Tres novetats marcaran la repetició de les eleccions al Congrés de l’Estat espanyol als territoris de parla catalana. Els candidats que van concórrer el 28 d’abril, la majoria dels quals repeteixen, hauran d’adaptar estratègies a un panorama polític que es transforma a una velocitat vertiginosa. El més destacat és la irrupció de Más País, el nou partit d’Íñigo Errejón, que al País Valencià concorrerà en coalició amb Compromís. A més, caldrà tenir en compte la irrupció de la CUP, que per primer cop participarà en uns comicis d’aquesta mena, i l’aliança entre Més per Mallorca, Més per Menorca i Esquerra Republicana a les illes Balears.
Fora d’això, però, les candidatures mantindran la línia dibuixada la passada primavera. Els que hi tenen més a perdre i a guanyar són els socialistes que veuen la repetició electoral com una oportunitat per reforçar la seva victòria. Els precedents els situen com a guanyadors al País Valencià i les illes Balears i com a segona força, molt a prop de la primera, a Catalunya, on competeix amb ERC pel lideratge. Les enquestes vaticinen que podrien repetir les xifres.
Mantenir el tron
Per fer-ho, el PSC s’encomanarà al tàndem Meritxell Batet-Manuel Cruz per encapçalar les candidatures del Principat. En aquesta ocasió, però, hi aniran com a expresidenta del Congrés i expresident del Senat respectivament, posicions que aspiren a revalidar. El de Batet és un perfil que des dels socialistes entenen més amable per a l’independentisme que no pas d’altres com el de Josep Borrell. Diputada amb trajectòria, l’any 2013 va ser sancionada pel PSOE per votar a favor, trencant la disciplina de vot, de celebrar un referèndum a Catalunya. Durant la darrera campanya electoral, però, en una entrevista al diari Ara, es mostrava perfectament alineada amb el seu partit. “Votar una ruptura no ens porta enlloc. Els partits polítics hem de fer l’esforç de trobar consensos, perquè al final la societat és molt heterogènia. I fer votacions de trencament, ho estem veient amb el Brexit, no és bo per a una societat”, exposava la fins ara presidenta del Congrés.
En el cas del País Valencià i les illes Balears també han optat per repetir candidats. Per València, l’encarregat d’intentar revalidar els bons resultats del 28 d’abril serà l’actual ministre de Foment en funcions José Luís Ábalos. Home de confiança de Pedro Sánchez, manté una relació d’estira-i-arronses amb Ximo Puig i és un dels seus principals contrapesos al si del PSPV. Si repeteix, haurà de seguir trampejant la batalla centre-perifèria pel finançament i les infraestructures que allunya socialistes valencians i estatals. Tot i que difícilment li suposarà un cost electoral, destaca per ser el responsable del ministeri que ha tirat endavant l’ampliació de l’autovia V-21 que ha suposat l’enderrocament del Forn de Barraca d’Alboraia a l’Horta. Aquests fets li van comportar algunes protestes en contra durant la diada del País Valencià del recent 9 d’octubre.
Finalment, el candidat illenc dels socialistes serà Pere Joan Pons. Sobre ell recau el mèrit de ser el tercer candidat del PSIB que aconsegueix tombar el Partit Popular en unes eleccions al Congrés. En aquesta nova oportunitat, els socialistes balears es donaran per satisfets si aconsegueixen mantenir la primera posició, tasca gens senzilla tenint en compte els antecedents.
Remuntar
Al davant tindrà el Partit Popular que lidera la política de Campos (Mallorca), Marga Prohens. El seu objectiu, tal com va dir dimarts passat en roda de premsa, és “desbloquejar la situació provocada per l’egoisme de Sánchez”, però sobretot recuperar l’hegemonia perduda a les illes. Com a cap de llista al Senat l’acompanyarà la històrica Maria Salom. Cal recordar que aquesta darrera va estar a punt de ser cap de llista pel Congrés a les Illes quan el president local Biel Company va demanar a Pablo Casado que no li llevés Prohens del Parlament balear. Salom, però, encarna el PP del passat, de José Ramón Bauzá i Jaume Matas, aquell amb què la nova direcció vol trencar. Així doncs, l’actual cap de files del partit va forçar que es capgirés la jugada, i va acceptar Prohens com a cap de llista.
La seva homònima al País Valencià serà Belén Hoyo. Amb tot just 35 anys, és una de les apostes personals de Pablo Casado que, tot just arribar a la direcció del partit, la va situar com a membre del comitè de direcció i del comitè electoral que dona el vistiplau a les llistes electorals. Hi ha qui diu que l’actual president dels populars l’hauria potenciat en detriment de la líder del partit a les Corts Valencianes, Isabel Bonig, amb qui manté certes distàncies.
Al seu torn, a Catalunya la llista popular encapçalarà un duet peculiar, el format per la marquesa madrilenya Cayetana Álvarez de Toledo i —novetat— María de los Llanos de Luna. La que fou Delegada del Govern de l’Estat espanyol a Catalunya entre 2011 i 2016 és recordada per molts per haver condecorat, ostentant aquest càrrec, un membre de la División Azul —unitat de voluntaris que va lluitar amb l’exèrcit nazi durant la Segona Guerra Mundial— en un acte d’homenatge a la Guàrdia Civil l’any 2013. En aquest cas, l’objectiu dels populars és fugir dels llindars de la desaparició i remuntar l’únic representant que hi va obtenir a l’abril.
La divisió fa la força?
A Podemos li ha sorgit competència a l’esquerra del PSOE. Más País, la formació d’Errejón, ha decidit presentar candidats a les demarcacions de Barcelona i València i a les Balears. Així doncs, els dos partits s’hauran de disputar el terreny. On tenen menys a pelar tots dos és en territori illenc. Només hi ha vuit diputats a repartir i en els anteriors comicis Podem en va recollir dos que podrien perillar en funció de com quedés el repartiment de vots. Per disputar-los, la formació morada ha optat per Antònia Jover, l’anterior candidata, i els errejonistes per la podemita díscola Marisa Lucas.
En canvi, al País Valencià estan en joc els cinc diputats de Podem i l’únic diputat que va obtenir Compromís. Per intentar girar aquest vot dual —els comicis van coincidir amb les eleccions valencianes, on es va girar la truita—, el partit de Mónica Oltra ha optat per establir una aliança amb Más País. No obstant això, mantenen Joan Baldoví com a cap de llista i situen la periodista Maria Josep Picó de número dos. Baldoví i el Bloc Nacionalista Valencià —formació integrada a Compromís— van collar per la coalició errejonista, mentre que Oltra apostava per acostar-se a la formació lila. Al seu torn, els de Pablo Iglesias faran repetir com a candidat Héctor Illueca, que haurà de defensar un dels bastions estatals del partit que veu com el PSOE li menja cada vegada més terreny. Illueca va estar al focus de la polèmica ara fa un any per publicar un article al digital Cuarto Poder, signat també per l’exdiputat de Podem Manolo Monereo i per l’exdirigent d’Izquierda Unida Julio Anguita, on tots tres defensaven el decret de la dignitat impulsat per Matteo Salvini a Itàlia.
De la mateixa manera ho viu al Principat de Catalunya En Comú Podem, que el 28 d’abril va passar de primera a tercera força, en favor dels socialistes. El candidat Jaume Asens té el repte de mantenir els set diputats en un context que pot estar obertament marcat per la sentència. El seu és un dels perfils més catalanistes dels comuns —es reconeix com a independentista— i la seva condició de jurista li ha permès fer costat als presos polítics i exiliats. Caldrà veure com gestiona això en una segona volta amb els socialistes esgrimint el vot més nacionalista i amb la irrupció de Más País. S’havia parlat que els candidats podrien ser persones de l’espectre més espanyolista dels comuns. Finalment, però, l’escollit ha estat Juan Antonio Geraldés. Reconegut independentista i militant de Comunistes —el partit de Joan Josep Nuet— va ser número dos de la llista de Guanyem Sant Boi, liderada per la CUP. Hi ha dubtes sobre si un perfil tan similar, ideològicament parlant, al d’Asens, però amb molta menys projecció pública —fins aquesta setmana era gairebé un desconegut— podrà obtenir rèdits per als errejonistes a Barcelona. A més, tant a la demarcació catalana com a les illes Balears el partit d’Errejón no podrà utilitzar la cara del seu candidat a les paperetes —com sí que farà a la resta de llocs on es presenta— perquè, pel fet de no presentar-se en coalició amb Equo, la llei electoral l’obliga a utilitzar el logo amb què es va registrar el partit.
Salvar el cop
Un PP empès per les enquestes és el pitjor dels malsons per a Ciutadans i la formació ultradretana Vox. Especialment per als d’Albert Rivera, que veuen com alguns sondejos els situen fins i tot per darrere del partit d’extrema dreta. Per sostenir els cinc diputats catalans, els taronja apostaran de nou per un dels seus tòtems, Inés Arrimadas. De fet, ja fa dies que fan bullir l’olla a Catalunya més de l’habitual, només cal recordar la fallida moció de censura de Lorena Roldán —que els va donar un bon grapat de minuts de pantalla— o la visita a Vic. Vox, al seu torn, repetirà la carta d’Ignacio Garriga per mantenir el seu únic representant català.
Al País Valencià, Ciutadans apostarà de nou per una de les seves figures en auge, l’economista Maria Muñoz i els d’Abascal tornaran a jugar la carta d’Ignacio Gil Lázaro.
Els ultradretans faran un dels seus pocs canvis a les illes Balears. Antonio Salvà —pare d’una de les darreres víctimes d’ETA— serà el substitut de Malena Contestí que, un cop sabuda la notícia, va dimitir afirmant que el partit era una “moviment extremista i antisistema”. Mentrestant, el candidat de Ciutadans serà Joan Mesquida, que va ser conseller d’Hisenda entre 2007 i 2011 durant el govern del socialista Francesc Antich, i director general de la Policia i la Guàrdia Civil quan governava José Luis Rodríguez Zapatero. Tant una formació com l’altra aspiren a mantenir l’únic diputat que tenen al territori insular.
Canvis a l’esquerra illenca
Més Esquerra és la fórmula que ha escollit aquesta ocasió Més per Mallorca per obtenir representació per primera vegada. El 28-A ho va fer sota el paraigua Veus Progressistes, una aliança amb Més per Menorca, Ara Eivissa i Esquerra Republicana. En aquesta ocasió no han aconseguit atreure els eivissencs. Amb el nom escollit, però, es reforça el vincle entre Més per Mallorca i el partit republicà que en el proper congrés de la formació participarà com una de les formacions més que integren la coalició al costat del PSM i Iniciativa. El que no canvia és que Guillem Balboa, exalcalde d’Alaró, serà el cap de llista.
Rebrotar de la sentència
Els republicans, en canvi, aniran per lliure tant al País Valencià com, evidentment, a Catalunya. Sense gaires possibilitats d’obtenir representació, Jaume Ferrà serà l’encarregat de liderar la candidatura d’Esquerra Republicana del País Valencià. Al Principat, en canvi, es conjuren per repetir la fita del passat abril: ser la primera força catalana per primera vegada en unes eleccions al Congrés. Per fer-ho, els republicans aposten per situar de nou Oriol Junqueras, pres polític, com a cap de cartell a Congrés i Raül Romeva al Senat. Tots dos, però, podrien ser inhabilitats en el moment en què es dicti la sentència —és previsible que ja hagi passat en el moment en què la revista arribi als quioscos. En aquest cas, tot fa pensar que Gabriel Rufián, número dos de la llista, agafarà les regnes de la candidatura.
En la seva cursa per repetir la primera posició, els republicans hauran de fer front a un PSC a l’alça i a la irrupció de la CUP. Certament, en les anteriors eleccions la presència del Front Republicà —que no repeteix— intentava ocupar l’espai que deixaven lliure els anticapitalistes, malgrat que no va aconseguir representació. No obstant això, el coneixement de la marca cupaire fa que siguin un rival molt més a tenir en compte per la resta de partits independentistes. Presentaran candidatures només al principat i la llista per Barcelona l’encapçalaran els exdiputats i membres de secretariat nacional Mireia Vehí i Albert Botran. La seva concurrència és una excepció històrica —no s’havien presentat fins ara a unes estatals— i ha suposat tensions al si del partit. No obstant això, aspiren a obtenir entre un i dos diputats, segons els sondejos —alguns fins i tot els en pronostiquen fins a cinc.
Els cupaires també seran competència per a Junts per Catalunya. Els resultats del 28 d’abril no van acabar d’acontentar la formació i les enquestes assenyalen que els podria anar igual o pitjor. Han presentat de nou Jordi Sànchez com a cap de llista per Barcelona, Joaquim Forn per Girona —al lloc de Jaume Alonso-Cuevillas, que anirà a llistes per Barcelona—, Jordi Turull per Lleida i Josep Rull per Tarragona. En un escenari postsentència condemnatòria, Laura Borràs, número dos per Barcelona seria, amb molta probabilitat, l’encarregada d’encapçalar el partit de Carles Puigdemont al Congrés.
Tant uns com els altres, però, confien que l’efecte sentència els jugui a favor i els permeti que entre els tres partits independentistes arribin al 50% dels vots i diputats en joc el pròxim 10 de novembre al Principat.