La batalla de l'horta

Urbanisme depredador a l'horta d'Alboraia

D'ençà de meitat d'agost, les excavadores i les cimenteres estan preparant-se per cobrir d'asfalt camps productius i enderrocar forns centenaris per ampliar la V-21 al seu pas pel terme municipal d'Alboraia, una població fronterera amb València. Una agressió a l'horta que podria reproduir-se a gran escala amb el Pla General Estructural que impulsa el consistori d'Alboraia, governat pel PSOE. Amb el vot favorable del PP, l'alcalde del puny i la rosa busca pagar l'elevat deute municipal urbanitzant 264.000 metres quadrats de terrenys agrícoles. «És un retorn a l'urbanisme salvatge i especulatiu després del fracàs de la bombolla immobiliària, en una època d'emergència climàtica i a les portes d'una recessió econòmica», denuncia Per l'Horta.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A cavall entre València i Alboraia, un municipi famós pels seus camps de xufa i per l'orxata que produeixen amb aquest fruit, s'ubica el forn de Barraca. Fundat per l'avi Vicent Barraca l'any 1906, va erigir-se en la dispensa de pa de quasi tota la població orxatera quan la seua filla va fer-se càrrec. Aquest element patrimonial, avui en dia, està reservat només per a l'ús domèstic dels seus propietaris. Encara que per poc de temps. Els camps cultivats d'aquesta parcel·la estan sentenciats de mort per l'ampliació de la carretera V-21, que transita, precisament, pel mateix costat dels terrenys.

Amb una concepció contrària als temps actuals d'emergència climàtica, el Govern espanyol de Mariano Rajoy va impulsar la construcció d'un tercer carril que arrasava milers de metres quadrats d'horta productiva. El motiu d'aquesta obra era evitar el col·lapse de vehicles, tot i que els informes dels experts, com ara l'elaborat per l'enginyera civil Nel·la Saborit, advertiren que l'ampliació provocaria l'efecte contrari. Malgrat ser una mesura oposada a la teòrica filosofia de lluita contra el canvi climàtic que pregona l'executiu espanyol del socialista Pedro Sánchez, el ministeri de Foment, encapçalat pel valencià José Luis Ábalos, ha executat el projecte dissenyat pel PP. Excavadores i aplanadores arrasen des de meitat d'agost camps i elements patrimonials de l'horta de València.

Aquesta estampa grisa i fosca d'imposició de l'asfalt sobre el verd dels camps cultivats podria continuar a Alboraia, una població que concentra gran part de l'horta que va resistir la voràgine de la rajola. L'alcalde, el socialista Miguel Chavarría, va aprovar amb el suport del PP un Pla General Estructural (PGE) que destrossaria 264.000 metres quadrats de terres cultivades. Chavarría, amb la justificació que és l'única alternativa per poder eixugar l'elevat deute que té el municipi arran dels projectes immobiliaris fallits de l'època conservadora, ha aprofitat una escletxa legal al blindatge de l'horta de la Generalitat Valenciana per desenvolupar una ordenació del territori expansionista i depredadora.

Tot i que el Pla d'Acció Territorial de l'Horta que va aprovar el Botànic durant la passada legislatura protegia aquest patrimoni natural dels interessos especulatius, el projecte legislatiu també incloïa un cavall de Troia per poder urbanitzar determinades hectàrees de camps agrícoles. «El Consell, que havia blindat 130 milions de metres quadrats d'horta repartida entre 38 municipis, va cedir a la pressió dels ajuntaments que reclamaven comptar amb zones en les quals poder créixer demogràficament en un futur. D'aquesta manera, va crear-se la figura jurídica de les zones rurals comunes», explica Marc Ferri, de Per l'Horta.

Alboraia, precisament, encapçala el rànquing de terrenys catalogats sota aquest paraigua legal amb 330.000 metres quadrats susceptibles de convertir-se en ciment. Representa el 15% de l'horta amenaçada al País Valencià per aquesta falla incorporada al Pla d'Acció Territorial de l'Horta. «Amb l'aprovació de l'exposició pública del PGE, l'ajuntament busca urbanitzar la totalitat de les zones rurals comunes que té. Un projecte que és especialment greu perquè afecta una de les millors terres d'horta tant per la seua qualitat agrícola com per l'ambiental i paisatgística, segons reconeix el mateix Pla d'Acció Territorial de l'Horta», apunta Per l'Horta.

«Aquest pla urbanístic, impulsat pel PSOE amb el suport del PP, ignora les directives de l'Estratègia Territorial Valenciana, la qual aposta per evitar la conurbació entre els nuclis d'Alboraia i Tavernes Blanques», denuncia Ferri. I afegeix: «Tampoc respecta el corredor natural de 500 metres al voltant dels barrancs, rius i rieres. Aquesta zona apareix, a més, als documents de l'Estratègia Territorial del barranc del Carraixet com a corredor estratègic i el PGE d'Alboraia no respecta la distància».

Vista dels camps de l'horta d'Alboraia| Miguel Lorenzo

Ancorat a la lògica fracassada de la bombolla immobiliària, la nova ordenació urbana per la qual aposta l'ajuntament governat per la formació del puny i la rosa planteja la construcció de 2.850 habitatges. Un fet que, tal com denúncia el col·lectiu Per l'Horta, significaria «incrementar la població d'Alboraia un 30%». «Es tracta d'un contrasentit tenint en compte les tendències demogràfiques actuals, en les quals s'observa la pèrdua d'habitants a ciutats com ara València. No es pot justificar un pla d'aquesta afecció sobre el territori amb l'argument que durant els anys 90 la població d'Alboraia va créixer considerablement», replica Ferri. «No té lògica construir 2.850 habitatges en una previsió d'increment dels habitants negativa, i més quan gaudeixes de 2.000 habitatges buits a Alboraia», complementa l'activista pel territori.

Amb l'argument d'una hipotètica millora de les dotacions educatives, el PGE contempla un nou institut públic que ocuparia l'actual ubicació del col·legi d'educació infantil i primària Ausiàs March. Aquest centre educatiu s'hi traslladaria a l'horta. Una jugada que replicaria l'escola parroquial concertada Don José Lluch, integrada a la xarxa educativa de l'Església catòlica. «Es tracta d'una operació especulativa de manual: l'escola concertada i vinculada a la parròquia pagaria la construcció de les seues noves instal·lacions amb els diners obtinguts per les parcel·les en les quals està ubicada actualment», denúncia Ferri. «Aquests traslladats densificarien encara més el centre històric d'Alboraia», adverteix.

El PGE, al seu torn, comportaria la creació d'un parc de 25.000 metres quadrats per a fires i esdeveniments. També s'han previst zones recreatives i amb jardins d'una extensió de 71.000 metres quadrats en la partida dels Peixets, protegida per l'actual llei de l'Horta i afectada per la implantació d'un macrofestival anys enrere. L'eixamplament d'un polígon industrial «infrautilitzat», segons recorda Per l'Horta, i l'edificació d'un ecoparc destruiran 47.000 i 9.902 metres quadrats de terrenys verds, respectivament.

El moll de l'os de la nova ordenació urbanística que preconitza el PSOE i defensa el PP, però, està situat al litoral de la població orxatera. A la zona costanera de la Patacona, la qual compta amb diversos habitatges, s'aixecarien 850 habitatges nous. «Es tracta d'una jugada que pretén compensar el deute que tenia l'empresa municipal Egusa, contret durant l'etapa del PP, amb la promotora Quabbit, la qual va fusionar-se amb la desapareguda constructora d'Enrique Bañuelos, Astroc», exposa Jorge Montes, vicepresident de l'Associació Cívica i Cultural Port Saplaya. Quabbit, presidida per l'empresari Félix Abánades, tenia la intenció d'edificar una zona recreativa amb quasi 1.000 habitatges, un hotel, una marina, un auditori i centenars d'amarres. La promotora, tanmateix, ha hagut de renunciar a tots els elements d'oci del projecte per centrar-se en les cases.

«Aquesta operació, que pretén eixugar el deute municipal, suposaria una saturació de la zona. Cal tenir en compte que la mateixa promotora ja va incomplir els límits de concentració d'habitatges quan va dur-se a terme la primera construcció. Port Sapalya ha canviat de naturalesa: abans era una zona de temporada, on la gent només vivia durant els períodes vacacionals, però actualment el 90% dels habitatges tenen un ús residencial. Si a hores d'ara patim un dèficit rellevant de serveis i tenim problemes de mobilitats per manca d'accessos, amb la construcció d'aquestes cases la situació s'agreujaria encara més», critica Montes. «No té cap sentit voler edificar quan almenys un 25% dels domicilis d'Alboraia estan buits», complementa.

Montes, a més, qüestiona la viabilitat econòmica i demogràfica de la nova ordenació urbanística que proposa el PSOE. «La reforma del PGE que impulsa l'Ajuntament d'Alboraia està basada en estudis que van ser elaborats fa 13 anys. No pots justificar els teus projectes en una realitat que s'ha modificat considerablement. La tendència demogràfica no és la mateixa i, per tant, el consistori s'hi trobarà en una manca de demanda. I més quan s'albira una nova recessió econòmica de manera immediata», argumenta.

«El creixement urbanístic proposat és irreal i innecessari. Es tracta d'una adaptació menys bèstia, però encara agressiva, del pla que va proposar en 2011 el PP. La intenció és pagar deutes amb la reclassificació de milers i milers metres quadrats d'horta, tot i que, en el rerefons, s'amaguen diverses operacions especulatives sobre el territori», complementa Ferri. «El consistori vol respondre a les necessitats d'avui amb solucions passades i fracassades», agreguen des de l'Associació Cívica i Cultural Port Saplaya.

Amb els diferents col·lectius veïnals, partits progressistes i organitzacions pel territori impulsant la plataforma unitària 'Alboraia, horta i litoral' per canalitzar l'oposició al nou PGE, Per l'Horta ha demanat aquest diumenge «la retirada del projecte de PGE i limitar-se a una modificació puntual del pla vigent per dotar el nucli de la població de sòl escolar públic, amb un nou institut i la construcció de noves instal·lacions per al col·legi d'educació infantil i primària Ausiàs March».

Al seu torn, ha sol·licitat «la promoció i aprovació d'un pla de participació públic, transparent i amb alternatives reals» i «la millora de les connexions entre poble i litoral, entre Port Saplaya i Patacona, en especial a través de vies ciclistes i de vianants que aprofiten les existents sense haver-hi de destruir horta». També ha exigit «un pla de viabilitat a l'Horta d'Alboraia, el qual ordene les indústries del polígon».

La nova ordenació urbanística d'Alboraia, a la qual s'oposa Compromís, Esquerra Unida i, fins i tot, Ciutadans, coincideix amb diversos projectes que podrien arrasar l'horta de l'àrea metropolitana de València, com ara la futura plataforma de l'AVE, la reforma de la carretera CV-311 o l'accés nord del Port de València. Serien les rèpliques d'una segona batalla de l'asfalt i la rajola contra l'horta que ha tingut com a primer escenari d'enfrontament l'ampliació de la V-21. Una construcció d'un tercer carril que generarà els efectes contraris als buscats i que convertirà en gris ciment, a banda de milers metres quadrats d'horta, el forn que l'avi Vicent Barraca va construir més de cent anys enrere.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.