Investidures municipals

La revàlida progressista de les grans ciutats valencianes

Aquest dissabte, jornada en la qual es conformen els diferents ajuntaments d'arreu de l'Estat espanyol, València, Elx i Castelló iniciaran una segona etapa de governs progressistes. Una revàlida esquerrana que haurà de servir per aprofundir en les polítiques de canvi iniciades quatre anys ençà. De la mà de diversos col·lectius, EL TEMPS elabora una llista dels deures pendents de les tres principals ciutats valencianes amb un equip municipal ubicat a l'esquerra de l'espectre ideològic.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A la plaça de l'Ajuntament de València, l'alegria s'havia desbordat. Milers de persones s'hi concentraven per celebrar eufòriques un tomb històric. El PP, després de 24 anys al capdavant del consistori, seria desnonat. Un tripartit d'esquerres encapçalat per Joan Ribó, de Compromís, havia de posar fi a la València dels grans esdeveniments, l'escàndol constant i l'urbanisme desmesurat. 72 kilòmetres més al nord, a Castelló, les sensacions eren les mateixes. Com a Alacant. O, fins i tot, a Elx (Baix Vinalopó), on una entesa entre PSPV, Compromís i el Partit d'Elx trencava amb el parèntesi dretà del mandat anterior. El calendari marcava l'any 2015 i les quatre grans urbs valencianes estaven en mans de formacions d'esquerres.

Quatre anys més tard, i després de les eleccions municipals del passat 26 de maig, l'esquerra valenciana només ha perdut Alacant, la qual havia caigut del costat conservador en una estrambòtica votació que havia d'escollir una nova alcaldessa socialista arran de la dimissió de l'exbatlle Gabriel Echávarri. Si en 2015 Joan Ribó, Amparo Marco i Carlos González eren escollits alcaldes de València, Castelló i Elx respectivament, aquest dissabte els tres protagonistes seran, de nou, investits. Una revàlida progressista en la qual s'hauran d'aprofundir en les polítiques iniciades durant el passat mandat.

València, sota l'anterior tripartit que conformaven Compromís, PSPV i València en Comú -marca blanca de Podem-, ha destacat per la seua revolució ciclista. Una aposta per la mobilitat sostenible, impulsada pel regidor ecologista Giuseppe Grezzi, que haurà d'ampliar el futur equip municipal, integrat per Compromís i PSPV. O, si més no, així ho assenyala Fernando Mafé, de València en Bici: «Aquests quatre anys han sigut molt interessants per la pacificació del tràfic i les peatonalitzacions impulsades al centre i en determinats barris. Ara, s'hauria de remodelar algunes parts de l'anell ciclista, ampliar-lo en zones necessàries i, especialment, impulsar la vocació metropolitana de tota aquesta xarxa».

Mafé, de fet, situa l'avinguda del Port, que connecta la ciutat amb la seua façana marítima, com a un dels deures pendents en matèria de construcció d'un carril bici potent que aculla bicicletes i patinets elèctrics. «Aquesta avinguda, com també l'avinguda del Cid, haurien de ser les pròximes incorporacions a l'anell ciclista que ha executat l'actual govern municipal», afirma. I complementa: «Una política d'ampliació de la xarxa ciclista que s'ha de combinar amb la peatonalització a la plaça de l'ajuntament i altres llocs claus dels diferents barris de València». «S'ha de caminar cap a barris encara més residencials, amb una major limitació de la velocitat dels vehicles a motor», apunta.

«El repte més important, tanmateix, és l'àrea metropolitana. València ha d'encapçalar la construcció d'una xarxa ciclista que connecte les diferents poblacions de la zona d'influència de la capital. Una estratègia que s'ha de complementar amb un increment del transport públic metropolità i una millora substancial del tren de rodalia», exposa. «La millora de la mobilitat és fonamental. La xarxa de l'EMT [el bus públic] ha de ser més extensa i les rodalies han de gaudir d'uns horaris i serveis adequats, tot i que aquesta darrera qüestió no és competència municipal. Ara, s'ha de pressionar al Govern espanyol per aconseguir-ho», agrega Marc Ferri, de Per l'Horta.

La turistificació i l'increment dels preus del lloguer s'han convertit en reptes del nou bipartit Compromís-PSPV a València| Veïnat en Perill d'Extinció

Des del col·lectiu ecologista alerten que arran «de l'emergència climàtica actual, s'ha de reduir de manera encara més profunda la contaminació». «Hi ha el risc de caure en el greenwashing [vendre ecologisme sense fer polítiques reals en aquest sentit]. Per a provocar una davallada considerable de la contaminació, s'ha de controlar els plans actuals del Port de València. L'ampliació de la terminal de creuers augmentarà l'emissió de CO2 que pateixen barris com ara Natzaret. Com han estudiat els companys de València per l'aire, els bucs són un element contaminador important i, per tant, tenen una gran incidència negativa sobre la ciutat», detalla.

«L'ampliació de l'accés nord, també sol·licitat per l'autoritat portuària, suposa un perill considerable d'augment de la contaminació», agrega. I remata: «Junt amb la paralització d'aquestes iniciatives, s'ha de capgirar l'actual model urbanístic. S'ha d'intentar frenar els plans del Consell i que l'Ajuntament de València, finalment, ha acceptat respecte de la Zona d'Activitats Logístiques. A més, s'ha d'intentar limitar l'edificabilitat en els PAIs en procés de desenvolupar-se, com ara Benimaclet i la Font de Sant Lluís».

Sílvia Cortés, d'Espai Veïnal Cabanyal, la xarxa associativa Entrebarris i la plataforma València no està en venda, posa l'accent en altres dos barris: el Cabanyal i Ciutat Vella. «S'han d'esmenar els plans redactats per l'ajuntament. No podem convertir aquests barris en zones fetes a mida per al turisme. En primer lloc, s'ha de respectar el dret a viure en els barris», reclama. I argumenta: «La conversió de determinades zones en ubicacions propícies per als turistes suposa la desarticulació de l'entramat col·lectiu que dóna vida als carrers i les places, a la ciutat. I té com a contrapartida l'expulsió del veïnat per l'augment espectacular dels preus dels lloguers». «En aquests darrers anys, València ha fet molt poc per aturar els processos de turistificació i pujada dels preus del lloguer. S'ha d'actuar amb urgència», demana.

«El fre al procés de turistificació que viu València ha de ser una prioritat», coincideix María José Broseta, presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns del cap i casal. Amb tot, la històrica activista veïnal exigeix al futur bipartit d'esquerres «una major descentralització administrativa que passa per un reforç de la participació i el poder que ostenten les juntes municipals de districte». «El somni seria gaudir dels models que tenen a Barcelona a Madrid. A València, encara estem a anys lluny. Junt amb una major atenció en barris tradicionalment oblidats com ara Orriols, Torrefiel o La Punta, l'augment de la participació ciutadana és un dels principals reptes», ressalta.

D'habitatges, carril bici i mercats

A Elx, també tenen com a assignatura pendent la inversió en alguns barris i, especialment, en les seues pedanies, així com l'habitatge. Glòria Marin, de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca il·licitana, apunta que el futur bipartit integrat per socialistes i valencianistes «ha de construir sobre uns 2.000 o 3.000 habitatges nous, per tal de complir amb les estimacions de diversos estudis d'organitzacions contra la pobresa». «També és necessari la rehabilitació de molts domicilis creats durant el franquisme i que manquen d'ascensor i són víctimes de la pobresa energètica», avisa. «Al seu torn, l'ajuntament ha de tenir una actuació més proactiva per aturar els desnonaments que continuen produint-se a Elx. Han de buscar alternatives d'habitatge, intervenir per ajornar l'execució judicial i actuar d'intermediaris per aconseguir que no es duguen a terme», afirma.

PSPV i Compromís revaliden el govern progressista amb la mobilitat i la reforma del Mercat Central com a deures pendents| Compromís per Elx

«Les ajudes al lloguer impulsades són escasses. Només beneficien deu famílies», critica, i proposa: «S'ha de comprar habitatge per augmentar el parc públic, s'ha de recuperar els habitatges propis, aconseguir aquelles en mans de la banca rescatada i mobilitzar aquelles que tenen buides les entitats financeres». «Evitar que cap llar es quede sense aigua ni electricitat és una altra mesura fonamental. De fet, s'hauria de retornar la gestió de l'aigua a mans públiques», reclama.

Des de Margalló-Ecologistes en Acció, aposten, altrament, per remunicipalitzar el servei de residus. «Per executar una política de residus plenament verda, s'ha d'aturar la licitació actual que entrega durant deu anys aquest servei a una empresa privada», sol·licita Jeroni Rico, portaveu d'aquest col·lectiu mediambiental. «Ara bé, el gran deure pendent en polítiques verdes és la reducció del tràfic de vehicles contaminants i, per tant, l'ampliació de la xarxa ciclista. És cert que s'han instaurat durant aquests quatre anys onze noves estacions. Però és contradictori si no s'ha construït gaire carril bici i aquests no és segur per als seus usuaris», censura.

Junt amb la construcció d'un autèntic anell ciclista, Rico aposta per pacificar el tràfic en diverses ubicacions emblemàtiques d'Elx «No pot ser que el projecte de limitar els vehicles contaminats al centre estiga supeditat a la reforma del Mercat Central. Els processos de reducció del tràfic s'han de fer de manera independent a un plantejament que s'ha de modificar», expressa, en referència a la reforma del Mercat Central, una de les qüestions més polèmiques de la gestió municipal. «Fou un projecte impulsat pel PP que ara mateixa és impossible per les troballes de restes arqueològiques», agrega Gaspar Agulló, de la plataforma del Mercat.

«Les darreres troballes de patrimoni antic al subterrani del Mercat invaliden el projecte de crear un aparcament sota el recinte comercial. Encara més, possibiliten, tal com està estipulat al contracte, trencar l'acord amb l'empresa concessionària sense haver-hi d'indemnitzar-la», explica. I defensa: «És el moment de posar en marxa una idea alternativa de Mercat Central, amb una rehabilitació que respecte la seua idiosincràsia, atorgant vitalitat a l'espai i, fins i tot, fent zones gastronòmiques que el puguen convertir en un referent comercial i d'oci al municipi, creant així teixit urbà». «No debades, hauria de complementar-se amb l'esperada peatonalització del centre», agrega.

Objectiu: reduir el tràfic

La reducció del tràfic a través de l'expansió de la xarxa ciclista i la limitació d'espais per als vehicles motoritzats s'ha convertit en l'assignatura pendent de Castelló. O, si més no, així ho indiquen des de Castelló en Bici. «El balanç del passat mandat ha sigut decebedor i es podria resumir amb una metàfora esportiva: cotxe 1, bicicleta 0», critica David Aguiler, portaveu de la plataforma ciclista. «És cert que s'han fet nous kilòmetres de carril bici, però sense unir-los en xarxa», ressalta, així com es queixa de la manca de participació i diàleg per part del consistori progressista.

Castelló en Bici defensa «una millora del servei públic de bicicletes perquè arribe a tots els barris de la ciutat». Bicicas

Amb el propòsit d'eliminar a poc a poc la contaminació urbana gràcies a l'efecte dels vehicles nets, defensa «una millora del servei públic de bicicletes perquè arribe a tots els barris de la ciutat, amb bicis elèctriques per a les persones amb mobilitat reduïda, sense restriccions horàries, ni diàries i que siga gratuït». «Com a població que ha d'aspirar a tenir un model de ciutat compacta i basada en el desenvolupament sostenible, l'aposta per la mobilitat no contaminant és imprescindible. S'ha d'impulsar una millor xarxa ciclista i crear zones lliures de cotxes, especialment al centre», reivindica Enric Climent, d'Abusos Urbanístics No, una plataforma que va aturar al començament d'aquest segle un Pla General d'Ordenació Urbana de caràcter expansiu.

Als reptes de mobilitat, s'hi sumen les dotacions pendents que el govern municipal de Castelló ha d'instaurar en barris oblidats, com ara el Raval Universitari. «Passen les legislatures i continuem reivindicant i sol·licitant els mateixos serveis bàsics i necessaris que haurien d'haver-hi en qualsevol barri: un centre de salut amb professionals suficients per a cobrir la demanda existent, una biblioteca pública municipal, un local per a majors, un casal jove, les obres del CEIP Vicent Marçà, connexions amb ponts operacionals, pas de vianants i passarel·les amb el veïnat de l'altre costat del riu Sec i de la carretera Borriol», exigeix Lidón De Juan, presidenta de l'associació veïnal del barri . Després de les investidures progressistes a la mateixa Castelló, Elx i València, és l'hora d'arromangar-se.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.