seua darrera entrevista, segons l'estudi de Miralles, en 1988. Descontenta amb els partits polítics de l'esquerra, va afirmar que «la democràcia és per a mi el socialisme d'autogestió, únic sistema que es fonamenta en la participació del ciutadà a tots els nivells». «La via vers el socialisme d'autogestió és la via vers la democràcia», insistia com a mostra del seu pensament humanista i escorat a l'esquerra.

Unes idees dutes a la pràctica en la lluita contra la dictadura que aquest dijous han sigut aclamades per la conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez, d'Esquerra Unida, una vegada s'ha conegut el seu traspàs. «Fou un exemple de la lluita per la democràcia i els drets del poble valencià, així com de la defensa de la igualtat en uns temps més difícils», ha assenyalat. «Figures com la de Laura Pastor ens fan reflexionar sobre la importància de les llibertats i els drets que tenim i que hem de mantenir com a poble», ha proclamat. Un xicotet reconeixement a la veu valenciana d'un carlisme progressista que va combatre al País Valencià per la democràcia i les llibertats públiques. Essència i memòria de la lluita antifranquista.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.