Política

Com pot incidir Errejón al si de l’esquerra el 10-N?

El que era un secret a veus s’ha acabat confirmant: Más Madrid es presenta a les eleccions del 10 de novembre. Com pot afectar a l’esquerra espanyola aquesta nova candidatura?

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La repetició electoral no anirà emparellada a una repetició de candidatures. La plataforma liderada per Íñigo Errejón, Más Madrid, concorrerà a aquestes eleccions per trobar el seu espai a nivell estatal. Encara no s’ha concretat quina serà la fórmula per presentar-s’hi, si establirà aliances amb altres partits i altres coalicions en altres territoris o quins són els seus objectius. Però no són pocs els polítics d’altres formacions dels territoris de la perifèria estatal que no veuen malament explorar una aliança amb l’exlíder de Podem.

Más Madrid va ser, el maig de 2019, el partit més votat a la capital d’Espanya en les eleccions municipals. Els seus 19 regidors, però, no van ser suficients per garantir la majoria a la candidata Manuela Carmena. La triple dreta integrada per PP (15), Ciutadans (11) i Vox (4) es va fer amb l’alcaldia. A la Comunitat, va ser el PSOE el partit més votat, qui tampoc va sumar suficients suports com per establir una majoria d’esquerres. Más Madrid va irrompre a l’Assemblea de Madrid amb 20 diputats, 13 més que el partit del qual procedeix Errejón, Podem, que es presentà en coalició amb Esquerra Unida.

Són dades que evidencien que a la circumscripció de Madrid, la plataforma d’Errejón pot aconseguir un bon grapat de representants. A la capital espanyola es trien 37 diputats. El 28 d’abril, 11 d’aquests van ser del PSOE, el partit més votat; i altres sis d’Unides Podem. És en aquest espai on Errejón buscarà la seua emergència davant un electorat descontent després del fracàs entre les dues principals candidatures d’esquerres a l’hora de bastir un pacte de Govern. Errejón, que a diferència de Pablo Iglesias no veia malament facilitar la investidura de Pedro Sánchez el 2016 quan es presentava amb el suport de Ciutadans, busca aprofitar aquesta nova oportunitat.

Però no tot acaba a Madrid. Encara no se sap con concorrerà Más Madrid a les eleccions del 10 de novembre. Una majoria absoluta del partit ha decidir que cal concórrer-hi després d’una assemblea en què han participat 250 persones. Ara caldrà veure si la plataforma d’Errejón basteix aliances més enllà de la capital d’Espanya.

Una de les coalicions amb què podria entendre’s és Compromís. En aquest reportatge del mes de juny, diversos membres valencianistes reconeixien veure amb bons ulls explorar la fórmula. Mónica Oltra, vicepresidenta valenciana i líder de la coalició, no veu malament que Compromís explore pactes amb forces de l'esquerra espanyola. Aquesta entesa ja es va produir el juny de 2016 amb A la valenciana, una fórmula que no va acontentar tothom a la coalició, especialment al Bloc Nacionalista Valencià, partit amb més militants al si de la confluència i amb qui Pablo Iglesias no es va estar de discrepar després d’aquells comicis que van reforçar Mariano Rajoy.

Caldrà veure com basteixen els pactes electorals Unides Podem i la plataforma errejonista. En joc hi ha entendre’s, per exemple, amb En Marea, que el 28 d’abril va fracassar després d’apostar per presentar-se separats de Podem. Els gallecs ja han demanat una llista unitària de totes les forces progressistes gallegues a través de Luís Vilares, el portaveu de la formació.

El mateix ha demanat al País Valencià Enric Morera. El president de les Corts i històric dirigent del Bloc Nacionalista Valencià ha demanat “actuar amb intel·ligència” al valencianisme polític i s’ha mostrat “partidari de cooperar amb altres per a sumar amb els qui compartim valors i objectius”. Per això, “ara s’ha de respondre al cabreig sideral amb una resposta nacional, no amb una sopa de sigles sinó amb una resposta viable i eficaç per a la majoria de valencianes i valencians”, deia en un article al diari Levante-EMV. “Cal bastir una opció electoral valenciana que represente un espai polític ampli i que puga cooperar amb altres a l’Estat”, una opció “que mobilitza i il·lusione”, demanava. Una proposta similar a l’emesa per la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, que emplaça a les forces progressistes valencianes bastir una candidatura unitària per al 10 de novembre.

La candidatura errejonista dona, si més no, una altra alternativa a la resta dels partits d’esquerra que busquen conformar fronts amplis. A les Illes Balears, partidaris de Pablo Iglesias i d’Íñigo Errejón consoliden la unió al si de Podem, per la qual cosa no s’esperen grans sorpreses. A Catalunya, s’espera que En Comú continue confluint al si d’Unides Podem. És a la resta de l’Estat on caldrà esperar què fan els partits perifèrics.

Torna el debat de la llista unitària al Principat

Alhora, i com calia esperar, a Catalunya torna el debat sobre si cal bastir una llista unitària que aglutine tot el sobiranisme. El primer que ha llançat un missatge en aquest sentit ha estat Albano Dante Fachín, exlíder de Podem al Principat i candidat del Front Republicà el 28 d’abril, que va obtenir 100.000 vots però cap diputat. Oriol Junqueras, però, ja va posar-se a disposició del seu partit, Esquerra Republicana, per encapçalar la seua candidatura al Congrés, suprimint així les possibilitats de bastir una llista unitària.

Resta pendent saber quina serà la fórmula que presentarà Junts per Catalunya per concórrer-hi i si ho farà la CUP, que ho debatrà pròximament. A tots aquests actors que ja van participar el 28 d’abril es podria sumar un altre: Primàries Barcelona. La plataforma impulsada per Jordi Graupera, que va aconseguir 30.000 vots a l’Ajuntament de Barcelona però cap regidor, explora promoure l’abstenció activa o formar una “candidatura de bloqueig”. Ho votaran els seus militants aquesta setmana entrant. La hipotètica candidatura serviria per dir “no” a qualsevol candidat a ser investit al Congrés. Qualsevol ciutadà podrà votar sobre aquesta qüestió al web de Primàries.

Són els primers moviments de cara a uns comicis estatals en què no només Pedro Sánchez s’ho juga al tot o res. L’esquerra espanyola, els partits perifèrics i l’independentisme català també hauran de superar aquest nou examen electoral.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.