Tot i la intensitat creixent de la precampanya electoral, aquest dimarts havia de ser un dia plàcid per al president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig. A l'agenda oficial del cap del Consell, de fet, només hi costaven dues reunions amb empreses de Castelló. Unes trobades que havien de reforçar la imatge dialogant i procliu a les inversions econòmiques que ha caracteritzat el baró valencià de la formació del puny i rosa. Només la publicació del sondeig electoral del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) podia trencar la calma, encara que les estimacions fetes per l'organisme oficial rarament no situarien al PSPV com a guanyador de la contesa electoral al País Valencià amb una diferència més gran respecte dels comicis del 28 d'abril. Totes les previsions apunten a unavictòria del PSPV al territori valencià en les estatals.
Aquesta tranquil·litat, però, quedava interrompuda a mig matí. El jutjat d'instrucció número 4 de València imputava el germà del president de la Generalitat Valenciana, Francis Puig. Els tribunals valencians citaven com a investigat el familiar del cap del Consell per un suposat frau en les ajudes atorgades a les dues empreses mediàtiques que controla: Comunicacions dels Ports i Mas Mut Producciones. Rubèn Trenzano, director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, també apareixia com a imputat per ser el responsable de la concessió d'aquestes subvencions. A l'alt càrrec de Compromís, se li atribueixen els presumptes delictes de malversació de fons públics i prevaricació.
L'origen d'aquesta causa és una querella que va presentar el PP, en la qual els populars denunciaven que les firmes del germà de Puig no complien amb els requisits de la convocatòria. Segons recollien els conservadors a l'escrit, l'empresa radicada en Morella (Ports) presentava una audiència de 35.000 espectadors en una comarca de 5.266 habitants. «Sembla que tots els ciutadans de la comarca veuen simultàniament el mateix canal en set televisors diferents», apuntava la formació dretana per sembrar dubtes respecte d'una subvenció de 17.361 euros. «No es complien els requisits exigits per la concessió de les subvencions anteriorment acreditades», expressaven a un document detallat per Valencia Plaza.
El partit de la gavina també indicava a la querella les suposades irregularitats de percebre ajudes en 2015 i 2016 per les clàusules socials que havia aprovat la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives en 2017. Al seu torn, el PP denunciava que ambdues mercantils reberen subvencions per separat quan comparteixen continguts, així com la possible existència de factures duplicades.
Els populars, tanmateix, centraven l'escrit, amb l'objectiu d'aconseguir més rendibilitat política i mediàtica, en la figura de Puig. A la denúncia, sostenien que els ingressos de les companyies del familiar de Puig havien crescut un 290% d'ençà que el secretari general dels socialistes valencians va accedir al palau de la Generalitat Valenciana. Les empreses de Francis Puig han rebut de l'administració valenciana en el període 2015-2019 prop de 250.000 euros.
Amb l'Agència Antifrau investigant els negocis dels socis del germà del cap del Consell i el mateix president a l'ull de l'huracà per les seues accions en el principal grup de comunicació al País Valencià, la imputació ha incrementat la pressió sobre Puig. Tot i que la citació d'un alt càrrec valencianista evita, de moment, la marejada interna entre els socis progressistes que conformen el Govern del Botànic, aquest sotrac judicial pot afectar el líder socialista en plena campanya electoral. I més quan el PP -i també Ciutadans- han centrat part de l'oposició al Botànic en les suposades ombres que hi apareixen envers els negocis mediàtics a l'òrbita del baró valencià. Suposa, d'entrada, una arma electoral potentíssima per les dues forces conservadores.
_Eva_Ortiz_en_una_imagen_de_archivo.jpg)
«Ximo Puig ha de comparèixer per donar explicacions sobre què ocorre amb les subvencions que han anat a les empreses del seu germà», ha demanat Eva Ortiz, secretària general del PP al País Valencià. «Que deixe d'amagar-se. Estem parlant de diners públics, de diners de tots els valencians. I Puig ha de donar les explicacions oportunes a les Corts Valencianes», ha insistit. «Amb aquestes accions judicials, s'incrementa la sospita sobre la família Berlusconi de Morella [en al·lusió a la nissaga de Puig], la qual va augmentar la seua influència i la xifra de negoci durant el tripartit», ha agregat Toni Cantó, síndic de Ciutadans a les Corts Valencians, qui també ha criticat Compromís i Unides Podem per no donar llum verd a la comissió d'investigació sobre les accions en grup mediàtic de Puig.
Puig, però, ha contestat des de Castelló: «La intenció del PP és perjudicar-me de manera directa». «No he de fer cap valoració. Confie absolutament en els procediments judicials. Es tracta d'una querella del PP que, com he dit intenta perjudicar-me de manera directa, s'ha admès a tràmit i està en un moment processal inicial», ha assenyalat. «Crec que a poc a poc se sabrà què hi ha al darrere», ha rematat.
A la incomoditat que genera aquesta qüestió per a l'esquerra valenciana i, especialment, per al líder socialista, se suma una altra decisió que afecta la política empresarial duta a terme des de presidència de la Generalitat Valenciana. La Comissió Europea ha obert una investigació sobre les ajudes que pretén entregar a la companyia Air Nostrum. Un total de nou milions d'euros que tenen com a finalitat permetre la renovació tecnològica de l'empresa per reduir les emissions contaminants, però que Brussel·les qüestiona perquè l'any 2017 la mateixa firma va actualitzar la seua flota amb la incorporació de 18 avions sense necessitat de subvencions.
La comissària de Competència, Margrethe Vestager, la qual encapçala el departament encarregat d'aquesta recerca «exhaustiva», examinarà si les inversions dutes a terme per Air Nostrum gràcies a les injeccions públiques del Consell podrien executar-se en cas de no rebre els nou milions d'euros. També si el mecanisme emprat per a adquirir els nous equipaments complia amb les condicions establertes per poder percebre diners públics. «Concedir una ajuda pública a una gran empresa que havia invertit amb aeronaus més noves i ecològiques només serviria per reduir les despeses d'explotació ordinàries mentre els seus competidors locals haurien de suportar-los sense cap ajuda. Açò provoca distorsions en la competència a càrrec dels contribuents», ha denunciat la responsable europea.
Una decisió que reforça les crítiques vessades pel PP i, especialment, per Podem durant la passada legislatura contra la concessió d'ajudes directes i sense concurrència a l'aerolínia dirigida per l'empresari Carles Bertomeu, abans en mans de la família Serratosa. I que, de retruc, qüestiona la política business-friendly que ha executat de manera directa el cap del Consell. El dimarts més negre de Ximo Puig al capdavant de la Generalitat Valenciana en un dia que, aparentment, havia de ser extraordinàriament calmat.