Cap a les vuit de la vesprada, a la seu de Compromís de l’emblemàtica Plaça del Pilar hi havia bàsicament periodistes i alguns càrrecs i candidats. La número dos al Congrés dels Diputats, Isaura Navarro, confessa sentir-se devorada pels nervis. Cap a les 20,30 hores, el síndic a les Corts i candidat autonòmic, Fran Ferri, apunta davant els mitjans que les enquestes i les dades internes auguren el manteniment del Botànic. Hi ha fins i tot algun optimista que, en privat, assegura que valencianistes i socialistes podrien tenir una majoria suficient per mantenir el govern progressista. O siga, sense el concurs d’Unides Podem-Esquerra Unida.
Un poc abans de les nou de la nit, arriba Mónica Oltra. I amb ella, l’alcalde de València, Joan Ribó, i el gruix de la direcció de la coalició i la resta de candidats. Giuseppe Grezzi, el regidor de mobilitat valencià, entra carregat de bicicleta, un dels debats estrella de les municipals que vindran. A aquesta hora de la nit, la convicció que el govern del Botànic tornarà a repetir és quasi absoluta. Les dades que baralla la coalició no descarten un empat tècnic amb el PSPV-PSOE i el PP com a força més votada. Una altra cosa són les estatals: a Compromís es dona per fet que seran fortament penalitzats pel vot dual, amb la combinació Mónica Oltra-Pablo Iglesias (valencianistes en autonòmiques, morats en generals) com una de les opcions preferides. Però no l’única: el vot compartit amb el PSOE també han operat, pel que sembla. La diferència de vot entre uns comicis i altres ja se sap que serà molt significativa.
A l’exterior, com a contrapunt, hi ha una processó en honor a Sant Vicent que, com manen els cànons conservadors, es tanca a uns metres de la seu valencianista, on està instal·lat l'escenari vicentí, amb l'himne espanyol i una traca. Una nota de color gens innocent, ateses les circumstàncies.
- L’última compareixença de la nit serà fora? – pregunta un gràfic en referència a l’entarimat que hi ha instal·lat a la porta de la seu.
- Sí. Ja veurem si és a l’escenari o a l’altar –bromeja Paco Pellicer, cap de premsa d’Oltra.
Mentre van sabent-se a poc a poc les dades autonòmiques, el que hi ha a l’altre escenari és la representació dels miracles de Sant Vicent. La metàfora, tot i el laïcisme relatiu dels valencianistes, està servida. Les distàncies comença a saber-se que no són grans. O no tan còmodes com auguraven les enquestes. I el comentari és que, tal vegada, caldrà un miracle per conservar el Botànic. Pel que fa a l’altre front, l’estatal, abans de les onze l’escrutini està molt avançat, gairebé completat: per als valencianistes, el grup parlamentari a Madrid es reduirà a un únic diputat. El candidat al Congrés, Joan Baldoví, acompanyat de la segona, Isaura Navarro, el síndic Fran Ferri i Mónica Oltra, compareixen en la sala de premsa. Els rostres delaten el desencís. Baldoví, després de felicitar Pedro Sánchez per la victòria, felicita també a la ciutadania per haver “aturat a la dreta”. En un primer moment, una referència als “ciutadans” provoca un curiós malentès entre els periodistes: alguns interpretem que ha elogiat els de Toni Cantó per haver aturat parcialment la força electoral de Vox. Baldoví desmenteix ràpidament el que hauria estat el titular de l'any. El diputat, desllorigat el tema, es compromet a defensar les reivindicacions valencianes. “L’agenda valenciana estarà ben present”, diu. La representació dels miracles de Sant Vicent ja ha acabat.
L’escrutini autonòmic avança molt lentament. Amb una lentitud exasperat, molt més gran del que s’havia dit. L’ajustat del resultat global entre els blocs de dreta i esquerra de les eleccions estatals (tan sols uns milers de vots de majoria esquerrana), engegen algunes alarmes. El marge, durant moltes hores, és efectivament molt estret per a l'esquerra. I aviat és veu que Compromís quedarà molt lluny de l’objectiu de ser la força hegemònica. Fins i tot Ciutadans va per davant. L’ambient en la seu, passada de llarg la mitja nit, és gairebé tètric. Xafogós. Hi ha por que, a més del resultat particular de Compromís, bastant decebedor, perille també la grossa botànica.
En la sala de premsa, amb periodistes desesperats per la lentitud del recompte, Fran Ferri i Isaura Navarro donen la cara. A la Plaça del Pilar, a unes hores ja intempestives, van aplegant-se interventors, apoderats i militants. Enmig d’un clima expectant que ja ha descartat l’eufòria.
Passades les dues de la matinada, amb el 86 per cent de l’escruti, Mónica Oltra, acompanyada de la cúpula de Compromís, dona per bona la repetició del Botànic i fa una compareixença davant dels periodistes. La candidata té la veu trencada i una expressió que revela més indignació que desencís. La formació té 16 diputats, en aquest moment. Oltra diu que les eleccions “han avalat quatre anys de polítiques. No hi ha cap suma possible que no passe per un segon Botànic. Es tracta d’una senya d’identitat dels valencians, que no volen cap combinació política que done el govern a les dretes”.
En algun moment, la candidata fa referència als resultats de 2015. Des del fons, s’escolta: “Dèsset!”. “Com?”, contesta Oltra. “Ja tenim el dèsset!”. L’exclamació fa referència a un nou escó per Castelló. Aleshores, esclata l’eufòria. Hi ha aplaudiments, perquè la baixada en relació als 19 escons anteriors ja no sembla tan dura. La veu de la vicepresidenta del Consell recupera convicció i brillantor. Agraeix, ara amb un somriure, “la fidelitat” de la gent. “Aquesta és una força política estable. La gent sap que no prometem, que ens comprometem”. Arriba el moment de carregar durament contra l'avançament electoral: “Tinc alegria malgrat que algus experiments han posat en perill el govern de canvi”, diu. Una idea que reitera amb diverses versions, com ara quan parla de l’experiment que “ha posat en perill un projecte de futur”.
Sense nomenar-lo, l’ombra de Ximo Puig es passeja per la sala. No és l’únic retret: també suggereix que, gràcies a Compromís, no hi hauria pacte amb Ciutadans, aritmètica que sí és possible a l'Estat. És un moment sever. Minuts més tard, gràcies a unes desenes de fidels que han aguantat en la Plaça del Pilar, s’escenificà l’alegria d’un resultat que té el sabor dolç de l’escó sumat en l’últim moment. Un rèdit que apareix i desapareix al llarg de la nit i que dependrà del recompte final, amb els vots de l'estranger. La reedició del Botànic, amb tot, és un motiu inequívoc de celebració.
La modesta multitud va dispersant-se, entre malediccions i laments de diferents càrrecs de Compromís, amb els quals comentem la jugada, que pensen que l’avançament ha forçat innecessàriament la màquina. Tot, pel que consideren interessos partidaris. “El que ha pogut passar per un grapat d'escons més per als socialistes”, diuen. La idea força és que els resultats hagueren estat molt millors per al conjunt de l’esquerra si les eleccions s’hagueren fet al maig, coincidint amb les municipals. El ben cert és que L’iceberg ha provocat danys en el Titanic, però no ha aconseguit enfonsar-lo.
