Comicis espanyols

Què proposen els partits per combatre el canvi climàtic?

L'increment de les emissions i de la temperatura global del planeta converteixen el canvi climàtic en el principal repte al qual s'enfronta la humanitat. Malgrat la rellevància d'aquest assumpte, l'escalfament global està escorat del debat als comicis espanyols del pròxim 28 d'abril. EL TEMPS busseja pels programes electorals de PSOE, PP, Podem, Ciutadans, Compromís, ERC, Junts per Catalunya i Vox amb l'objectiu d'explicar les propostes verdes de cada formació en fiscalitat, mobilitat, energia o indústria.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Sequeres prolongades. Nivells del mar altíssim. Extinció d'espècies. Onades de calor asfixiants. Migracions massives. Escassetat d'aliments i aigua. Ecosistemes arrasats. No són les set plagues bíbliques que Déu va imposar al poble egipci. Són les conseqüències del canvi climàtic a les quals s'haurà d'enfrontar la humanitat en dècades, excepte si es duen a terme polítiques amb un verd ben intens. Encara no és tard, però l'escalfament global no s'atura i els darrers informes del Grup Intergovernamentals d'Experts sobre el Canvi Climàtic adverteixen una vegada més dels efectes catastròfics en cas de continuar per la mateixa senda econòmica, social i ambiental a la Terra.

L'Estat espanyol, precisament, acumula un suspens clamorós en matèria de reducció d'emissions d'efecte hivernacle. Mentre la Unió Europea va disminuir-les un 21,9% entre 1990 i 2017, l'Estat espanyol va incrementar-les en un 17,9% durant el mateix període. Un augment del risc de descontrol del clima als nostres territoris que ocupa un espai residual en la majoria dels partits de l'arc parlamentari espanyol. És cert que el govern socialista de Pedro Sánchez ha obert diversos debats ambientals, que Unides Podem té en el denominat horitzó verd un dels seus pilars programàtics i que Compromís s'ha caracteritzat per un missatge ecologista. Malgrat tot, la discussió electoral està allunyada d'aquest repte ineludible. EL TEMPS, però, busseja pels programes de PSOE, PP, Podem, Ciutadans, Vox, Compromís, ERC i Junts per Catalunya amb l'objectiu d'explicar les propostes verdes de cada formació en fiscalitat, mobilitat, energia o indústria.

Renovar combustibles

En les propostes verdes de les diferents formacions polítiques, hi juga un paper central l'energia, especialment, a l'hora de prometre un canvi en el model energètic excessivament depenent dels combustibles fòssils. El PSOE, que va batejar el seu ministeri d'Economia amb el cognom «de Transició Ecològica» per mostrar la filosofia política que defensa, destaca al seu programa electoral algunes de les mesures impulsades des de l'executiu com ara la derogació de l'impost al sol aplicat pel PP. I emmarca les seues mesures en matèria energètica dintre d'un nou contracte social verd, el denominat Green New Deal, i d'una llei sobre canvi climàtic i transició energètica, actualment en fase d'avantprojecte a causa de la convocatòria electoral.

Amb uns objectius de «reduir un 20% les emissions de gas d'efecte hivernacle en 2020 i d'un 90% en 2050», promet un «augment del pes de les energies renovables en el consum d'energia final com a mínim d'un 35% en 2030, amb si fa no fa un 74% de generació d'electricitat d'origen renovable». La meta és aconseguir un 100% en 2050. L'electrificació del sector del transport, una reforma del mercat elèctric per reduir el cost d'emprar renovables i un calendari per tancar de manera gradual les centrals tèrmiques i nuclears complementen el panell de propostes dels socialistes.

Unides Podem, qui aposta per un horitzó verd i un nou model industrial, apunta que «mobilitzant cada any un 2,5% del PIB de capital públic i privat es podrien reduir les nostres emissions de CO₂ a la meitat en una dècada i en un 90% en 2040, amb la qual cosa es complirien els objectius del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic de l'ONU i es crearien, a més, 600.000 llocs de treball nets durant tot el procés». D'aquesta manera, es compromet a «disminuir la producció energètica primària basada en combustibles fòssils a la meitat en una dècada i aconseguir el 100% de la producció de fonts renovables en 2040». I proposen clausurar en 2025 les centrals de carbó i un any abans les nuclears.

La majoria dels partits aposten per incrementar el pes de les energies renovables| EL TEMPS

Ara bé, la seua proposta estrella és l'impuls d'una firma pública d'energia. «Amb un mercat elèctric dominat per un oligopoli privat, no és creïble que puguem aconseguir els objectius plantejats en l'horitzó verd. Per a fer-ho, és necessari configurar un nou marc institucional i productiu sota un control democràtic», justifica la formació morada. El partit encapçalat per Pablo Iglesias defensa recuperar la gestió de les centrals hidroelèctriques, prohibir la mercantilització de l'aigua, reformar el mercat elèctric per posar fi a les pràctiques oligopolístiques i negar la pràctica de la fractura hidràulica. Tot i no recollir-ho al programa electoral, al Congrés sí que va presentar una llei per combatre el canvi climàtic.

Ciutadans, en canvi, sí que promou «una llei de canvi climàtic i transició energètica que garanteix la seguretat jurídica i la no dependència de combustibles fòssils», a banda «d'abaixar un terç de la factura de la llum eliminant impostos i impulsant la competència». «Defenem un mix energètic que permeta complir amb els objectius de seguretat del subministrament, canvi climàtic i preu de l'energia», apunta el PP al seu programa electoral. L'extrema dreta de Vox propugna tancar progressivament les centrals de carbó, realitzar una inversió considerable en renovables i mantenir les nuclears.

Un pla d'energies renovables que integra l'autoconsum; un altre d'eficiència energètica per a tots els sectors de l'economia i la producció; la prohibició de les prospeccions marines, el fracking i la importació de gas procedent d'aquestes tècniques extractives; un pla de tancament de les centrals de carbó i nuclears, així com aconseguir un sistema energètic plenament renovable l'any 2050 són les mesures que proposa Compromís en un programa encara no publicat, al qual ha accedit aquest setmanari. Els valencianistes sí que defensen la posada en marxa de diverses estratègies contra el canvi climàtic, on s'inclou una llei específica.

ERC, al seu torn, defensa aconseguir un 100% de la producció d'energia provinent de fonts netes, l'autoconsum energètic, el tancament de les nuclears, la prohibició de la fractura hidràulica, la recuperació de la gestió de les centrals hidroelèctriques, una auditoria del sistema elèctric i acabar amb les pràctiques oligopolístiques. Més lluny va Junts per Catalunya, qui promou «la creació de les comunitats locals d'energia», l'autoconsum fotovoltaic, l'autoproducció, l'exclusió de l'energia nuclear i hidràulica del sistema de fixació del preu de la llum i vol tancar les centrals nuclears. Es tracta, a parer dels postconvergents, «de posar les bases per complir amb l'objectiu de la Unió Europea de què l'any 2030 almenys un 27% de les energies siguin renovables i assolir uns objectius anuals d'increment mínim del 0,7% per fer-ho possible».

Impostos verd claret

Amb el món acadèmic debatent sobre tributs verds com ara l'impost-divident CO2, la dreta espanyola obvia als seus programes electorals la fiscalitat verda. Fins i tot, la ultradreta de Vox aposta per suprimir l'impost als hidrocarburs. Mentrestant, ERC inclou «l'aplicació d'un impost sobre el carboni per tal de desincentivar la seva emissió i estimular l'aparició d'un nou model de producció i consum descarbonitzat i basat en l'economia circular». A Junts per Catalunya, aspiren a «revisar el sistema tributari i fiscal per tal d'incorporar-hi en major mesura criteris ambientals», «promoure i incentivar fiscalment les bones pràctiques ambientals, de protecció del patrimoni natural i de lluita contra el canvi climàtic» i «restituir la deducció per inversions amb objectius de millora ambiental en l'impost de societats».

Podem, amb tot, va un pas més enllà. Els morats prometen «abaixar l'impost de matriculació i circulació als cotxes híbrids i elèctrics; reformular l'IRPF per establir desgravaments per l'ús d'abonaments de transport públic i per l'adquisició d'electricitat 100 % renovable; i establir un impost a les empreses energètiques que grave les energies no renovables». «Impulsarem una fiscalitat mediambiental que desincentive la contaminació, impulse la descarbonització de l'economia i afavorisca la transició ecològica», recull el programa del PSOE.

La fiscalitat mediambiental que planteja Compromís comparteix trets amb Unides Podem i els socialistes. Els valencianistes consideren que «és necessari establir uns objectius exigents pel que fa a emissions i gravar tant l'impost de matriculació i circulació com l'IVA en aquells vehicles que estiguen per sobre dels objectius establerts, beneficiant els que se situen per baix i molt especialment als de zero emissions». També contemplen «revisar les exempcions en l'Impost d'Activitats Econòmiques de què gaudeixen les empreses», «eliminar l'exempció de l'IVA i Impost de Matriculació de iots i avionetes d'esbarjo», «incentius fiscals per a les empreses que realitzen una avaluació ambiental contínua» i «promoure una fiscalitat basada en incentius, reformant els tributs ja existents per tal de transformar les activitats potencialment contaminants i penalitzar els consums malbaratadors de recursos naturals».

Mobilitat, l'altra clau de volta

Per a retallar la petjada humana sobre el planeta, la mobilitat s'ha convertit en un aspecte fonamental. En aquesta matèria, i amb l'aspiració d'ampliar les polítiques dutes a terme a València, Compromís aposta «per tendir que tot el transport es realitze mitjançant vehicles elèctrics o d'emissions zero». «S'aprovarà una llei de mobilitat sostenible per garantir el dret de mobilitat de tota la ciutadania, tenint en compte el repte del canvi climàtic i les possibilitats que ofereix la digitalització», prometen els socialistes.

«Potenciar un model de mobilitat de persones que prioritzi el transport públic col·lectiu, incrementar la participació del ferrocarril en el seu transport, fomentar la renovació del parc mòbil de mercaderies amb criteris de consum energètic i de reducció d'emissions», és la proposta de Junts per Catalunya, a la qual se suma la referència al programa dels republicans a una «mobilitat de baix impacte ambiental i gran cohesió social».

Ambdues mesures contrasten amb l'absència de referències al programa dels ultradretans Vox i a les contradiccions del PP. Els populars, de fet, promouen en els municipis «la substitució dels vehicles de transport públic contaminants per uns altres de zero emissions». Ara bé, també defensen «l'eliminació de les restriccions indiscriminades als vehicles dièsel». «Proposarem un pacte d'Estat pel Transport i la Mobilitat Sostenible», diu el programa de Ciutadans, on també s'aspira a convertir l'Estat espanyol en líder en bateries elèctriques de cotxe. Com ho volen aconseguir els taronja? «Incentivant la renovació del parc automobilístic privat per models menys contaminants, i impulsant la instal·lació d'infraestructures de recàrrega de vehicles elèctrics, a banda de renovar el parc mòbil i el transport públic perquè siga 100% sostenible».

La mobilitat sostenible forma part de la majoria dels programes electorals| Ajuntament de València

La creació d'una xarxa intel·ligent d'infraestructures de recàrrega, invertir en transport públic, millorar la freqüència dels serveis de mobilitat, implementar ajudes a la compra de vehicles elèctrics, híbrids o que funcionen amb altres tecnologies alternatives als combustibles fòssils o establir línies d'inversió prioritàries en altres elements que donaran suport la implantació del cotxe elèctric o altres amb tecnologies alternatives són algunes de les mesures de Podem. Els morats, de fet, pretenen augmentar un 25% els cotxes elèctrics o que funcionen amb energies netes en 2025. La previsió és aconseguir en 2030 un 70% i en 2040 el 100%.

D'indústries i deixalles

La reducció dels residus i la transformació verda de la indústria són altres dels instruments per lluitar contra el canvi climàtic. I en diversos programes, el sistema de depòsit, devolució i retorn està present. Tot i que el PSPV s'hi va mostrar contrari al País Valencià, Sánchez ho incorpora. «Per a reduir el plàstic, es regularà el SDDR, que permetrà avançar en l'erradicació del littering i en una major circularitat del plàstic». Els socialistes, d'altra banda, contemplen diversos plans en sectors estratègics com ara l'automoció per reconvertir-los ecològicament i aposten per un programa de recollida de la brossa al mar.

L'altra formació que integra de manera clara el SDDR és Junts per Catalunya. Això sí, «després d'avaluar i testar la seua viabilitat». Combatre l'obsolescència programada, crear ocupació verda o millorar la qualitat de l'aire són altres de les mesures ecològiques que hi destaquen del programa de Junts per Catalunya. ERC ressalta, al seu torn, establir dos pactes: un d'econòmic i industrial que assumisca els corresponents objectius de lluita contra el canvi climàtic i un segon que camine cap a una contaminació zero de l'atmosfera.

Compromís, per la seua banda, defensa la posada en marxa d'una estratègia estatal de residu zero «com a marc d'actuació mínim per a les comunitats autònomes implementant els sistemes de control i seguiment d'indicadors harmonitzats en la gestió dels fluxos de residus i de les estratègies d'educació i conscienciació dels ciutadans i la implicació dels actors econòmics». I proposa «mesures de foment de sistemes de control de la generació de residus per a implementar formes de pagament per generació realment just que contribuesquen a la reducció efectiva dels residus», així com «la prohibició d'utensilis de plàstic d'un sol ús abans del 2021», adaptar la política hídrica al canvi climàtic, millorar la qualitat de l'aire i matèries docents en afers mediambientals.

Ciutadans també incorpora polítiques de reciclatge. Al seu programa, inclouen «una Llei d'economia circular per reduir al mínim els residus a l'abocador a través de la prohibició dels productes de plàstic d'un sol ús, com les bosses, vaixelles, coberteries, entre altres; o l'increment del reciclatge de residus domèstics mitjançant el foment de la seua recollida selectiva». També proposen rehabilitar 300.000 habitatges de manera eficient energèticament. El PP, en canvi, només incorpora mesures força generals i inconcretes.

PSOE i, en menor mesura, Junts per Catalunya aposten pel SDDR| EL TEMPS

Amb la intenció de rehabilitar amb eficiència energètica 500.000 habitatges, Podem contempla «implementar una estratègia de reindustrialització verda i economia circular». «L'objectiu és crear ocupació en indústries amb un impacte positiu sobre l'entorn i activitats de gestió de la contaminació, els recursos i la biodiversitat, amb prioritat en les zones amb més problemes d'ocupació», assenyalen els morats. Tot un canvi de paradigma per intentar combatre un canvi climàtic que avança a passos de gegant. I del qual els partits no es manifesten pràcticament durant la campanya electoral quan el planeta i la continuïtat d'un futur pròsper per a la humanitat està en joc.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.