Com si es tractara d'una tradició que es repeteix any rere any, els darrersPressupostos Generals de l'Estat aprovats pel Congrés dels Diputats seguien maltractant el País Valencià. En els comptes aprovats l'any 2018 per l'aleshores executiu de Mariano Rajoy (i encara vigents per la inestabilitat política espanyola), cada valencià rebia 67 euros menys que la mitjana espanyola. Una discriminació que s'incrementava pel fet de no pressupostar cap projecte estrella per al territori.
A manera de remei del dèficit inversor de l'Estat espanyol respecte del País Valencià, l'Autoritat Portuària de València destacava a finals de 2018 els 1.200 milions d'euros compromesos pel Ministeri de Foment amb l'objectiu d'ampliar les actuals instal·lacions. «Probablement és la inversió més important que s'execute en la Comunitat Valenciana en diversos anys, perquè pocs projectes compten amb una inversió de 1.200 milions. Tant de bo tinguérem més», destacava Aurelio Martínez, president de l'Autoritat Portuària de València.
La infraestructura, segons els càlculs del Port, podia generar 3.000 llocs de treball, així com augmentaria l'impacte econòmic del recinte portuari dintre del País Valencià. Actualment, de fet, ocupa a 29.849 persones i té una incidència de 1.717 milions d'euros, el qual representa l'1,64% del conjunt del territori. Dels 1.200 milions d'inversió, 500 correspondrien al port i la resta provindrien d'aportacions privades. Sindicats agraris com ara la conservadora AVA-ASAJA han donat suport al projecte.
Amb l'objectiu de convertir el Port de València en un dels més rellevants, l'ampliació està basada en la construcció d'una nova terminal que puga abastir fins a un tràfic de cinc milions de contenidors. L'edificació d'aquesta nova terminal destinada a la multinacional MSC ha suposat la modificació del projecte inicial, ja que les noves instal·lacions estaran ubicades en les actuals drassanes de l'empresari navilier Vicente Boluda. Per aquest canvi, s'atorgarà una concessió administrativa de 4.700 metres quadrats al també president de l'Associació Valenciana d'Empresaris. El projecte, al seu torn, contempla eliminar un contradic i prolongar 500 metres l'actual dic de recer.
Aquesta injecció econòmica, però, ha sigut qüestionada d'ençà que va anunciar-se per formacions progressistes com ara Compromís i Unides Podem, així com per moviments veïnals i ecologistes de la ciutat de València. Fins i tot, l'alcalde de València, el valencianista Joan Ribó, ha mostrat els seus dubtes a través de la petició d'una Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) que avalue l'afecció al territori d'una obra que convertiria el Port de València en una de les terminals més rellevants del transport marítim.
La construcció de la infraestructura, de fet, ha dividit les forces botàniques: mentre els socialistes mantenen una postura més procliu, valencianistes i morats rebutgen de soca-arrel l'execució del projecte portuari. Malgrat les diferències, la Generalitat Valenciana també s'ha mostrat partidària de demanar una nova avaluació ambiental sobre les obres. «És el moment que el Port de València escolte. Espere que l'autoritat portuària canvie el projecte per aconseguir-ne un més sostenible i integrat en la ciutat», ha manifestat aquest dimarts el conseller de Política Territorial, el socialista Arcadi España.
Amb un discurs més contundent i d'oposició frontal contra l'execució de l'ampliació del Port de València, s'ha expressat també la comissió Port-Ciutat, la qual aixopluga a col·lectius com ara Per l'Horta, Acció Ecologista-Agró, Ecologistes en Acció, l'Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret o la Plataforma El Litoral per al Poble. En la presentació de les seues al·legacions al projecte en el centre cultural Ca Revolta, han demanat que «es prioritze el dret a la salut i al medi ambient al dret de les multinacionals a fer negoci».
«És necessari aturar una obra que forma part del llarg historial de conflicte entre la ciutat i el port, com ara amb la desaparició de la platja en Natzaret i la Punta en 1986 o la inundació del nostre barri. Aquests dos fets foren conseqüència d'una ampliació portuària i d'un desviament del Túria realitzats sense cap Declaració d'Impacte Ambiental», ha rememorat Julio Moltó, vicepresident de l'Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret, un barri a tocar del recinte portuari de València. «Arran de l'experiència prèvia, és important lluitar contra aquest projecte, especialment per defensar la salut dels habitants del nostre barri», ha agregat.
Com a una de les principals al·legacions, precisament, s'hi demana la realització d'una nova Declaració d'Impacte Ambiental, és a dir, d'una nova avaluació que determine la idoneïtat mediambiental del projecte a conseqüència dels seus possibles efectes. «El Port de València argumenta que el projecte compta amb una Declaració d'Impacte Ambiental positiva del 2007, però l'ampliació ha experimentat modificacions substancials des d'aleshores. En el nou projecte, es contempla l'eliminació del contradic del nord de 1.036 metres i s'augmenten els drenatges necessaris perquè passen vaixells de gran cilindrada, els quals ascendeixen a 21.392.820 metres cúbics, 14 vegades més que a la planificació de 2006», ha exposat Helena Prima, d'Ecologistes en Acció de València.
«La Declaració d'Impacte Ambiental és necessària. Més enllà que la seua absència seria contrària a la legislació, com especifiquem a les al·legacions, és important perquè cal avaluar l'afecció sobre la contaminació atmosfèrica. Per començar, només cal indicar que el Port de València, el qual és cinc vegades més gran que el port de Palma, compta únicament amb dos mesuradors de la contaminació i manca d'un de sofre», ha assenyalat. I ha assegurat: «Actualment, els valors de diòxid de nitrogen de la zona del port estan per sobre dels valors legals, els quals corresponen, en gran manera, al tràfic de camions. Imagineu que pot passar si aquest tràfic s'incrementa, almenys, el doble».
«Quan va aprovar-se aquella declaració, la llei vigent era de 1986. Daleshores ençà, han canviat moltes coses, com ara la preocupació per l'emergència climàtica arran dels darrers estudis científics», reforça Pep Trashorras, de Per l'Horta. «Una nova Declaració d'Impacte Ambiental és imprescindible», ha insistit. «És un requisit mínim, ja que s'haurien de realitzar més estudis respecte d'aquesta infraestructura», ha afegit Josep Gavaldà, del mateix col·lectiu en defensa de l'horta de València i la seua àrea metropolitana, qui ha criticat l'opacitat del port a l'hora de facilitar-los la documentació per al·legar i l'elevat cost públic del projecte. «Diuen que l'accés nord complementari costaria 400 milions d'euros, quan aquesta xifra correspondria al cost de construcció d'un kilòmetre dels quatre d'aquest nou vial», ha sostingut Trashorras.
A la reclamació d'aquesta nova avaluació mediambiental, Gavaldà ha destacat una altra al·legació, en la qual es denuncien «possibles irregularitats en el procés d'adjudicació». «El concurs estava viciat», ha criticat sobre una convocatòria pública a la qual només va presentar-se una filial de la transnacional MSC. «Hi havia un possible tracte de favor, ja que els plecs contemplen que l'Autoritat Portuària de València abonarà al concessionari el 80% de les inversions en obres i instal·lacions no desmuntables en la seua terminal actual», ha argumentat. A les al·legacions, de fet, s'assenyala «l'existència d'un possible efecte distorsionador del principi de lliure concurrència, així com d'una eventual subvenció encoberta».
«Tot i que no està contemplat en les al·legacions, cal esmentar que les xifres de llocs de treball són falses. Al projecte, s'indica que la terminal estarà automatitzada o semiautomatitzada. Un fet que, a més, pot afectar els 400 empleats de l'actual terminal de Cosco, qui podrien perdre la seua feina», ha criticat el representant de Per l'Horta, el qual ha qüestionat l'impacte econòmic del tràfic de contenidors actuals, així com el futur amb la nova terminal. «Es tracta de moure contenidors, els quals ràpidament són exportats a altres indrets del món. Això no té gaire impacte al nostre teixit industrial», ha assegurat. I ha demanat: «Per tots aquests motius, sol·licitem a les al·legacions la suspensió cautelar de l'adjudicació del concurs per a la construcció de la nova terminal».
A parer de Gavaldà, de fet, «és fonamental per als ciutadans que s'ature el procès d'adjudicació». «Per l'experiència acumulada en els processos d'oposició als projectes de Castor o la Zona d'Activitats Logístiques de València, sabem que acabarem als tribunals. I no volem que es repetisca la mateixa situació: l'execució d'un projecte que posteriorment és tombat per la justícia, el qual després, a banda de la complicada reversió d'aquest, suposa una indemnització milionària pagada de les arques públiques a l'adjudicatari», ha advertit. I ha reclamat: «S'ha de suspendre per responsabilitat. En cas contrari, seria un desastre absolut que hipotecaria l'erari públic i condicionaria la nostra comarca per als pròxims cinquanta anys com a mínim».