28-A

La síndrome Vox (i Ciutadans) que angoixa el PP

Preocupants pel corrent subterràni que impulsa l'extrema dreta Vox i per les magres possibilitats pronosticades d'accedir a la Moncloa arran de la fragmentació de la dreta espanyola, el candidat conservador Pablo Casado ha apel·lat aquest divendres des de València al vot útil al PP i ha intentat blanquejar Vox assignant l'etiqueta de «radicals» al PSOE, Podem i les formacions sobiranistes. Una estratègia de vendre el PP com a la casa gran i solvent de la dreta davant les fugues a Ciutadans i la ultradreta que també ha practicat Isabel Bonig, aspirant popular a la Generalitat Valenciana, en el tancament de la campanya electoral estatal i valenciana.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La façana marítima de València està plena de contrasts. Hi ha una zona hereva de l'activitat pesquera, patrimoni protegit que els senyors de la rajola amb l'aquiescència del PP volien enderrocar. O, si més no, ferir de mort. També, però, hi ha una altra on predomina el luxe, l'economia unflada de les start-ups i els designis del Port de València. És la València dual que mira al mar: el barri contra l'oci de les classes benestants i els motors econòmics del transport naval.

En aquesta sanefa d'edificis farcits de firmes d'emprenedoria, restaurants de coberts elevats i clubs en els quals alternen l'alta societat valenciana, ha celebrat el PP valencià el tancament de la seua campanya. Si durant la vesprada l'escenari escollit eren els molls de la marina, al matí han triat l'exclusiu Marina Beach Valencia. Un local gastronòmic amb vistes de luxe a la platja i identificat amb la gent rica de la capital del País Valencià.

A la sala superior de l'edifici, entre un estanc, plantes i una barra per amenitzar amb begudes i àpats, hi havia els cartells electorals del PP i 161 cadires insuficients per acollir a les poques més de 200 persones reunides per escoltar la presidenciable dels conservadors a la Generalitat Valenciana, Isabel Bonig, i l'aspirant a la Moncloa dels populars, Pablo Casado. Un recinte reduït, fins i tot, íntim, que contrasta amb aquells actes electorals celebrats a la plaça de bous de València. No debades, l'acte de tancament de la campanya de 2015 va tenir lloc a l'estadi taurí. Ara, però, els temps han canviat. I la dreta està més fragmentada que mai, amb la ultradreta Vox amenaçant l'hegemonia conservadora dels populars i l'emergència de Ciutadans.

Les més de 4.000 persones que l'extrema dreta va reunir aquest dijous a València planen per l'ambient. Hi ha la creença dintre de les files populars -sovint confosa amb un desig cec- que malgrat les exhibicions de múscul de la ultradreta, el PP aconseguirà salvar els mobles. Però la presència de Ciutadans i el corrent de fons que atorga a Vox un vot ocult angoixen la casa gran de la dreta espanyola fins fa uns anys. Una condició que reivindiquen els populars per aturar la sagnia, per intentar captar el votant seduït pel missatge incendiari, ultra i alliberat dels paràmetres liberals que abans introduïa la papereta del PP i ara aposta per canviar el blau per un verd profundament fosc i reaccionari.

María José Català, alcaldable dels populars a València de tarannà moderat i amb un equip farcit d'elements provinents del blaverisme més irredempt, ha sigut la primera a reivindicar les idees encarnades pel PP. Ha defensat una dreta profundament alineada amb els valors constitucionals, amb «sentit comú, experiència i trellat». «El més còmode és canviar de color, sumar-se a les modes i al trending topic», ha llançat per criticar els taronges i els ultradretans, al seu torn, que exaltava «l'experiència en la gestió» del PP davant els altres dos contrincants de la dreta. Hi havia míssils dialectals contra excompanys de partit com ara el candidat ultra de Vox Ignacio Gil Lázaro, un històric del PP valencià. Però també una apel·lació a la desesperada als votants dretans, fins i tot, als més moderats.

Acte de tancament de campanya del PP en la façana marítima de València| PPCV

Aquests arguments de recerca del vot útil, d'intentar que els votants conservadors facen honor a la seua denominació i no caiguen en la temptació d'escollir opcions que qüestionen els drets de molts ciutadans, han continuat al discurs de Belén Hoyo, cap de cartell de la formació de la gavina al Congrés per València. «No som una formació que es gita pensant una cosa i s'aixeca pensant-ne una altra. Som un partit amb experiència i no un experiment, ni tampoc una força creada per ambició personal de poder», ha proclamat mentre repetia els missatges clàssics dels populars: llibertat d'elecció a l'escola i defensa de la unitat d'Espanya.

Amb llàgrimes per recordar la travessia pel desert de l'oposició d'aquests darrers quatre anys, Bonig ha realitzat un discurs d'exaltació d'ànim, de ressaltar la gestió anterior dels populars, de vendre la formació de la gavina com l'única capaç de resoldre els problemes del País Valencià i de l'Estat espanyol, de mostrar-se davant la seua militància com una opció guanyadora enfront de la divisió dretana. «Nosaltres no vam nàixer ahir, tenim 40 anys d'història», ha apuntat en clara referència als electors que dubten entre les diverses paperetes conservadores. «Mai vam permetre que ens xafaren. Vam assumir errades, vam demanar perdó, però mai ens disculparem per ser del PP», ha afirmat buscant la complicitat amb el votant popular empipat per la manca de múscul ideològic del PP de Mariano Rajoy i la falta d'orgull com a partit, a parer de les bosses d'electors adeptes des de l'aznarisme.

Després de realitzar l'al·legat anticatalanista de «mai catalans, som valencians» que feia les delícies d'Enric Esteve, president de l'entitat blavera Lo Rat Penat i número cinc de la llista de Català a l'Ajuntament de València, i de l'imputat per les agressions feixistes del 9 d'Octubre Pepe Herrero -també present a l'acte de Vox-, era el torn de Casado. El líder popular ha redoblat l'aposta dels candidats valencians. Si les idees força eren vendre gestió davant la resta de competidors pel mateix flanc, Casado ha agitat aquesta bandera amb més contundència. «Als simpatitzants de Vox i Ciutadans, els diria que segurament estan fent-li un favor al PSOE, a Podemos, a Bildu», ha expressat, repetint constantment que escollir la papereta de la ultradreta i els taronja afavoreix la reedició d'un govern progressista a la Moncloa,

Casado, de fet, ha centrat els seus discursos en dos eixos: apel·lar al vot útil del PP per evitar un executiu d'esquerres i convèncer els electors espantats pels pactes amb l'extrema dreta que el reaccionarisme de Vox cap dintre de la Constitució Espanyola i que els radicals de debò són el PSOE, Podem i l'independentisme català, tot i que els mitjans econòmics de referència voten pels socialistes. I per aconseguir-ho ha recordat «els valors centristes, liberals i dialogants a dreta i l'esquerra del PP» mentre ho contraposava amb «els socis radicals i antidemòcrates de Pedro Sánchez». D'aquesta manera, ha citat el suposat suport dels «colpistes» Oriol Junqueras, dirigent d'ERC, i de Jordi Sánchez, candidat de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats, a un hipotètic executiu socialista. «El vot responsable és el PP. Si no voleu que Espanya estiga en mans de [Carles] Puigdemont, [Quim] Torra i [Arnaldo] Otegi, cal votar el PP», etzibava, recordant, a més, les singularitats del sistema electoral espanyol i com la divisió conservadora beneficia les forces progressistes.

«L'esquerra està tot el dia parlant sobre la por que dóna el pacte a Andalusia i jo dic que tant de bo. Por de què? El PP va aconseguir que no continuara governant el PSOE, el partit més corrupte de tota Espanya. A l'esquerra li fa por que aixequem les catifes. Quan vagen agitant la por al trifachito, els direm que miren l'acord d'Andalusia, i si hi ha alguna cosa inconstitucional o que no és moderada que ho assenyalen», ha brandat Casado blanquejant els pactes amb forces ultradretanes i argumentant perquè l'esquerra i la resta de forces sobiranistes sí que són radicals mentre Vox és un partit de dretes homologable. Delerós d'arribar a la presidència del Govern espanyol, Casado ha criticat que Vox i Ciutadans no concorren amb el PP en les províncies de l'Espanya buida al contrari que el Partit Aragonès o Fòrum Astúries.

La candidata del PP a la presidència de la Generalitat Valenciana, Isabel Bonig, durant el darrer acte de campanya dels populars en les eleccions valencianes| PPCV

Ara bé, a la ràdio de l'ultramuntà Federico Jiménez Losantos i al míting de València ha deixat caure la seua predisposició a incloure Vox al consell de ministres. «Al final, Vox i Ciutadans, tinguen 10 escons o en tinguen 40, tindran la influència que ells vulguen tenir per entrar al Govern o per a decidir la investidura o la legislatura. Per tant, per quina raó ens hem de trepitjar la mànega entre nosaltres si allò que hem de fer és sumar?», ha proclamat, mentre continuava el seu discurs per retenir els votants cabrejats amb la seua antiga casa electoral: «Que ningú diga que 'us votaria, però heu de canviar'». «Ja hem canviat. Ja hem corregit. Hem après dels nostres errors», ha insistit mentre el fantasma del míting del dijous dels ultradretans estava present a la Marina Beach de València.

Els populars estan neguitosos per l'afluència dels actes del partit d'extrema dreta. Temen que l'electorat s'haja decantat per la força disruptiva. Tremolen perquè aparentment creix als seus feus històrics. És la síndrome Vox (i, en menor mesura, Ciutadans) que angoixa la formació de la gavina. Un escenari provocat per la legitimació atorgada pels populars a la força ultra, considerant-la un potencial aliat i copiant ítems del seu discurs. L'experiència fracassada de la dreta bipartidista francesa i la postura contrària a la casa gran del conservadorisme alemany. El dilema que atrapa el PP.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.