A la sala de màquines de Moncloa, entre enquestes i estimacions demoscòpiques que asseguraven una pujada considerable per al PSOE, el nucli directiu dels socialistes va traçar un full de ruta en el qual l'aspirant i president en funcions de l'Estat espanyol, Pedro Sánchez, havia d'erigir-se en el representant de l'estabilitat i la centralitat política. Amb una ciutadania esgotada i desencantada per la repetició electoral, Sánchez volia reivindicar el PSOE com l'única formació capacitada per oferir modernitat i solidesa a un futur executiu espanyol. Després del fracàs de les negociacions amb Unides Podem, s'apel·lava a una majoria cautelosa. A una bossa de votants que s'estenia des d'aquells que van escollir la papereta de Ciutadans als històrics socialistes que van retornar a casa una vegada havien sigut infidels amb Unides Podem.
L'estratègia dels socialistes era nítida: responsabilitzar els morats del bloqueig d'Espanya per no acceptar la darrera oferta de coalició el juliol passat i emprendre un gir cap a posicions extremadament centrades. La recuperació d'un espanyolisme desinhibit als mítings, en el qual no cabia la diversitat territorial excepte en els discursos dels barons del socialisme mediterrani, fou el primer símptoma d'un canvi de rumb accelerat que va exemplificar-se al debat electoral a cinc. Sánchez va prometre mà dura contra Catalunya: una llei d'educació en valors constitucionals que era un cop d'ull per seduir els votants que compren el discurs de l'adoctrinament a les escoles catalanes, la intervenció de TV3 i la penalització dels referèndums d'autodeterminació.
Aquest paquet de mesures, més propi de Ciutadans que no del PSOE, contemplava, al seu torn, el retorn de l'expresident català Carles Puigdemont. Una mesura que no depenia del Govern espanyol, sinó de la justícia europea, però que era brandada en un exercici d'autèntica dretanització del missatge. Com la llei aprovada que permet tancar webs sense autoritzacions judicials que comprometen «la seguretat nacional», amb l'excusa de la república virtual catalana.
Per acabar d'arredonir el gir emprès dels socialistes, Sánchez anunciava al debat que l'actual ministra d'Economia en funcions, la socioliberal Nadia Calviño, seria -en cas de governar el PSOE en solitari- vicepresidenta econòmica. Un triomf de l'ala més dretana de l'actual executiu espanyol en contraposició a figures més progressistes, com ara la ministra d'Hisenda en funcions, María Jesús Montero, o Teresa Ribera, ministra interina de Transició Ecològica.
El viratge dels socialistes per captar electors que marxen en desbandada de Ciutadans pot reviscolar Unides Podem, qui, de moment, semblaria salvar els mobles, malgrat un lleuger descens en escons al Congrés dels Diputats. Com si es tractara de la teoria de la manta -només pots tapar els peus o el cap, però no tot-, els morats volen aprofitar l'espai deixat per Sánchez a l'esquerra. Reivindicar-se com l'única força estatal capacitada per conformar un govern progressista a l'Estat espanyol. Un escenari que, segons clamen des de les files morades, seria possible amb una representació rellevant d'Unides Podem a la Cambra Baixa, la qual obligaria als socialistes a una entesa a l'esquerra. En cas contrari, avisen que hi haurà «una coalició blaneta» amb el PP: abstenció tècnica dels populars a canvi d'ortodòxia econòmica i disciplina envers el procés sobiranista català.
L'aspirant d'Unides Podem a la Moncloa, Pablo Iglesias, va intentar explotar aquest discurs al debat electoral. Per activa i per passiva, va qüestionar Sánchez respecte d'una aliança amb el PP. Una pregunta que va repetir diverses vegades mentre el candidat socialista censurava que populars i taronges no hagueren facilitat la seua investidura. Gràcies al to amigable i cordial d'Iglesias amb Sánchez i a les contestacions extremadament dures de l'aspirant del PSOE contra el líder morat, s'hi desprenia la negativa dels socialistes a conformar un futur executiu amb Unides Podem. Aquesta sensació reforçava Iglesias en el seu full de ruta per arrossegar electors de la formació del puny i la rosa cap a la papereta morada.
L'exemple paradigmàtic del pla electoral d'Unides Podem s'ha donat aquest dimecres a València, en un míting al recinte mostrari de Fira València al qual han acudit prop de 600 persones. «Nosaltres vam tendir-li la mà a Sánchez, però ell tendeix la seua mà a la dreta», ha indicat pràcticament després de saludar en català. «En el debat, Sánchez va dir-li a [Pablo] Casado [candidat del PP a la Moncloa] perquè no alçava el cordó sanitari a la socialdemocràcia [en referència al PSOE]», ha il·lustrat per argumentar la preparació «d'una coalició blaneta» entre els conservadors i els progressistes. «Catalunya pot ser l'excusa del PSOE per arribar a una coalició amb el PP», ha advertit, una vegada havia afirmat que l'elecció de Calviño respecte de Montero era un altre símptoma del rumb dels socialistes cap al centre-liberal.
«Amb aquests anuncis, molta gent socialista pensarà que li estan prenent el pèl», ha expressat, com a inici d'un discurs clarament dirigit a seduir sufragis provinents del PSOE. «Molta gent socialista que s'identificava amb el lema 'amb Rivera, no' no vol veure com el PSOE aplica les polítiques del PP», ha afirmat amb l'objectiu de mostrar el gir dels socialistes espanyols. Iglesias, de fet, ha repassat el discurs anterior de Sánchez d'Espanya com a nació de nacions -en el qual s'ha identificat el líder morat- o promeses com ara la derogació de la reforma laboral. «Si estem en un govern, no ens agenollarem davant la banca, ni davant l'oligopoli elèctric, ni davant dels fons voltors. Nosaltres volem formar part d'un govern per fer polítiques que afavorisquen la majoria social», ha proclamat.
Sense cap mena de referència a l'agenda valenciana, tot i al·ludir durant el debat a cinc en televisió, ha buscat desmuntar l'etiqueta de «constitucionalistes que s'han arrogat diversos partits». «Aquests partits que es diuen constitucionalistes incompleixen els drets socials que recull la Constitució Espanyola», ha assegurat, en la seua tradicional lectura dels articles de la carta magna referents a la justícia fiscal, l'habitatge, el treball, la sanitat, l'educació, el medi ambient i «la subordinació de la riquesa a l'interès general». «A nosaltres, els feixistes no ens donen cap lliçó de patriotisme. Patriotisme és defensar els serveis públics, i que t'atenguen en les diferents llengües», ha reivindicat. I ha expressat sobre l'auge de la ultradreta: «L'extrema dreta no s'atura atiant la por del seu adveniment». «S'atura amb polítiques socials», ha assenyalat, després de criticar les polítiques neoliberals com a causant de l'ascens dels neofeixismes.
«Ximo Puig no va ser tan arrogant. Sabia que havia de pactar amb Compromís i nosaltres», ha nomenat per contraposar el posicionament monocolor de Sánchez amb l'acord de coalició tripartit del Botànic. «Sánchez ha donat una segona oportunitat a la dreta, abans d'acordar un govern progressista. S'han plegat davant del poder econòmic de Florentino Pérez, els Botín o els Roig. El Botànic és un exemple de govern progressista», ha complementat Naiara Davó, síndica d'Unides Podem a les Corts Valencianes. «El Botànic ha impulsat els pressupostos més socials de la història valenciana. Una mostra clara del nostre compromís en fer efectiu el dret constitucional de l'habitatge i de preservar el planeta, perquè no en tenim un d'alternatiu», ha agregat Rubèn Martínez Dalmau, vicepresident segon valencià i conseller d'Habitatge i Arquitectura Climàtica.
«Necessitem un govern a Madrid que siga valent. Un executiu que, a banda de defensar una Espanya plurinacional i plantar cara als fons voltors, l'oligopoli elèctric i la banca, aborde la reforma del sistema de finançament autonòmic», ha demanat Davó. «Quan parlem del conflicte territorial, també hem de parlar de l'Espanya buida. A comarques de Castelló, com ara el Maestrat, el Palància o l'Alt Millars, hi ha ciutadans de segona que no comptem amb els mateixos serveis, tot i pagar els mateixos impostos», ha censurat Marisa Saavedra, cap de cartell dels morats per la demarcació del nord del País Valencià. I ha agregat: «També ens cal un transport públic decent que connecte les nostres ciutats i els nostres pobles. Cal abandonar la concepció radial d'Espanya i projectes com Castor, els quals són pilotades per a magnats com ara Florentino Pérez».
Entre tricolors republicanes, samarretes morades i banders corporatives de Podem i Esquerra Unida, Txema Guijarro, número u d'Unides Podem per Alacant, ha reforçat el missatge esquerrà de la candidatura morada. «Molts anuncien núvols negres econòmics i enfront d'aquestes expectatives és el moment perquè l'Estat faça un pas endavant i siga el garant de l'ocupació, del salari, del consum i de l'activitat econòmica», ha defensat. «En aquestes eleccions, toca decidir si inquietem a la CEOE i als poderosos, de si estem amb la gent a la qual volen imposar les retallades una altra vegada. Som poble i només el poble se salva a si mateix», ha agregat Maria Teresa Pérez, qui ocupa el segon lloc de la llista d'Unides Podem per Alacant i ha defensat el feminisme i l'ecologisme «com a les revolucions del nostre temps».
Amb l'objectiu d'evidenciar el gir cap a la dreta del PSOE, Unides Podem ha recordat les paraules pronunciades per Sánchez sobre la seua intranquil·litat a les nits si comptava amb ministres morats al gabinet. Ho ha verbalitzat la portaveu adjunta a les Corts Valencianes dels esquerrans, Pilar Lima: «Totes les nits Pedro Sánchez s'adorm amb una cançó de bressol cantada pels poderosos d'aquest país, però no li deixarem, perquè aquest dictat de la CEOE ha d'acabar». És l'estratègia d'Unides Podem per reviscolar: contraposar als votants esquerrans del PSOE el viratge centrista de Sánchez. Els darrers anuncis de l'aspirant socialista reforcen el full de ruta tàctic dels morats.