El monolingüisme del castellà al Senat s'havia trencat per moments. Des de la trona, el senador de Compromís, Carles Mulet, s'expressava en lleonès a un discurs de poc més d'un minut. L'objectiu d'aquella intervenció feta en 2016 era doble: desmuntar les crítiques d'un parlamentari del PP de Castellà i Lleó i reivindicar l'oficialitat de l'asturià. Un gest de Mulet que s'emmarcava en l'estratègia de Compromís d'erigir-se en la veu plurinacional de les dues cambres espanyoles. No debades, els parlamentaris de la coalició progressista s'han convertit en els portaveus de les reivindicacions de formacions com ara el Partido Castellano, la Unió del Poble Lleonès, la Chunta Aragonesista o Més per Mallorca, entre altres.
Aquestes complicitats -en ocasions anteriors com ara amb el corrent més nacionalista de Més per Mallorca- van derivar en la conformació d'una candidatura als passats comicis europeus del 26 de maig. Encapçalada pel periodista i exalcalde de Burjassot (Horta) Jordi Sebastià, concorrien sota una mateixa llista mallorquinistes, valencianistes, Nova Canàries, Chunta Aragonesista i En Marea, entre altres. La incorporació de Més per Mallorca, però, fou per la mínima. Només el 51% de la militància va apostar per bastir una entesa amb Compromís. L'alternativa era integrar-se en l'altra candidatura d'abast plurinacional impulsada per ERC, BNG i EH Bildu.
Malgrat aquesta divisió, els mallorquinistes van consolidar la seua relació amb determinades forces plurinacionals, com ara Compromís, en la creació d'un grup confederal a la Cambra Alta que aixoplugava ambdues coalicions progressistes, Adelante Andalucía, En Comú Podem i Más Madrid, la plataforma política liderada per Íñigo Errejón. Una entesa amb la resta de l'esquerra espanyola més transformadora de l'Estat espanyol que no s'hi donarà als pròxims comicis espanyols. A les paperetes del 10 de novembre, Més per Mallorca compartirà logotip amb Més per Menorca i Esquerra Republicana, tal com va aprovar aquest dilluns en primera instància les comissions executives de les tres formacions.
Una decisió dels mallorquinistes que comptava amb certa contestació interna. No debades, a l'assemblea d'aquest dilluns existien diverses postures. Hi havia un sector de la militància que apostava per no presentar-se a les espanyoles, un altre que pensava que el millor seria fer coalició amb la plataforma d'Errejón, un tercer corrent que optaven per intentar una "candidatura de país" –tal com demana l'Assemblea Sobiranista de Mallorca- amb el regionalista PI i un quart que era partidari d'aliar-se amb els republicans. Aquesta opció, majoritària al si de la comissió executiva, va guanyar per 102 a favor, 28 en contra i 8 abstencions.
L'aliança entre els mallorquinistes i els independentistes balears s'han produït gràcies al clima de col·laboració que hi ha entre ambdós espais polítics després d'una llarga història d'enfrontaments. Una sintonia entre Més per Mallorca i Esquerra que arriba fins al punt que al pròxim congrés de la formació els republicans hi participaran en peu d'igualtat amb els altres dos partits que la formen, el PSM i IniciativaVerds.
La candidatura entre Més per Mallorca, Més per Menorca i Esquerra Republicana, amb tot, no ha aconseguit atreure l'espai d'Ara Eivissa, a diferència del 28 d'abril, quan Veus Progressistes -25.000 sufragis, una mica menys del 5%- fou formada per les tres formacions citades. La petita formació pitiüsa s'ha estimat més no concórrer a les urnes espanyoles, tot i que ha comunicat que recomanarà als seus militants i simpatitzants que votin la coalició ecosobiranista que segurament tindrà el nom de Més Esquerra. D'aquesta manera, la candidatura ecosobiranista del 10 de novembre serà encapçalada, altra vegada, com el mes d'abril, per Guillem Balboa, de Més per Mallorca, de número dos hi anirà Patrícia Font, de Més per Menorca, i el quart lloc serà per a Mateu Xurí, d'Esquerra Republicana. El tres fou per a Ara Eivissa l'abril i ara s'intenta trobar un independent eivissenc que ocupi la vacant.
.png)
Mentre els mallorquinistes s'han decantat pels independentistes, els valencianistes va decidir aquest dilluns buscar una entesa amb Más Madrid. Una fórmula que, a priori, semblava desagradar a la líder de la cooperativa política valenciana i vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra. «Hauríem de buscar una aliança amb Unides Podem», expressava en declaracions a El País, després d'apostar per una candidatura única d'esquerres al marge del PSOE. «Veig que Más Madrid és una força molt focalitzada en aquella comunitat autònoma i, en les dates en les quals estem i tal com va tot, no sé si és una construcció més mediàtica que una possibilitat real. Perquè cal pensar-se molt presentar un partit a unes eleccions generals i fer-lo de forma atropellada... Crec més a enfortir les aliances, en refer-les», afirmava sobre una entesa amb la plataforma d'Errejón.
Des del Bloc, l'ànima més nacionalista de la coalició Compromís, s'hi observava positivament una aliança amb Más Madrid. «Seria un win-win. Errejón no té cap implantació territorial al País Valencià, per tant, seria com presentar-nos sols, però amb l'avantatge d'incrementar la nostra presència mediàtica a través de la seua figura», raonava a EL TEMPS Àgueda Micó, coordinadora nacional del Bloc i cooportaveu de Compromís. «L'opció més seriosa seria concórrer del bracet d'Errejón», ratificava Joan Baldoví, diputat de Compromís al Congrés i referent del Bloc. Enric Morera, històric del Bloc i actual president de les Corts Valencianes, en canvi, defensava «una plataforma electoral àmplia que assegurara un grup valencià propi que poguera cooperar amb altres des de la nostra realitat. Un espai fraternal i confederal que supere paternalismes i centralismes».
Amb els dos corrents més influents al si dels valencianistes dividits entre les diferents opcions, la coalició progressista escollia explorar una aliança amb Más Madrid. «Compromís ha valorat que l'escenari ideal seria una plataforma àmplia, però, davant la manifesta impossibilitat d'aconseguir-ho, l'executiva ha acordat per consens obrir la porta a una aliança que siga el més plural possible en la qual s'incloga Más Madrid i altres formacions d'altres territoris de l'Estat», apuntava aquest dilluns la força valencianista a través d'un comunicat. La idea era una candidatura, que com la llista europea, aixoplugara formacions com ara la Chunta Aragonesista, En Marea o Més per Mallorca. La militància de Compromís haurà de ratificar la decisió, tot i que no s'esperen sobresalts.
D'aquesta manera, dues forces agermanades pels nexes de tota mena que existeixen entre el País Valencià i les Illes agafen dos camins diferents per als comicis del pròxim 10 de novembre. Mentre Compromís buscarà augmentar la seua bossa de vots a través d'una figura mediàtica com ara Errejón, Més per Mallorca intentarà aixoplugar les restes dels sufragis sobiranistes de les Illes. Dues estratègies diferents per millorar els magres resultats que van recollir a la passada citada amb les urnes espanyoles.