Abans de les eleccions del passat abril vostè aspirava a ser alcaldessa d’Elx. Els resultats, però, foren pitjors del que s’esperava: va passar de quatre a dos regidors. No creu que pot haver defraudat alguns dels que la van votar a Elx pensant que la seua era una aposta duradora?
—Vaig acceptar el càrrec sent conscient que des de la meua acció a la conselleria també puc influir positivament en el meu municipi. A més, la Generalitat tenia un deute històric amb Elx. Des de Martín Sevilla no hi havia hagut un conseller d’Elx. De fet, mai hi havia hagut una dona d’Elx al Consell. Em consta que a Elx va ser ben rebut el meu nomenament.
—Vostè és consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica però Rubén Martínez Dalmau exerceix de coordinador de les polítiques verdes. Aquesta bicefàlia no sembla molt operativa...
—El rescat a les persones fou l’eix del pacte del primer Botànic. La transició ecològica és el pilar fonamental del Botànic II. En l’anterior govern hi havia —i continua havent-hi— una coordinació de polítiques socials i econòmiques. La vicepresidenta és coordinadora de polítiques socials i no per això té competències en educació o sanitat. Ella és qui coordina, qui té la visió transversal. En matèria de canvi climàtic és la mateixa situació: ha de quedar clar que estem davant un projecte polític transversal que no es circumscriu a una conselleria. Jo estic al capdavant d’una conselleria amb determinades competències, però no em preocupa que hi haja un vicepresident que faça de coordinador.
—També crida l’atenció que vostè tinga les competències de desenvolupament rural però després es cree una direcció general de lluita contra el despoblament que depèn directament de Presidència. No hauria tingut més sentit que aquesta direcció general s’aixoplugara sota el paraigua de la seua conselleria?
—Jo soc presidenta de la Comissió Interdepartamental Antidespoblament i, per tant, seré l’encarregada de coordinar aquesta matèria. Ara bé, hi haurà una direcció general encarregada de dirigir una política que és transversal. La política de lluita contra el despoblament, com la de canvi climàtic, ens implica a moltes conselleries.
—En el primer seminari del Botànic II, a Montanejos, van parlar d’aplicar incentius fiscals i territorials per revertir el despoblament. Han concretat ja alguna mesura?
—Ens hem posat a la feina. Per exemple, ens hem adonat que, a pesar que totes les conselleries tenen línies de finançament per desenvolupar projectes en zones deprimides, moltes voltes els ajuntaments, emprenedors o associacions renuncien a aquestes subvencions perquè no disposen del matalàs financer necessari per sostenir-se fins que la Generalitat fa efectiu el pagament. Estem explorant maneres de solucionar aquest problema.
—El Fòrum de la Nova Ruralitat, per exemple, aposta perquè hi haja una normativa diferenciada per a l’àmbit rural i una altra per a l’urbà. Ho contemplen, això?
—Hi ha una qüestió que ens hem de plantejar, si no caldrien mesures perquè el món urbà compensara el món rural. El medi rural assegura la qualitat de vida de les persones que viuen a les grans ciutats (a través del manteniment dels boscos i, per tant, de la qualitat de l’aire; amb la producció d’aliments; el manteniment del paisatge...) i això no es compensa adequadament en l’actualitat. El món urbà ha de contribuir a un més bon desenvolupament del món rural. Hem de mirar com fer-ho.
Som conscients que no podem fer màgia perquè les febleses del món rural són moltes. No és un problema que puguem fer revertir en una legislatura. El món rural és un aliat necessari per lluitar contra el canvi climàtic.
—El setembre passat la Generalitat va declarar l’emergència climàtica. Moltes veus adverteixen del perill que siguen meres declaracions formals, un rentat de cara per fer quedar bé la classe política. Hi ha el risc, en última instància, de banalitzar aquesta lluita. Què en pensa?
—Em sembla bé que s’alerte d’aquest risc. La lluita contra el canvi climàtic no pot ser el lema d’una tassa de Mr. Wonderful. Amb tot, era important que la Generalitat fera aquesta declaració. Les coses les hem d’anomenar pel seu nom i nosaltres hem d’estar al capdavant d’un debat que importa cada volta a més joves. Crec que, en tot cas, ara estem davant una oportunitat perquè s’estan alineant la preocupació de la societat civil i la classe política. Ara acabem de començar la tramitació de la llei sobre Canvi Climàtic, que és el marc normatiu necessari per fer la transició ecològica.
—És factible, tal com marca l’Estratègia de Canvi Climàtic, que el 2050 tota l’energia provinga de fonts netes, tenint en compte que en l’actualitat la quota és del 18,5?
—És possible. L’Estratègia està alineada amb el que marca la Unió Europea i, de fet, hi ha veus que asseguren que potser podríem assolir l’objectiu el 2040. Aquest territori té molt de potencial en l’explotació de les energies netes. La transició ecològica no és una opció sinó una obligació.
—En la seua compareixença a les Corts per presentar l’acció de govern en aquesta matèria, va anunciar que durant aquesta legislatura avançarien cap a “una fiscalitat climàtica justa”. A Catalunya, per exemple, s’ha aprovat un tribut perquè els vehicles paguen en funció de les seues emissions de CO2. Té pensat fer res de semblant?
—Cal que les lleis i les estratègies vagen acompanyades d’una política fiscal que incentive el respecte al medi ambient. Respecte de l’impost als cotxes contaminants, tan important és assenyalar la mobilitat que ja no és sostenible com oferir alternatives als modes de transport que ara són majoritaris. Per exemple, no podem exigir a la gent que es passe al cotxe elèctric si, com a Administració, no m’assegure que hi haja prou punts de recàrrega. Cal posar facilitats per avançar cap a un canvi de model.
—Estem a l’inici d’una nova campanya citrícola. Hi ha el risc de tornar a patir els mateixos problemes de solapament de temporada amb països competidors, tal com va passar la campanya passada?
—S’espera que la campanya que ara comença siga bona, la qual cosa hauria de rescabalar la gent que la campanya passada ho van passar molt malament. Això no impedeix reconèixer que el sistema té uns problemes que s’han d’esmenar i situar-se en el centre del debat polític. No podem estar a l’inici de cada campanya amb l’ai al cor per culpa d’uns acords comercials acceptats de forma irresponsable en el marc de la UE.
—Hi ha veus que els acusen de defensar el proteccionisme.
—Cal recordar quins són els principis de la Unió Europea: un marc de protecció de la nostra alimentació. La nostra responsabilitat és assegurar la bona alimentació i la qualitat del que consumim i per això l’agricultura en la UE es dota de més garanties alimentàries. El que no pot ser és que no apliquem les mateixes exigències als productes que procedeixen de fora de les nostres fronteres. Jo no soc una sectària proteccionista comercial; estic a favor de l’obertura dels mercats perquè, a més, nosaltres tenim molta capacitat exportadora. Ara bé, per una qüestió de seguretat alimentària exigesc el mateix tracte als productes de fora.
—En plena crisi de la campanya passada, Ximo Puig va prometre que repartiria vuit milions d’ajudes als productors per pal·liar els efectes de la mala campanya. Al maig es va traure l’esborrany de l’ordre d’ajudes però no s’han fet efectives. Per què?
—Per part d’aquesta conselleria s’ha presentat en dues ocasions la modificació pressupostària per fer efectives les ajudes. Però Hisenda s’ha trobat en una situació de tensió de tresoreria que no ha permès fer efectius els ajuts.
—Aquesta conselleria pot garantir que aquests diners arribaran als agricultors abans que acabe l’any?
—No, ho dic amb sinceritat. Malauradament no es donen les circumstàncies per poder fer efectius aquests pagaments.
—Serà aquesta la legislatura de les eleccions al camp?
—Forma part del programa del Botànic II i és la meua missió dur-lo endavant.
—El fet que el ministeri haja deixat en mans de la Denominació d’Origen del Cava la decisió d’ampliar o no les plantacions ha sollevat els viticultors de la zona d’Utiel-Requena. El País Valencià, al contrari que Extremadura, ha desestimat la possibilitat de denunciar-ho davant els tribunals. Per què?
—Perquè així ens ho ha recomanat el sector en la reunió que vam tenir. Ells entenen que la postura de la denominació de fer un creixement zero és adequada per evitar una caiguda de preus. El PP i Ciudadanos no ho han entès, això. El cava valencià ha tingut aquest any un problema greu de preus. Nosaltres podríem fer 20 milions d’ampolles de cava valencià; en fem 10 i els altres 10 els venem a Catalunya. Nosaltres tenim superfície suficient per atendre la nostra demanda i no ens en cal més
—El senador Carles Mulet, membre d’Iniciativa, com el Partit Popular, va criticar durament el Govern espanyol per aquesta decisió...
—Crec que va reaccionar sense saber que teníem aquesta reunió, on ha quedat molt clara la postura del sector, que és la més important. El que toca és seure amb el sector i parlar-ne raonadament.
—El setembre passat la Direcció General de Salut i Seguretat Alimentària de la UE va advertir que al País Valencià hi ha “risc de propagació de la Xylella fastidiosa perquè la Generalitat no ha contemplat els treballs previstos en el pla d’erradicació”. Què en diria?
—En realitat el que deia la UE és que estem complint el pla d’erradicació, però vol que ho fem molt més ràpidament. I per això calen molts més recursos. El ministeri, l’altre dia va aprovar dotar-nos de molts més recursos sobretot pel tema de la Xylella. La UE faria bé ben fet de posar també més recursos perquè això ens ajudaria a actuar amb rapidesa.
Ara bé, aquest és un tema molt preocupant i molt complex, així que hem de ser molt rigorosos. En les nostres mans està prevenir un mal més gran. En aquesta conselleria hem estat treballant per bastir ponts, per escoltar les reivindicacions del territori. Comprenem que siga molt dur per als propietaris veure el que està passant, però hi ha un consens científic que la manera adequada d’acabar aquest problema és erradicar.
—Els afectats es queixen que les ajudes arriben tard.
—Les ajudes arriben amb la velocitat de què som capaços. Ara bé, jo crec que caldria mirar més enllà i plantejar-nos quin futur volem per a aquesta zona, per als llauradors, per a la seua economia i el seu paisatge. Esperem aprovar un pla de reconversió de cultius —si la UE ens deixa— a partir de l’olivera.
—Puertos del Estado ha dit que no cal una nova Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) per a la controvertida ampliació del Port de València. Com s’ho mira?
—L’Autoritat Portuària no és l’administració competent en la matèria. Cal que el Ministeri de Transició Ecològica responga a la carta motivada que li vam enviar instant-lo a pronunciar-s’hi. Vam parlar amb la ministra aquest agost en la reunió que hi vam mantenir, però estem a l’espera d’una resposta.
—Aurelio Martínez ha dit que hi ha en risc 1.000 milions d’euros d’inversió.
—Pot quantificar ell el cost que té dur endavant un projecte d’aquesta magnitud de forma irresponsable i sense pensar en les conseqüències mediambientals? Cal fer una DIA que garantisca que no hi ha afecció sobre les platges i els paratges naturals dels voltants. Tot val, pels diners? Aquesta és una política antiga, que va malmetre el nostre territori i va generar molts casos de corrupció des de l’àmbit institucional. Per això volem que es donen totes les garanties ambientals. No entenc per què tanta por a una Declaració d’Impacte Ambiental. O és que tenen por de no passar-la?
—S’ha de recórrer contra la sentència que dona ales al macrocentre d’oci Intu Mediterráneo?
—Jo crec que la Direcció General de l’Advocacia la valorarà i ens dirà quina és la seua postura. L’hem d’avaluar en termes jurídics, que el Consell no discutirà.
—Però des del punt de vista del model territorial, respon al que defensa Compromís?
—Això és tota una altra cosa. Crec que aquest projecte, com l’ampliació del port o tants altres, no encaixen en la transició ecològica i els models d’economies sostenibles.
—Alguns consideren que Compromís es va posar massa de perfil en les protestes per l’ampliació de la V-21.
—Per a mi aquest projecte d’ampliació no era necessari, menys encara de la manera com s’ha executat. S’havien posat sobre la taula alternatives. I encara més: fou una errada fer-ho el mateix dia de la vaga pel clima. Crec que molts projectes que heretem d’anys passats haurien de reconsiderar-se.
«Compromís va nàixer per superar la política que es mira el melic»
—Per que incomoda Iniciativa el fet que el Bloc haja reclamat l’amnistia per als polítics presos a Catalunya?
—No, no ens molesta. El que ha aclarit Mónica Oltra és que aquesta no és la postura de Compromís, sinó d’un dels partits que formen Compromís. Aquesta és una cooperativa que fa de la diversitat virtut. Som alhora plurals i autònoms. La postura del Bloc no és la de Compromís; igual que la postura d’Iniciativa no és la de Compromís. I després tenim òrgans on fem posades en comú i on totes i tots hem de renunciar a una part del que defensem com a partit.
-—Hi ha veus que consideren que Compromís ha tingut una postura massa tèbia respecte al que ha succeït a Catalunya d’ençà de la sentència del suprem sobre l’1 d’octubre.
—El problema, a parer meu, és sempre haver de manifestar-se en un sentit o en un altre, sempre ha de ser blanc o negre. El tema català és molt més complex que la postura d’uns o altres. Cal arribar a un punt d’enteniment i superar l’escenari actual.
—Alguns acusen Compromís d’haver-se espanyolitzat pel fet d’anar a les eleccions de bracet amb Íñigo Errejón. Què en pensa?
—En el marc d’eleccions europees o generals Compromís ha generat moltes sinergies amb altres partits d’altres territoris, amb els quals compartim un ideari bàsic. Amb el matís que nosaltres som d’estricta obediència valenciana, exigim un tracte just per als valencians i les valencianes. Però, després, hi ha qüestions com el mercat laboral, la transició ecològica... on les fronteres territorials queden obsoletes.
—"Quan dic Més País, dic Més Espanya” va dir aquest dimecres en una entrevista a Cuatro Televisión Íñigo Errejón. Hi ha votants de Compromís que abominen aquest tipus de declaracions i que, com a valencianistes, tenen altres aspiracions.
—Si l’aspiració és no formar part d’Espanya, això tampoc és una aspiració de Compromís. No acabe d’entendre per què la gent que ens critica per aquestes coses acaba percebent-nos com si fórem l’enemic. Compromís no pot ser mai una amenaça. Jo ja fa molt de temps formava part d’una política que es mirava constantment el melic, i tant se’l mirava que va deixar de representar la gent. Compromís va nàixer per superar la política que està constantment mirant-se el melic o assenyalant aquell que, sent una aliat, és percebut com una amenaça. Necessitem partits capaços de construir una societat millor i una autonomia més potent, capaç de resoldre els problemes dels seus veïns i veïnes.
—Si Més Compromís no millora els resultats de les eleccions de l’abril passat, és a dir, si no obté més d’un diputat, aquesta entesa amb Errejón haurà estat un fracàs?
—Jo soc pragmàtica en política. Si no pots ser un element rellevant en la presa de decisió, pots interpretar-ho com un fracàs. Ara bé, jo no renuncie a situar-me en una posició ètica, digna i justa. Anar junt amb Más País era una ocasió per demostrar que no volem ser part del problema sinó part de la solució. Podem i PSOE han sigut un problema i nosaltres hem de contribuir a resoldre la situació.
—Vostè és un dels pesos pesants de Compromís. En el dilema entre mantenir l’estructura actual i anar cap a una autèntica integració, on es situa?
— Jo soc partidària de mantenir la cooperativa com està ara. El cooperativisme és la millor garantia de la pluralitat. És bo que hi haja debat intern i matisos